Segona hora del Ja Tardes, hem passat, ja fa temps, el punt de les 5,
en passen gairebé 13 minuts, ja veieu que estem en directe i no estem sols,
estem acompanyats de la Rosabel Rollant.
Ella és una mica el cap visible, podríem dir, del restaurant Piscolà,
i és una altra dels restaurants que participen en la tardor literària
amb aquest projecte que uneix Lletres i Gastronomia.
Lletres a taula. Rosabel, bona tarda.
Hola, bona tarda, com estàs?
Jo bé, i tu, que t'hem tret dels fogons, podríem dir, eh?
No, no, ja no.
Que sabem que esteu sempre molt enfeinats, a tothom, a tots els restaurantors que truquem,
hi sempre hi ha problemes, no? Perquè o esteu preparant el menjar o esteu servint.
És que no acabes mai, és com una causa.
Clar, clar, que obriu cada dia el Piscolà.
Domenzi i dions tanquem, però a vegades també obrim, però bueno.
En cases excepcionals, allà.
Sí, comunions i cosetes així, sí.
Fem una mica, si et sembla, de balanç de com van a Lletres a taula de l'any passat,
que de fet vosaltres repetiu.
Exacte, aquest any és el segon any.
L'any passat, com a inici va estar bé, però aquest any està molt millor.
Hi ha hagut més moviment i més interès per al tema.
Ja ho heu notat en els poquets dies que portem?
Sí, sí, sí.
Hi ha hagut més publicitat i ha arribat amb molt més gent.
O sigui, veig gent específicament a demanar-vos,
jo vull tastar això que feu del manual literari.
Exacte. Bàsicament venen a informar-se.
A partir d'aquí tu els hi mostres el que tens i ells comencen a...
Bueno, en el meu cas, com que hi ha unes varietats diferents,
es colleixen i llavors tu els hi dones les explicacions
i fas una miqueta, diguéssim, d'orientació.
Però molt bé.
Doncs parlem d'aquest any perquè hi ha innovacions en el menú,
podríem dir, del restaurant Piscolà.
Bé, si l'any passat ho farien un primer i un segon, no?
Dins de la carta.
Sí, sí, sí. L'any passat vam escollir Salats, com aquell que diu,
en trants i segons, i aquest any ens hem oblidat d'aquest tema
i hem passat directament als postres.
I hem fet, hem elaborat una carta de vuit postres
i cadascun d'ells fem referència en un text literari.
Que els textes els has triat tu, els textes de referència.
Sí, sí, sí. Bé, entre tots una miqueta.
Hem buscat ajuda a biblioteques i després també amb la Montse Comas en Cultura.
Molt bé, molt bé, sí.
Més o menys, els textos que hagis triat tu, quins són i per què?
Bé, jo la labor bàsica és, primerament, agafo textes en general
i a partir d'aquí, doncs, elaboro la recepta.
Vull dir, bàsicament busques la matèria prima,
què és el que fa la relació amb el text
i llavors, doncs, tu agafes la recepta
i així tu combines i formes un postre.
És qüestió d'imaginació.
Sí, molta preparació us ha donat aquest any, no?
No, no, perquè ja ho tens una mica per la mà
i, a més, com que ja sabies que aquest any
tornarien a fer aquest tema,
doncs, ja tens més o menys unes bibliografies
i vas treballant sobre el tema, sí.
Molt bé, doncs anem a analitzar punt per punt
aquests postres.
Esteu molt atents al menú de postres del restaurant Piscolabis
perquè després obrirem línies al 977 24 47 67
si voleu anar al restaurant a gaudir d'aquestes postres
que, com deia la Rosabel, doncs, a veure,
podeu acompanyar-ho d'un sopar previ allí mateix
o podeu anar simplement a menjar postres.
Exacte.
Que això també, tu, és que hi ha gent que ho fa,
bé, és el cafè i menjar a les postres.
Sí, sí, sí.
Doncs ja ho sabeu.
Esteu atents, doncs, amb aquesta entrevista.
La beguda de l'amor, comencem per aquí,
això sona bastant inofensiu, no?
Sona beguda, realment?
Sí, és una beguda, és una beguda que està, diguéssim,
la base està feta amb el vi Pedro Ximenis
i acompanyat una miqueta de formatxar Rocafort
i llavors, doncs, és com un...
és un...
Bueno, no és un postre real,
però, bueno, és una entrada a el que podria arribar a ser, diguéssim,
com un...
Bueno, algú simpàtic.
Dones entrada als altres que realment són dolços, això sí.
I aquesta beguda de l'amor és...
Però és beguda, eh?
És beguda, és beguda, sí, sí.
Això de barrejar el Rocafort, no, no?
Bueno, el Rocafort és menjat, eh?
Vull dir...
Ah, vale, jo m'imaginava ja tot trituradet.
No, no, no.
Tot líquid.
Home, no he provat mai, potser sí que és bo.
Ui.
Però, no, no, això és una beguda
i, a part, doncs, ho acompanyes amb una miqueta de formatxa,
doncs, perquè entri millor.
Però, i aquí hem agafat el poema de Montserrat Avelló,
doncs, que parlava una miqueta d'un vi suau
i llavors hem buscat aquest tipus de beguda.
Molt bé.
I el postre que ve a continuació sona ja a contundent, eh?
Sí.
El pecat immortal.
Sí, bueno, aquest és un postre elaborat amb pomes.
Hem agafat un clàssic tatenc
que està fet amb una base de pasta brisa i poma
i el reflexe del texte, doncs, ho hem agafat d'Isabel Olestic,
aquest era un texte que ja ho tenien treballat de l'any passat.
I, bueno, hem buscat un...
En aquest cas, la poma, el pastís de poma,
perquè, bueno, té molta sortida
i és un bàsic molt...
Ho acompanyem a vegades amb una crema de canyella
i anem fent variacions, però, bueno,
6% calenta i això té el seu tracte.
Ara t'anava a dir, no?, té aquell puntevi
que en aquesta temporada, doncs, ve de gust.
Sí, sí, sí, és molt bo, és molt bo.
I canyella, és molt bo, sí.
Molt bé.
Una altra manera, doncs, de menjar poma.
Exacte.
Una de les fruites immortals, també, eh?
Sí, sí, sí.
Llàstima que engreixi.
Què dius ara? La poma engreixa?
Però la poma...
La sucre, no la poma.
Perquè la tatenga està feta invertida.
Primer es fa la sucre, després es posa la poma, en fin.
La cremeta...
Sí, exacte.
És igual, eh?
Quan anem a menjar aquestes coses ens hem d'oblidar de la balança.
Ja estàs fora del tema, sí, sí.
El proper postre és molt suggerent,
plaers afrodisíacs.
Sí, aquest és un postre de xocolata.
És una musalina de xocolata blanca
que s'acompanya amb crema de xocolata negra.
Aquest és un postre que sempre el tenim a casa.
Està fet, és un clàssic.
Ara t'anava a dir, alguns d'aquests postres els podem trobar normalment.
Sí, sí, sí, aquest és un clàssic
i des de ja fa 19 anys que, bueno, no el pots treure de la carta.
És que sempre hi ha d'haver alguna cosa de xocolata en una postre.
Bé, a la nostra carta gairebé tot és de xocolata.
En aquest cas, no, però la carta genèrica
paquem una mica de xocolata, sí.
Però bé.
Bé, a la gent li agrada i demanen.
Sí, sí, sí, té el seu atractiu, sí.
Doncs, plaers afrodisíacs, com dèiem,
inspirat en el refinament del gust del John Lanchester.
Exactament.
Seguim endavant per trobar, doncs,
un postre inspirat en un text de Ricard Creus.
El gos, la taronja i la llaminera.
Sí, estava empanyada en buscar un postre de fruita
i al final vam trobar aquest que feia referència a les taronges.
Llavors vam fer una musalina amb crema de taronja
i està acompanyada amb marmelada de taronja amarga.
També té el seu contracte i és molt bo, sí.
De fet, la taronja també és una de les fruites recurrents.
Sí, i a més, ara que estem, exacte, que estem a l'hivern,
doncs ja comença a tindre el seu punt al llit, sí.
Està molt bona.
I inspirat en un poema de Miquel Martí i Pol,
que mira, us ha vingut una miqueta com en ella el dit, eh?
Sí.
Poc us ho pensàveu.
Trobem el pastís de cel.
Sí, aquest és un flam tradicional.
El que passa és que també li acompanyem una miqueta de licor,
una miqueta de poma, a vegades fem una miqueta de cafè.
Anem variant, eh?
Vull dir, no sempre és el mateix,
però la base és el flam natural.
Que el feu casolà, vosaltres.
Exacte, aquest no té res de l'altre món,
però la gràcia és que està fet d'ou i bé.
Està molt bo, també.
Meridatge terrenal.
Sí.
A veure, és que clar...
Aquest...
Perdona, perdona, Rosabella,
la carta ho expliqueu el que és?
No.
No, o sigui, jo us imagino,
cada vegada que us ve un client,
us imagino allí explicant-li tot a la taula, no?
Perquè la gent us ha de preguntar què és això.
Sí, és que de fet hem buscat uns títols una mica...
Són molt suggerents, eh?
Sí, una mica especials,
però a vegades tens qu'imaginar-t'ho molt.
Però bé, en aquest cas són unes creps
que estan fetes amb crema d'aumella
i també porten xocolata, que és la protagonista,
i llavors tot ell forma...
estan calentetes i estan molt bones.
I llavors aquí ens treballem a l'aumella,
que amb el text de Goddard és el que realment parla,
i bueno, donem voltes una miqueta al tema de l'aumella.
I se'ns són una mica estranya el proper postre,
que ve més que rep al títol, eh?
Perquè recordeu-vos un postre
i es diu El secret d'una gota d'oli.
Sí, perquè aquí la protagonista és l'orelleta.
Llavors, la bàsica, o sigui, el que és el...
El costat d'aquest que té.
El producte bàsic és la farina,
que treballes amb la sucre,
i llavors tens que fregir-ho tot amb un bon oli.
I bueno, ho acompanyem a vegades amb anís,
o amb... bueno, una miqueta.
Però el pa, la farina, l'oli, tot això
és el que ens hem basat una mica
en aquest poema de Pablo Neruda.
I treballa.
I per últim ja tenim, diguéssim,
el postre de la temporada,
que són les castanyes,
que ho vam agafar una mica
per el fet de ser més de novembre.
I aquest és un postre que fem amb figues,
que estan, diguéssim, caramelitzades,
i castanyes.
Llavors ens ho acompanyem amb una crema d'ou,
calenteta, i està molt bo.
I bueno, aquest també és un poema de Pablo Neruda,
que parla de la castanya, sí.
Sí, sí.
Doncs ja ho sabeu, escolta.
Només postres, però Déu-n'hi-do, eh?
Vuit combinacions diferents,
amb fruita del temps, amb xocolata,
com ens deia la Rosabel,
que és el plat estrella, podríem dir.
I mentrestant nosaltres obrim línies,
és el 977 24 47 67,
el telèfon que heu de marcar ara mateix,
i ràpidament la primera persona que ens truqui
s'emporta aquesta degustació dels postres literaris.
Ràpid ha anat això, eh?
La gent, és que clar, és l'hora de baranar.
Bona tarda.
Truques per la tarda literària.
Qui ets?
Esperem, esperem, que baixi la ràdio,
que sí que hi havia com un eco.
Ah.
A veure.
Hola, Dora, bona tarda.
Què, anar fent salibera com nosaltres?
És una hora dolenta, no?
Escolta, Dora, perquè tu ets més del dolç o del salat,
allò que es diu.
Sí.
Sí, ai.
Sí.
No, no, i quin és el postre que t'ha semblat així com a més,
més atractiu de tot això que hem dit?
Ho has apuntat tot, eh?
Ho has apuntat la xuleta.
Sí.
Això.
Sí.
No.
Ah, doncs, això ho tindrem que provar,
perquè realment ha sortit així sobre la marxa.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí,
igual surt aquí una combinació.
Igual funciona.
Imaginació.
Sí, sí.
Dora, te faig una pregunteta,
però veiem que has fet els deures, eh,
però jo te la faig, a veure què passa.
Hi ha un dels postres que està inspirat en un poema del Miquel Martípol.
Te'n recordes com es deia el postre?
No, mira, te dono, bueno, te dono una pista.
Mira, el postre es diu pastís de cel.
I ens comentava la Rosabel que té un ingredient bàsic,
que és bàsicament una cosa.
Te'n recordes què era?
Ah, què et sona, tu, això de pastís de cel?
Sí.
No, mira, em sembla que és dels pocs que no tenen xocolata.
No, no, és un postre que és molt comú,
segur que tots n'hem menjat,
però que ells el fan casolar, el fan amb ou.
No, no, no, les orelletes amb oli.
Dora, el flam, vinga.
Aquí està, molt bé, eh, molt bé.
Però hem vist que has fet els deures.
Ho tenies una mica desorganitzat, però tot a puntedet.
Heu parlat de molt.
Doncs mira, per l'esforç, a Rosabel la convidem, no?
A que vingui el piscolà, vist que us ha de trucar abans.
Bé, millor, sempre és millor.
Així ho tindrem controlat i l'esperarem.
Doncs sí, dóna'ns el queixi per si hi ha algú interessat.
Sí, mira, és el 977-23-48-51.
I llavors sempre al migdia, sempre hi som.
I a la nit obriu també?
Sempre obrim a la nit.
El que passa és que si ho vol trucar una miqueta abans,
doncs millor de migdia per la nit, o així un dia per l'altre.
Doncs, Dora, ja ho saps, per anar a provar les postres
i fins i tot a veure si vols anar abans i ja a sopar allà, tu mateixa.
Moltes gràcies.
Adéu, Dora.
Rosabel, què llegeixes últimament?
Que tens temps? Has descobert algun llibre?
Descobert no, estic a mig perquè porto una època una mica.
Mira una altra.
Ja no podem regalar més coses, eh?
No, deixem-ho, deixem-ho.
És igual.
Bé, a veure, sí, els pilares de la Tierra, estic llegint.
Deu portar feina, eh?
Sí, se'n fa una miqueta llar, però bé, bé, sí.
Bé, entre plat i plat, no?
Entre nit i nit.
Doncs, Rosabel, pel que ens dius,
experiència de l'any passat molt bona, la d'aquest any també,
per tant, esperem potser que l'any que ve repetim, no?
Sí, sí, sí, molt bé. Estem animats.
Molt bé, doncs moltes gràcies i endavant.
Vinga, gràcies per tot. Adéu.