Passen cinc minuts, gairebé, de dos quarts de sis de la tarda.
Seguim endavant els ja tardes.
Amb música tradicional, en aquesta ocasió anem fent una mica de repàs
de les músiques que conformen el primer treball discogràfic,
el primer CD dels Bordons, un grup de Grellers i Timbalers de Tarragona.
De fet, un treball discogràfic, aquest primer dels Bordons,
que podreu veure la seva presentació en directe,
aquest mateix vespre, a veure què tenim per aquí,
la xuleta a les 9, al Jardí del Teatre Metropol.
I ens serveix a banda sonora aquesta cançó dels Bordons
per introduir de nou la connexió que tenim pendent
amb l'estand de les festes, amb Sílvia García.
Ara no per parlar de música, desconnectem una mica del que són els grups musicals,
parlem sobre menjar i sobre una de les salses que acompanyen millor
els plats mariners, els plats de Tarragona, el romesco.
Sílvia, a mi ja se m'està fent la boca aigua.
Jo no puc, per aquí a la Rambla quedaria molt malament
i fins i tot podria haver... el què?
Què dic?
Molladé.
Vibre.
Ah, no és que tinc l'avi Ramon que li he deixat els cascos i vibre una miqueta, eh?
Deu ser això.
Ara millor, avi Ramon, oi sí?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Què tenim l'avi Ramon amb nosaltres, Núria?
No em diguis que hi entén de romesco.
Que s'hi entén de romesco?
Però de fer-lo, de fer-lo de menjar-lo.
Tant ell perquè fa molts anys que el romesco va pel món.
Però que se'n fa càrrec d'un concurs de mestres romescaires
que tindrem l'oportunitat de gaudir el dia 21 de setembre
a la llotja del peix al Serrallo, això seguríssim.
Però ell el fa, el romesco, o se'l menja?
No sé, pregunta-li tu mateixa, tu mateixa.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Jo, clar, deia la Sílvia que tu tens molt a veure amb el romesco,
però què et dona millor, fer-lo o menjar-te'l?
Home, jo, si dic que en sé fer massa, és un perill,
perquè llavors m'ha demanat que em faci.
No m'entens com ho dic?
Clar, clar, clar, que costuma passa aquestes coses, avi.
Jo només el faig una mica d'així per casa, per casa, no?
I bueno, i si convé per algú també, no?
Però sí, el romesco és una cosa que està en patrimoni nostre,
que per mi és com si fos part de Tarragona.
Saps que a mi m'agraden les muralls, m'agrada tot.
I, havent viscut, casat, fills al serrallo,
no podia per menys que sapiguer el que és el romesco.
A més, Núria, no sé si ho saps,
però a l'avi Ramon un dia passejant per la Rambla,
ai, pel serrallo, algú li va llançar a la xarxa?
I ara resulta que aquest algú és la seva dona?
Sí?
Mira què t'ho dic, eh?
I per això és perillós que l'avi Ramon baixi al serrallo.
El van pescar, el van pescar.
El van pescar ja mateix, eh?
I compte quin romesco ha quedat a casa, saps?
Amb la dona i dues filles, compte quin romesco, saps?
Ens explicarà algun truc, no?, d'aquell típic de pescadors.
Mira, la gràcia del romesco consisteix...
Ara molta gent parla del romesco.
Ara tothom s'atribueix al romesco.
Hi ha pobles que fan un romesco a la seva manera.
En fi, tot el que tu vulguis.
Ara, la gràcia del romesco, per parlar del romesco,
és quan les barques dels pescadors,
quan acabaven de pescar,
feien el menjar,
feien el ranxo a la barca.
I tu saps el que era que passessis per dir
amb aquelles loretes,
que a vegades te convidaven.
Però si et convidaven, a vegades,
no era convenient que acceptessis,
perquè ells menjaven tots amb una cassola
i cadascú amb una coller agafava la seva part.
I a tu et feien parlar, parlar, parlar,
i quan t'anaves, compte, ja no quedava menjant.
Però bé, el romesco és una cosa molt tarragonina,
molt tarragonina,
i està demostrat.
Perquè el romesco pràcticament ve d'una manera molt senzilla,
perquè molts confonen el romesco amb l'enyora.
L'enyora és una cosa de tipus nacional.
I el romesco és una cosa tarragonina.
O sigui, que és un fruit de la comarca de Tarragona.
Vull dir que no és allò.
Llavors, els pescadors, al segle passat,
no, passat no, perquè ja és l'altre passat,
cavallars 800, o així,
doncs, anaven a pescar a la vela.
I a vegades se trobaven que el tamar
estava n'estat dos dies
sense poder vindre per falta de vent,
que no era quan anaven amb motors.
I llavors, què van passar?
Que el pa se'ls assecava,
un metlles era un fruit sec i barat,
en aquell temps,
el vi del priorat també era barat,
els alls també eren propis d'aquí,
i el romesco, com que era per fer picades,
també era d'aquí,
doncs, eren uns elements barats en aquell temps,
que tampoc no es gaudia de molta cosa.
I que era bevà, si es podria dir, no?
I llavors van aprofitar...
De la conservació.
I llavors van aprofitar, doncs,
mira, van fer aquesta salsa.
Però va tenir un bon resultat, aquesta salsa,
que aquesta salsa combinada
amb segons quin peix,
o amb altres coses,
doncs, és deliciosa.
O amb la carn, que també és de molt bona.
El que passa,
que molta gent agafa,
principalment molts,
inclús hi ha hagut comerços,
així com ara hi ha alguns restaurants magnífics,
que fan el romesco
com a cosa especial de la casa,
molts agafaven i aprofitaven
a base de pebre vermell,
en vez de pebrot.
I això la gent,
quan deien,
això és el romesco,
això és el romesco,
tanta fama,
i això ho feia perdre.
Però no,
ara amb el temps,
i nosaltres ja fa 50 anys,
el Sindicat d'Istitiva i Turisme,
l'entitat aquesta va formar-se l'any 1910
per fer coses artístiques i culturals de Tarragona,
va ser la que va formar la Cavalcata de Reis,
va fer congressos d'Esperanto,
en fi,
ha fet moltes coses,
moltes coses,
encara que no s'ha parlat massa,
perquè som senzills
i som gent que ho fem...
Treballadora.
Sí,
ho fem per tradició i per gust,
saps?
Sí, sí, sí.
Doncs,
bé,
nosaltres vam agafar llavors,
i aquí,
els que hi havia llavors,
no?,
van fer el primer concurs de romesco
fa 50 anys.
Fa 50 anys,
i com és que complim 22?
Perquè es fa,
és bienal,
o sigui...
Ah,
de car,
de car,
de car.
Una vegada es va fer cada any,
saps?
Però després s'ha de fer amb dos
perquè tenim la mala,
bueno,
no sé si és mala o què,
falta d'aportació
de qui ens ha d'ajudar.
I quan ve,
que hem de fer el concurs,
hem d'anar demanant per aquí,
demanant per allà,
i sempre hem d'anar penjats
perquè no podem fer el que voldríem.
Perquè jo precisament,
els tinc,
els hi havia proposat
que el dia del romesco,
els restaurants importants,
restaurants importants d'aquí,
fessin el dia del romesco.
Perquè als altres llocs
te trobes tu,
per exemple,
ara el que passa és que el romesco
és una miqueta car
per fer això,
degustacions i coses d'aquestes,
com fan amb la calçotada,
amb el xató,
perquè clar,
la salsa
és senzilla,
de fer-ne sí.
De fet,
de fet,
és barata.
treballar, eh?
La gràcia és saber-la fer,
però de fet és barata.
El que passa és que els ingredients
que s'han de posar,
si s'hi posa el que s'hi ha de posar,
doncs puja cèntic,
perquè s'ha de posar-hi peix bo.
Ara,
es pot allargar amb patates,
amb fasols,
però parlant del romesco,
romesco,
és això.
Quin peix seria l'ideal
per acompanyar el romesco?
El que fem servir més
és el rap.
El rap, no?
El rap i altres peixes.
No,
i després complementar amb altres coses,
inclús s'hi pot posar-hi després camba
i el que sigui.
Inclús tenen en compte,
si és antic
i és interessant el romesco,
que Pinis Soler,
gran escriptor Pinis Soler,
el 1986,
que estava a Marsella,
estava a Marsella,
doncs va escriure unes coses
sobre un llibre de Tarragona
per la part del serrallo,
perquè ell,
de petit,
havia estat criat al serrallo.
Però el serrallo,
que era allò de pescadors,
la dida que va tindre
va ser del serrallo.
Llavors, clar,
ell va escriure aquesta cosa
i va fer cap a Barcelona
i llavors va escriure aquestes coses
l'escriptor també,
Torres Jordi,
que també va ser un gran d'aixòs tarragoní,
i que ell va dir,
home, diu,
hauríem de fer una cosa d'aquestes
per aquí a Tarragona,
de provar-ho i tal,
i tal.
I llavors va fer tanta propaganda a Barcelona
que quan el van fer a la fira,
la fira del 900,
d'allòs del 1800,
no recordo bé la data era,
perquè ja fa anys.
I tant.
Llavors van dir,
hem d'anar a veure aquesta salsa de Tarragona,
a veure un test.
I van vindre,
i aquí al Fortí,
que hi ha aquí,
no al Fortí de la Reina,
bueno,
per allà van fer un dinar
i van quedar tan admirats
d'aquesta salsa tan simple,
que van dir,
hem de vindre un dia
al barri de Pescadors,
feta per Pescadors,
a veure com és.
I clar,
un dia van vindre aquí,
van vindre des de la premsa,
de Barcelona,
gent polític,
van d'allò,
i al terrat d'una casa,
del Serrallo,
uns pescadors,
hi ha veteranos,
aquesta cosa,
van fer el romesco,
i a partir de llavors,
el romesco ja va escampar per allot arreu,
el gran d'aixòs pla,
també va recordar molts puestos,
inclús...
Però hi ha sortit molta competència,
no, el romesco,
avi?
Sí,
i inclús,
també hi ha uns polítics,
amb la seva senyora,
que va preguntar a un pescador,
ella diu,
escolti,
escutxi,
i aquesta salsa té alguna virtut,
alguna cosa?
I aquell pescador diu,
clar,
que la té,
home,
mira,
queda esprenyada
i bessonada,
m'hi cago,
aquell era el seu home,
no mengi,
no mengi,
no comes tanto,
no comes tanto,
això és històric,
eh?
Ara,
el que passa amb el temps,
hi ha hagut pobles
que, doncs,
hem volgut copiar,
nosaltres la tenim patentat,
i clar,
com que,
doncs,
inclús ara la canvien,
però la mateixa salsa,
perquè Reus,
per exemple,
fan la salsa de muntanya
o de carn,
que és el mateix,
perquè amb la salsa aquesta
es poden fer moltes coses,
a mi es poden canviar
un o dos ingredients,
però tot a més és el mateix.
No, no,
inclús amb aquest romesco
es poden fer callos,
es poden fer una sèrie de menjars,
mira un que és molt bo,
per exemple,
és pup amb patates,
un romesco de pup amb patates,
escolta'm,
és...
Ah,
ah,
ah,
ah,
el que passa
que la gent a vegades
triem,
ai,
el peix bo,
el peix bo,
no,
hi ha peix a la mar,
que no són d'aquesta categoria
monetària,
com si diguéssim,
que són els que donen gust
i donen paladar
a molts menjars
de pescador.
Ah,
que ara mateix
el peix està a pas no gust
també,
eh?
Sí,
ara hi ha tot el peix,
ja no és ni un ni l'altre.
Sí,
sí,
però em refereixo
que la gent a vegades
no aprecia
que hi ha una sèrie de peixos
que són més gustosos,
eh?
Combinar-los amb d'això.
Que passa que també potser
ens quedem una mica
a les tradicions,
ens quedem amb allò
que coneixem,
no?
Sí, sí, sí.
Potser hauríem
d'obrir una mica més de ventall.
I a vegades la gent també
per no molestar,
perquè ara hi ha els túrmics
i hi ha tota aquesta sèrie de coses.
Ara,
un bon romesco
s'ha d'agafar
el morter,
el morter
i el picar-mar
i picar-picar-picar.
Per exemple,
agafar, per exemple,
una cassola
si has de fer-ho millor,
però bé,
és igual,
una cassola,
agafar el pebrot de romesco,
sofregir el cuidador
que no es cremi,
que llavors embargueja
i llavors,
amb una altra d'això,
és per agafar una llesca de pa blanc,
eh?
Fregir-la una miqueta
i llavors,
amb el morter,
agafar
i matxacar uns alls,
unes avellanes,
entens?
Ben matxacat,
ben matxacat,
ben matxacat.
Ah, vingui,
quina gana.
Una miqueta de vida aquest negre,
priorat si pots fer,
eh?
I llavors,
quan està tot ben picat,
ben picat,
fet una pasta,
tot això,
a part que,
algun segret
que sempre s'hi posa
de pescador,
llavors,
quan l'oli està roent
dintre la cassola,
llavors,
s'hi tira això.
Al tant,
tu tapar-ho de seguida
perquè fa una gran fumada
d'aquell d'allò,
no?
Tapar-ho de seguida.
Llavors,
ja tirar-hi el caldo,
llavors,
tirar-ho aquí,
amb aquesta xafada
que d'això,
d'aquestes espècies,
doncs tirar-hi el caldo
i llavors hi ha
el rap,
el pes que sigui.
Amb la particularitat
que si s'hi posa el rap,
primer és millor
escaldar-lo
o passar-lo
per la paella
perquè llavors
fa suc,
fa caldo.
Llavors,
se volia una bollavesa
i no se volia un romesco.
Ara,
de totes formes,
el diumenge,
el dia 21,
el dematí,
allà a la llotja,
hi ha el concurs
que em sembla que ha patit
per almenys
de 23 a 24 concursants,
ja teniu 23 i 24 concursants,
molt bé.
És que és molt popular.
I com s'ha de fer
per apuntar?
Per exemple,
hi ha alguna persona
que estigui sentint-nos
el mateix
i diu a mi
i a mi m'agrada
fer-lo més a casa,
anem a ensenyar-lo.
Demà,
demà,
penseu,
és l'últim dia demà,
i vostè,
és veritat,
potser ha passat demà encara,
però bueno,
si és per apuntar
per allòs,
ja no pot ser
perquè ja està complet.
I que s'han de pagar
10 euros,
que ho estan llegint per aquí,
que és per pagament dels drets,
i la cosa ja ha passat
perquè un que ja està cobert,
ara,
el que poden fer
és per veure l'ambient,
és a dir,
com el fan,
veure aquells,
perquè hi ha
unes taules allí
amb uns fogons
d'aquells davants,
les cassoles,
perquè nosaltres,
el sindicat llavors
posa el fogó,
la cassola,
el rap,
el líquid...
I que la gent,
això d'haver dit,
els ingredients els posen...
Sí,
ha de portar els ingredients,
però fer-los allí,
no portats de casa,
perquè en molts casos
fan alguns trucos
i posen ja
una sèrie de coses
que llavors no,
com n'hi ha que també
hi posen xocolata
i hi posen nata...
Xocolata,
però això ja és marxada.
El romesco,
no?
Sí,
ja saps què passa,
que a vegades
sembla que posant
en un cartell
una cosa exòtica...
El romesco experimental seria,
no?
El romesco és el més senzill
que hi ha
i el més bo que hi ha,
és la salsa més bona.
Sí,
podem dir que ara mateix
estem d'enhorabona
perquè el concurs
ja està complert,
gairebé...
Ja està complert.
Que serà aquest cap de setmana,
gairebé,
és el dia 21,
el diumenge al matí,
i que hem d'anar a la llotja
de Peix,
del Serrallo...
Quina hora és el matí?
Això del matí
són moltes noves.
A partir de les 11,
ja.
Cap a les 11?
Sí,
molt bé,
molt bé.
I que tinguin en compte
que és una cosa
que el Sindicat d'Iniciativa
i Turisme
ja fa 50 anys...
Per cert,
el curiós és
que el primer que va guanyar
el concurs
va ser una dona.
Una dona del Serrallo,
sí,
sí.
El curiós seria que...
Quants homes
han portat guanyant
fins ara aquest concurs?
Un munt,
crec jo,
eh?
No podem dir ara mateix
el nombre,
però és un munt.
Jo crec que l'extraordinari
va ser que la primera
va ser una dona,
perquè després,
com a mestre Romas Caires,
gairebé la gran majoria
dels grans guanyadors
en aquests 22 anys,
doncs han estat molts homes.
Doncs mira,
l'últim
va ser Artur Bodesca,
l'altre
que hi ha hagut després,
però pensa que l'any 97
va guanyar
Maria Carmen Alvarez.
I el dia 95
va ser Josep Sánchez.
O sigui que també
ha anat guanyant dones,
eh?
Molt bé,
però poquetes,
poquetes,
que sí.
és bo que els homes
tenen la perra estrencada
amb això del col·lesco.
Però el que passa
que a vegades,
amb aquest concurs,
a vegades ha hagut
grans rumors caires
que no han guanyat
perquè hi ha la simplesa
que potser s'han esgotat
de posar la sal
o, saps,
un ingredient...
Sí, qualsevol coseta
que diguis, teu meu.
Després,
les cassoles,
quan s'acaben de fer,
es porten en una taula
amb dos números.
Un,
el concursant
i un es queda allà.
I llavors,
dintre tancats,
que no veuen res,
hi ha el jurat.
I llavors,
el jurat va fent de jurat.
I clar,
desconeix
qui ha fet la cassola.
Això és el més important.
Molt bé, molt bé.
I llavors,
pot ser molt bo,
però si falla,
el jurat no ho sap qui és
ni qui l'ha fet,
el que sigui.
És allò,
per no tenir amiguismes,
no?,
ni per ser més objectiu.
I llavors,
si algú,
algú vol,
llavors,
les cassoles
se subhasten.
Ah, molt bé.
O sigui,
que d'alguna manera,
dius, mira,
vaig al concurs de romesco
que ja tindrà el dinar fet,
no?
I són 6 reaccions,
que després de fer el concurs,
llavors,
les cassoles se subhasten,
i llavors,
ja,
qui la compra,
té una reacció de 6,
una cassola de romesco
amb rap.
Sí, sí.
I que no és allò de...
Una meravella,
una meravella.
I feta per concursants.
A Villar,
per acabar,
ja per tancar.
Digues,
digues,
que 6 de les persones,
no,
10 de les persones
es porten el títol
de romescaire,
podríem dir,
es divideix en 5 de títol romescaire
i els altres 5
que són de títol de mestre
romescaire.
Sí,
els que guanyen són
el guanyador
és el major romescaire.
Mestre major romescaire.
Correcte.
Les nostres mestres romescaires
i els altres romescaires.
Sí, sí.
I tots emporten,
més a més,
una quantitat de empasset
i medalla.
Això també és important.
Home,
i també jo crec que l'orgull,
no?,
de guanyar
per la festa de Santa Tegla
i per l'estat.
Escolti,
i torneixo que en ve un
de la província de Girona.
Un de Girona.
Un de ve de la província de Barcelona.
Neve'n a diferents puestos
perquè disfruten al mateix temps.
Molt bé, molt bé.
És a dir,
hi ha un ambient
que si vas a veure,
és bonic l'ambient
que un se'n va acusat a l'altre.
L'altre porta allà
una espècie de cosa...
I tot surt aquest companyerisme
sense voler, no?
Sí, amb gel i un porró, saps?
I un veu,
l'altre es convida.
Vull dir,
és una cosa molt bonica.
Molt maca, molt maca.
La llàstima és que
hi ha puestos
que han fet concursos
a la província
i ho desvirtuen
perquè no fan
el que han de fer.
I llavors té la gent
que és això.
Doncs, Avi,
moltíssimes gràcies,
Avi Ramon,
que el tornarem a tenir
a la nova temporada
de la programació
de Tarragona Ràdio.
Els dilluns,
si ens va bé el dia,
ens va bé el dia, Avi?
Li poso un compromís ara, ja?
Jo ja soc manat.
Sí?
Dilluns ja a les 4 i 10,
més o menys,
el podrem tornar a sentir,
si vostè vol,
cada dia.
Com que ja estaré a casa,
si és una miqueta més tard,
millor,
perquè si no,
ja estàs.
El deixarem dormir.
No, a mi no,
no, no,
no el deixarem a la miqueta.
No, no, no, no em faig.
No, és perquè ara
estic a l'apartament
i llavors,
quan estic a casa,
suposo que,
com que ara estem més a lluny,
Ah, és que ara ja...
Ah, però escolta'm,
que consti,
que és molt bonic ara,
està val la pena
dins a veure-ho només per...
Sí, sí, sí.
Invitarem a persones
que vinguin a estar per aquí.
Tu coneixes aquest senyor
que està passant ara,
el senyor Àngel Samaniego,
que el tenim per aquí.
El que passa,
a l'estar aquí a la rama
passa això,
vine un momentet.
Sé que faràs l'entrevista
amb els altres companys,
però és que ahir
me va donar una invitació
per el dia 19 de setembre,
o sigui que serà aquest divendres.
Aquest divendres.
Què és el que passa?
Seu, sisplau.
Àngel Samaniego, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu ets de la Societat
d'Investigacions Espeleològiques
de Tarragona,
que esteu entrant precisament
i sortint dins de la Copa Urbana,
teniu aquesta meravellosa sort,
digueu-ho així,
però hi ha alguna cosa
molt important
al Museu d'Art Modern,
aquest divendres.
Què és el que passa ara?
Explica'ns-ho.
Que fem la presentació
del primer vídeo
de la Copa Urbana.
I què tal?
Com és aquest vídeo?
Molt bonic.
És com si estiguessis allí dins.
Sí o no?
És més maco
que el que vau fer últimament?
Sí.
És més maco?
Més que el llibre.
Més que el llibre?
Clar,
és una manera més de viure.
Al llibre veus la fotografia
i en el vídeo veus
la manera d'actuar
que tenim nosaltres.
La manera de com podeu baixar,
la manera de...
Bueno,
jo ja anava a dir
les coves que teniu per veure.
Aquí la llàstima que aquesta cova
no s'ha donat la importància
que té a la cova
i els que estan covant.
No covant.
Bueno,
que treballen a la cova,
diguem-ho així.
No,
en segones de canvi,
quan coven
és per augmentar
el gènere,
no?
Les gènere.
I ells estan covant
i els hi apareixen covas.
I ells estan covant
perquè cada vegada
troben més cova.
I això també és covà,
no?
Perquè darrerament,
perdona'm,
ja heu descobert alguna cosa més,
no?
Ssssss.
Vale,
gràcies.
Sí.
No volem comprometre'l,
no volem comprometre'l perquè...
Sí,
sinó,
a més a més,
que jo crec que...
T'he assignat l'entrevistat.
Jo crec que s'han de parlar
sovint de la cova aquesta
i a veure què passa
que està tan callat això.
Podríem fer un romers covaix
a la cova.
Oh,
però mira,
la idea seria boníssima,
eh?
L'última vegada
vam fer un dinar alli baix.
Bueno,
un dinar alli baix
s'hi poden fer de moltes maneres,
eh?
a baixa de pastetes.
Jo no crec que puguem anar,
eh?
A baixa de pastetes
i de postres
vam tenir
un braç de gitano
i una botella de certrés vell
de Tarragona.
Déu-n'hi-do,
quina meravella.
Això ja està bé.
Boníssim,
estava allà dins.
hi ha coses que es poden posar en remull,
eh?
I no caldria dir posar en remull.
El paratge era immillorable, eh?
Perquè allà mateix es podria posar en remull.
Sí, perquè aigua no els hi falta, eh?
No, aigua no.
Aigua salada,
la que teniu dolça.
Dolça, dolça.
Dolça, dolça.
Ai, avi,
que no sé si serveix.
No,
també.
Com?
És aigua.
És aigua.
És aigua.
És aigua.
És aigua.
Descel·laríem, no?
Al rap i això.
Ja buscaríem de menjar els que poguéssim fer
a dintre de l'aigua.
I sempre sorprendríem
algun d'altre de nou, eh?
I tant, i tant.
Aigua.
Bueno, doncs,
avui em parlarem, això dels menjars, eh?
Ha estat una mica d'espontània.
És que hem vist passar per aquí
i dic avui i l'aprofito
per poder parlar amb ell.
És que a veure si l'engrasco
per baixar a la cova,
l'avi Ramon.
Però no.
I si no, escolta,
a mi un dia no podem fer una altra cosa.
Què?
I això a mi hi apunto jo.
Agafar aigua de la cova
i fer un menjar a fora.
Jo, si vols, ja el faré.
Fora, no ho sé, eh?
Amb l'aigua d'allí.
Oi, no ho sé, no ho sé.
A l'aigua d'allí farem propaganda.
Escolta.
Que se li falta una mica d'oxigen,
aquesta aigua.
T'apostes, t'apostes, no?
T'apostes a alguna cosa
que fas un menjar
amb aigua de la cova
i la feina és teva
per controlar la gent
que s'hi agregarien,
si fos gratis?
O...
Sí, s'apuntaria a tothom.
Jo dic ampolleta
de la cova de Tarragona.
I fang.
Sí o no?
I fang també.
Una cosa sotiria,
i alguna cosa sotiria.
Ja en parlarem.
D'acorda.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem amb alguna cosa.
Ara, o sigui, bona tarda.
Adéu.
Tot és qüestió de la improvisació.
La ràdio té aquest avantatge
que té això.
Que sempre sort, no?
Sempre sort.
I més estan al mig de la rambla.
Al mig de la rambla.
Que ara el vols agafar
i així corre a vina, no?
I veia parelles agafat.
Sílvia.
Adéu-n'hi-do, adéu-n'hi-do.
Li toca baixar amb ella
i no vol.
No, la, la, la,
jo he de simular.
No, no, gràcies a tots dos.
Adéu-siau.
Molt bé, bueno.
Endavant, Núria.
Hasta un otro día.