Quins mecanismes utilitzen els nens amb discapacitat psíquica
per adquirir el concepte de nombre?
El concepte de nombre, evidentment, és un concepte molt ampli,
que el fet d'adquirir-lo, evidentment,
és el que promou després en tota persona, en tot subjecte,
totes les capacitats lògiques, matemàtiques,
que utilitzarà al llarg de la seva vida.
Aleshores, sabem que pels nens amb discapacitat psíquica
és un dels processos difícils d'adquirir
i el nostre interès tot just és veure on ells tenen les dificultats
per poder trobar eines psicopedagògiques
que incideixen en aquestes dificultats que tenen,
evidentment, per millorar les seves capacitats.
L'estudi ja l'han fet. Han arribat a alguna conclusió, imagino.
Bé, ahir a la Fundació Caixa Tarragona vam presentar ja algunes conclusions,
però he de dir que són conclusions que estan estretes d'una part d'aquest projecte d'investigació,
aquest projecte és molt ampli.
Ahir tot just només vam presentar els que tenien a veure amb el que és el procés de conteig,
que a més és el procés més simple, podríem dir,
en el que és l'adquisició del concepte del nombre.
I algunes de les conclusions que ja hem apuntat
és que, efectivament, el nen amb discapacitat necessita molt tot el que és el suport perceptiu
per poder comptar.
És a dir, comparant amb la... aquest estudi és un estudi comparatiu
amb subjectes de les mateixes edats evolutives,
però sense cap tipus de discapacitat psíquica,
i el que es veu és que els nens de 4, 5 anys ja concretament,
compten sense necessitat de fer l'etiquetatge
apujant-se amb l'objecte, amb els elements.
I, en canvi, el nen amb discapacitat psíquica necessita contínuament
apujar-se amb el que és l'objecte.
És a dir, això dificulta, d'alguna manera, el que és l'abstracció.
Els nens amb discapacitat psíquica, per tant, compten,
però no tenen clar el concepte de nombre.
De nombre, sí.
No només perquè tenen la dificultat en el comptar,
que la veritat és que no hi ha moltes diferències significatives
en el que és el procés del context,
però sí que el que hem vist al llarg de l'estudi,
d'aquesta investigació i amb les altres proves que hem passat,
que, efectivament, quan arribem als nivells més abstractes,
a lo que són les operacions i a lo que són els altres processos
de reversibilitat, per exemple,
doncs aquí, evidentment, ells ja comencen a fallar.
Però és que probablement, probablement,
les dificultats que detectem en el procés del context
ja, d'alguna manera, marquen el principi d'aquestes dificultats.
A partir d'aquestes conclusions,
o a partir, millor dit, de la investigació que estan realitzant
i que encara no està acabada,
és a dir, a vostès, com a professionals,
en què els pot ajudar?
A veure, per exemple, una de les qüestions
que ens ha cridat l'atenció d'aquest estudi
és que, dintre del procés de context,
alguns dels mecanismes que s'utilitzen
i que poden presentar algun tipus de dificultat,
inclús la població sense cap discapacitat.
Doncs, els nens amb discapacitat psíquica,
per exemple, una de les dificultats que tenien,
que era el comptar, moltes vegades saltant,
si era algun de l'element,
hem detectat en aquest estudi
que ja no es dona tan freqüentment això.
El que vol dir que el procés d'ensenyament-s'aprenentatge,
és a dir, el que fan els professionals, els mestres,
realment dona un resultat.
I que probablement el nen ha interioritzat el comptar
d'una manera mecànica
i sense oblidar cap tipus d'element.
Però, en canvi, sí que el que veiem
és que són incapaços de fer una partició
pensant que quan han comptat una quantitat
i encara en queda una altra per comptar,
aquella també forma part del comptatge.
Aleshores, pensem que això és fonamental
perquè realment, si no els ajudem en aquest procés,
és a dir, com incloure allò que no compten,
dins del que és el conjunt,
realment ja hi ha una falla
que si no la intentem subsanar,
evidentment, amb tot el que és el procés
lògic-matemàtic, permaneix allà.
Les conclusions, senyora Rivera,
que fan públiques aquests dies,
diuen que són una part d'un estudi molt més ampli,
d'una investigació molt més àmplia.
Què abarca aquest estudi, aquesta investigació?
A veure, és que, clar,
quan parlem del concepte de nombre,
no només podem pensar
que quan el nen compta ja té el concepte del nombre.
Això, podríem dir, és el principi.
Evidentment, hi ha altres processos
i molts altres mecanismes implicats.
Aleshores, al llarg de tot l'estudi,
el que nosaltres fem és...
Hem passat tota una sèrie de proves
que evalúen aquests processos
i que intenten detectar aquestes dificultats.
Tot aquest estudi, m'imagino que encara trigarà temps
en acabar de tancar-se.
Bé, tot el que és la fase d'investigació de camp,
és a dir, la passació de proves,
ja ha estat realitzada,
estem ara en la fase d'anàlisi dels resultats,
de fer la valoració, de treure unes conclusions.
Jo diria que estem en la part, podríem dir, més maca del treball,
perquè d'aquí és d'on es poden estraure realment
els directrius i aines psicopedagògiques
per poder oferir a la mestra o al mestre
què és que realment pot incidir en aquests processos
i en aquestes mancances que tenen els nens amb discapacitat psíquica.
Amb quants nens han arribat a contactar per fer aquest estudi?
Hem de pensar que tots els estudis
que es fan amb la població de discapacitats psíquics
sempre, i inclús a nivell científic,
és acceptable que no sigui un nombre molt elevat.
Nosaltres, sortosament perquè comptem
amb la col·laboració de centres específics
que estan vinculats a la Fundació Antoni Cambrodí,
hem aconseguit 75 nens amb discapacitat psíquica
de les dues edats evolutives de 4 i de 5 anys.
És una població que pot ser considerada òptima
per avaluar els resultats.
Aquest estudi, aquesta investigació sobre com aprenen a comptar
els nens que tenen una discapacitat psíquica,
està promogut, ho estem dient al llarg de l'entrevista,
per la Fundació Antoni Cambrodí.
A què es dedica la Fundació?
Quin és el seu objectiu principal?
Bé, l'objectiu tot just jo diria que és
la investigació en el camp de la discapacitat psíquica.
perquè això és una cosa que tenim molt present
com a objectiu a la nostra Fundació,
perquè el que sí que d'alguna manera hem vist
al llarg dels anys i dels treballs
és que si no sabem com actuen els nens amb discapacitat,
és a dir, evidentment els nens fan coses
i saben fer coses,
però moltes coses les fan amb moltíssimes dificultats.
I la qüestió és que si no sabem
on està la base d'aquestes dificultats,
la intervenció no té una lògica
i podríem dir que l'efectivitat
en el que és el treball no és tan òptima.
Per tant, l'objectiu és la investigació
en el camp de la discapacitat
i després també el buscar a Inés
per poder donar solució en aquestes dificultats.
Una Fundació que ara celebrarà el seu 20è aniversari
que m'imagino que en el futur
el que es planteja és continuar investigant
en altres territoris que puguin afectar
aquest col·lectiu de persones.
Sí, evidentment, vull dir,
en 20 anys crec que tenim molt de camí recorregut.
A la nostra institució,
els treballs que fem,
que molts hi col·laborem universitats i facultats,
tenim suficient material com per aportar solucions
en algunes de les dificultats que hi ha dintre d'aquest camp.
I, evidentment, la nostra intenció és continuar treballant.
La Fundació que, per tirar endavant aquest estudi d'investigació,
ha comptat, en aquest cas, amb el supereconòmic de Caixa Tarragona.
Sí, a la que realment volem agrair aquesta col·laboració,
perquè sabeu que al nostre país la investigació, la recerca,
és un camp que no està ni gaire reconegut
i tampoc a nivell econòmic.
I quan es tracta de fundacions privades encara menys.
I, bueno, que hi hagi institucions o fundacions
que apostin per aquest tipus de treball,
realment crec que és una cosa que hem de valorar.
Seguirem atents, doncs, als estudis i a les conclusions
que treguin d'aquesta investigació molt més àmplia
amb nens que tenen algun tipus de discapacitat psíquica.
Senyora Gemma Rivera, moltes gràcies per venir aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i explicar-nos aquestes conclusions,
encara podríem dir provisionals,
o d'una part d'aquesta investigació
que estan duent a terme des de la Fundació Antoni Cambrudí.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I felicitats.
Gràcies.
Adeu, sí, bon dia.
Adeu.