És molt important que aquests programes, que són els més usats habitualment
per tots els que cada dia engeguem l'ordinador, estiguin fets en català.
No solament traduir una versió, que és el que ha passat fins ara,
hi havia el Windows 98 o després d'esforços,
sinó que hi hagi un compromís de Microsoft
de publicar en català tots els programes que vagi traient.
Això, però hem de pensar que és molt complicat,
perquè Catalunya, el català, és una llengua molt petitona
i alhora molt ambiciosa, i el que nosaltres volem no ho tenen totes les llengües.
Heu de saber que, per exemple, llengües tan importants com el francès,
el castellà o l'alemany, doncs obtenen la traducció
mesos després de quan surt l'original en anglès.
I precisament, abans de dir, també estàvem reunits amb tècnics informàtics
i gent que segueix molt de prop la publicació de nous programaris,
doncs que hi ha grans multinacionals que comencen a dubtar
de la conveniència de fer la traducció, per exemple, al castellà o al francès.
És a dir, que les multinacionals cada vegada
doncs s'arregunen més al seu anglès i fins i tot poden posar traves
a la traducció de grans llengües de la resta del món.
Per tant, la nostra tossuderia i la nostra voluntat
de tenir els programes més importants i més extensos en català
doncs costa, primer, que els nord-americans ho entenguin.
Això és el mateix que ha passat amb el cinema,
que les grans majors, la Warner, Columbia, la Fox, etcètera,
doncs primer sàpiguen que hi ha una sèrie de gent
que parla una llengua que s'anomena català
i que, a més a més, volen les pel·lícules en català,
doncs primer se'ls ha hagut d'explicar,
després ells ho han hagut d'entendre
i, finalment, acceptar.
Per què? Doncs perquè als grans multinacionals
els fa molta por de començar a duplicar
i a traduir els seus productes a llengües
per ells molt i molt petites,
perquè si accedeixen amb el català,
imagineu quantes llengües hi ha a la resta del món
que tenen la dimensió o fins i tot són més parlades que el català.
El que passa és que nosaltres som tossuts
i per nosaltres això és prioritari, és clau,
per tot català la llengua és un bé íntim tan preuat
que no volem renunciar, per això tots aquests esforços.
Poder tenir els programes de Microsoft
traduïts de manera sistemàtica al català,
doncs és necessari, però és difícil
per tot això que us he explicat,
perquè nosaltres la nostra mentalitat,
per nosaltres ho tenim claríssim,
però nosaltres els hem d'explicar a les multinacionals
que primer que existeix un país que s'anomena Catalunya,
que tenim una llengua i que a més a més aquesta llengua
és útil i és d'ús continuat.
Parlava del cinema, ara estava posant un exemple,
comparava el món de les noves tecnologies i de Microsoft
amb el tema del cinema.
Amb això el nou director de política lingüística de la Generalitat
s'ha sent prou satisfet de la tasca que s'ha fet
i de la resposta que han donat les multinacionals nord-americanes
en el tema del cinema?
O realment podem considerar que el resultat no és ni de bon tros positiu,
sinó més aviat el contrari?
Estem en el camí.
Mentre hi hagi molt més cinema en castellà que no pas en català,
els que som ambiciosos en aquest sentit,
no estarem satisfets, això és evident.
Però el que s'ha aconseguit en aquests últims 5-6 anys
és extraordinari.
Aquí sí que vull reconèixer molt la gestió
feta davant de la direcció general, en Lluís Jou,
que va obrir el camí, primer,
que les multinacionals entenguessin
que el català ha de ser una llengua també per als seus productes.
Penseu que són poques llengües en el món
que accedeixen a tenir pel·lícules doblades.
Són molt poques llengües tretes de les grans majoritàries.
Per tant, haver explicat a les multinacionals del cinema,
que us deia, la Fox, la Warner, la Columbia, etc.,
que traduïssin o que deixessin doblar les seves pel·lícules,
això és un èxit.
Ara, però, tenim un altre repte
i cada any vam començar a doblar en 5 pel·lícules,
6, l'any passat van ser 22
i ara aquest any volem acabar l'any amb 25 pel·lícules doblades.
Per tant, cada any serà aquest augment progressiu.
Ara tenim un altre repte, però.
Veiem que les pel·lícules que nosaltres subvencionem
i, per tant, que es poden doblar,
no tenen la distribució en el territori
que a nosaltres ens ha satisfat.
Les sales que tenen més èxit d'exhibició,
que són més populars, que són més bones,
que són més competitives,
doncs continuïn exhibint-hi les pel·lícules en castellà.
Això, per tant, ara estem treballant una segona fase
perquè les pel·lícules que nosaltres doblem al català
siguin un èxit a Catalunya i no passi,
com, per exemple, ha passat amb el llibre de la Selva 2,
que a Tarragona no s'ha pogut veure el llibre de la Selva 2 en català
per un problema amb els exhibidors o amb els distribuidors interns.
Per tant, hem resolt o estem resolent un tema important
que és amb els americans
i encara ens queda resoldre una altra qüestió
que sembla que fos més fàcil, però de moment no ho és,
que és amb els propis catalans,
és a dir, els exhibidors i els distribuidors d'aquí
que tinguin el valor de programar les pel·lícules en català
en les sales bones i allà on hi ha èxit de públic.
Hi ha noves qüestions que van sorgint
al ritme en què avança la societat
a les quals s'han de fer front des del govern
i en aquest cas des de la Direcció General de Política Lingüística.
Un fenomen realment de gran impacte social
és el de la nova immigració.
Una gran quantitat de persones que ens arriben de diferents països,
des de Sud-amèrica, del Magrib, dels països d'Europa,
des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i des d'altres punts s'està fent un esforç
per intentar integrar aquestes persones, aquests col·lectius.
Què més cal fer?
S'està fent tot el que es pot,
calen, suposo, molts més mitjanys tècnics, materials, econòmics també,
pressupostaris, per fer front a aquest fenomen,
que més va creixent.
Mireu, s'està fent molt.
Xifres, no m'agafeu ara així científicament,
però aproximadament arriben a Catalunya
unes 80.000 persones a l'any, noves, d'altres països.
I en aquests moments podríem dir que més de 65.000 persones estrangeres
estan estudiant a l'any català.
Això és molt, 65.000 persones.
I aquí incloem els nens, que són a les escoles,
l'ensenyament primari i secundari,
i després tots els cursos que fem des del Consorci per la Normalització Lingüística
i que fan altres entitats,
com el Departament de Benestar i Família, etc.
Per tant, hi ha un esforç molt important.
El mateix Consorci està canviant absolutament
els seus ritmes de treball.
El que fa uns anys eren uns cursos molt adreçats,
evidentment, els catalanoparlants,
per anar pujant el nivell, el nivell B, el C,
totes aquestes lletres que els que heu estudiat català
teniu ben presents.
Doncs ara, el gruix de la feina del Consorci
per la Normalització Lingüística,
per aquests cursos,
està sent amb els nivells inicials i els nivells bàsics,
que són cursos d'acollida.
De manera que estan arribant a les nostres aules
molts estrangers,
llatinoamericans són els que demanen més cursos de català,
però també magribins, subsaharians
i persones de l'Europa de l'Est,
que venen a les nostres aules per aprendre català
i arriben gairebé sense saber ni un mot de la nostra llengua
i, per tant, es fa una feina, jo diria, d'acollida
i moltes vegades també, fins i tot, d'acollida social.
Per tant, el Consorci per la Normalització Lingüística,
i aquí haig de reconèixer que hi ha,
per exemple, l'Ajuntament de Tarragona
està fent un esforç i una col·laboració extraordinària
amb els nostres centres,
doncs ens hi estem abocant molt.
El nostre objectiu és que ningú es quedi sense cursos de català
i, de fet, en alguna població,
quan hem sabut que hi havia gent que es quedava sense cursos de català
perquè els cursos programats quedaven plens,
doncs automàticament, o en una setmana o en 15 dies,
hem programat nous cursos,
de manera que s'està donant,
jo diria, en el 100% dels casos,
s'està donant resposta a tota la demanda que hi ha.