Salvador Rovira, molt bon dia, benvingut.
Quina feinada, aquests dies reconstruint, recuperant les olors, els gustos dels romans, tot plegat.
Sí, sí, bé, estem molt contents perquè aquest any hem fet un programa molt fort,
hem tirat uns 50.000 tríptics, a diferència de l'any passat que en vam tirar uns 3.000.
La gent s'està apuntant als sopars, encara tenim espai pel 10, 16 i 17,
però la gent s'està apuntant als sopars perquè els fa molta gràcia el fet que aquest any els fem a l'amfiteatre
i és un marc incomparablement molt bonic.
Fer un sopar de menjar romà a l'amfiteatre i a més que la cosa estarà ambientada per a l'ocasió,
és una ocasió, aquí val la redundància, realment extraordinària.
I aprofitem per dir que avui regalarem un sopar per a dues persones,
són uns sopars realment boníssims, ara ho sentiran,
un sopar per a dues persones qui ens truquin d'aquí uns minuts,
encara no em truquin, formularem una pregunta.
Bé, ja la podem plantejar i en tot cas ja obrirem més endavant la línia telefònica.
Ara, a mesura que vagi transcorrent la conversa amb el Salvador Rovira,
segur que sortiran uns quants plats, sortiran alguns noms de plats tradicionants de la cuina romana.
Què farem? Obrirem el telèfon i els demanarem a vostès que ens truquin
i ens diguin com a mínim dos plats i després el tercer ingredient
per aconseguir aquests dos sopars pot ser o bé una beguda o bé un postre.
Els hi sembla fer el menú complet.
A través del 977-24-4767 cridarem la seva atenció.
És molt fàcil, només cal que restin atents, prenguin nota
i siguin, això sí, molt ràpids en trucar per telèfon
quan nosaltres diem ara és el moment de trucar.
Dit això, aviam, el tema del tast, de tota aquesta cuina romana,
afortunadament no el podrem seguir.
Primer, per tots els establiments de Tarracoviva
que un any més han donat el do de pit i tenen ja tot preparat.
I no estem parlant només de restaurants,
sinó que estem parlant d'hotels, estem parlant de pastisseries,
de forts, de bars...
Sí, la veritat és que hi ha una diversificació de tipus d'empreses,
el qual també nantes ens dona un ventall de possibilitats
a l'hora de treballar i a l'hora de moure'ns
per muntar aquestes jornades.
Jo penso que per nantes això és un avantatge.
Si només fossin restaurants seria impossible
perquè ells també tenen molta fenya als seus locals.
Llavors, a l'estat diversificat hem procurat pensar
que tot el que podem oferir a les jornades
tinguem feina tots, des dels bars, les pastisseries,
els hotels i els restaurants.
Aviam, quants establiments de la ciutat formen part de l'associació?
En principi som 13, amb possibilitat que hi ha 5 o 6 o 7
que es volen apuntar.
I continua aquesta voluntat de recerca, d'aprendre, d'experimentar,
han d'agafar els pocs referents escrits que hi ha respecte a la cuina romana.
Sí, a veure, una de les coses que nantes pensem que ens ha ajudat a evolucionar
és que ens n'hem donat compte que som una associació que,
a part d'estimar-nos molt Tarragona i lluitar per Tarragona i ser gastronòmica,
podem esforçar una mica l'abesant cultural.
Llavors, aquest any hem incorporat classes gastronòmiques,
però també de cultura romana,
les quals hem impartit, inclús amb alumnes de l'Escola de Cambrils,
hem fet dues demostracions ja,
i estem recollint documentació per anar a poder tindre informació d'altres coses
que ens permetin no només fer plats i postres de cuina,
sinó tindre informació per anar millorant les coses
i per poder impartir inclús algunes conferències.
Vam fer vindre una professora de cuina romana.
L'única, de les poques persones que ens saben de cuina romana.
No n'hi ha més, ens donem compte que hi ha gent que entén de cuina romana,
el que passa és que és desconeguda o no surten a la llum pública com la Núria Vàganes.
La Núria Vàganes potser és perquè té algun llibre,
va recollir les receptes de la Pisi i és una...
No, és coneguda, és molt...
Publica molts articles, revistes especialitzades.
Té uns coneixements amplíssims,
la sap tocar la cuina amb unes mans i una delicadesa
que realment són d'admirar.
Ara l'hem invitat, no sé si podrà vindre,
perquè també té molta fenya aquella,
però, bueno, almenys ho intentarem.
Llavors, aquesta és una de les vessants que aquest any
intentem procurar d'incorporar dintre de Terracotable en aquest aspecte.
El garum ja està a punt per poder condimentar els plats.
Està a punt, hi ha coses que ja estan preparades.
El vi de roses, que no falta aquest any.
S'està fent, el mulsum també s'està fent.
Tenim, si podem, també hem trobat una cervesa de cibada,
que té una barreja que és la que deien que bevien els romans,
amb una fermentació especial.
L'hem fet amb informació d'Itàlia, pràcticament de Roma i de Milà.
I anem investigant coses que ens puguin ajudar a millorar.
Hem canviat alguns plats, aquest any fem alguns plats nous.
Doncs parlem de plats, que això jo crec que és el millor reclam.
Jo t'he portat la minuta una mica perquè tu escolleixes el que vulguis.
Ara, esperaré que em serveixi algú, perquè m'has portat com un menú.
Ara seuré aquí, aviam si algú em porta algun d'aquests plats.
Tu digue'm el que vols que t'explica més o menys.
Aviam, aquí jo veig, aquests plats, aquest llistat de plats,
són els plats que es podran tastar als establiments de Tarragona,
que aposten per aquesta nova edició de Tarraquataula.
Sí, el que passa és que cada restaurant farà menús o farà plats...
Els organitzarà a la seva manera.
Sí, i no tots els restaurants faran tots aquests plats.
Hi haurà menús i hi haurà especialitats.
per tastar tot això, només se pot tastar a la Termopòlia,
a dalt de la tasca romana.
Al Camp de Mar?
Al Camp de Mar, el dia 16 i 17.
Nosaltres hi serem allà també, fent el matí de Tarragona Ràdio,
com cada any, podrem fer una mirada.
I el 18 també estarem fins al migdia,
o sigui que segurament són els dos o tres dies
que cada any tenim molt d'èxit amb aquesta tasca romana.
A més, aquest any inclús hi ha hagut empreses
que ens han comprat tiquets per amics,
per clients...
Clar, perquè ens queda molt bé amb una cosa així.
Clar, perquè acabin les visites
i perquè tot això puguin anar a fer
el tast del Santurió que aquest any hem creat.
El tast del Santurió.
Aquesta és una de les novetats de la Termopòlia.
Això què és?
Es tracta de fer un preu tancat
perquè hi ha gent, com aquestes empreses,
que diuen, bueno, què els puc oferir jo als meus amics
per pujar de la tasca?
Llavors, han fet el tast del Santurió
que consta d'una beguda i dos tapes.
Llavors, això té un preu tancat,
em sembla que són tres euros i mig,
i em sembla que amb això donem un tovalló
i una cullera.
Ah, un regalet una mica d'oxèpti.
Sí, una mica d'oxèpti,
perquè la gent tingui una mica de record.
El tast del Santurió.
Ah, exacte.
Això ja és una certa categoria,
parlem de Santurió, si mirem la jerarquia romana.
La plebe, la plebe, què podrem tastar?
La plebe? No, de tot, de tot.
Però també serà assequible, eh?
Sí, sí.
Perquè el Santurió és força assequible.
Bé, jo penso que aquest preu es pot assumir.
I tant, i tant.
I es pot diversificar perquè pots escollir un o dos tapes.
Plats, doncs fantàstic.
El puré d'enciam, que em penso que ja el coneixem, no?
Sí, és molt bo.
La sirapa era allò de les olives negres, o què era?
Les olives, i després l'hipotrima, allò del formatge.
La hipotrima, no sé què?
Sí, hipotrima.
Això mateix, hipotrima, què és exactament?
La hipotrima és com una espècie de formatge,
amb unes herbes provençals,
i després també porta una mica de pebre,
porta uns futxecs picats,
porta una part de pinyons i una part d'ametlla.
És boníssim.
Per fer amb torrades,
la gent, tant la d'olives com la de formatge,
és boníssim.
El que passa és que la gent no ho sap,
que porten els futxecs,
però quan ho tasten, la gent es queda parada.
Jo recordo l'any passat,
que vam estallar, la Isabel ens explicava
que la sirapa també tenia molta sortida.
La sirapa, sí, perquè l'oliva...
Sí, l'oliva, el puré d'oliva...
Són mediterranis.
Sí, sí, sí.
Ens agrada això de l'oliva.
La coca de porro i espinacs,
els pasolets amb vinagreta romana,
el broc i l'empanses i pinyons,
els caragols amb espècies i formatge.
Sí, és uns caragols.
Els romans menjaven caragols, Salvador?
Sí, sí, sí.
Era un plat que acostumava...
És més, aquest any encara,
el que dèiem de recollir informació,
em deia una mica que deia que els romans,
quan comencen els àpats,
comencen amb un audú
i quan els hi porten a l'audú,
diguem,
a les d'això,
allò que allà en mengen,
és que vol dir que comencen els àpats.
I quan els hi porten la ploma
és que s'ha acabat la història.
I entre l'oudú i la poma,
per allà a l'espila no vegis tu.
Exacte, o sigui,
que allà hi ha xou, no?
Veus tan miserables que som ara
amb això dels quilos,
que anem fent l'ou i la poma i ja està, no?
Doncs no, aquí no.
Ja podem preparar forces, eh?
Sí, sí.
Que Déu-n'hi-do.
Jo és que tots els plats
no els podrem dir,
perquè hi ha el cèrbol amb arròs,
Déu-n'hi-do.
És molt bo.
Llonganissa l'oquinac.
Sí, és una llonganissa especial
de refrescar el llatí.
que ens la fa un tociner d'aquí a Tarragona,
espessament.
I què té d'especial?
Té unes herbes
i per comptes d'estar fregida i menjada,
es fregeix amb una part
i s'acaba de macerar amb un oli,
amb herbes,
i llavors quan tu la treus
desprèn un aroma i un gust
impressionant.
És un trosset de llonganissa
i és molt bona.
En el terreny així més dolç,
els dàtils farcits amb mel i pebre,
que també va ser una descoberta interessantíssima,
les torrades amb mel,
el meló espaciat, Déu-n'hi-do,
el nèctar del César.
El nèctar del César.
Això té un nom exotíssim,
és molt exòtic.
Tinc la sensació que estic mirant
un còmic de l'Estèrix,
això del nèctar del César.
No, no,
el nèctar del César,
en aquest cas,
és una barreja
que també hi va en herbes
i la veritat és que
es fa com a tipus d'infusió
per substituir el que nosaltres
fem servir de cafè, no?
Ah, d'acord.
Llavors se serveix entre Calent i Tevi
i és per digerir el menjar,
ells prenent això al final
per poder digerir la quantitat de coses
perquè ells menjaven molt forts
de pebres i d'espècies, no?
En el capítol de begudes aigua,
això ja ho sabem,
que és de tota la vida.
El mulsum,
que és amb vi, pebre i altres espècies.
El rosàtum.
El rosàtum és el vidarroses.
El vidarroses.
I el prensat d'herbes romanes.
Que també és una altra infusió,
o sigui que és més o menys...
Per estomacs més delicats.
Sí, sí, sí.
En aquest cas,
el que no podem fer,
que tampoc no donem el sopar institucional,
ni cafès, ni res,
i ens atenem bastant
a tot el que és cunyar romà.
Aquests són els sopars de l'amfiteatre.
De l'amfiteatre.
De l'amfiteatre.
Que aquest ja contempla
molts d'aquests plats
amb una certa sofisticació,
perquè estem parlant, per exemple,
els sopars de l'amfiteatre,
que ara en regalarem un,
per a dues persones.
De primer plat,
caragols amb espècies i formatge,
que n'hem parlat,
aquesta llonganissa,
que comentaves,
la coca de porro i espinacs,
les barques amb fruits secs
i pètals de roses,
això ja...
Això és impressionant, això.
Per morir-se, eh, Salvador?
Això, aquí al bufet,
també ho farem, si podem,
però això és una de les coses
que es té que preparar i menjar,
però això el donem
en aquest sopar del dia 15
a les autoritats.
Passeu en una cosa
que a mi ens la prepararem,
però això és una fulla d'enciam,
que per això aniré amb barques,
i llavors al dintre
té un picat de fruits secs
amb una vinagreta de mel
i pebre negre i pebre blanc.
Imaginin-se,
i de segon al cèrbol
que el dos amarrós,
la sípia amb pèsols
i de postres peres,
el vi,
i la cassola de fruits secs amb variats.
Com organitzareu,
que tenim poc temps,
però és bo saber-ho,
com organitzareu aquest sopar a l'amfiteatre?
L'escenari és extraordinari
i privilegiat.
Sí, bé, en principi,
el que està previst,
tant el 9, 10 com 16 i 17,
és sortir des del portal del Roser
per la visita guiada
a partir de les 8, 8 i quart,
per començar a les 8 i mitja,
i passar per les muralles,
passar pel circ,
si pot ser pel pretori també,
i acabar a l'amfiteatre.
Llavors, com a dintre l'amfiteatre
la visita dura més o menys mitja hora,
quan ens entri la gent
serà quan n'entres,
diguem,
la gent que treballa de cara als sopars,
anirem posant els aperitius,
anirem posant tot,
perquè quan s'acabi la visita
a l'amfiteatre,
la gent pugui tindre les coses
més o menys situades
per començar a sopar.
I quina hora calculeu
que començarà el sopar?
El sopar,
un temps que començarà
entre les 9 i mitja
i 10 menys quart.
I, escolti,
sense pressa després, eh?
Ah, exacte.
Sense pressa.
Triclínium no tindran,
però s'ho han de prendre amb calma.
Molt bé.
I, nantos,
aquesta seria una de les coses
que ens agradaria, no?
Que la gent vingui,
perquè a la nit fa fresca,
vingui una mica tapada,
però amb aquesta sensació,
aquesta és la sensació
que nantos ens agradaria donar.
De festa,
de tranquil·litat.
Sí,
de convivència,
que la gent convisqui
una mica entre ells
el menjar
i l'estada
i la conversa
o la tertúlia
o tot això.
Això seria un dels objectius
que nantos ens agradaria.
Com vostès es poden imaginar,
les places són limitades,
s'ha de fer una reserva
prèviament,
encara queda alguna plaça,
tinc entès.
Què han de fer, Salvador?
Qui vulgui participar?
A veure,
pel dia nou
està una mica just,
perquè està bastant ple.
Que és aquest cap de setmana,
seria ja cara a l'altra.
No,
però pel 10,
que és dissabla,
pel 10,
16 i 17,
encara hi ha algunes places.
Vull dir que la gent
que tingui interès
els demano,
sisplau,
que s'espavilin,
perquè ja hi ha
moltes reserveses.
I on s'han d'adreçar?
El telèfon
que es tenen
que adreçar
és aquest d'aquí,
que els hi donaré
en aquests moments.
El tenim per aquí?
Ja l'hem trobat?
Sí.
Són el 660-97-15-67.