Si recordeu, fa unes setmanes passava pels micròfons del Ja Tardes el Vicenç Canyón,
un dels components d'una companyia de teatre que s'anomena Carro de Baco,
i ens explicava la gran notícia que és que anaven a Washington
com a única companyia de l'estat espanyol a representar,
vaja, tot l'estat i ells mateixos, de fet,
en un festival internacional de teatre, especialment llatinoamericà.
Li vam dir al Vicenç, quan tornis, ens ho expliques.
Ha tornat i ens ho vol explicar. Vicenç, bona tarda.
Bona tarda.
Heu triomfat, eh? Seria el titular.
Sí.
Allò, Carro de Baco triomfa en Washington.
Yes!
Com tenim l'anglès? Vas poder practicar?
No molt, no molt, perquè quasi tothom parlava castellà,
o espanyol, com el diuen ells.
No, ells diuen espanyol, no castellà.
Com molta gràcia, això.
Clar, no va fer cap correcció, però no vau entrar en polèmiques lingüístiques.
No, no, no, perquè no, no cal, no cal.
Doncs no sé per on començar, jo tinc un munt de preguntes per fer-te.
Hem llegit crítiques molt bones, la veritat és que molt positiu.
Quants dies vau ser a Washington?
Vam estar actuant, dos dies actuant.
És a dir, van actuar un dissabte al vespre i diumenge a les 3 de la tarda i després tornar-la a fer a les 8 del vespre.
És un horari americà, això que fan ells.
Però el més emocionant va ser l'arribada allà a Washington, a l'aeroport, i la rebuda que ens van fer ells, no?
Perquè nosaltres pensàvem que arribaríem a una roda de premsa.
Nosaltres era arribar...
O sigui que vas dir que teníeu el Washington Post esperant, no?
Sí, sí, sí, sí, doncs bueno, més o menys va així, sí.
Nosaltres arribem allà a l'aeroport, anem a agafar les maletes, la scenografia arribava més tard,
i pensàvem, anem a l'hotel, ens canviem de roba, ens posem una miqueta macos,
i anem a la recepció aquesta, o roda de premsa.
Doncs no era cap roda de premsa, sinó era tota una recepció d'alto copete,
on tothom anava vestit amb les dones vestides de llarg, i homes amb corbata,
i nosaltres allà arribem, i un senyor es demana l'abric, nosaltres, sí, sí,
i comencem a pujar escales, i començo a veure canons de televisió,
tothom enxampant per allà, vestit llarg.
Saps aquestes dones del Miami Soul Machine? Aquestes noies tan guapes,
passant cabell tan llarg.
Sí, sí, sí.
Però allà hi havia 20.000 comelles.
Com si fos Califòrnia, però guàrdia.
Exacte, exacte.
I, hola, com estàs?
I de seguida jo vaig arribar la megueta més tard, perquè el meu cotxe es va retrasar,
i de seguida jo, vostès són el d'Espanya, sí, sí, vayan, vayan a la televisió,
i nosaltres no enteníem res.
I sí, de seguida ens vam fer com dos o tres entrevistes per Galavision,
Univision, Tipidició, tot acabava amb això.
Jo no m'entrava de res.
I a dues o tres entrevistes separades.
Sí, però entre mig la gent, m'arribava la gent tothom,
jo soc de Sevilla, jo molt bé, jo soc de Barcelona,
com si fos una, no sé, la gent m'ho explicava, i feia molta gràcia.
I després, clar, nosaltres pensàvem que era una roda de premsa,
i no, no, no, era tot això, es va brindar xampany,
vam pujar a l'escenari,
la més bo és que teníem un grup de mariachis a la nostra honor,
però no perquè ells ho sàpiguen que aquí no,
és perquè tot es feia a la Casa de México, allà a Washington.
Aleshores, com a rebuda nostra, teníem un grup de mariachis,
i es va fer...
Perquè això va ser la vostra rebuda, o la rebuda de tots els grups que participen?
La nostra, perquè cada grup venia quan només arribaven per actuar,
diguéssim, com anava per setmanes,
Puerto Rico actuava la setmana següent, va ser la nostra.
Cada setmana van repetir el mateix?
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Ah, no, no, no, no, no, no.
Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I vam fer un discurs allà, i nosaltres allà,
imagina, amb la roba que portaven de l'avió...
Clar, perquè va ser sortir de l'avió i anar cap allà, no?
Exacte, i jo li diré a la directora,
amb la nena que el vestit que portava,
així, calla, calla.
Que anava molt malament, bona de viatge, clar.
A veure, amb la cara de, allà a les set del vespre,
aquí serien les quatre.
Ui, amb un jet lag, increïble, no?
I xampany, i vino, i nosaltres...
Bueno, va ser una passada xulo,
va ser molt xulo, molt emocionant,
i moltes fotos, i dic...
Era graciós com ells parlen, de la manera que parlen, no?
La noia aquesta de...
Una d'aquestes de televisió, com parlen,
i vostè, és molt sensual, molt...
Bueno, va ser una passada.
Ai, i després ja es van deixar descansar.
Sí, el dia següent,
vam muntar l'escenografia al teatre,
un teatre petit o tipo el Metropol,
però que tenia de tot i més detalls.
Ara t'explicaré per què et dic això.
I, doncs, vam fer l'estrena, no?
L'estrena molt bé.
Van conèixer la gent que ens doblava,
a l'anglès,
perquè la gent quan arribava,
els que parlen en anglès,
bueno, anglès no, americà,
perquè ells no és anglès el que parlen,
perquè parlen així...
Sí, allò típic amb el xiclet a la boca, no?
L'anglès diu Watcher,
i ells diu Water, Water.
Doncs això, no?
I van conèixer la gent que ens doblava,
molt xulo,
ells ens veien per una pantalla a nosaltres
i tiren el guió nostre.
Aleshores anaven traduint a l'anglès...
Espera, espera, però estem parlant
de traducció simultània de veu.
Sí, sí, sí.
Ah, jo m'imaginava,
quan vas dir que us doblava,
m'imaginava una pantalla.
No, no, no, no, ells n'hi havia...
Per cada actor, un doblador, diguéssim,
a mi em va presentar el meu
i el senyor anava llegint
el que jo anava dient.
I llegia dramatitzadament, diguéssim?
Sí, sí, sí, sí, una passada, eh?
Bueno, xulíssim, eh?
Jo em vaig quedar,
perquè ho feien igual,
inclús un personatge dels nostres,
l'entorn,
és un noi que...
El personatge s'enganxa
quan parla,
i ho feia igual, igual.
Igual, igual.
Jo estava allà mirant-lo,
perquè jo surto més tard a l'obra
i estava allà al camerí
i no veien com...
I eren dobladors o eren traductors?
Eren dobladors, dobladors.
O sigui, feien de tot.
La traducció ja l'havia fet algú altre.
Sí, sí, la tenien ja...
El guió nosaltres vam enviar
fa un mes abans
i s'havien encarregat de doblar-lo.
Nosaltres tenim una còpia
del guió en anglès ara,
no sé per què,
però bueno, de regal.
És bonic.
I després, quan s'acaba l'obra,
resulta que nosaltres,
bueno, aplaudiments,
patatín, patatán,
i surt el senyor
que organitza el festival
i diu que es costuma allà
fer com un diàleg,
és a dir,
no sé com es diu,
un debate, no?
La gent es queda,
el públic es queda,
la gent que vol marxar
i comencen a fer-nos preguntes.
Vosaltres dalt de l'escenari.
Vosaltres dalt de l'escenari,
segur que hi haguem una cadira
i va sortir la directora
perquè li van regalar una placa,
li van regalar un pont de flors
molt bonic a la directora
i tot això
i nosaltres,
doncs la gent va començar,
va sortir una moderadora
que surt per una dona,
aquestes que surt per si de cas,
i ens feien preguntes.
a començament eren preguntes
molt xorres,
però de mica en mica
la gent,
jo vaig quedar al·lucinant
com la gent es fixa
en tot de l'obra.
Vull dir,
jo m'he quedat a dir,
hòstia,
la gent s'ha fixat
que jo he aixecat el dit
en aquest moment,
que jo,
saps que un detall
que ho faig,
quasi que no es veu
i se fixa,
però Vicenç,
Vicenç,
quin tipus de públic hi havia?
De tot tipus.
Eren crítics,
especialitzats?
A veure,
no,
eren tot tipus de gent,
és que no t'ho puc dir
perquè n'hi havia,
allà que van.
Nosaltres teníem por
perquè aquesta setmana,
durant tota la setmana aquesta,
n'hi havia diferents actes,
entre els quals n'hi havia
l'actuació de Tomatito
a Washington,
la setmana anterior
havia estat
la Sara Vares,
Tomatito,
Jordi Pujol
també estava per allà
fent una visita,
bueno,
actuant no sé,
però que estava segur,
i nosaltres.
Aleshores em van dir,
o millor la premsa
no es fa tant de ressò
del festival
perquè clar,
teniu el vostre president
i nosaltres,
bueno,
i si van venir
no el primer dia
sinó van venir
el segon dia
a la premsa,
a la tercera representació.
Molt bé,
i públic,
com dèiem,
llatinoamericà
o de tot?
De tot,
de tot,
de tot,
perquè n'hi havia molta gent
que jo sentia,
jo en un moment pujo al públic
i jo sentia
com traduïen
per els aparells aquests
a la gent,
vull dir que n'hi havia,
s'hi sentia molt.
Molta gent?
Molta,
molta,
en un teatre,
com a Metropol,
però en grades,
és a dir,
el públic està,
nosaltres estàvem a baix
i el públic està a dalt,
diguéssim,
no?
I una passada,
una passada.
A més,
la gent preguntava,
començament eren coses de l'obra,
després ja començava a preguntar coses de,
per exemple,
nosaltres sabíem,
la gent té clar
que som de Barcelona,
que no hi ha companyia de Barcelona,
encara que jo soc de Tarragona,
però que a Barcelona es parla català,
no?
Ho sabien,
la gent sap que si es deia català,
que és un idioma,
vull dir que ho té claríssim,
que el fet diferencial,
tot ho té clar,
però bé,
té ganes de saber coses d'aquí,
no?
I sap que,
i es feia preguntes típiques
d'un espanyol que està fora
que té ganes de saber coses d'aquí,
no?
I si va fer una miqueta de promoció,
també vas promocionar a Tarragona?
Sí, senyora.
Portaves una samarreta d'anàstic?
Sí, senyora.
No portava,
no portava,
bé,
volíem portar una,
de no la guerra,
però vam portar perquè,
clar,
estàvem allà a casa del Lobo,
no?
Diguéssim.
Però van dir alguna cosa,
van dir alguna cosa,
sí, sí, sí,
ens van dir,
inclús van explicar una miqueta
el problema del xapapote,
el problema que tenim aquí a Espanya.
Que segur que als Estats Units
això del xapapote,
no?
Ni flowers,
ni flowers,
ni flowers.
I si algú ho han sentit a dir,
són flowers,
precisament,
que tot està controlat aquí,
fantàstic.
Com la guerra,
això és un altre tema,
que si vols ho parlem,
però és una passada,
la gent no sap res.
Espera, espera,
per passos,
m'explicaves...
Aleshores,
això va ser l'estrena,
la gent pregunta,
patatín, patatán,
i el dia següent,
actuem a les 3 del vespre,
no?
Imagina que entrem,
a quina hora més estranya,
però bueno,
pels americans,
es diu matiner,
els musicals de Broadway també ho fan,
un músic que fan una actuació al vespre,
al migdia,
i un altre a dit,
no?
Doncs bueno,
doncs resulta que nosaltres tenim,
portàvem el nostre tècnic de llums,
i com és un accident,
jo entro en un accident de cotxe,
no?
Aleshores,
el noi aquest va posar un focus,
que semblava un focus de cotxe,
i una màquina de fum,
en el moment que s'obria la cortina,
per agafar-me a mi,
representava que jo estava dins del cotxe,
que no es veia,
doncs sortia fum,
i jo,
i el noi que em venia a buscar,
m'encarregava,
i sortia,
perquè ja quedava molt xulo,
l'efecte era xulíssim,
no?
Però el segon dia es veu que el tenc nostre,
el Pol,
el va aixecar més la màquina de fum,
perquè sortís així més bonic,
i bé,
comença l'obra,
van anar a buscar a mi,
se sent el soroll del cotxe,
punt xin punt xin punt,
se sent la màquina de fum,
i al moment se sent moc, moc, moc, moc,
i jo dic,
hòstia que guapo,
el Pol ha ficat com una alarma de fum,
una afectada.
I no, no, no,
surt,
diuen,
senyors,
han d'abandonar el teatre,
perquè la màquina...
I sí, sí,
tothom el públic va marxar a fora,
vam esperar que vinguessin els bombers dels Estats Units,
amb un camió d'aquests al·lucinant,
i jo em vaig quedar al camerino amagat,
no?
Clar,
i tothom dient ataque terrorista,
ataque terrorista.
por la cortina,
em veig un bombero d'aquests
amb un traje i un fogó d'aquests,
com es digui,
amb un casco d'aquells allà,
intentant apagar.
Jo vaig,
va ser una foto...
Amb manguera i tot, però...
Amb manguera no,
però amb el traje aquell,
amb el casco aquell pla,
i dient...
No, no, no,
no, no, no,
no, no,
no, no,
no, no,
no, no, no,
no, no, no,
no, no, no, no,
no, no, no, no,
no, no, no, no,
no, no, no, no,
no, no, no, no, no,
va ser una passada, una passada.
Després va entrar al públic,
va començar l'obra,
es va tornar a disparar l'alarma,
van tenir que sortir
una altra vegada al públic,
van tenir que tornar...
Què dius?
Es va tornar a disparar l'alarma?
Sí, sí, sí, sí.
I així era la màquina de fum
que estava massa alta.
Exacte, però és que veu
que estan molt delicats,
molt delicats,
aquesta gent està molt espantada
i qualsevol cosa, doncs...
Que anar als sensors a flor del petre.
Exacte, aleshores,
la segona vegada
és que només que quedava
una miqueta de fuma
encara per sortir
i es va disparar.
I després,
per més cinc ri,
jo a l'obra de teatre
em fum un puro.
I aquesta vegada el puro,
a vegades,
no has agafat un cigarro
que surt més fond del compte
a vegades,
que agafen tot aquell...
Era aquest puro.
I jo patia a l'hora...
Però no es va disparar l'alarma,
no, no.
Però jo patia molt, eh, fumant.
Jo deia,
ai, mare meva,
la pago o no la pago?
Perquè, clar,
estava a punt de...
I el públic,
i jo...
Però no va passar res,
és un èxit.
Per això es passa
per portar un tècnic
d'Al Qaeda.
Sí, sí, sí.
No, no, mare meva,
mare meva, no, no.
I ja et dic...
I parlaves
que havies fet promoció
de Tarragona.
Sí, senyora.
Sí, senyora.
Com va ser això?
Doncs va ser molt...
Quan la gent explicava
això d'on érem i tal,
van dir que la companya
era de Santa Coloma,
i jo vaig dir que jo era de Tarragona,
no,
i que jo vaig dir
que jo vivia
a 100 quilòmetres
al sud de Barcelona,
perquè s'ha d'explicar
una miqueta,
i que tenia el mare nostre
a casa meva, no?
Això...
I que de la meva...
I que Tarragona
era una ciutat romana,
històrica, i que...
O sigui, vas quedant molt lletí.
I sí.
No, la veritat és que
quan jo deia
que des de la meva habitació
veig el mare nostre
i ens va quedar dient...
Va ser una mica de ràbia.
Sí, sí, sí, sí.
I molt bonica,
però clar, la gent que diu
Barcelona i Gaudí.
I Gaudí.
Però a veure per què?
Perquè la promoció de Gaudí
ha sigut molt bona.
Si la promoció de Tarragona
arriba allà,
però si no arriba
que han de saber, pobres.
Que sabem nosaltres d'allà, d'ells.
Sí, sí, sí, sí.
Ja sabem.
És la promoció,
és molt important.
i feia una crida.
Vicenç, deies que m'explicaries
que per què?
Deies que el teatre
era molt detallista,
que era petit,
però molt curiat.
No, era un teatre...
Era una passada.
El festival aquest
ja porta sis anys, no?
Fent-se?
I ja té una miqueta
de prestigi, no?
Doncs és que
el que demanaven
ho teníem, m'entens?
No era aquests teatres
que arriben a escoltar-nos
i dient, no, no ho tenim.
Com ha passat a molts llocs
per aquí, per l'estat, eh?
Que actuem
i demanes una escala
i no la tens.
Demanes una cosa
i no la tens.
Vull dir que...
I ells ho tenien tot, tot, tot.
Perquè això
què ho organitzava?
Això és el Teatre de la Luna,
que és un teatre
que són de gent,
una barreja de gent
de tota mena
de Latinoamèrica
que han fet aquest festival.
És una companyia de teatre?
És una companyia de teatre,
però...
Sí.
Però no tenen un teatre ells.
Ahà.
M'explico.
Ells tenen el teatre,
es diu el Teatre de la Luna,
però ells no tenen un teatre,
sinó que actuem per allò on surte.
Però jo,
el que més m'he portat
cap aquí,
cap a casa nostra,
és l'efecte
que ens ha tractat
la gent d'allà.
Ostres,
era una passada
perquè nosaltres,
la gent d'aquí,
som una miqueta desconfiades.
Quan ens tracten tan bé,
no sé,
nosaltres ho deien,
és que són tan amables,
és que...
Saps això que desconfies,
aquest punt de dir,
és que tanta amabilitat?
Sí, sí, sí.
Ens tractaven tan bé,
tan bé,
que nosaltres ho dubtavem,
no?
I és que no estem acostumats,
nosaltres,
a...
I això,
no?
Que ens tractin tan bé
i som una miqueta desconfiadets,
eh?
I, per exemple,
a tot arreu que hem anat,
nosaltres ho parlàvem,
entre nosaltres,
no?
Que, ostres,
la gent aquesta hispanoamericana,
només pel fet de parlar
el mateix idioma,
tracta molt bé.
I això,
hauríem de mirar-ho també
una miqueta aquí.
perquè quan vaig anar a New York,
que vaig apropar-me uns dies
per visitar-ho
i que estava allà al costat,
el mateix,
a New York no cal parlar anglès,
hi ha espanyol per tot arreu,
que estigui per tot arreu.
Què passava?
Doncs que la gent que era hispana
ens tractava molt bé,
ens explicava les coses,
es desvivia per explicar-nos les coses.
En canvi,
m'anava al consulat espanyol,
allà a New York,
i filla,
no tinc la tiempo.
O sigui,
la gent més seca,
ells.
Ah, sí.
T'ho juro.
I nosaltres deien,
quina diferència més forta,
no?
Vull dir que
faig també una crida
que la gent sigui una mica
més respectuosa
amb la gent que ve de fora,
perquè guanyes amics.
Vau fer amics
i vau fer contactes.
Doncs sí,
sí que tenim contactes,
perquè després vam tornar
a Washington al festival
i vam parlar
amb el grup de Puerto Rico,
amb la seva obra,
que també,
bueno,
la crítica no la va deixar tan bé,
però vam parlar amb ells
i també a un festival
que ja a Paraguay,
no en fallis,
perquè ja vaig perdre l'Oremos
entre Paraguay, Uruguai,
Xile,
tothom parlava.
T'ho juro que arriba un moment
que nosaltres aquí
no tenim tanta cultura
d'ells
com ells de nosaltres,
eh?
Ells saben molt de nosaltres
i nosaltres,
en canvi,
d'ells,
no tenim ni flowers.
Bé,
a veure,
anem per les crítiques,
si et sembla.
Ah, vale, vinga.
Boníssimes.
Aquí m'has portat
una crítica extreta
d'una pàgina web,
el que no sé
és de quin diari és.
Del Washington Post.
És del Washington Post.
Això són paraules majors,
eh?
Sí, sí.
Doncs bé,
posen pels aires
a la vostra directora,
també,
l'Antònia Castillo,
no?
Sí, sí, sí.
I parlen dels personatges
que feu vosaltres,
a tu també et deixen molt bé,
diuen que fas un paper allò...
Brodat.
Brodat, sí, sí.
Sí, és això, és això.
Sí, sí, després traduiré.
Vale, vale, és que...
Ho diré exactament.
Serà anglès i no...
Però sí, sí,
diu que fas un paper brodat.
I, com a frase molt destacable,
diu si la curva
és un indicatiu
de la qualitat
de les obres
que podrem veure
en aquest festival,
el festival promet
ser intel·lectualment
molt estimulant.
O sigui,
deixen l'obra,
el muntatge,
molt ben parat.
Recordem que...
Explica'ns una mica
l'argument de l'obra
perquè no ens va escoltar
ràpidament.
Molt fàcil.
És de les tres o dos germans
que viuen en una curva.
En una curva
mor molta gent.
Un germà viu
de recollir els morts
i vendre els cotxes.
Vendre els cotxes
i els torna a vendre
com a nous.
Els arreglen i tot.
I l'altre germà
escriu les esqueles
dels morts
i els discursos.
I viu en Felicis,
allà tots dos.
Però el germà
que escriu els discursos
té molta consciència,
molt càrrec de consciència
perquè, clar,
pobra,
molta gent
i intenta arreglar
aquesta curva
i envia informes
al director general
del Ministeri de les Públiques,
que soc jo,
perquè s'arregli aquesta curva,
sisplau,
perquè hi ha moltes ferides,
molta gent morta,
sobretot morts.
I el proper accident
soc jo,
que aquí a la Generalitat
passo per allà
i el problema és
si jo
sobrevisco
a aquest accident,
què passarà?
S'arreglo la carretera,
la curva,
al germà
se li acaba el xoll
al germà dels cotxes
i de què menjaran?
I, en canvi,
l'altre germà
té molta càrrec de consciència
i la consciència,
que és molt important
dormir tranquils.
I aquí està
el kit de la qüestió.
No, té molta càrrega dramàtica,
aquesta obra,
molt.
Té un final
que la gent
no se sentia ni una mosca,
al final és fortet,
és fortet.
No ho diguis,
sobretot.
No, no, no,
però és fortet, eh?
La curva,
una obra de Tangred d'Ors,
que pel que hem llegit aquí
té un punt també d'absurd.
Sí, sí, sí,
és una barreixa total.
Els personatges una mica estrambòtics.
Exacte, exacte.
Vam jugar molt
amb el cos,
amb l'expressió corporal,
són moviments
no normals,
m'explico,
però tampoc
fem pantomima,
m'explico,
no fem mim ni fent no,
però el que passa
és que és un treball de cos,
molt corporal.
Home, sent només tres
del món de l'escenari,
doncs també suposo
que heu d'omplir espai.
Molt, molt, molt.
Jo em poso tota l'obra
subida en una cadira.
Sí.
Imagina't,
vull dir que
imagina't si he de fer allà
un desgast energètic
només amb tot el que,
amb les mans,
amb el cos,
amb els ulls,
amb tot.
No vau veure altres obres
del festival?
Sí, vam veure la de Puerto Rico,
la setmana següent,
i ja després ja no,
ja tornaven cap aquí,
que per cert
van trigar dos dies
més del compte
perquè va caure molta neu
i se va tancar,
vam estar dos dies
tancats en una casa.
Ah, sí?
Sí.
Aïllats, ostres.
Totalment aïllats.
Home, aneu triomfeu,
us han passat un munt de coses.
Moltes coses, moltes coses.
Escolta,
i pel que heu pogut veure
o per l'ambient que heu respirat
o per l'obra aquesta
que heu pogut veure,
com està el teatre
en l'ambient llatinoamericà?
Les temàtiques
són les mateixes?
No, no, no,
res a veure.
No, cadascú ho fa.
Ells encara
no estan com nosaltres
tant per la comèdia
i ells no estan.
Ells porten obres
amb missatge, no?
Ells volen comunicar coses
i volen comunicar coses
al seu poble
i no
fent comèdies
facilones d'aquestes.
No, no, no,
tothom tenen molt de pes.
I parlaven d'autors
que nosaltres diem
és que no el coneixem.
Sí, home, sí, tal.
Nosaltres no, no.
I obres molt fortes
que ells tenen allà
i nosaltres aquí no ens arriba
perquè nosaltres sempre
ens mirem molt el melic
i no volem veure
que allà també es fan coses bones
i que es podien portar,
encara que sigui un llibre,
m'entens?
Sí, sí.
I no ho fem.
A veure, fem un parèntesi
per parlar del clima prebèl·lic
que ja us van avisar.
Aneu amb compte
que quan arribeu
veureu manifestacions i tot.
realment es nota?
No.
Never the never.
No?
No, no, no.
Mira, jo quan vaig tocar...
És que a altres
vas ser molt feliços.
No, no, no.
Entre còctels i cava.
Però no, no, no,
perquè, a veure,
quan vam fer la roda aquesta de premsa,
no, el debat allà d'això,
la guerra,
la gent no té,
no sap, no parla,
no, no,
és una cosa que no surt.
I nosaltres vam anar,
jo tinc una foto,
evidentment,
davant de la Casa Blanca,
no, evidentment.
allà n'hi havia policies pobres
jugant en neu
perquè s'avorrien molt,
perquè pobrets
estan tot el dia allà a la porta
i s'avorrien molt.
I jugava en neu
i jo em vaig fer una foto
amb...
Ah, sí, sí, foto, foto, sí.
Imagina't,
perquè...
No,
i què passa?
A Nova Ioros
vas fer una manifestació.
Sí.
Un dia que aquí
també es va fer,
a Barcelona,
a Madrid,
a Tarragona,
sembla que també,
doncs,
allà,
els diaris
només deien que
diferents manifestacions
a Europa.
Punto.
Un altre deia,
alguns milers de persones
s'han manifestat a Madrid
només.
Així,
Roma,
Madrid,
Londres i París,
sembla que es va dir
només.
Sí.
No es va dir res més,
la gent...
Jo vaig anar a Brot
quan vaig veure un musical
i vaig trobar una noia
i diu,
escolta que m'han dit
que a Espanya
ha sortit la notícia
de que la gent
aquí estem comprant mascaretes
i tot això
i és mentida.
Nosaltres aquí
la gent no...
A Nova Ioros
jo no vaig...
No res,
no res.
La gent viu normal,
compra,
entra,
surt...
Vull dir,
que tu penses que si hi ha
una guerra estaríem
3.000 persones
veient un musical.
M'entens?
Que jo pensava,
dic,
aprofitarem que ara
no hi ha molta gent
que va als musicals
perquè...
Que va ple,
ple,
ple.
Vull dir,
que una passada.
Que no,
que no hi ha...
És que saps què passa?
Que la tele mana molt allà.
Molt.
I les notícies,
hi ha un canal
que és només
del...
de llonses,
del govern,
no?
Bueno,
què t'he d'ha d'ha d'haver d'aquí,
no?
Però bueno,
m'entens, no?
Sí, sí, sí.
Doncs es notava molt
que no.
Són notícies així com molt...
Parlaven com...
A la mejor hay guerra.
Ah, sí.
Ah, parece que hay guerra.
M'entens?
Però així, sí, sí, sí, sí.
Una cosa que bueno...
Jo no hi vaig veure
en cap moment...
Vaig passar pel Pentàgon,
evidentment,
vaig passar al costat.
Ni pòsters,
ni pagades.
No, no, no.
Banderes a tot arreu
de...
Banderes americanes.
Filla va menjar
banderes americanes.
Però no, no.
Cap, cap...
Ni manifestacions,
ni...
A més,
a Washington
no deixa manifestar-se.
Una.
I a Nova York
els van fer
totes les...
Coses dolentes.
Exacte.
I anava a dir
una cosa que comença
per P.
Perquè la gent
no arribés
allò per manifestar-se.
És a dir,
els tancaven els metros,
no els deixaven
i feia molt de fred,
molt de fred.
Pensa que vam estar
10 sota 0
durant tot el viatge.
Vam enganxar
la superonada aquesta.
I no t'imagines
totes les fotos
estic sota...
Sota de 20 capes, sí.
Déu-n'hi-do.
I ara què?
plans de futur.
Ai.
Ai.
Què farem amb la curva?
No ho sé.
ho heu de fer aquí a Tarragona, eh?
Ai, mare meva.
Mira,
no em parlis
perquè és molt fort,
és molt fort perquè...
Heu arribat aquí?
Hem arribat aquí,
però n'hi havia campanes
inclús d'actual grec
de Barcelona.
Sí,
i no.
I no.
No?
No, no, no.
És que ja t'ho vaig dir l'altre dia
que aquí no té padrins,
no.
Ja.
No, no, no, no.
És que no sé,
no funciona,
no sé.
Abans un actor
sortia al teatre,
després feia televisió
i la gent deia,
ah, que sí.
Ara és al revés.
Primer s'ho fas a la tele,
després fas teatre.
I clar,
aquest és el nostre problema,
no?
Que no ets famós de la tele.
Però seguireu lluitant i...
Home, clar,
a veure,
després d'aquestes crítiques,
que vingui el Washington Post
i digui que l'obra és bona,
que ha vist 20.000 obres
i que diguis això
i que després arribes a Barcelona
i que no et facin cas,
com...
com se te queda el cuerpo?
Entens?
Per què deu ser això?
Hi ha saturació?
No, no, no.
És que hi ha...
O hi ha màfia?
Sí.
Correcto.
Tres punts, sí.
Totalment,
totalment,
totalment.
Vull dir,
no, no...
Has de ser amic
d'algun que és amic
del programador de la sala
o que...
perquè hi ha obres
que estan ja...
Tenen data per estrenar-se
i encara no s'ha assajat l'obra,
imagina't.
Perquè aquest senyor és tal
que funciona així,
amiguisme
i...
Tindre padrins,
en una paraula.
Nosaltres no tenim padrins,
no tenim aquesta sort.
Heu decidit que fareu ara
si intentareu moure més la curva?
Sí, sí, sí.
Ara, evidentment,
hem enviat a tots els festivals internacionals
el dossier
amb la via e-mail,
amb la crítica aquesta...
Que de fet va ser així,
recordem,
va ser així,
simplement enviant via mail
o la proposta.
Mira,
és una cosa que em va fer molta gràcia
perquè resulta
que el primer dia
que estàvem allà
al debat aquest de l'obra,
el director dels festivals
va dir
que aquesta obra
l'havia triat ell.
Que quan em va arribar el vídeo
ell el va amagat
i no la va veure
perquè normalment
sempre hi ha com un tribunal
que trien les obres.
I aquest senyor
va dir que no,
que s'arriscava ell.
I aleshores va dir també
i us fico la primera
perquè
ho he fet expressament
perquè la primera obra
si surt bé
el públic vindrà més.
Les crítiques seran bones.
Vull dir que ens estava dient
que era molt bona l'obra
i que li agradava molt
i que sabia
que si una altra crítica
ens van dir
va dir
una altra crítica
d'una altra revista
que no me'n facis dir
ara el títol.
Diu
ens pensàvem que
a Amèrica
estava la crem de la crem
del teatre
i Europa ens passa la mà
per la cara.
Això va dir
de la nostra obra.
Vull dir que
què més volem?
Ai!
I jo veig que acabarà
fent una gira
per als Estats Units.
Ah!
Mira!
Ja els aniria bé, no?
Ja els agradaria.
Sí, sí, sí, sí.
Home, és un altre món, eh?
Això és un altre món.
Això és...
Ens passàvem tot el dia
i dient, mira com la tele,
mira com les pel·lis.
Ens passàvem tot el dia
perquè si això
és la vida real, no?
Ens hem passat
americans
tota la vida nosaltres.
La tele
és molt forta
i clar,
i veiem els carrers
amb les escales aquestes
anti-incendis.
Gent menjant
perritos calients.
El perrito calients.
La gent obesa
que hi ha
20.400
moltes gent.
Les noies aquelles
d'espampanants, no?
Exacte.
Les limousines.
Estan allà a sota zero
i van amb tirantets.
Exacte.
La limousina per allà,
llum, limousina...
I clar,
les tres gentes són
no clar, evidentment,
però l'Empere Estet
el primer dia
que va arribar a Nova York
a l'hora
ja estava amunt ja, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
I gratis
perquè va ser xulíssim
perquè m'havia enrotllat
a parlar amb un noi
que explicava-li
que no sé què,
que jo era de Barcelona,
que no sé què
perquè el noi
volia venir a Barcelona
i tal
i diu
acompanyar-me, acompanyar-me.
Això és la sang llatina, eh?
Això del cameo
d'intentar...
T'ho juro, t'ho juro.
Tant acolar-se als llocs.
Estàvem a la planta 86
en un minut
i nosaltres deia
ja estem?
Sí, sí, sí.
És que aquest noi
volia aprendre castellà
i ens va fer gràcia
i diu
veniu amb mi
i practico.
I ell anava
preguntant coses
i nosaltres explicàvem-li
i miren
i de franc que estàvem allà damunt.
Molt bé.
Doncs Vicenç,
ho hem de deixar aquí
que et connectem amb les notícies.
Sempre...
Un plaer
sempre parlar amb tu, eh?
Doncs quan vulgueu
quan estrenem l'obra
del 45 RPM
que serà d'aquí mesos.
Com l'obra del 45 RPM?
Un grup de teatre
que porto jo
fa molt temps.
Ja parlarem.
A això no ens ho havies dit.
Ja parlarem.
Ja parlarem.
No et desempellegaràs de nosaltres.
L'estic escrivint ara.
Ah, a més l'estàs escrivint.
Sí, sí, sí.
Tot i tot.
Molt bé.
Doncs gràcies a tu.
Vicenç,
és que no et dic ni adeu
perquè me sembla que tornaràs, eh?
Gràcies, Vicenç.
Adéu.