Quatre minuts seran tres quarts de dotze del migdia.
Com cada mes tenim una cita amb la unitat tècnica de salut pública
de l'Ajuntament de Tarragona.
Com a cada ocasió que tenim aquesta cita,
ens acompanyen les tècniques de la unitat,
que són en Gerri, García i Glòria.
Gràcies, molt bon dia, benvingudes.
Hola.
I ara estàvem parlant amb el Francesc Lleodó,
estàvem cuinant les faves, els pèsols,
i justament avui parlem dels aliments,
des d'una vessant diferent, no gastronòmica,
ni del plaer que ens pot proporcionar un bon plat.
sinó més aviat de la seguretat alimentària.
I una mica caldria explicar, aviam,
de qui és la responsabilitat que els aliments, els productes,
arribin en les condicions òptimes a les nostres taules.
De les persones dels establiments,
però també imagino que de l'administració,
que és una responsabilitat compartida.
Sí, sí, efectivament, aquesta és la paraula, responsabilitat compartida.
O sigui, tothom tenim una miqueta de responsabilitat
en la salut dels nostres aliments.
Nosaltres, com a administració local,
tenim la nostra,
que és la realització d'inspeccions,
el control, específicament,
a més del que toca directament al consumidor,
que són els establiments, els comerços,
directament les tendes,
no els obradors o els llocs on es fa el menjar.
I aquesta és la nostra responsabilitat,
com a administració,
a banda de que com a ciutatans,
com a gent,
com a consumidores,
també tenim la nostra.
Jo no sé si quan aneu a comprar l'establiment habitual
a la vostra botiga,
com que us deuen conèixer de temps,
deuen...
Ep, ull que venen!
Les botigues on compreu vosaltres
deuen estar impecables de tot,
no?
Per allà, per la formació professional.
Deia dir, que tinc de clientes
les tècniques de la Unitat Tècnica de Salut Pública.
Bueno, tiene sus ventajas y sus inconvenientes, eh?
Ja m'ho imagino.
Escolteu, jo tinc aquí una paraula
que vosaltres m'heu passat,
que m'agradaria conèixer exactament
aquest concepte que vol dir.
La traçabilitat.
Què és això?
Sí, és una palabra que cada vegada
la escucharemos más,
está muy de moda
y además es una palabra que está bien,
que la escuchemos y sepamos.
Tiene una envergadura, sí.
Es simplemente que el consumidor
tiene que saber,
o sea, puede saber en cualquier momento
de dónde viene el producto que va a comer.
Es decir, seguir la pista a algo.
o tú vas a un supermercado,
compras unos filetes
y puedes tirar del hilo
y puedes saber qué ternera
es la que ha producido esos filetes.
Donde ha sido criada,
en qué matadero se ha sacrificado,
donde se ha despejado.
L'arbre genealògic de la bèstia, prácticamente.
Esa es la trazabilidad,
que cualquiera tirando de un hilo,
es decir, pueda ser la pista
del alimento que está consumiendo.
En tots els productes alimentaris.
No només parlem de carn,
parlem també de fruita, de verdura,
de productes envasats.
De todo.
Todo esto se consigue mediante la etiqueta.
La etiqueta es el arma,
lo que tenemos que utilizar
para poder seguir la trazabilidad de un producto.
Sin ella, estamos perdidos.
Usar un producto sin etiqueta
no tiene carne identidad.
No podemos saber de dónde procede.
En general,
l'etiquetatge dels productes
a qualsevol establiment
són correctes,
s'ajusten a normativa.
De tant en tant sí que trobem
algun producte
que veiem que té
una etiqueta incomplerta,
en què sí ens pot dir
la composició,
però no ens la diu
amb certesa,
dates de caducitat,
evidentment.
Però vaja,
que veus que dius
que hi ha d'altres
que t'has d'estar mitja hora
per llegir tot allò
que explica del producte.
Però d'altres,
sí, sí, sí,
que t'aporten poca informació.
Sí, sí,
hi ha algunes que són,
bueno,
que no són complertes,
sí que és cert.
I per exemple,
també hi ha una miqueta
o de picaresca
o hi ha algunes etiquetes,
per exemple,
que posa comunitat europea,
no especifica en el país
i coses d'aquest tipus
que te trobes.
Hi ha,
les etiquetes tenen
un llistat de coses
que t'han de tenir obligatoriament
i després n'hi ha d'altres
que segons el tipus de producte,
per exemple,
si és dietetic
o un producte
alcohòlic,
han de tindre altra informació.
L'obligatòria
és la llista d'ingredients,
el contingut net,
és el volum
o la quantitat que tenen,
la data de consum preferent
o de caducitat,
que és diferent,
i l'OTD fabricació.
L'origen dels ingredients
en segons quins casos
no cal.
No cal.
Per exemple,
els aliments
que tenen
qüestions dietètiques
o...
Això ho han d'especificar
quins productes tenen
i fins i tot
les calories,
per exemple,
un iogurt dietètic
ha d'especificar.
A més,
ho porten
fins i tot productes
que no són dietètics
també al valor calòric.
Home,
jo imagino que si comprem
un pa de motlla,
per exemple,
no ens diran
d'on prové aquell blat.
Tampoc no cal filar tan prim,
no?
No.
Però si tenir totes...
Però, per exemple,
sí que s'està ponent
també muy en serio
que si el trigo
es transgénico.
Ah.
Perquè...
Però això encara no obliguen
a determinar-ho,
no?
No.
Todavía está un poquito...
Lo que pasa
que hay personas
que por su convención
o por qué están convencidas,
no quieren...
No están d'acord
que tomamos es transgénico
porque procede igual
de Norteamérica
o de Brasil,
de países que ya utilizan
este tipo de ingeniería genética
en los cereales.
Entonces,
a veces es imposible saberlo.
Però tard o d'hora
s'arribarà a obligar,
no?
Que s'especifiqui
a mig termini
i probablement obliguen
a l'etiqueta.
Sí, yo creo que cada vez
se perfecciona más
lo que es l'etiquetado.
De hecho,
ja sabéis que actualmente
en la prensa
ha habido un pequeño follón
con esto de los yogures.
Sí, sí, sí.
Porque ese etiquetado...
La denominación, no?
Exactamente.
Aquí en Cataluña...
Si es yogur, no es yogur.
Yo particularmente
mi opinión es como la de aquí.
Si no es yogur,
no es yogur.
Exactamente.
Yogur es una materia viva,
es no pasteurizado.
Claro.
Ese es el concepto
que yo como técnico
siempre he tenido.
Yo supongo que un producto,
un yogur,
que luego lo pasteurizan,
matan las bacterias lácticas,
ya sean bífidus,
ya sean lactobacillus,
lo que sea,
y es otro tipo de producto.
Es un producto lácteo,
como puede ser por ejemplo
las natillas
o estos productos
que no necesitan frío
para la conservación.
Y ahora está,
por lo visto,
les han dejado a la Pascua,
que es la casa
que ha salido a la prensa,
les han dejado poner yogur.
Entonces,
todo esto,
o sea,
que me refiero
que cada vez se le da más importancia
a la etiqueta.
home,
i tenint en compte
que avui dia
l'oferta de productes
és molt amplia,
aviam,
si no és yogur,
no és yogur,
i no passa res,
segur que hi ha consumidors
que volen aquell producte
perquè els agrada,
però si no és yogur,
no és yogur.
Per tant,
jo crec que cada cop més
hem d'incidir
en que ens expliquin
i ens especificin
tot el que aprenem.
Amb el tema dels transgènics
que apuntaves,
també és molt important,
d'això dels transgènics
en l'actualitat,
com a mínim que nosaltres coneixem,
només n'hi ha dos
que estan permessos
i el problema que tenen
és la determinació analítica
per saber si un producte
té transgènics o no,
com diu la Glòria,
que si bé,
i només estan permessos
la comunitat europea,
eh, dic,
no,
els Estats Units
no és diferent.
Estats Units va més a l'ample
aquest tema.
A la seva,
però bueno,
hi ha el blat i el blat de moro,
aquestes dos,
suposo que l'arròs,
dins de poc,
i tot això.
Una altra cosa
que,
m'ha comentat la Glòria,
sí que és veritat,
que ha de tindre el nom
i la denominació
del producte alimentari,
per això el del iogurt,
perquè ho ha de ficar,
i després la del fabricant,
obligatoriament,
a totes les etiquetes.
I després hi ha una altra cosa
que abans passava,
que ara no passa tant,
i és que l'etiqueta
ha d'estar pegada
al producte en si.
És a dir,
per exemple,
si comprem un pack,
exactament,
un pack de quatre iogurts,
cada iogurt,
independentment,
ha de tindre la seva etiqueta.
Que no sempre passa.
No,
i a més perquè,
home,
té una raó molt simple,
que tu després obres el producte
i després el pack
ho llences
i et quedes amb els iogurts.
Per exemple,
comença a fer clic-clic
en segons quins productes,
la data de caducitat
ja no la veus
perquè te l'has menjat.
Efectivament.
I a l'altre putet
ja no hi és.
Clar,
vostès diran aquestes coses.
Doncs aquestes coses
són il·legals.
O com a mínim
no s'ajusten a la normativa.
Exactament.
I val a dir
que no només critiquem
però hi ha marques
i cases,
no recordo quina,
que són molt honestos
en aquest sentit
perquè en determinats
productes làctics
no posen mai iogur,
posen producte làcter,
de gust a maduixa,
però no posen
que és un iogur.
Per tant,
un aplaudiment
per aquestes marques
que contemplen la normativa
i que de ben segons
no perden clients
perquè és el que dèiem,
cadascú vol consumir
el que vol.
Per exemple,
la leche,
cuando pone leche
es de vaca.
Cuando sea otro producto lácteo,
por ejemplo,
hay marcas
que son leches,
bueno,
leches,
son como productos lácteos
a base de flora,
a base de productos vegetales.
No pondrán nunca leche.
Pondrán producto lácteo
preparado láctico
o algo así
porque no es leche.
Cuando pegas una caja de leche
es que es leche de vaca.
Si fuera de cabra,
de oveja
o algún producto vegetal
no se puede poner nunca
la palabra leche.
És com els formatges
que estan fets
amb llets de diferents animals,
amb barreja,
de vaca,
de cabra,
d'ovella,
també ho ha d'especificar
i el percentatge
de cada llet
que ha intervingut
en aquell producte.
Sí, sí, també.
I escolta,
com és que de vegades,
insistim,
cada cop més veuen més
a les botigues
les persones que miren
l'etiqueta
abans de comprar.
Afortunadament
anem per aquest camí,
però tant en tant
es cola algun producte
que l'etiqueta
no s'ajusta a la normativa.
Com pot passar això?
Bueno,
també hi ha molts productes,
per exemple,
les línies blanques,
els etiquetatges
com no depenen
directament d'ells,
vull dir,
això és una cadena
que compra
amb un productor
un determinat tipus
de producte
que poden tindre
més problemes
d'etiquetatge.
Ara cada vegada
les etiquetes
estan millor fetes.
Les coses també
potser més...
Bueno,
per exemple,
tot el que són productes
d'agricultura ecològica,
tot això,
normalment hi ha
per interès
del propi client,
ja ho demana
el client
que estiguin ben etiquetades.
Però, clar,
hi ha altres productes
per qüestió de preus
surten
amb molta sortida
i a vegades
la gent no s'hi fixa tant.
Però, en general,
vosaltres diríeu
que tenim
un bon etiquetatge
que el sistema
d'etiquetatge
més o menys funciona.
Sí.
Hi ha sectors
que no funcionen tan bé,
això n'ha de dir-ho,
que en parte culpa
pot ser
si de l'administració,
quizás no a nivell local,
sinó a nivell més
o estatal,
perquè,
per exemple,
és el que és
tot el pescat,
ja salió
en la normativa
hace un par de años
o tres años
per la trazabilidad
del pescado.
És a dir,
tendría que ir etiquetado
el pescado.
Diuen que
amb el gel
i tot això
cauen les etiquetes.
Això ho heu sentit dir,
no?,
de les caixes.
Per exemple,
una merluza,
si està cogida
d'una manera o d'altra,
és més cara,
menys cara.
En el tema del pes
és un pacte entre cavallestes
de refiar de la paraula
del peixater de capçalera.
Aquí potser
serà culpa
de l'administració estatal
o tal
a la hora de la pesca
que se tendría que exigir
que no se exige,
que hay una especie
como de manganxa
y esto pasa a veces también.
O sea,
que a veces también
es culpa un poco
de la administración
que no se pone fuerte.
I els consumidors
que només busquen preu
també hauríem de ser
més exigents?
Es una cadena.
Es como metiéndonos
con el problema
del pescado inmaduro.
Es un crimen,
tal y cual,
todo lo que quieras.
Pero si el consumidor
pide...
Si esposa la venda
es perquè hi ha gent
que el compra.
Si pide al vendedor
que quiere esto,
el vendedor
se va a romper los cuernos
por encontrarlo.
Entonces,
si ya desde el consumidor
no pedimos
ni pececitos pequeños,
ni caramel,
ni no sé qué,
pues acabarán
por no venderlo
porque el vendedor
no va a vender
algo que no tenga salida.
Si no hi ha demanda...
O sea,
que todos tenemos
un poco de culpa.
todos.
Todos.
Desde el principio
hasta el final.
Sí,
yo estoy de acuerdo.
Además,
porque muchas veces,
por ejemplo,
volviendo,
el pescado ya es un sector
conflictivo en sí mismo.
Pero aparte,
por ejemplo,
lo que decíamos
de los productos lácteos.
La gente buscamos
productos cómodos
para no tener que almacenar
en nevera,
sobre todo aquí,
que fa calor,
al estiu,
pues que no donas
a la basta
una nevera normal
y no llames yo
que a las casas.
Entonces,
ya vemos que bulean
productos que no estiguen
en nevera.
Si no están en nevera,
han de estar pasturizados
los productos lácteos.
Per la cual cosa,
com diem,
no puede ser un iogurt,
no puede ser...
Pero si tú dius,
yo quiero algo
que no se guarde en nevera
y que además sea sano
como un iogurt.
Es que...
O sea,
es incompatible.
No surten las contes,
claro.
Exactamente.
Vais a comprar dos días
en el lugar de un.
No es que no siguis sano.
Es...
Pues puede ser igual.
Pero no tiene las propiedades.
Bueno,
claro.
Es la lucha del progreso.
Sí,
exactamente.
La mujer,
ya está altísimo,
ya trabajamos fuera.
Y aunque está en casa
también se ha puesto
unas obligaciones
no como antes,
sino que también tiene otros.
Es que es normal,
no está siempre en casa,
sino pues se apunta a talleres,
a gimnasios,
lógico y normal.
No me faltaría,
sobra que está todo el día.
Exacto.
Me refiero que ya la mujer
dedica menos tiempo
a estas tareas domésticas
que además son poco agradecidas.
Eso siempre me lo ha dicho mi madre.
Son poco agradecidas, hija.
Jens.
Bueno,
el caso es que,
claro,
cada vez consumimos más congelados,
más comidas preparadas,
etcétera.
Estamos progresando,
pero también tenemos
nuestros inconvenientes,
productos menos frescos,
menos sanos,
más aditivos,
porque la comida que se prepara
y que se conserva
tiene aditivos.
Si no,
¿cómo se va a conservar?
Aquí,
vamos sinceros.
Vosaltres teniu molta raó.
Potser on tenim més dificultat
els consumidors
és en el tema del peix
que si tenim la sort
de la botiga
o la parada
on comprem el peix
tenim confiança
i sempre,
doncs,
ens han donat
una garantia
d'aquell producte
i hem vist que sí,
d'acord,
però si el comprem
a qualsevol lloc
o de qualsevol manera,
clar,
comprar la carne
fins i tot envasada
és el que dius,
té un carnet d'identitat
aquell producte.
El peix no el té.
Mai el té.
És complicat.
I el peix
s'ha de congelar
i si el congelem a casa
si no el congelem
quan el consumim.
Demà el estarà bé,
demà l'hauré de llançar.
Allò no porta cap data
de caducitat,
cap etiqueta,
cap assegurança
que és fresc,
no?,
aquell producte.
I a més,
a banda d'això,
ara que ja ens passem
perquè anem
a un moment d'hora,
fer un petit comentari.
Quedaran temes,
però d'aquí més
com que tornareu.
Continuarem a parlar
de seguretat alimentària.
Respecte al peix,
alguna vegada
ens han trucat
per fer denúncies
que un peix
no estava en condicions òptimes.
Però clar,
si tu has comprat un peix,
no te'n vagis
fora
i després a prendre un cafetó.
A veure,
tothom pot fer el que vulgui,
sí, però,
clar,
si aquest peix
ja no està
a una temperatura
de propera
als 4 graus
i després te'n vas
i és de ple estiu,
exactament,
clar,
quan arribes a casa
que veus peix,
pot fer pudor.
i a vegades
te queixa,
però on està el punt?
Clar,
aquest és el problema.
Tens una bona traçabilitat
dels productes alimentaris?
Però en el cas del peix
no ho pots fer tampoc.
Perquè és el que tu dius,
si segueixes
sense trencar
aquesta cadena
del fred
i tot plegat,
però clar,
compres el peix al matí
ni que ho portis
a casa directament,
te'l menges a la nit
i no està bo
que me'l guardo
i us ho porto a vosaltres
al laboratori
i ho ha sanitat
a l'altre.
Judicialment té
ningún valor.
Clar,
és que a més aquell peix
vés a saber,
els toms que donarà.
Diferent és una conserva,
una llauna de conserves,
aquest tipus de coses
que aleshores
és més fàcil l'analítica.
Vosaltres ho sabeu millor que jo.
Però clar,
un peix és molt difícil,
és un terreny complicat.
El pescado,
pues,
nos ha venido denuncias
varias veces
y sí que lo puedes analizar
para tranquilidad del usuario,
decirle postal,
pero a la hora
de una denuncia judicial
o de pedir de responsabilidades
es imposible.
En el que és un producte
d'aquests que es fan malbé
no serveix.
En cualquier producto,
porque ellos te traen
la muestra abierta.
Entonces tú
no se puede asegurar
que esa persona
haya tenido
un mal proceso
de conservación.
Pero es un contrasentir,
porque si no lo ofres
no sabes que está dule.
Ya,
entonces lo que hay que hacer,
lo que hacemos
cuando son cosas,
alguna denuncia
que vemos que podemos
tener una posibilidad
de tirar del hilo,
entonces vamos al establecimiento
e intentamos coger muestra
legalmente
del mismo lote,
si hay,
si queda,
porque a veces te van
48 horas después
o tres días
y a base al establecimiento
ya no queda ningún producto
de ese mismo lote.
O sea,
lo ideal es con el producto
en malas condiciones
ir al establecimiento
denunciado,
intentar coger
del mismo lote
y eso que nosotros
como oficialmente
ya lo cogemos bien
por el número de muestras
ya óptimo,
es lacrado y tal,
llevado al laboratorio,
eso sí que ya es
una prueba judicial,
pero no lo que trae
el consumidor,
porque aunque tenga
mucha razón,
ante un juez puede decir,
oiga,
usted cómo lo ha manipulado
en casa,
qué ha añadido en casa,
lo ha mezclado
con otro alimento,
no ha seguido
la temperatura adecuada,
no se puede demostrar.
Entonces ahí estamos
nosotras para ir
al establecimiento
e intentar.
Sí,
pero efectivamente
en eso
el consumidor
está un poco
al aire,
¿no?
Pero claro,
también hay que mirar
los intereses
de todos los sectores,
¿eh?
D'això es tracta,
és el que dèieu,
la corresponsabilitat
del venedor
de l'administració
i el consumidor
que, escolta,
també ens han de queixar,
tot i hi ha els entrebancs
que podem tenir
si creiem que aquell producte
no està en condicions,
no?
Ho deia,
això de la compra,
més que res per recomanar
que si es va comprar
producte fresc,
que sigui el darrer
que es compri
i vagi cap a casa,
és el millor.
O que es porti
amb bosses tèrmiques
i per facilitar.
confiant-se a la parada
li guarden
i quan ha d'anar
cap a casa
ho recull
que tothom
té les seves estratègies.
També hi ha denúncies
d'aquest tipus,
que se li han canviat
a les bosses.
També, també.
Ui, ui, ui.
Tenim tema
pel proper programa,
us esperem
en la propera ocasió.
Gràcies per venir avui,
Gerri García,
Gloria Gracia
de la Unitat Tècnica
de Salut Pública
de l'Ajuntament de Tarragona.
Gràcies per venir,
bon dia.
Gràcies.