La una del migdia, 10 minuts, seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
En la recta final, que tal com els havíem promès,
dedicarem a parlar d'aquesta proposta que ens arriba des de l'Hotel d'Entitats de Tarragona.
Classes de dinàmica i teràpia del riure,
tot un seguit de classes que es desenvoluparan al llarg del mes de maig i el mes de juny.
Ens acompanyen Rosa Maria Olmo Ruiz i Òscar Albuixer,
que són respectivament la monitor i l'ajudant que faran aquestes classes.
És en Rosa Maria. Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Riure és exclusivament una manifestació d'alegria i de felicitat?
O riure és una altra cosa, també?
No, riure, doncs sí, és... a veure...
És allò de fer moure tot el nostre cos, no?
Fer moure, exactament, tot el nostre cos, tot l'organisme.
I, bueno, doncs quan riem, manifestem goig,
manifestem que estem bé per dintre a nivell físic,
doncs estem... es nota molt més, no?,
doncs que d'una altra manera.
És com un exercici intern que fem.
No hi ha dubte que quan ens fem un tip de riure ens quedem molt a gust.
Ai, que gust que m'he quedat, mira.
Sí, sí, evidentment.
Va per aquí la cosa.
Sí, sí, sí, evidentment.
S'ha d'aconseguir aquest estat mitjançant unes tècniques.
Exacte, hi ha unes tècniques de riure,
doncs que es practiquen a les classes,
que són unes tècniques, doncs,
a les que volem que l'alumne torni a ser un nen,
torni a sentir-se com aquell nen petit, entremaliat,
que ens n'hem oblidat, no?
Passa el temps i estem molt seriosos,
anem molt amb cara de vinagre, pomes agres per la vida, no?
Doncs es tracta de tornar a ser aquest nen petit.
I si riem, ho fem així amb la boca petita, no?
Exacte.
Sí, sense deixar-nos anar,
perquè també sembla que ens talla una mica aquest esclat,
de vegades, de deixar-nos anar i riure.
Sí, perquè tenim por al ridícul, tenim por a la vergonya
i sembla, doncs, que riure d'aquesta manera,
una riallada jo forta, com que estigui mal vist, no?
I tot el contrari, o sigui,
amb els beneficis que obtenim nosaltres
i la persona, a més a més, que ens està veient
també es beneficia,
perquè no és el mateix veure amb una persona
riallera, contenta,
que veure-la trista, ensopida.
És molt diferent, no?, l'aspecte a dona.
Perquè el riure també és contagiós, no?
Clar, evidentment.
Vosaltres segur que ho heu corrobat a les classes.
El riure és contagiós, sí, sí, sí.
Igual que fer un busteig, doncs, es contagia.
Jo, abans d'entrar allò,
en les tècniques que feu servir,
que en definitiva és pel que heu vingut aquí,
jo no sé si vosaltres...
Què passa amb allò de la risa fluixa,
que dius que tens unes ganes de riure,
no et pots contenir,
i no et pots contenir,
i són situacions de vegades difícils
i no pots contenir aquest riure.
El riure es pot contenir?
Es pot controlar, també?
Amb aquestes situacions,
quan hi ha la risa fluixa,
hi ha una manera de poder-ho contenir.
i és cantant.
Tu cantes, tu tens...
Sí, sí, sí, o sigui,
cantes fluixet, evidentment,
perquè no se't senti...
Que volia que encara ho arregles més, no?
I quan cantem estem tallant el riure.
És una manera, doncs, de tallar el riure.
El riure no és que no ho podem, no?
Dius, doncs, el canto i de cop és com...
No, no és un cop, no?
És a dir, situació difícil.
No seria la primera vegada que ens passa a nosaltres?
Demanem disculpes si alguna vegada...
No, en aquest cas no serveix això que ens dius, eh?
Perquè, clar, dius, posa't a cantar
per treure el riure que no ens serveix per baixar.
En situacions complicades també tens raó.
Sí, sí.
Expliqueu-nos una cosa.
En què consisteix aquesta dinàmica i teràpia del riure?
Molt bé.
A veure, doncs, la teràpia dinàmica del riure
és una tècnica que està realitzada en grup.
Combina la música amb exercicis, amb jocs,
tècniques de psicomotricitat i comunicació no verbal.
I busca el nen entremallat i divertit que tots portem dintre.
Tot buscant aquest nen, arribem al nostre riure interior.
Per exemple, jo assisteixo a la primera classe
d'aquesta dinàmica i teràpia del riure
i què és el primer que faré?
El primer que faràs serà uns jocs de presentació.
Serà presentar-te, doncs, però ja a nivell de joc, eh?
No a nivell de, doncs, ja em dic tal.
No, jugant ja et presentaràs.
I ja començaràs a riure.
Començaràs a trobar la vergonya, la por ridícul...
Perquè la finalitat última quina és?
La finalitat última és passar-se molt bé.
Que la gent vulgui tornar-hi,
que la gent s'oblidi que està allí o de la seva vida fora
i que si està dues hores fent uns tallers,
doncs, que frueixi al màxim.
Però, escolta, alguna vegada s'ho s'ha resistit, algun alumne?
De moment...
Que ho ha acabat ja explicant acudits
perquè diu no hi ha manera de sentir en la teràpia.
No, no, no. No funciona així.
A veure, a veure,
pensant els jocs la gent realment es volca.
i s'oblida, doncs, jo què sé,
de que tenen 50 anys, de que tenen 30,
de que tenen problemes
o de que generalment acostumen a estar més tristos que contents.
Però al començament els ha de fer una mica de vergonya, no?
Evidentment, al començament els fa vergonya
i sí que resisteixen una mica,
però jo sempre els animo a que s'involuquin al màxim,
a que s'hi fiquin.
Sempre els dic, a veure,
la vergonya, el sentit del ridícul,
quan entreu en aquesta classe, deixeu-lo fora.
Si quan voleu sortir, la voleu tornar a agafar,
és problema vostre, però deixeu-lo fora
quan entreu a aquesta classe, no?
I els hi matxaco bastant.
Soc matxacona en aquest aspecte, no?
I llavors la gent, doncs, pren consciència
i ràpidament, amb els 10 minuts o 15, potser, de classe,
un cop ja s'han presentat,
ja han rigut una mica,
ja han vist, doncs, que estan allà per passar-s'ho bé,
de seguida ja es troben.
I què us diuen quan acaba la classe
o han fet diverses classes
i han practicat el tema de la risoterapia?
Bé, doncs, es troben molt bé.
Nosaltres tenim, al final de la classe,
sempre es fa una rodona
en la qual els alumnes expliquen
el que ha sentit cadascú.
Doncs, per exemple, et vénen persones que et diuen
he entrat aquí amb un mal de cap
i ara ja no el tinc, no?, aquest mal de cap, no?
Doncs m'ha marxat, no?
O persones que et vénen,
ai, les cervicals, que les tenia,
doncs, amb el moviment muscular que fem
i cançant el riure estirem les cervicals.
Les podem arribar a estirar fins a 3 centímetres
en les classes de risoterapia.
Llavors et vénen, doncs, ara com que estic més bé, no?
Ai, m'he quedat relaxat, m'he quedat tranquil.
És com deixar-se anar.
Exacte, es deixen anar
i es deixen emportar
pel que porta la classe i pels companys, no?
Perquè, clar, és molt important.
Riure sola està molt bé,
però riure en grup és molt important, no?
Perquè veus que el que no fa un ho fa l'altre
i que, bueno, doncs, si tu tens vergonya,
és igual, mira aquell que està fent, no?
Vull dir que...
És molt important fer-ho en grup.
I per què creieu que no riem habitualment?
És que no està gaire ben vist.
No està ben vist?
No està ben vist, no.
Perquè riure sembla, doncs, que no siguis una persona seriosa
i no té res a veure.
Al contrari.
Exacte, tu pots riure molt
i en la teva feina, en la teva vida,
amb les coses realment importants,
doncs, dur-les a terme amb una seriositat i...
Bé, no?
Però sembla que no.
Sembla que si rius,
ets més aviat còmic, no?
I amb la risoterapia, a veure,
no fem de còmics,
sinó fem tècniques.
Allò que dius abans...
No, és que és el que us deia,
que ningú es pensi que, mira,
aquí no hi ha manera que rigui,
acabar explicant-li un acudit.
No, no, no, res.
Acudits no s'expliquen.
Ni es creen situacions gracioses, res d'això.
A veure, alguna vegada pot passar
fins i tot que alguna persona plori.
O sigui, en lloc de riure,
plori perquè és l'emoció que té més,
més a flor de pell.
I no passa res, vull dir,
estem allà per disfrutar tots,
per estar junts.
No es parla en tota la teràpia,
només parla el monitor.
I llavors...
No es parla.
No es parla, vull dir,
els participants en recipe
no han de parlar.
A vegades s'hi parlen, bueno,
i comenten coses,
però en principi no han de parlar.
I a vegades resulta que un joc,
per exemple,
que és per riure,
hi ha gent que plora.
Per exemple,
posa'm algun exemple d'un joc.
D'un joc que puguin plorar
o un joc normal?
No, no, més aviat riure.
Perquè a vegades, ja dic,
poden plorar,
però en un joc normal i corrent
simplement la seva emoció.
Per exemple,
donar voltes a la sala
i fent diferents cares,
per exemple,
diferents postures,
o imitar animals.
un altre joc pot ser
jugar amb una pilota.
És que hi ha molts jocs,
tenim més de 100 jocs.
No, clar,
i explicar-te així
és trobar-te en la circumstància.
És trobar-te en el moment
i cada grup diferent
necessita a vegades
jocs diferents.
I us heu trobat que,
sobretot,
les primeres classes
que entre els alumnes
es miren uns als altres,
aviam qui comença
a qui trencar el gel,
jo no,
aviam aquest que fa,
aquell que no fa.
Sí, evidentment.
Sí, sí,
al principi sí que comencen
i quan fas la roda
de presentació
sembla que ningú
vulgui sortir primer
a presentar-se, no?
Llavors has intentat
de, bueno,
com a monitora,
vinga, va,
surto, no?
O doncs ara tu, no?
I hi ha grups que no,
hi ha grups que surt
allà el primer
i els altres
hi van al darrere,
però hi ha de tot, no?
També depenent
de les edats
que ens trobem,
a vegades hi ha grups
que són gent
tot més aviat jove,
d'altres de gent gran,
o barrejats, no?
Llavors depenent també
de cada grup
i de les edats que tinguin.
I aquí diu
que surten moltes arrugues, eh?
Si es riu molt.
No, al contrari.
Ah, sí?
Al contrari, sí, al contrari.
Amb el riure
no surten arrugues
perquè fem un estirament
de la pell,
perquè es mouen
més de 15 músculs.
Cada cop que riem?
Cada cop que riem,
però jo amb riure
franc...
A gust.
Exacte, amb riure a gust, no?
Llavors movem
més de 15 músculs
i fem que s'estiri la pell,
ens queda més lloenta,
es queda més bonica,
més llisa.
Quan estem enfadats
és tot el contrari.
Exacte, quan estem enfadats
és quan tenim les arrugues
al front
que se'ns queden allò fixes, no?
Semblen de ciment, escolta.
Sí, no, no,
això és un...
Això és erroni,
és una creença que es tenia,
però un provat
que no,
és completament erroni.
Qualsevol persona
pot participar
d'una classe
de risoterapia,
de teràpia del riure?
Sí, d'entrada sí,
d'entrada pot participar-hi qualsevol,
però hi ha una excepció,
com en tot, no?
I les excepcions són
la gent que té
arrítmies,
incontinència urinària,
també ho pots gustar
en el lavabo abans,
però bueno,
la gent que té
incontinència urinària...
El riure de vegades
provoca això.
Clar, exacte, sí.
És diurètic.
Riure és diurètic,
veus?
Ho ha dit d'una manera
molt fina,
tot allò que tots tenim al cap.
I llavors
per la gent
que està
en un postoperatori,
clar,
pel risc de trencar la sutura,
si estàs en un postoperatori...
Són unes contraindicacions,
diguem-ne,
raonables,
dins del sentit comú.
Sí,
no,
unes altres contraindicacions
no té,
són bàsicament aquestes.
Però no discrimina edat, per exemple?
No,
al contrari.
Qualsevol edat és...
S'ho passen bé,
normalment els comencen
nens amb 8,
9 anys,
fins l'edat que sigui.
Comenceu el mes de maig?
Comencem el mes de maig.
Entenem que la inscripció
és oberta
a l'hotel d'entitats,
per tant,
per què no ens expliqueu una mica
què és el que hem de fer,
on ens hem d'adreçar,
quants dies a la setmana,
quantes hores,
com funciona tot el tema,
allò des del punt de vista
més pràctic.
Mira,
les classes comencen
el dimarts dia 6 de maig
i són de 8 a 10 del vespre.
Estan programades
pels mesos de maig i de juny.
És un cop a la setmana.
Un cop a la setmana,
un dimarts a la setmana,
dues hores.
Llavors es fan
a l'hotel d'entitats de Tarragona,
que és el Parc I la Pedrera
Sisena Planta.
L'assistència pot ser
o bé tot el mes sencer
o bé pots anar a classes soles.
perquè hi ha gent que per exemple
diu jo vull provar
a veure què és això
de la teràpia del llibre
però no vull anar
tot el mes sencer.
Doncs bueno,
pots anar a una classe
qualsevol dimarts
tothom serà benvingut.
Exacte.
Llavors pots venir
qualsevol dimarts que vulguis
i allà sempre seràs benvingut
i sempre estarem
disposats a rebre
a qui vulgui,
que no cal venir contínuament.
Llavors bueno,
si vols que donguem el telèfon
Sí, naturalment que sí.
Doncs el telèfon
de l'hotel d'entitats
és el 977 25 24 34
Molt bé,
si no han pogut prendre nota
nosaltres el tenim també
aquí a la ràdio
estarem encantats
de facilitar-lo.
Què poseu deures
per portar a casa?
No, no posem deures
però intentem
convèncer la gent
que practiqui
el que fa allà
o practiqui fora.
A casa seva tranquil·lament.
Exacte,
o practiqui a casa seva
mirant el mirall
amb la seva parella,
amb els amics.
O sigui,
doncs quan tu véns allà
que surts del teu món
completament,
quan tornis a estar fora
a la vida real
intenta fer el teu món
també el riure.
Que no sigui només
dir vaig a classe
i ja ric
però quan surto
torno-se al mateix de abans.
Que hi hagi canvis.
Com a teràpies
pretenc que hi hagi canvis
a la persona.
Doncs,
riure,
un exercici saludable
a l'abast de tothom
que té unes propietats
terapèutiques,
no només des del punt
de vista emocional
sinó també físic.
Sabem riure?
Home,
en principi tots tenim
aquesta capacitat de riure.
Potser l'hem de retrobar
i a través d'aquests tallers
d'aquestes classes
de dinàmica
i teràpia
del riure
que fan a l'hotel
d'entitats
el podem aprendre.
Rosa Maria,
Òscar,
gràcies per venir avui
a la ràdio
que rieu molts anys
i que ens continueu
fent riure
a través d'aquests tallers.
Gràcies,
bon dia.
Bon dia.
Gràcies.