Són necessaris. La realitat és que, malgrat que ens vam dotar el seu dia d'un estudi d'autonomia,
malgrat que hem fet llells de política lingüística,
és evident que hi ha aspectes dintre de la nostra societat que cal seguir insistint, treballant,
i que, a més a més, requereix de l'esforç de tots els ciutadans
i, en el cas del món socioeconòmic, de les empreses.
La realitat és que l'administració ha fet importants passos endavant,
tant sobretot la local i l'autonòmica.
És evident que l'ensenyament ha contribuït a una normalització de la llengua catalana
a un nivell important.
És evident que el mateix Consorci per l'endormalització lingüística,
amb l'ensenyament a adults, en aquelles persones que no van tindre temps
d'escolaritzar-se en català o que acaben d'arribar,
fa un important paper, però tenim uns dèficis dintre la societat,
que és el món judicial, que és el món de l'administració de l'Estat,
i un altre també és el món socioeconòmic.
Per tant, el món socioeconòmic, des de fa molts anys,
estem treballant en el camp de la motivació,
en el camp d'intentar demostrar als nostres ciutadans
que es pot treballar, es pot tindre un negoci,
es pot fer negocis en català perfectament,
i que això no va en detriment dels teus guanys,
sinó tot el contrari, és un valor afegit al situar el català
al lloc que es mereix, que és la llengua normal d'aquest país.
El Premi a la Trajectòria, recordem que des de fa uns quants anys
hi ha dos premis, un Premi a una Trajectòria i un Premi a una iniciativa concreta de l'últim any,
el Premi a la Trajectòria, com dèiem, és per l'empresa de Copin.
Senyor Mestres, què fan i des de quan ho fan aquesta contribució
o aquesta normalització de la seva vida professional en català?
La nostra empresa va començar, ja fa molts anys,
va començar exactament l'any 56, o sigui, fa 47 anys.
Llavors, com era una altra època que pràcticament no existia el català,
efectes reals, llavors el que vam fer és arribar a la democràcia,
més o menys amb la transició, cap allà l'any 78-79,
vam començar a usar el català ja com a llengua pròpia, directa i exclusiva
amb tots els nostres tràfegs comercials i de tota mena.
Llavors, això ens ha portat a seguir aquesta línia
que no crec que mai ens hagi perjudicat en absolut,
ha sigut una cosa més aviat que ens ha beneficiat,
hem mantingut totes les relacions amb els clients absolutament en català,
mai hem sabut que se n'hagi perdut absolutament cap,
al contrari, ha sigut sempre alguna cosa bo en tots els sentits.
Tenim alguna curiositat, potser una sola persona en tota la vida,
que recordem que per haver-li dirigit una carta en català,
un senyor aragonès, per exemple, que vivia feia 30 anys aquí,
es va estranyar, ens va demanar que no ho féssim,
però això va ser una persona amb tota la realitat d'aquesta trajectòria,
o sigui que es demostra que perfectament es pot fer tot en català, absolutament.
És a dir, pràcticament des de fa un quart de segle,
vostès, tota la seva paperassa, si em permet aquesta expressió,
tota la seva documentació interna i externa de l'empresa,
la fan en català sense cap problema?
Absolutament cap problema.
Vull dir, animo a la gent que tot comerciant, tothom ho faci,
perquè és una cosa...
Hi ha molts comerciants que s'atreveixen, per exemple,
a posar el títol dels impresos, el nom de l'empresa en català,
o inclús algun detall als impresos, però a la realitat,
a l'hora de posar els articles o qualsevol definició que facin,
tornen a hoçar, s'adacanten ràpidament cap al castellà,
és clar, això no és suficient, hem de fer un 100% dintre de les nostres possibilitats,
la capacitat que tinguem.
A què es dedica De Copin?
Jo he dit que era una empresa de pintures, però exactament què fan?
Sí, la nostra tasca és la venda, el major i el detall de pintures,
articles decoratius, agafem l'àmbit provincial des d'arreus i des de Tarragona,
llavors venem igualment articles per pintor, que per botigues,
que directament al públic.
Tenen dos locals, doncs?
Sí, tenim dos locals en venda directa, més un magatzem,
tenim una nau industrial que para la com a central del nostre establiment.
La seva clientela és bàsicament de les comarques de Tarragona?
Exactament, ja dic, aproximadament abarca el que podem considerar la província de Tarragona.
Aquest àmbit de la pintura i la decoració potser és un dels àmbits en el món comercial
poc normalitzat lingüísticament?
Correcte, correcte.
Per la impressió una mica que es pot tenir a primera vista?
Exacte, aquí el que veiem, la nostra part, el que ens pertoca directament,
ho fem-los, com he dit, en català exclusivament,
però el que no pots aconseguir és el producte que t'arribi en català.
Hem intentat els fabricants que ens donin la possibilitat
que hi hagi una part del producte detallat
o que usin el català amb els pots, amb el producte en si,
però sempre s'ha buscat excuses evasives.
Abans de la Unió Europea es deia que els pots no es podien carregar
amb diferents instruccions, amb masses detalls,
que no es podien fer diferents idiomes,
cosa que després s'ha demostrat que han introduït un munt d'iriomes diferents
i el català ha quedat al marge.
Llavors, te queda sempre el disgust, aquest regust,
que vens en català però no vens productes retolats en català,
falta l'etiquetatge.
No ho podem aconseguir.
Abans comentava aquella anècdota amb aquella persona,
una mica com gairebé l'excepció.
Realment no n'han tingut altres ni problemes negatius
ni anècdotes positives al llarg d'aquests 25 anys,
com a mínim, de democràcia,
en el sentit que el català ja s'ha normalitzat
i és llengua oficial al país?
No n'han tingut cap altre...?
Absolutament res, absolutament.
Els primers anys potser si fèiem alguna presentació de producte,
allò amb pintors, amb alguna trobada de professionals,
això, quan fies un col·loqui, fies alguna cosa,
els parlaments feien en català,
com a introducció sortia la veu típica allò de
por favor, en castellano no l'entiendo,
però això va ser uns primers moments
que després s'ha anat desapareixent.
Llavors, cadascú s'ha expressa amb la llengua
que usa correctament normalment
i en tots els àmbits, ja dic,
l'únic que trobem a faltar per la normalització
en quant a el que bastem nosaltres
seria un etiquetatge en català que ens arribés,
tant l'etiquetatge com no són els displays,
els elements publicitaris que et donen per l'entorn del local,
pels separadors, aquestes coses,
és el que ens faria falta que no aconseguim dels fabricants.
S'haurien d'adaptar una mica
i ser d'una forma, no ho sé,
més col·laboradors en aquest sentit.
El tema de l'etiquetatge és un problema
que afecta aquest sector i sembla que molts altres sectors
de la producció.
En qualsevol cas, senyor Mestres,
com reben a la seva empresa aquest guardó,
aquest reconeixement del centre de normalització lingüística?
Doncs sorbem amb molt de gust perquè és un honor
després de tants anys que fem aquesta feina,
diguéssim, que no la sabem nosaltres
i la fem amb molt de gust perquè no es pot dir
que sigui un esforç, tot el contrari,
perquè és el que ens agrada fer precisament
i voldríem fer molt més.
Llavors, doncs clar,
sortir un reconeixement d'això
dona una alegria extraordinària
i tenim a seguir per aquí
i a veure si a base de propagar una mica
això aconseguim entre tots,
perquè ja dic, no som només els comerciants,
això depèn del públic, del consumidor,
depèn del comerciant, depèn del fabricant
i políticament,
i potser això és el que afecta més,
és la política realment el que ha de fer
que la legalitat obligués
a etiquetar,
a fer els prospectes,
a fer tots aquests elements,
llibres pels usuaris,
pels productes,
que tot això s'hagués de fer també en català.
Com dèiem,
de copina aquesta empresa
de pintures i decoració
és la que rebrà aquest dissabte
el premi per la seva trajectòria
i el premi a la iniciativa,
perquè en els darrers anys
ha catalanitzat la ratolació
de les seves instal·lacions
i comença a utilitzar ja el català
com a llengua preferent,
és Repsol IPF.
Josep Bertran,
què heu fet a Repsol IPF
en aquests últims anys
en matèria de normalització?
Doncs mira,
vam aprofitar
a una sèrie de canvis
que teníem que fer
com a conseqüència
de la nova identitat corporativa
que s'anava implantant,
dels nous tipus de lletres
i dels nous rètols
i vam decidir
que ja que estàvem on estem
podríem identificar
tot el complex industrial,
no només el que és
estrictament la refineria,
sinó també les instal·lacions de química,
les instal·lacions de botar,
doncs aprofitar
i fer-ho tot amb les dues llengües.
I que fins i tot
ens semblava
que no ens teníem que quedar
només amb l'estricte àmbit
diguem d'obligació legal
que tens de tenir
algunes coses
doncs amb les dues llengües,
sinó que podíem arribar
doncs a tot arreu
i de fet
hem intentat arribar
a qualsevol racó
de la refineria
doncs on hi havia un lletrero
que tenia una llegenda,
doncs l'hem fet
amb els dos idiomes.
Per altre cantó
el que hem fet també
és una mica normalitzar
una cosa que ja
portàvem a la pràctica
de fa molt temps
que era l'ús habitual
del català
amb moltes de les manifestacions
que fem
no només a les visites
que rebíem,
que els hi parlàvem
en català
doncs si eren
col·legis de Tarragona
o gent que pogués
entendre el català
sinó que a més
hem fet ja presentacions
doncs
en català,
documentació en català
i procurem que amb la mesura
en què això es pugui fer
amb normalitat
doncs
aplicar-ho.
A vegades
doncs no és fàcil
pel tipus d'empresa
que som nosaltres.
Nosaltres som una companyia
multinacional
que estem a molts
a molts països
on evidentment
no parlen el català
i hi ha molta documentació
que és comú
a tota l'empresa
i hi ha molts documents
que van d'un cantó a l'altre
i hi ha moltes comunicacions
que és complicat
clar
fer-les en català.
Tot i així
ja fa temps
que el català
és un element
molt normal
a la nostra casa.
De totes maneres
i a pesar que sigui
un tema molt normal
ens ha fet molta il·lusió
rebre el premi
perquè
bueno
perquè vam treballar
amb ganes
doncs
a la documentació
per presentar la candidatura
i perquè
home
no sempre és fàcil
que donin
algun reconeixement
a les químiques
a vegades
és complicat
i ens ha fet
molta il·lusió.
El que ara tenim
també és un sentiment
una mica d'enveja
cap al senyor
de Copín
perquè a nosaltres
ens agradaria aspirar
el premi
a la trajectòria
tot i que jo crec
que tal com deia
en Santi Pallàs
o apuntaves
tu mateix al començament
jo crec que
el que ens interessaria
a tots
és que no hi hagués
necessitat
de donar
aquests premis
perquè l'ús del català
fos absolutament
normal
però mentre hi hagi
el premi
aspirarem
a desbancar
algun any
els senyors
de De Copín
amb el seu permís.
Molt bé.
En qualsevol cas
us heu trobat
amb algun problema
en aquest procés
que heu fet
en aquests anys
d'introducció
del català
en un àmbit
en què també
cal remarcar
que és complicat
que és una empresa
multinacional
perquè és un ambient
segurament
o un sector socioeconòmic
com el del món
de les petroquímiques
doncs
sembla que el català
estigui
poc normalitzat.
Us heu trobat
amb algun problema
o amb alguna anècdota?
Home,
anècdotes
algunes
perquè era complicat
traduir el català
segons quines expressions
els noms mateixos
de les plantes
els temes de productes
expressions
que a vegades
es fan servir
allà dintre
que s'han consolidat
com a identificatiu
d'alguna part
de la refineria
doncs era complicat
saber com es traduïen
el català
i haig de reconèixer
que la tasca
que ens va fer
el consorci
a través del servei
aquest que teniu
telefònic
per consultar
dubtes en català
el que el vam fer servir molt
durant una temporada
em sembla que vam ser
pesats i tot
perquè teníem
molts dubtes
de com es tenia que fer
estàvem fent una inversió
que econòmicament
era important
perquè hi ha
molta cartelleria
i el que no volíem
era tenir que
fer les coses malament
problemes
no n'hem tingut
cap
a més
des de la corporació
des de la central
a Madrid
es va trobar
la cosa
absolutament
normal
que es volgués
fer això
en català
hi ha altres instal·lacions
per exemple
a la Corunya
també hi ha una part
molt important
retolada
amb Gallec
i
el que jo explicava
abans
del moviment
de documents
en català
d'un cantó
a l'altre
comença a ser
bastant normal
per exemple
les notes
de premsa
que preparem
aquí a Tarragona
amb temes locals
nosaltres les enviem
a l'àrea de comunicació
de Madrid
sense cap mena
de traducció
vull dir
el català
a poca voluntat
que hi vulguis posar
doncs
entens perfectament
el que s'està dient
vull dir
no ens hem trobat
cap mena de problema
i com a anècdota
poder comentar
que només hi ha
una paraula anglesa
amb tota
la retolació
que hem fet
que és la d'èxit
a la sortida
de la refineria
és l'única
que hem posat
amb anglès
molt bé
més enllà
d'aquesta anècdota
Repsol IPF
també rebrà
aquest dissabte
aquest premi
a la iniciativa
uns guardons
que per això
hem de recordar
senyor Pallas
que no tenen
dotació econòmica
aquí no estem parlant
d'uns guardons
amb diners
perquè les empreses
puguin continuar
millorant el català
ara li hem dit
que negociarem
el tema aquest
ara quan sortim d'aquí
és que qualsevol
diner que podem aconseguir
l'hem d'invertir
en ensenyament
del català
en campanyes
de publicitat
a favor de la llengua
catalana
per tant
qualsevol
diner
l'hem d'utilitzar
per tota la tasca
que encara falta
i que realment
és necessària
i que malauradament
encara durarà
uns quants anys
més
perquè és una tasca
que a poc a poc
anem avançant
a mi el que m'agradaria
és aprofitar també
per felicitar'ls
vull dir públicament
per la tasca que hem fet
són dues situacions
diferents
una empresa familiar
o una empresa més petita
una empresa de Tarragona
una empresa
d'aquí
una empresa d'aquí
que sense que ningú
li digués
va optar
per fer-ho en català
com una cosa normal
i per tant
és un premi
que nosaltres volem
que se sàpiga
i que volem
que altres empreses
els comerços de la ciutat
que vegin
que no cal que hagi ells
no cal que hagi ells
perquè una empresa
es normalitzi
en la llengua del país
i el cas de Repsol
també ens ha fet
molta il·lusió
perquè sabem
de lo complicat
que és la indústria química
les empreses multinacionals
els poders de decisió
estan fora
de l'àmbit
no solament de Tarragona
sinó de l'àmbit nacional català
i per tant
que hi hagi unes persones
dintre d'aquestes empreses
que tinguin la iniciativa
dintre de la seva pròpria empresa
que les coses han d'anar per aquí
doncs
també ho volem destacar
i també ho volem
posar com a exemple
davant d'altres multinacionals
que s'instal·len a Tarragona
o a Catalunya
i que vegin
que seria
el més normal del món
que les coses
fossin el màxim possible
en català
i per tant
moltes felicitats
a Repsol
i a De Copin