Crec que de mal no n'ha fet, sobretot amb aquesta pluja que ha fet tan constant i tan suau,
això ha empapat bé els boscos.
L'únic que pot haver passat és que el bolet que estigués ja sortit o que estigués sortint s'hagi corcat.
O sigui, aquestes pluges ajuden a criar el coquet del bolet.
L'excés d'humitat.
Exacte, l'excés d'humitat.
De dues maneres, a dalt al Pirineu, per el que sé, per el que m'expliquen els plegadors que tenim,
que em porten els bolets al restaurant, a dalt al Pirineu feia falta aigua.
Jo no sé si aquestes aigües han arribat fins allà dalt o no, no hi ha estat massa atent a l'home del temps,
però allà dalt feia falta aigua perquè tornés a sortir el bolet.
A més, es va glaçar lleugerament.
Quan glaça ja es para la temporada del bolet, el que passa és que s'hi estan lleugerament
i després plou una miqueta més i hi havia sequera.
La vera i sequera també ajuda que la glaçada no afecti tant,
perquè si hi ha molta aigua i l'aigua aquesta està tot empapat i es glaça,
llavors sí que no hi ha res a fer.
Ara, si feia temps que no plovia i ha glaçat, ho aguanta una miqueta millor.
Llavors, si torna a ploure i les condicions tornen a acompanyar,
és possible que al Pirineu tornin a sortir bolets a la part d'allà dalt.
Aquí baix, la temperatura ha sigut diferent, no glaçat.
Jo crec que, com a molt això, aquests que hagin començat a treure el cap
es poden encurcar una miqueta.
De totes maneres, si fa aquest sol que està fent ara,
l'assecarà de seguida i tampoc no crec que l'efecti massa
amb el tema dels animalets, diguem-ne.
De moment no hem de patir.
L'altre dia vam estar parlant i vam incidir una miqueta
en el tema dels preus, de la qualitat.
Avui ens vols parlar fonamentalment d'això?
Sí.
Perquè no estem acostumats a comprar bolets.
De tastar-los i menjar-los sí,
però normalment al restaurant, que també en parlarem.
Però d'anar a comprar-los ens fa una certa por,
comprar determinat bolet.
Sí.
Jo el que us volia explicar avui és una miqueta
quan aneu al mercat o quan aneu a la vostra botiga
per saber quines són les qualitats dels bolets
que tenim a l'abast aquí, a casa nostra.
Essencialment no en tenim masses,
allò que es vegin per les botigues.
Tenim els de la família de la trompeta i del camagroc,
que són...
Els dos tenen forma com de trompeta,
com d'orquídea.
Sí.
És una...
Bueno, orquídea és com una flor,
amb una tija bastant llarga...
I primeta.
I després sí, com una campana.
El que passa és que com que ja estan plegats,
aquesta campana està una miqueta seca,
està una miqueta tancada, diguem-ne, no?
Això està, la trompeta és aquesta flor en negre,
i el camagroc és de dalt lleugerament marron
i el peu groc completament, no?
Llavors, aquest bolet és un bolet econòmic,
tots dos, sobretot el camagroc,
ho és més encara.
Entre altres coses perquè pesen poc, no?
Sí, pesen poc, però això els hauria d'encarir.
Els hauria d'encarir perquè, clar,
si pesen poc n'entren més per quilo,
llavors el peró del quilo hauria de pujar.
Però no és així, són bolets
que són d'aquells de menys de 2.000 pessetes,
que dèiem...
Menys de 2.000 ve de preu,
més de 2.000, intocables.
Bueno, intocables no, però doncs...
Per a determinades butxaques, sí, francès.
Exacte, és allò dels 12 euros,
que dèiem l'altre dia.
Aquests estarien els dos per sota,
dels 12 euros, normalment,
quan sempre depèn de si n'hi ha o no n'hi ha.
Aquí jo miraria que estiguin nets,
és un bolet que hauria de venir bastant net,
perquè és un bolet que no es cria a la pinassa,
sinó que es cria amb alfombres de bosc,
o sigui, en uns llocs on hi hagi alfombres d'herba,
d'herba baixa, o així,
és on acostumen a sortir aquests dos tipus de bolet.
Per tant, surt molt net,
és un bolet que només hauria d'estar brut al peu,
i si està ben plegat, el peu ja està tallat,
o sigui, que ni el peu,
és un bolet que pràcticament hauria de venir net.
Si ve molt brut,
hauríem de baixar el preu d'aquest bolet, també.
És un bolet que hauria de ser grosset,
hauria de ser de la mida d'un dit,
cada bolet, més o menys.
Si són més petits, doncs són bons, també, molt bons,
però també hauria de ser un altre preu.
Clar, si està brut i és petit,
ja sospitem que la collida s'ha fet d'una manera
que no és correcta,
perquè no l'hem tallat, l'hem arrencat, etcètera, etcètera.
Exacte.
És un bolet que mai portarà cucs.
Si n'hi ha algun,
és perquè li ha caigut d'algun altre bolet,
però vull dir, d'ell pròpiament no en fa,
perquè, entre altres coses, no té carn.
És un bolet que és pràcticament com un envoltori.
Ja, si s'hi fixeu bé,
és un bolet que, doncs això,
té aquest avantatge, no?
Que no escurca.
i per preparar-lo es pot preparar des de menjar el cru picadet a saltejadet amb mantega,
la recepta que farem avui, que és el peu de rat en trompetes de la mort.
És un bolet molt agraït.
I els dos són molt gustosos, que això també és molt important.
És un bolet que, si feu una cremeta, si feu qualsevol cosa,
i li poseu i li feu un xup-xup, us deixarà molt de gust, inclús color.
També es poden fer mantegues, es pot picar amb una mica de mantega,
amb una picadora, i poseu el bolet i la mantega i ho piqueu un ratet,
i us quedarà una mantega d'aquest bolet,
que també es pot fer servir després per cuinar,
o per untar el pa, o per fer moltes coses.
És un bolet aromàtic i econòmic.
Jo són els dos bolets que més aconsello de comprar pel preu
i per la qualitat de gust i de textura que donen.
Trompeta de la mort i cama groc.
I cama groc.
El cama groc també li diuen rossinyolic o rossinyol de pi.
També té aquests altres dos noms.
Sortosament, a Catalunya tenim molts noms de bolets,
perquè és una tradició molt arrelada, de molts i molts anys.
I segons la zona del país...
Exacte, canvia la nomenclatura del bolet.
En castellà n'hi ha molts que no tenen nom,
perquè no hi ha l'acostum de menjar-los,
llavors l'idioma no ha adaptat aquests vocàbols al diccionari.
Després tenim com a bolet de més de 12 euros el CEP.
És un dels reis indiscutibles dels bolets.
És un bolet que hem de trobar diferents qualitats.
El CEP més car i més bo és el CEP en general petit i com un tap de cava.
El CEP i tap de cava són pràcticament sinònims.
Sempre els professionals quan pensem en el CEP pensem en el tap de cava.
Aquell barretet petitó i aquell peu obert més gros que el barret.
És fàcil identificar-lo.
És fàcil, molt fàcil.
El CEP de primera qualitat ha de ser un CEP que el peu sigui més gran que el barret.
Si no, què vol dir?
Si no vol dir que ha crescut excessivament
i llavors aquí inclús n'hi diem bolet de bou.
Ja fa una esponja a sota.
És diferent.
Canvia la textura, canvia tot.
D'aroma està bastant bé però perd molta textura.
A més se li fa una esponja a sota de color verd o de color marron,
depèn de la varietat, que s'ha de treure perquè és bastant desagradable.
A més es torna negre de seguida i quan guisem amb aquesta esponja
tot el que toca es torna negre i les salses surten negres i és bastant desagradable.
no perquè sigui dolenta ni molt menys,
però deixa uns colors desagradables i no afavoreix gens el gust.
Llavors, si veiem aquest bolet obert gros,
ha de ser molt més econòmic.
Inclús m'atreviria a dir que passa a la categoria anterior de menys de 12 euros
i en canvi, si és un CEP petit i tancat,
aquest any hi ha problemes amb els cucs.
Aquest bolet sí que porta cuc.
A més és molt fàcil que en porti i molt difícil de veure si no el partim.
Per tant, amb aquests hem d'anar en compte.
Amb aquests, sí, hem d'anar en compte.
I és un bolet que està al voltant de les 4.000 pessetes,
uns 24 euros.
Com perquè et surtin en cucs?
Per amunt o per avall, però sí.
A més és un bolet pesat,
que quan és com ha de ser,
és molt dur, si tu el toques i és dur com una pedra,
i per tant pesa.
I que és boníssim?
És boníssim, la veritat.
És que alguna cosa bona havia de tenir.
És molt bo.
És car, de ser que surten cocs, etcètera.
És molt bo, és molt bo.
És un bolet també molt agraït.
És un bolet que, per exemple,
per disfrutar-lo tal qual amb cru,
amb un carpaccio,
és boníssim.
Després també,
tallat l'aminedet finet,
saltejat amb sal i mantega,
també està molt bo.
I després, a partir d'aquí,
doncs el podem comprar sec,
que està molt bo.
Es pot comprar congelat,
que també condeix força bé,
perd totalment la textura,
però conserva l'aroma.
i després en podem fer oli,
és molt aromàtic, no?
Llavors, jo també el pots combinar amb el peix,
per exemple, pots agafar,
no sé, jo ara estic fent a la carta,
per exemple, un rap,
el vapor de ceps, no?
Que el que fem és,
fem, posem una llesca de rap
i una de cep,
que abans hem confitat amb un oli d'oliva,
l'hem deixat a dintre confitar a uns 60 graus,
el deixem que l'oli agafi l'aroma,
llavors anem posant capa de rap,
capa de cep, capa de rap i capa de cep.
I fem com un plim,
com una cassoleta de pasta que fem,
llavors la cuiem dintre el vapor tot junt, no?
Per favor, això que estàs explicant
és una delicatesa.
És molt bo, molt bo.
És un bolet molt agraït pels aromes.
Va molt bé per fer, per exemple,
pollastres al forn,
per fer...
Es quedeix molt de gust.
A més, per fer papillots,
és potser dels més aromàtics
junts amb la tòfona
i sí, junts amb la tòfona
jo diria que és dels dos més aromàtics
que hi ha de bolets.
Doncs té les seves virtuts també.
Sí, moltes.
A més, ja et dic,
si el poses amb oli
o el tractes de seguida
no es fa molt bé,
aguanta força temps.
Ara, si el deixem a la nevera
sense netejar ni res,
es curca de seguida
i...
Bueno, només que n'hi hagi un...
Ja et dic,
el problema és que és molt difícil
de veure si està curcat
quan està sencer.
No és qüestió d'anar allà
tallant els bolets a la parada.
No, no, no.
D'anar a la parada de confiança.
De totes maneres,
si el toquem i està dur,
com Déu mana,
i no veiem cap forat al peu,
és molt difícil que estigui curcat.
Un bolet curcat,
el peu comença a estar tou
perquè està buit per dins,
perquè se l'ha menjat.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Després anem al famós rovelló,
el nostre bolet.
Per això dels 12 euros aquí
jo no sé si servirà,
perquè el rovelló és com la borsa.
Sí, sí.
Tant aviat puja...
Tots els bolets del 7 també, eh?
Però potser el rovelló
més que cap altre,
o és el que utilitzem més sovint.
Escolta, enguany,
els rovellons estan intocables.
Ui, el rovelló està tirat.
És com la borsa.
Jo l'he vist a 800 pessetes
i a 3.000, exacte.
Sí, sí, sí.
També depèn de la temporada
i depèn molt de la classe.
Nosaltres els professionals
diferenciem 3 classes de rovelló.
El botó,
que és el petitó,
el tancadet,
el no sé què.
Aquest és el més car de tots.
A més,
perquè sigui d'aquest preu
i d'aquesta qualitat
ha d'estar bastant net.
No dic que no s'hagi netejat després,
però ha d'estar bastant net
i sobretot lliure de cucs,
perquè només que hi hagi un cuc
amb un rovelló
i el deixem a la nevera,
allò corre com el foc.
Vull dir,
llavors s'acurquen tots
i els has de llançar.
El rovelló sí que es veu bastant bé
si porta cucs o no porta cucs.
És un bolet relativament fàcil de veure.
Només cal que el peu,
si està ben plegat,
estigui tallat
i llavors,
si hi ha foradets del peu,
hi ha cuc.
No acostuma a fallar.
Només passa que
quan el rovelló és una miqueta gran,
a vegades el peu està escarxat
del plegar-lo,
en vez d'estar tallat està escarxat
i llavors fa una sensació
com si hi hagués forats,
però no n'hi ha.
És que n'ha escarxat el peu
i queda com a lenyosa,
que diuen els castellans.
Queden com uns tubets
que semblen cucs,
però no ho són.
De totes les maneres,
amb el botó,
com que és dur i petit,
de seguida es veu el peu
si està net de cucs o no ho està.
I si el rovelló no està tallat,
doncs es talla una punteta
de baix del peu i es veu.
Clar,
això dius el botó.
Sí.
Però després els altres,
de vegades,
es posen així com una capa,
com a verdosa.
Sí,
això és perquè tenen uns quants dies,
però no...
Però això no és dolent.
No és dolent.
Això no és dolent.
El que és dolent del rovelló
és el cuc, sobretot.
La capa aquesta verdosa
el que fa és perquè tenen uns dies,
per les condicions...
Per és millor treure-la.
Sí,
sí,
però també depèn de com l'haguem de fer.
A veure,
el rovelló,
si el fem estofadet o així,
o saltejadet o així,
a veure si la capa verda,
evidentment,
és grossa i no sé què,
doncs sí,
però aquella miqueta que fa
que és que s'oxida,
que és que amb el contacte amb l'aire
s'oxida,
el no tenir vida pròpia
que ja està mort,
diguem-ne,
al tallar-lo ja està mort,
comença aquest procés d'oxidació,
es torna aquest color verd,
però doncs,
en general,
no passa d'aquí ara,
quan són bastant vells
i inclús ja tenen
tota una part del barret
que està verda,
llavors comencen a posar tous,
també s'adubleguen
i ja no és el mateix.
Una cosa francesa,
això s'ha dit moltes vegades,
no està de més recordar-ho,
els bolets mai s'han de rentar
amb aigua sota l'aixeta,
això és important.
És molt important,
sí,
depèn de la varietat també,
per exemple...
El rovelló mai?
El rovelló mai,
no,
el rovelló jo el rento
amb un pinzell,
amb un pinzell gruixó.
Amb un drapet de vegades.
Sí,
jo per la part de sota
per les lamineles,
per la part de sota del barret
amb un pinzellet
per deixar-les netes
d'arena
o de terra
i la part de dalt
amb una velleta neta
i humida
i per poder treure-lo
tota la pinassa
i tot el que pugui tenir
enganxat.
L'únic bolet
que jo poso
a sota l'aigua
és el xampinyó.
El xampinyó,
que porta molta terra.
Porta molta terra
i excepcionalment...
El bolet més humilde,
diria jo.
Sí, sí.
I el més sucrador.
I el més car també,
el cep.
Quan el cep és de molta qualitat
i és molt petit
i és molt fresc,
tan dur,
com us he explicat,
no hi ha cap problema
per rentar-lo,
inclús amb un fregallet de plàstic.
No perd aroma ni gust.
No, no, no.
Com que està tan tancat
i tan dur
és com si rentessis una pedra,
pràcticament.
És que realment és molt dur.
I llavors,
amb un fregallet de plàstic,
per agredir-ho
el menys possible,
no d'aquests verds
ni res d'això,
sinó un de plàstic
d'aquest el més senzillet,
el més suau,
fregar una miqueta el peu
perquè venen bastant brutets
els peus de terra.
Inclús al final,
després del peu,
tallar-lo amb un garibetet
i treure tots els torrossos
de terra que tenen enganxats.
Ara, això sí,
després s'ha d'aixugar bé
amb un drap
i a guardar-lo
a la nevera.
De dues maneres,
millor netejar-lo
i fer-lo servir,
perquè en pica
tocat l'aigua
genera una miqueta
com una mucosa,
com un moc
i això fa,
accelera el procés
de fer-lo molt bé.
En tot cas,
si el tenim net
el podem posar amb oli,
el podem començar a guisar,
podem fer el que vulguem
que se'ns aguantarà
molt bé.
Hi ha altres bolets
com la llanega,
per exemple,
que si també és molt fresca
també pot tocar l'aigua,
no hi ha cap problema,
perquè la llanega,
la mucosa,
la llanega mucosa,
que és el mateix,
quan és molt fresca
porta aquest moc
al damunt
i és molt dura també.
I llavors permet perfectament
també amb aquest fregallet
de plàstic
treure-li tota la pinassa
perquè està molt enganxada.
Fer aquest moc
quan li cau la pinassa
al damunt
i s'asseca lleugerament
del sol
s'ha quedat enganxadíssima.
Llavors,
amb una velleta
això costa molt de treure.
I en canvi,
a sota l'aixeta
amb un rejonet
molt finet
i amb una miqueta
de fregall de plàstic
anar fregant així
i queda neta,
ràpida i bé.
De dues maneres,
sempre fer-ho
a l'últim moment
abans de fer-los servir.
No netejar
i deixar-los a la nevera
una setmana
perquè és el pitjor
que els podem fer
almenys,
tal com venen,
quan menys els toquem
més ens aguantaran.
Generalment,
tots aquests bolets
es presenten a les parades.
Tampoc no hi ha
tants llocs
on puguem trobar
els bolets
a l'hora de comprar.
Estaven a les parades
generalment
en condicions òptimes.
Sí, sí, sí.
Home, clar.
Generalment.
Sí,
normalment sí,
perquè a veure,
la persona que posa
a la venda
aquest tipus de producte
doncs ja es cuida
que no hi hagi cucs,
que no siguin vells,
que no estiguin florits,
no?
Ara que a vegades
si en comprem quantitat
i anem en llocs grans
s'ha de mirar una mica
perquè també la gent,
que a vegades posem
el bonic a damunt
i a sota no se sap,
no?
I això no pot ser.
Llavors,
moltes vegades
fan una miqueta de...
Hem de pensar
que són fongs.
El bolet és un fong,
no?
I decide de fer fongs.
O sigui,
decide de fer barbes
i fa aquest tipus de fongs
que inclús amb bolet fresc
jo l'altre dia vaig
comprar una caixa
de llenega negra
preciosa,
una passada.
Feia temps
que no veia
una llenega tan bonica
i ja portava
alguna barba
amb alguna de les puntes
i això que estava recient plegada,
no?
Però són tan propensos
a fer fongs
perquè ells ja ho són
que doncs n'hi ha.
Normalment n'hi ha
i s'ha d'estar al tanto
i s'han de netejar bé.
No és que siguin tòxics
ni molt menys,
però doncs
no són higiènics,
diguem-ne, no?
Et sembla, Francesc,
si la setmana vinent
ara tenim bolets
frescos, naturals,
però et sembla
que la setmana vinent
en parlem...
Ara se m'ha acudit, eh?
Jo no sé si pot ser
interessant pels nostres oients
com hem de cuinar
els bolets secs,
els congelats,
com els podem posar en conserva,
si tenim la sort
amb els bolets.
De com guardar-los
i de com...
Sí, sí, sí,
ho podríem fer.
I per què no ens relates
alguna d'aquestes delicatessen
que fas al restaurant
en la setmana dels bolets?
Mireu, us volia explicar
avui aquest
el peu de rata
amb trompetes de la mort.
El peu de rata
és un bolet, d'acord?
No són els peus de rata
com algú m'ha comentat.
Ai, una poca sultada, eh?
Per favor.
No, m'ho han comentat
al restaurant, eh?
Algum client...
Mira, la cuina tan sofisticada
que et posen peus de rata.
Això, això...
Per una part és un elogi, no?
Perquè si un client...
Si aquest senyor dona estrus,
cangur i tot
perquè no ha de donar
peu de rata, no?
A més, si un client
veu peu de rata a la carta
i te'l demana...
Molt agosarat.
És que ve el marlota
que li donin el que vulguis.
Això és d'agrair, no?
Vol deixar-se sorprendre.
Exacte.
Això vol dir que confien en tu, no?
I ho trobo molt bé.
Ho vaig trobar molt d'agrair, no?
No facis mai peus de rata
de debò al restaurant francès,
per favor.
De penyada, tallar les ungues
i tot això, no.
No em facis mai.
Deixeu córrer.
Doncs, bueno,
el peu de rata
és un bolet dels econòmics.
És un bolet molt agraït.
És un bolet que quasi no té gust,
és el seu problema.
És un bolet de textura,
que els dic jo,
però que té les propietats
una miqueta de la pasta, d'acord?
O sigui,
agafa molt bé els gustos
que l'envolten.
O sigui, el podem combinar,
doncs podríem fer,
per exemple, un risotto.
No podríem fer un risotto
amb un bolet,
però doncs donar-li el gust
com amb un risotto
podríem preparar-lo
a la bolonesa,
a la carbonara,
al pesto,
vull dir,
el podríem preparar
com si fos una pasta,
agafa molt bé els gustos.
I en aquest cas,
jo tinc una pasta
que ja és famosa a casa meva,
que és la pasta fresca
amb trompetes de la mort,
i en aquest cas
el que hem fet
ha sigut preparar
el peu de rata
amb les trompetes de la mort,
que és un altre bolet,
i hem combinat els dos bolets.
I és molt fàcil,
aquest bolet,
d'apariència,
és com una esponja natural,
una esponja marina.
També li podríem dir
que és semblant
a la coliflor,
fa tot de branquillons
així que surten.
I s'hauria de presentar
quan el veieu a les botigues
amb peces
més o menys
que capiquen dintre de la mà
o amb dues mans,
amb peces grossetes,
no amb branquillons petits,
sinó que van
amb tipus esponja,
tipus humida d'esponja natural.
El color és un color groc,
com més groc és,
més bo és,
com el groc més intens sigui,
més agradable és.
I ha de venir,
sobretot de la part
dels branquillons net,
del peu no,
del peu és bastant brut,
però dels branquillons net,
perquè si estan molt bruts
els branquillons
és pràcticament impossible
netejar-los,
perquè els trenquen,
són molt delicats,
i si passes un pinzell
que ho fem,
perquè s'ha d'anar partint,
s'ha de netejant,
però si està molt brut
i has de passar molt el pinzell,
s'ha de trencar.
Llavors hauria de venir
bastant net de dalt.
El preu, ja us ho he dit,
menys de 12 euros,
llavors,
combinat amb la trompeta,
que també és un altre bolet,
estem parlant d'un plat
relativament econòmic
i fàcil de fer,
com veureu.
Això,
jo en aquest plat
faig una miqueta de trampa,
jo combino aquí
dos trompetes diferents,
una de seca
i una de fresca,
d'acord?
Per què?
Doncs perquè la trompeta seca
m'adona molt d'aroma
a l'aigua de cocció
i això em permet transmetre
aquest aroma a la pasta
o en aquest cas
al peu de rata.
I la fresca
és perquè et vagi
després a la boca
i trobis la trompeta
al plat.
I llavors
el que fem és
primer posem
una miqueta de trompeta
de la mort seca
en remull,
amb aigua
i la deixarem
un parell duretes
que revingui.
Llavors
agafarem el peu de rata
i la trompeta neta,
les posarem
amb una paella
ben calenta,
amb una miqueta
de sal al cul,
una miqueta de pebre
i un rajonet
d'oli d'oliva lleuger.
I tirarem els bolets
i els saltejarem.
Els donem unes voltetes
que agafin color.
quan ja tinguin color
hi tirarem
una miqueta
d'all granulat,
d'aquest all
que ven en sec,
granulat,
o si voleu
un all picadet.
Li doneu dos voltes,
però només dos voltes
si no l'all se crema
i llavors ja
perda del seu gust
si no que molesta.
I el mullarem
de seguida
amb l'aigua
de remullar
les trompetes
i amb la trompeta
que també és remulladeta.
Deixarem reduir
un minutet
tot això
a foc màxim
i tirarem
nata líquida,
crema de llet,
flor de llet,
dieu-li com vulgueu,
més o menys
a parts iguales
del que hem posat
d'aigua
de trompetes
i de nata.
A parts iguales.
De quantitats
per quatre persones
agafarem
quatre peus
de rata grossos,
s'encongeix,
ojo que després
quan se'l vulgueu menjar
es consumeix una miqueta
no es trobeu
després que n'heu fet molt
i després no arribi,
penseu que en congeix
pràcticament la meitat,
perquè no ben bé
però pràcticament.
Llavors,
seria més o menys
un got,
mig got
d'aigua de trompetes
i mig got
de crema de llet.
Ho deixarem reduir bé,
rectificarem de sal i pebre
i ja està,
no té res més.
És un plat així de senzill.
Fàcil.
Sobretot,
en aquest plat,
insistir en el foc.
El foc sempre
a tota pastilla,
diguem-ne,
fort
i el tanto
el tirar l'all
que no se'ns cremi,
només és donar-hi els toms.
Els bolets que agafin
una miqueta de color
al començament,
que tenim la paella
amb l'oli només
i els dos tipus de bolets,
la trompeta fresca
i el peu de rata
que agafin coloret allí,
la llet,
quan tingui la llet,
els dos líquids,
reduïm i ja està,
i a menjar.
Deliciós.
I aquest plat
el podem fer a casa
perquè no té dificultat,
però recordem que el Marlot
està fent la setmana dels bolets
i, com diem,
sovint,
o ja dèiem,
millor dit la passada setmana,
és millor que truquin
per reservar taula.
Allà ens faran
unes degustacions de plats
fes amb bolets extraordinàries.
Recordem el telèfon
del Marlot,
el francès.
No és habitual,
però en aquest cas
val la pena,
tenint en compte
que si no s'ho sembla molt.
Aquests dies,
per sort,
hi ha molta feina
i me sap greu
que la gent no es desplaci
i no trobi lloc.
El telèfon és el 977-22-06-52.
Evidentment,
especialment el cap de setmana,
per exemple,
aquest dissabte
el tenim ja pràcticament ple,
el divendres a la nit
m'assembla que també.
Però encara continuareu.
Però la setmana que ve
encara hi ha lloc
i entre setmana
és bastant més fàcil
trobar lloc,
evidentment.
Però,
per sort sí,
són unes jornades exitoses.