Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en aquest cas és una pasta fresca amb trompetes de la mort,
que és un clàssic de casa,
el bacallà a la catedral, també, que és un altre clàssic,
després ve un plat nou, que és un fricandó de cèrbol,
és una recepta antiga de casa, de la família,
i després, per últim, ve un amus de taronger,
és una odissea de gustos i aromes amb taronges, amb espècies,
és un postre nou, completament.
Ara anirem a plat per plat, que Déu n'hi do el que hi ha per comentar,
perquè són plats allò amb un punt exòtic,
bé, exòtic, elaborat, més que exòtic.
De tota manera, respecte a...
Vaja, com és que ho hem ampliat a menú?
Vau veure que l'any passat potser us ho demanaven,
o potser aquesta vegada heu tingut més temps?
Bé, saps el que passa?
Que també d'altres anys jo a la carta tenia dos menús,
un menú d'agustació i un menú de tapes.
Aquest any només tinc el menú de tapes,
i llavors això em permet jugar més amb aquest tipus de jornades,
també, com farem els bolets d'aquí 15 dies,
com m'ha permès...
El tenir un menú sol, doncs sempre n'hi puc afegir un altre,
perquè si no, quan la tenia dos, fer tres menús era excessiu.
Llavors, doncs, això m'ha permès aquest any fer aquest menú,
i a part, doncs, que també trobo que és una manera més directa
d'atacar, diguem-ne, el client i de fer-lo participar en aquestes jornades,
que no pas dir...
Clar, perquè abans portaves la carta i deies, doncs, mira,
a triar aquests plats si voleu.
Aquests plats si voleu.
I ara ja els he tot muntat.
Ara és tot un menú que ja s'involucra el client,
i a la taula sencera, en aquest menú literari.
Ara ja quasi que només us falta posar-los-hi ja la cullera de la boca,
donar-los el menjar a la boca.
Molt bé.
Doncs anem a plata a plata, si et sembla, Francesc,
i així, vist d'entrada,
el que veiem és que tens com a devoció
pel Manuel Vázquez Montalbán,
perquè hi ha tres plats que estan pesats amb ell.
Sí, és que, bueno,
tot això es va preparar abans que passés la desgraciada notícia
de que es va morir.
Sí, perquè, de fet, algun plat ja el remuntem a l'any passat.
Sí, sí, sí.
És que, bueno, això és una anècdota personal,
una experiència personal que he tingut amb ell.
Nosaltres, jo, la meva primera feina de totes
va ser a Barcelona, en un restaurant que es deia Nostromo,
i en aquest restaurant, doncs,
amb el poc temps que hi vaig ser,
que potser hi vaig ser sis mesos,
o potser una miqueta més,
vam fer, bueno, jo no era el cap de cuina en aquell moment,
ni molt menys,
però, doncs, vam agafar nom,
l'equip que estàvem allí treballant,
sobretot, evidentment, el Mèrit era del cap de cuina,
i teníem de client,
entre d'altres personatges il·lustres i gent coneguda,
el Manuel Montalbán, no?,
el Vázquez Montalbán.
I ell li va agradar molt aquests dos plats en concret, no?,
el que era la pasta fresca amb trompetes de la mort
i aquest bacallà.
Tant li van agradar que,
en la seva propera novel·la,
això devia ser una novel·la que devia sortir
el 89 o una cosa així.
No sé el títol,
si no l'hauríem posat,
l'estic buscant,
perquè això és una notícia que vaig tenir,
però coses d'aquelles que quan m'ho van explicar
jo vaig estar treballant a París,
vaig estar treballant a fora,
i no vaig poder seguir això, no?
Però aquí ens consten les recetes de Carballo.
Sí, bueno,
és que les recetes de Carballo
és un llibre amb receptes d'ell, no?,
del Carballo,
o sigui, que ell explica.
Però els dos plats aquests
no hi surten exactament, en aquest llibre,
sinó que surten directament al Carballo,
el Pepe Carballo, amb una novel·la,
va a menjar el nostre homo
i menja aquests dos plats, no?
Llavors,
com moltes vegades anava a l'Odissea,
que era un restaurant que teníem dos carrers al costat,
que el senyor Montalbán,
doncs, era un bon client d'aquest restaurant de l'Odissea,
i de repàs,
diguem-ne,
de rebot,
de retruc,
el Carballo també ho era, no?
Doncs, en aquest cas,
va venir,
li va agradar
i ens va fer sortir la seva novel·la,
doncs, com un honor.
Era un senyor
que, a més,
tenia una botella de ron,
ell firmada,
que la tenia per ell,
que era,
sempre que venia allí,
doncs,
volia aquest tipus de ron.
Era un restaurant
que els propietaris
eren capitans de la Maní de Marcant,
cosa molt relacionada
amb la seva vida, no?
Li agradava molt el mar
i aquesta cosa,
aquesta filosofia de...
Llavors,
tots els amos d'aquest restaurant
eren capitans de la Maní de Marcant
de Barcelona,
i, bueno,
hi havia el Joan Guitart,
hi havia vària gent
que després ha sigut
ha sigut el capità
del Parolímpic de Barcelona
l'any 92 o el 93,
ha sigut també
capità del Rainbow Warrior,
del Greenpeace,
un senyor també,
doncs,
una miqueta conegut.
Bueno,
tot això,
doncs,
m'ha implicat
en triar
aquests llibres
per aquesta història personal,
no?
De fet,
heu triat el Manuel Vázquez Montalbán,
que de fet,
ell seria el primer
que...
el primer exponent
de la relació
que hi pot haver
entre literatura
i menjar,
perquè de fet
és el que deies,
no?
Sempre s'ha caracteritzat
no només ell,
sinó també el personatge
com uns bons gourmets,
que els agrada menjar bé.
Sí, sí, sí,
era un bon client,
no només del nostre homo,
sinó de molts locals
de Barcelona,
i a més era un bon client
no tant per l'assiduïtat
que sortia,
que era molta,
sinó perquè sabia el que menjava
i era un crític obert,
no era un crític d'aquests
que moltes vegades
va anar amb la crítica feta
ja abans d'entrar al local,
sinó que era una persona oberta
a el que li oferies
i a unes opinions,
bueno, no ho sé,
era una persona
que personalment
no la coneixia,
però doncs que per la relació
aquesta indirecta,
doncs sempre m'havia caigut molt bé.
Això explicaria, doncs,
els dos primers plats
d'aquest menú literari
que us presenta
al restaurant Marlott
l'entrant,
pasta fresca
amb trompetes de l'amor
que les trompetes de l'amor,
què són les trompetes de l'amor,
bolets?
És un bolet,
sí,
és un bolet molt gustós,
una miqueta macabra de nom,
però li diu un trompeta de l'amor
perquè té forma de trompeta,
d'aquestes trompetes antigues,
diguem-ne,
no la trompeta aquesta moderna,
sinó l'antiga,
aquesta trompeta,
més aviat romana,
no?,
amb aquell...
Com a militar,
fins i tot,
sí,
amb aquell coll tan llarg,
aquell coll tan llarg,
i la part de davant que s'obre,
semblant al camagroc,
però de color negre,
i li diuen de l'amor per això,
perquè és de color negre.
No és que sigui un bolet
d'aquells que ens facin mal,
no,
no perquè sinó
no el podríem donar,
evidentment.
I després,
el peix,
el plat de peix,
el bacallà,
la catedral,
la catedral suposem
que és la de Tarragona?
Sí,
sí,
sí,
sí,
bueno,
li diem a la catedral
perquè el presentem,
en diverses alçades,
no,
o sigui,
anem posant ingredients
l'un damunt de l'altre
i queda una mica talt,
la veritat és que queda alt,
i llavors,
bueno,
li diem a la catedral
perquè, bueno,
estem al costat,
i per això,
no,
per aquesta alçada
que li donem el plat.
I el que sí que convindria
explicar,
perquè a més que ara deies
que no hi ha una novetat
i fins i tot una recepta familiar
és el quintet
d'Africandum i Xernons,
que,
segons ens diuen aquí,
s'ha inspirat en una novel·la
també del Bàquet Montalbán,
en Asesinatos
en el Club de Gurmets.
Sí,
sí,
bueno,
això és una recepta
que em feia la meva àvia,
ella,
normalment,
evidentment,
es feia en vedella,
jo en aquest cas
estic fent amb cèrbol,
però és una recepta
basada,
molt antiga,
de la Catalunya Sud,
basada en l'època,
o sigui,
es remunta a l'època àrab
de quan vam estar
invadits pels àrabs,
és una recepta amb canyella,
és una recepta,
és un ingredient
que jo defenso molt,
sobretot per als plats
autòctons d'aquí,
de la Catalunya Sud,
de la Catalunya Nova,
per això,
perquè vam estar
tants anys influïts
amb els àrabs
que dintre de la cuina
els àrabs
fem servir molt les espècies,
no?,
i aquesta espècie,
en aquest cas concret,
la canyella,
ha quedat en aquesta recepta,
no?,
n'hi ha d'altres,
com poden ser els macarrons,
com pot ser la pilota,
el caldo,
com poden ser moltes coses
que tenen aquest toc de canyella
també aquí baix,
a la Catalunya Sud,
doncs en aquest cas
és aquest flicandó
que no és més
que un bon sofregit de ceba
i una carn,
en aquest cas cèrbol,
que la tallem fineta,
com el flicandó
i llavors
li tirem pel damunt
canyell amb pols,
com si fos sal,
inclús una miqueta més,
la deixem marinar
durant unes hores
a la nevera
i després l'anem fregint
i l'anem tirant dintre
d'aquest sabet,
aquest sofregit de ceba
abundant
que hem fet abans,
ho cobrim d'aigua
i deixem fer xup-xup
a foc suau,
és així de senzilla,
però és una recepta
molt gustosa
i molt agraïda,
llavors aquí pots afegir
el bolet que vulguis,
jo en aquest cas
aquí hem posat moixernons,
però doncs com que
estic jugant amb el que trobem,
ara estic donant rovelló a botó,
que n'estem trobant,
de tant en tant
Camagroc,
a vegades això
el moixernó,
a vegades rossinyol,
intentem anar variant
i tenir varietat de bolets,
però ja dic,
no és un gran any
de bolets aquest any.
Per què?
Per poca pluja?
No,
poca per un cantó,
massa per un altre,
després,
mal feta,
és un any desastroso,
o sigui,
hi ha pocs bolets
i els pocs que hi ha
venen molt avivats
i això vol dir
que tu compres
una caixa de rovellons,
per exemple,
i a damunt l'has de comptar
que t'en costa 50
perquè la meitat
van a la brossa,
o sigui que en general
és un any molt dolent
pel bolet en general,
pel bolet salvatge,
clar,
el de cultiu
no té mai problemes,
sempre és una cosa constant,
però pel bolet salvatge
és un any molt dolent,
sí.
I per als qui no l'hem provat,
que sona una mica exòtic,
què tal la carn de cèrbol?
Fàcil de trobar?
És fàcil de trobar,
sí,
i fàcil de cuinar també.
Fàcil de cuinar també,
sí,
sí,
no és una carn,
com podríem parlar
de la llebre
que tenen un gust molt fort
i que t'ha d'agradar molt
la cacera
per disfrutar-lo.
El cèrbol
és una carn més sutil,
és una carn,
evidentment,
és cèrbol salvatge
de cacera,
llavors té un color fort,
té un color vermell fosc,
tirana, marrón,
molt fort,
però en canvi
de gust no molesta,
no és un gust
com pot tenir la llebre
o com deia altres animals,
és un gust suau
que a més
el fer-lo amb aquest flicandó,
amb aquesta tècnica
amb la morosila,
amb la canyella
durant aquestes hores
i en aquest cas,
com que el cacera
el deixo 24 hores
amb la canyella,
si fos vedella
amb dues o tres horetes
n'hi ha prou,
llavors també
li traiem la furtó,
també fem que quedi més suau
i hem aconseguit
que de ser una recepta
de caça
per minoria
ha passat a ser
una recepta
de caça
per majoria
i llavors
jo l'estic donant
també
el menú de tapes
com a últim plat
i la gent
li està agradant moltíssim,
clar,
l'està menjant
tothom que demana tapes
o en aquest cas
tothom que demana
el menú literari,
o sigui que és un plat
que va a la majoria
dels que venen a menjar a casa
i està agradant molt,
potser és el plat
de tots
el que més agrada.
També hi ha
un dels pocs llocs
on el podem provar,
tot i que cada vegada
com dius
s'està popularitzant.
Sí, sí, sí,
a veure,
el cèrbol
ara avui en dia
doncs
està bastant generalitzat,
la venda diguem-ne,
no el consum potser,
però la venda
si no n'hi ha habitualment
on ho compreu,
on voleu comprar-ho,
n'hi demaneu
i ho aconseguiran,
o sigui,
no és una cosa
molt difícil d'aconseguir,
ara sí que no és habitual
de veure-ho
perquè la gent no consumeix
llavors la botiga ja no ho compra,
però si tu ho demanes
t'ho aconseguiran
que no és difícil.
Doncs això
tancaria
el que serien
els plats aforts
d'aquest menú literari
però clar,
per acabar amb bon àpat
hem de menjar també
unes bones postres,
postres que en aquest cas
es diuen
escumós de taronger,
passió de rondalla
i espècies
i aquí sí que us n'heu anat
cap a Mallor
que podríem dir
perquè hem extreut això
de la pleca de rondalles
mallorquines
d'en Jordi Desracó.
Sí,
aquí en aquest cas
el que volíem
era fer un postre
amb fruita natural,
la fruita natural
d'ara d'aquesta època
doncs
estem bastant limitats,
estem amb la magrana,
els codonys,
la taronja,
la mandarina,
llavors vam tirar
una miqueta la taronja
i vam buscar
aquest text
que s'hi digués,
en aquest cas
ens hem adaptat
una miqueta
el text a nosaltres,
no nosaltres el text
sinó en aquest cas
ha sigut així
i per què?
doncs perquè buscàvem això,
buscàvem una fruita,
poder donar una fruita natural
del temps,
que és el que interessa sempre
i poder disfrutar una miqueta
dels aromes
amb un final
d'un menú una mica clàssic,
perquè aquesta pasta,
aquest bacallà
i aquests cèrbols
són plats estrelles
de la casa
clàssics
que fa molts anys
que faig,
o sigui,
és un menú clàssic
i doncs
poder trencar una miqueta
amb tot això
i donar un bon gust
de boca,
un gust fresc,
un gust espaciat,
un gust diferent,
un gust net també
pel final,
pel final de l'àpat
i tenir un record
doncs
en general
diferent
d'altres anys
i d'altres àpats.
Doncs aquest és el menú literari,
menú d'intriga
com ens deia el Francesc
que us ofereix
durant la tardor literària
al restaurant Marlott.
Si voleu aconseguir
un menú,
podríem dir
un dos per un,
un sopar dos per un
o un dinar,
només cal que truqueu
ara mateix
al 977
24 47 67
contesteu
una pregunta
molt senzilleta
i nosaltres mentrestant
mira,
Francesc,
té èxit,
té èxit.
Està bon esperant.
Anem a veure,
anem a veure
a qui ens truca.
Bona tarda.
Qui ets?
Hola, Lies,
que estàs treballant.
I clar,
t'ha agafat gana.
Normal,
a quina hora has dinat?
No?
Ai, pobra.
Doncs no vagis avui
al restaurant Marlott
que si no te'ls he
acabaràs tot
en un no res.
Elies,
a veure,
que hem estat parlant
mas a contestar
una pregunta
molt senzilleta, eh?
Quin és l'escriptor
majoritari
i el bàsic
en què s'han basat
aquests plats,
aquest menú literari
del restaurant Marlott?
Molt bé,
li hem posat fàcil
a l'Elies,
Francesc,
ja va bé, no?
Sí, home,
ja és això,
sí, sí.
Doncs,
no ho sé
com heu de quedar.
Jo ara t'ha passat el nom,
Francesc,
i en tot cas,
durant tot el mes de novembre,
durant la tarda literària,
aquest Lletres a taula,
durant tot el mes de novembre,
preferiblement
no hi vagis el cap de setmana,
no?
No,
que vingui qualsevol dia
de dilluns
a dijous,
qual dia que vulgui,
a dinar o a sopar,
serà benvingut,
menys dilluns
al migdia
que no obrim,
dilluns només és a sopar.
Sí,
molt bé.
Perfecte.
Perdó,
t'agrairia
que reservéssiu taula,
perquè per aquelles coses
no t'haguessis
de quedar fora.
Vale,
i és això,
t'oferim
un menú dos per un,
i aneu dos,
i pagueu només un menú.
Què et sembla?
Sí?
Et va bé,
tu això del cèrbol?
L'has provat mai?
I què?
Sí?
Doncs,
i les trompetes
de la mort?
Ai,
això no.
Doncs,
ja ens explicaràs
què et sembla
l'experiència.
Lies,
gràcies per trucar,
i bon profit,
ja d'entrada,
adéu,
adéu.
Doncs mira,
pim pam,
anant molt ràpid això,
eh?
Sí, sí,
el tocat de seguit.
Com us va anar l'any passat,
suposo,
l'experiència?
Suposo que bé també,
no?
Sí,
a veure,
la gent,
és que clar,
depèn del tipus de local,
no?
Ja som molts,
bé,
molts,
som nou,
em sembla,
els locals que estem col·laborant
amb això.
Llavors,
en el meu cas,
bueno,
jo tinc dos,
tinc el Quim Quima i el Merlot,
en el cas del Merlot,
la gent ve més per fenya,
o sigui,
és un restaurant que la gent
ve a treballar,
o ve després de treballar,
o ve per acabar de tancar un negoci,
o ve pel plaer de disfrutar també de la taula
amb la parella,
o amb l'amic,
o amb l'amiga.
Llavors,
sí,
és una oferta que se la troben,
allí,
però no és una oferta que la gent
la vingui a buscar,
no?
O sigui,
és difícil que la gent vingui per això,
no?
Per què?
Doncs perquè hi ha moltes coses
durant l'any,
fem coses,
i llavors és una activitat més,
i el preu també és un preu,
anant-nos ara aquest menú
l'estem donant a 36 euros,
llavors no és una cosa,
diguem-ne,
molt majoritària,
no?
No és per fer cada dia.
No és per fer cada dia,
exacte.
En canvi,
doncs amb altres locals,
com el Quim Quima,
doncs és una cosa,
allí està a 20 euros el menú,
aquest menú literari,
i llavors sí que allí la gent,
doncs,
ja hi van més expressament,
ja és una cosa més dinàmica,
més,
saps,
és diferent,
és que,
anant-nos podríem dir
que és una oferta més,
que la fem amb molta il·lusió,
que a més m'agraden aquestes coses,
m'agrada col·laborar amb la ciutadania,
no ho sé,
amb la ciutat en general,
no?
per fer coses,
per donar-li marxa,
no?
Ho fem amb moltes coses,
amb moltes activitats durant l'any,
però és més això,
no?
És més donar una solució diferent també al client,
que ja et ve,
que no pas una cosa,
en el meu cas concret,
expressament,
que et vingui allà.
Així com a altres activitats,
sí,
com he comentat abans,
la setmana dels bolets,
fa temps que em truca la gent,
escolta,
i quan la feu aquest any?
doncs en aquest cas,
això,
de moment,
no?
Ojalà per altres anys sigui així,
en el meu cas.
Bé,
però és el que deies,
no?
Un cop són allí,
que han vingut una mica venuts,
podríem dir que cometes,
un cop són allí,
suposo que és atraient,
no?
Sí,
sí,
la gent li agrada,
la gent li agrada,
li va la marxa i ho disfruta,
el menú.
Jo ja n'hi he venut uns quants,
i la gent li ha agradat molt el menú,
i,
bueno,
per desgràcia,
amb l'actualitat també de l'escriptor que han triat,
i tot això,
té un interès,
no?
Té un interès,
i la veritat és que es venen bé.
Segurament,
si en vez de la tardor literària
es tractés de la primavera literària,
els plats serien totalment diferents,
no?
Evidentment,
almenys a casa meva,
sí.
Perquè aquí hem vist molts bolets ficats.
Sí,
sí,
bolets,
cassera,
és que clar,
nosaltres sempre treballem amb producte de temporada
i d'origen d'àmbit local,
majoritàriament,
perquè encara que avui en dia hi ha de tot,
sempre,
els que em segueixen al dematí al programa de cuina,
saben que m'agrada molt,
gastar les coses quan s'han de gastar,
no?
Per qüestions de preu,
i per qüestions de qualitat,
i per qüestions ja de pròpia filosofia,
no?
Perquè crec que així també t'obligues a variar més la carta,
a menjar,
no ho sé,
jo crec que la natura és sàvia,
i al mes de la tardor,
doncs,
hi ha la cacera,
hi ha aquestes coses que són calentes,
que són més fortes,
i que és un bon moment per menjar-les,
no?
Que potser a l'estiu no et vindrien de gust,
no?
Doncs jo crec que la natura és sàvia
i cal hem de seguir aquesta saviesa natural,
no?
Doncs, Francesc Lledó,
del restaurant Marlott,
que us vagi molt bé,
aquesta experiència que repetiu,
el menú literari,
vaja,
el Lletres a taula,
i en fi,
que si tot va bé,
ens retrobem l'any que ve.
Molt bé, doncs.
Que repetirem, si pot ser, no?
Sí, home, i tant.
Si n'hi ha res de nou.
Gràcies, Francesc.
A vosaltres.