Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
motion!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
esteu especialitzats en general.
Nosaltres cuinem amb el producte que ens dona la terra.
Ens agrada anar al mercat, ens agrada saber
què ens dona la temporalitat del producte.
I després, quan tenim això, una bona matèria prima a la cuina,
a través d'aquí, doncs, fer volar una mica la imaginació,
aplicar tecnologia i aplicar també les tècniques
que ens han donat els coneixements de l'ofici,
dels estudis que vam cursar sobre hostaleria
i també, doncs, això, una mica de la creativitat.
A vegades és important deixar volar la imaginació.
Has dit aplicar tecnologia i això se'ns fa una mica estrany
perquè, clar, amb cuina, cuina, tecnologia, què vols dir?
Sí, sí, avui un dels factors determinants de la cuina actual
és precisament això, l'inclusió de la tecnologia dins de la cuina.
Això ens permet transformar el producte, donant textures diferents,
aplicant els sentits, doncs, es poden jugar amb espuma,
es poden jugar amb mus, amb purers, amb cruixents,
amb aspectes que li donen aquest disseny
que fa que el client tingui una concepció nova d'això,
del plaer de menjar.
Quin és el pla d'estrella del racó de la cala?
El que feu més a gust o el que us demanen més?
És el ravioli de foie gras.
I és curiós perquè aquesta pregunta la faig a tothom
i ningú dubta ni un moment, eh?
Tothom ho té claríssim.
Ravioli de foie gras.
Sí, sí, sí.
Aquest és un pla que combina els quatre elements bàsics del gust,
o sigui, treballem amb un gust de marca,
amb un gustet dolç, amb els àcids i amb els salats.
O sigui, intervé absolutament tots els gustos.
És un foie gras marcat a la planxa, una miqueta de seveta dolça,
ho acabem amb una pasta molt fineta,
un toc d'aigua,
llavors ens la acabem amb una salsa aromàtica de ceps,
un toc cromós de formatge fresc d'ovella
i una reducció d'un vinet de Màlaga,
el Pedro Ximenez, molt interessant.
Molt bé, ets cuiner, tu, no, Albert?
Soc cuiner d'ànima, no?
Perquè està clar que has de desempenyar una funció dins el restaurant
i jo m'encarrego més de la sala.
Però, sens dubte, sempre estem, amb la vessant de disseny,
sempre estem molt pendents del que fan a cuina,
ja que, sens dubte, oferim això, no?, el seu art.
Està clar que sense ells els restaurants no són res.
Molt bé, doncs anem a parlar, si us sembla,
d'aquest menú literari que ens ofereix el racó de la cala,
perquè és que realment és un menú.
Tenim un entrant, un plat de peix, un plat de carn i unes postres.
Què és el primer any que participeu en la tardor literària?
No, nosaltres ja l'any passat, quan vam generar l'iniciativa,
doncs ja ens hi vam apuntar el carro.
L'any passat vam apuntar el carro amb els dos locals,
també amb l'altre local que tenim al centre de la ciutat, a l'Epicuri.
Però en guany vam pensar que, bé,
que un menú literari potser valia més la pena que ho féssim des del racó,
ja que és potser una mica el nostre book insígnia, no?,
i a través d'allà poder expressar més el nostre sentiment,
la nostra cuina, la nostra manera d'entendre-la i la nostra manera d'expressar-la.
I vam pensar que era millor muntar un menú ben maco,
que la gent pogués gaudir-lo, més que diversifices forces.
I com va anar l'any passat?
L'any passat va ser un any d'impàs.
És el primer any que fas una activitat,
doncs s'haurà de molts problemes i es tracta de saber-lo resoldre.
L'important ha estat que hem sigut capaços de tornar-hi un altre cop.
Això sempre és un pas endavant i a partir d'aquí,
sense dubte en guany, s'han resolt molts d'aquests problemes
i crec que ha sortit en general un producte molt més definit
i que enganxarà, suposo, la gent, segur.
I a part comentaven que, clar, jo no hi havia caigut,
però l'any passat em sembla que el menú literari va durar una quinzena
i aquest any ja ho han allargat a tot un mes,
amb la qual cosa també dona una mica de joc a la gent
perquè si no hi poden anar durant aquests 15 dies,
en fi, tenen 30, no?, per acabar-se de decidir.
Sí, tot i que també l'acceptació del menú a vegades al restaurant
depèn molt de com vingui la gent, no?,
perquè quan es va en un establiment on la cuina té el valor que té,
doncs a partir d'aquí el fet de a vegades de provar un menú
o provar-ne un altre per ells és més significatiu, no?,
llavors potser la jornada nosaltres l'avaluem més positivament
per la difusió que es fa, doncs, el que dèiem, no?,
de gastronomia, de Tarragona, de Tarragona gastronòmica,
d'una ciutat, doncs, que té bones cuines, que té bons cuiners,
que té gent creativa i gent amb ganes d'això, no?,
de fer-vos disfrutar.
Sense dubte sabem que som l'estómac de la ciutat,
per tant, ha de tenir bona salut, això està clar.
Som l'estómac de la ciutat, eh?, quedeu-vos amb aquesta frase.
Sí, doncs, mira, si us sembla, anem a repassar aquest menú literari
i esteu molt atents perquè després us farem una pregunta
i la persona que truqui i la sàpiga contestar,
l'Albert ens ha dit que, doncs, ens pot regalar un sopar
per a dues persones, no?, un menú degustació d'aquests.
Ara, clar, han de provar el menú degustació, eh?
Oh, per sopitat.
No poden sopar qualsevol cosa.
I ara, això està clar, un bon menú degustació
perquè marxin amb molt bona sintonia.
Molt bé, doncs comencem pels entrants,
uns entrants que, de fet, poden triar entre dos,
pel que veig aquí.
No, la veritat és que, perdona, els servim tots dos.
Molt bé.
Així, nosaltres en el format del degustació
el que presentem sempre és poder provar molts plats
i poder, doncs, no només combinar els gustos,
sinó també combinar textures
i moltes vegades a través d'una cuina tradicional
de tota la vida, doncs, amb aquest petit apunt tecnològic
poder-nos sorprendre, no?,
poder donar al client aquest punt de dir
caram, no?, he menjat, doncs, com en aquest cas, no?,
un trifàcic d'escalibada.
O sigui, he menjat una torrada d'escalibada amb xoves,
però la presentació, el fet, la manera com se l'ha menjat,
doncs, clar, ha estat absolutament nova, no?
I la idea, sens dubte, amb aquest menú també va per aquí, no?,
de provar moltes coses, moltes textures i molts gustos.
Molt bé.
I si més val, potser petites quantitats,
però molta varietat, no?,
que no afartar-se allí d'una sola cosa.
Sí, avui pensem que quan surts de restaurant
surts buscant oci,
surts buscant una estona agradable,
surts buscant també cultura,
surts buscant sensacions noves.
Avui, per sort, ja el públic ha deixat de venir
pel punt fet fisiològic de menjar, no?
O sigui, no mengem per gana, per sort,
sinó mengem per cultura,
sobretot quan anem a un establiment com nosaltres
i com molts altres a la ciutat,
que també ho fan realment molt, molt, molt bé.
Doncs, per anar fent boca,
tenim aquest trifàsic d'escalibada,
que, com deia l'Albert,
doncs, és una torrada amb escalibada.
Sí, exacte, però aquí hi ha el joc tecnològic, exacte.
O sigui, aquí el que han fet ha estat jugar
amb els tres gossos de l'escalibada,
o sigui, han fet un amús que porta el pebrot,
un altre amús del Vargina
i un altre amús de ceba.
Així no trobarem les tires típiques de pebrot,
tot és a base de amús, no i tal?
Llavors, el que sí que han fet
ha estat una molt bona anxova marinada amb oli,
això sí,
i llavors ho hem acabat amb un cruixent de pa amb tomàquet.
Això li acaba de donar, doncs, aquest apunt
de la tomàquet, del pa,
que, sens dubte, és vital
a l'hora de presentar una torrada d'escalibada,
i després ho hem acabat amb un xarrub
on hi ha totes les essències,
ha acabat amb una oli de fum.
Oli de fum?
Sí, el que és l'oli de fum.
Doncs, com que tenim un problema
a l'hora d'escalibar els pebrots i les albergínies,
ja que, al fer-la a la mús,
perdem aquest apunt aromàtic, no?
Tan interessant que tenen les torrades,
i que té, doncs, clar, l'escalibada feta a la brasa.
Llavors, per suplir aquest aroma,
hem jugat amb un bon oli de fum.
Llavors, aquí es tracta, doncs,
són tècniques d'aquestes que diem abans de tecnologia, no?
De que això avui, per sort, és possible,
i, doncs bé, el fet de donar...
Però, escolta, si fer una escalibada tradicional
ja és una feinada,
perquè t'embrotes els dits pelant els pebrots,
tu imagina't fer aquest plat.
Sí.
Quant de temps us porta a fer això?
Nosaltres, el que és el servei pròpiament,
realment necessitem que el genera
ja estigui mig treballat, no?
Nosaltres acabem el producte fresc al moment,
però amb plats com aquests,
nosaltres la feina la fem als matins,
i, doncs, bé, és...
més o menys tenir una bona previsió
i, doncs, bé, tenir-los més o menys a punt, no?
Està clar que és una feina de molta previsió.
El que nosaltres anomenem més en pla, no?,
que és la feina que nosaltres fem pel matí
que s'hi posen els cuiners
fins a l'hora que comencem el servei,
que és, sens dubte, l'hora
on hi ha d'haver la base més creativa,
més original,
on s'ha de ser més productiu,
més creatiu
i on has d'estar més resolutiu, no?
Sens dubte, és amb aquestes tres hores
que hi ha al matí,
que és amb les quals nosaltres podem
dissenyar uns menys d'aquestes característiques
i que al migdia
sapiguem amb seguretat
que el client que vingui s'ho passarà de conya.
Déu-n'hi-do,
jo ja m'espanto de tanta feinada.
No, i ara,
això ens agrada el que fem
i com que ens agrada el que fem
ho fem amb això, amb sentiment,
això està clar.
Doncs si no n'heu tingut prou
amb aquest trifàsic d'escalibada,
atenció perquè l'entrant també inclou,
atenció, eh?,
crema de carbassó amb vieires,
ravioli de tinta de sèpia
amb sobrassada melindrosa
i formatge cremós.
Tot això,
segurament ella no ho sap,
però està tret d'un llibre
de l'Olga Xirinacs
que jo em sembla que aquí
l'heu inflat, eh?
Què és tot això, Albert?
A veure,
tot això són gustos molt lleugers,
molt fins.
Aquí busquem una crema,
busquem alguna cosa
que sigui agradable de menjar,
que no t'atipi,
que et doni un punt melós.
I després,
per trencar una miqueta
amb aquesta lleugeresa,
doncs,
proposem aquest ravioli
que, doncs,
juga amb tres components
bastant forts, no?,
que ens donen aquesta alegria al plat,
que és aquest ravioli de tinta
que ve farcit amb la sobrassada
i el formatge, no?
És una miqueta per trencar
aquest toc més cremós,
més lleuger,
més àgil,
més aromàtic,
que juguem amb el tema
de la crema de cara de so.
Molt bé,
el dir ravioli de tinta de sèpia,
clar,
són aquells de color negre.
Correcte.
Que més d'un ens hem preguntat
raviolis negres?
Doncs mira,
ja ho sabem.
Sí, sí,
raviolis negres.
A veure,
és això,
nosaltres també ens sembla pasta
a casa,
perquè creiem que,
com dèiem abans,
hem de treballar en matèria prima
i, sens dubte,
el joc del color
és també un component visual
important a l'hora
del muntatge del plat.
Sí,
perquè hi ha molta gent
i això,
quan no vas especialment afamat
als llocs,
que menja pels ulls.
Correcte,
es menja amb els cinc sentits.
Llavors,
el primer que actua
són els ulls.
Després actua l'olfacte,
després actua el gust,
després actua el tacte.
Moltes vegades hem fet allò
de mirar a la taula del costat
a veure què estan menjant.
Per tenir una petita guia,
i tant,
i tant.
Moltes vegades passa,
a les nits,
sens dubte,
agafen un perfil
i si una nit,
a vegades,
comences amb els degustacions
i veus que la gent
es tira cap allà.
Això passa,
això passa.
Són fenòmens que,
sense dubte,
el dia que vulgueu
també en podríem parlar,
molt curiosos.
Mira,
podries crear un llibre,
fenòmens sociològics
als restaurants.
Quasi bé,
quasi bé.
Doncs això eren els entrants,
i ara passem ja al plat fort,
que feu un plat de peix
i un plat de carn.
Correcte.
O a triar entre un o l'altre.
No, no,
servim els dos plats.
Molt bé.
El plat de peix,
inclou,
vaja,
es tracta d'un fricandó
de nero solitari
acompanyat de llanegues,
que és el que toca també,
no?,
i un festí de cloïsses.
llanegues dir que és el que toca,
clar,
és el producte estrella
d'aquesta època, no?
Sí,
el bolet,
nosaltres volíem que hi participés,
tampoc no volíem que hi participés
d'una manera molt activa,
ja que el bolet és un producte
que,
quan el compràs en fresc,
és un producte molt oscil·latori
i amb un risc econòmic
molt elevat.
Llavors,
el tens amb carta,
el controles,
però nosaltres vam pensar
que aquí,
doncs,
hi havia d'intervenir,
però hi havia d'intervenir
d'una manera com aquí,
d'una manera
que jugués més
amb un apunt aromàtic.
Llavors,
aquí amb el fricandó de Mero
el que fem és buscar un peix,
doncs,
ja ho diuen,
de la mare al Mero
i de la terra al Cordero.
Una mica,
és un tipus de peix
que moltes vegades
als restaurants
li fem al lleig
i, en canvi,
té una textura molt curiosa,
molt interessant
i que,
en fet,
amb aquest fricandó,
amb aquest suquet,
li donen un apunt vocal
molt,
molt,
molt curioset.
I el festí de Cloïsses,
que les Cloïsses veiem
que és recurrent també,
ja les trobàvem,
bueno,
trobem vieires,
perdona, abans.
Sí,
hem trobat,
m'agrada molt treballar
amb el tema
del que diuen els bivalvos,
de les closques,
o sigui,
també penso que tenen un joc
a l'hora de jugar
amb les guarnicions
i de buscar contrapunts
molt interessant.
Doncs aquest era
el plat de peix
inspirat en una obra
de Josep Pla,
que, de fet,
és un dels grans inspiradors
gastronòmicament parlant.
Molt ben trobada,
per cert,
i tant.
Ara passem al plat de carn
i també,
doncs,
és contundent,
peus de porc,
ja d'entrada,
amb tripa de bacallà,
rossinyols
i cigrons màgics
de rondalla.
Molt bé.
A nosaltres ens va agradar molt
perquè nosaltres,
quan vam passar aquest menú
a les persones que van,
els responsables
de l'Ajuntament
que van portar endavant
aquesta activitat,
en guany,
ells ens van dir
deixeu-nos que la inspiració literària
corri a càrrec nostre,
ja que, evidentment,
el seu,
diguéssim,
la seva ment literària
és molt més bona que la nostra.
Llavors, l'any passat,
aquest va ser un dels aspectes
que potser va tenir
més carència
i en guany,
doncs,
el fet que ells
hagin participat també
de manera molt activa.
Perquè què ha passat?
Te'ls heu passat el menú
i ells llavors us han recomanat
textos que podrien anar lligats.
Correcte, correcte.
Ho hem fet d'aquesta manera
i penso que ens han ajudat molt,
perquè nosaltres hem de fer
el que sabem,
que és cuina,
i ells aquest assessorament
ha estat molt agraït
i trobant textos
molt ben trobats,
com en aquest cas.
I l'Albert ha fet una cosa
que és recomanable,
que potser no tothom ha pogut fer
per qüestió de temps,
però és agafar els textos
i llegir-se'ls.
Correcte.
S'apiguem-ho, almenys.
Clar, t'ho donen tot fet,
però almenys,
doncs dius,
jo tinc la base aquesta.
Oh, i tant, oh, i tant.
I què, bé, bé.
Molt bé, molt ben trobats.
A veure,
moltes vegades
el fet d'inspirar-te
en un text literari
és molt complicat.
Nosaltres el primer any,
inclús,
vam més o menys entendre
que volíem fer un plat,
nosaltres ens vam inspirar
en un llibre
com a Agua para chocolate
i durant un moment
d'aquest llibre,
doncs la Xabela
fa un pastís,
però mentre fa aquest pastís
s'excita, no?
I mentre fa aquest pastís
aplica els sentits
i doncs el fa...
durant la novel·la
quan te'l llegeixes
doncs com ve,
doncs quasi diríem
que té un orgasme
allò de dir
de plaer amb tots els sentits,
no?
Mentre ho cuina,
mentre se'l pensa
com se'l menjarà,
amb qui se'l menjarà...
Ens vam inspirar en aquell text,
pensant més en això, no?
I vam respectar
inclús la recepta
que donava el llibre.
Si ara t'anava a dir
perquè allà ho teníeu fàcil
perquè al davant de cada capítol
m'assembla que hi ha
la recepta fins i tot, no?
Correcte, sí, sí,
i vam entendre-ho així.
En canvi en guany
és el que dèiem, no?
Vam preferir fer un menú
amb el qual sabem
que la gent que pogués venir
pogués gaudir
no només d'un plat,
sinó de tota una cuina, no?
Llavors clar,
hauria estat una feina
molt més feixuga
i molt més dura,
està claríssim.
Ja, però us costa
fer aquest menú?
Correcte.
Vigina't tu tres mesos abans
agafant llibres
i anar follejant.
Sí, costa.
Moltes vegades
els que ens dedicàvem
a aquest ofici
tenim el component del temps
que a vegades
hem d'aprendre a jugar amb ell
que és un pèl complicat.
Doncs aquí combinem també
productes típics de l'època,
peus de porc
que ja venen de gust ara
i suposo que els peus de porc
no sé què pensaràs tu
però fem bé
de menjar-nos-los amb les mans?
Mira, nosaltres els peus de porc
com en tota la cuina que fem
la donem absolutament neta, no?
Oh!
Sí, llavors
les mans
per agafar els coberts, no?
Tot i que a casa
jo me'ls menjaria amb les mans
sense cap mena de...
I llepant els dits, eh?
I tant que sí.
Però el que intento
és el restaurant
doncs es poder facilitar les coses
i evidentment també
intentar doncs
que la gent no s'hagi de trobar
doncs precisament en aquest dubte, no?
Sinó que directament
se'l pugui menjar
sense que ve,
sense que tinguin...
Està ben còmodes.
Correctíssim.
Llavors aquí el que hem fet
ha estat primer
amb el peu de porc
que el treballem,
el desossem
i llavors a partir d'aquí
comencem un procés laboriós
com abans
per aconseguir aquest peu de porc
que el puguem servir
amb un medalló.
Llavors aquest medalló
l'acabem bé...
Bé, aquí utilitzem això, no?
Els secrets culinaris
que es diuen
tampoc ara penso que
explicar-ho seria un pèl complicat
i llavors doncs
ho acabem marquat a la planxa
llavors el que fem
és un bon, diguéssim
un bon guisadet, no?
Que són els cigrons
amb la...
Doncs bé, també aquí intervenint
el bolet
o intervenint
també verdura fresca
o sigui
buscant aquests aromes
més d'ara, no?
Més de la terra
i llavors ho acabem
amb la tripa de bacallà
que li dóna aquest contrapunt
del mar i muntanya.
Un dels elements
també més curiós
i visual del plat
està amb el cruixent
amb el qual ho acabem
que és un cruixent també fet
amb la galta del bacallà
i que li acaba de donar
una miqueta aquest joc visual
que tots els plats necessiten, no?
Doncs després de tot aquest seguit
de sensacions
contraposades i diferents
les postres no es queden curtes, eh?
Atenció
les tres xocolates
amb ravioli de mango
daurats i plàtan
també tenim molts gustos aquí.
Aquí juguem més
amb el xocolata
El xocolata és un producte
que amb el seu temperat
que és la tècnica del xocolata
i una de les tècniques
doncs realment
molt més complexes
dins el món del dolç, no?
Llavors nosaltres per sort
tenim a la casa
doncs el Miquel
un gran cuiner
i llavors ell ens ha sabut
doncs aquí
jugar amb aquests temperats
del xocolata, no?
I llavors doncs
treballem amb un amús
treballem amb un gelat
treballem amb un cruixent
i treballem doncs
amb el que seria una trufa
i llavors els presentem
també amb un joc visual
en aquest cas
de disseny important
i combinat
doncs amb els raviolis
de plat de mango
el que fan és donar-li
aquest apunt més lleuger, no?
més fi
i llavors doncs
quan vam parlar
doncs amb el Miquel
amb la Núria
per dir-li
la Núria és la responsable
de la cuina
per incorporar un plat
doncs aquí
ells van jugar més
amb el disseny, no?
la Núria va pensar
que doncs
havíem fet un menú
doncs amb un format
doncs bastant tradicional
a l'hora doncs
de conceptualitzar els plats
i llavors
volíem acabar
amb aquest apunt
més de disseny
més actual
més de sorpresa, no?
o sigui
s'han donat amb xocolata
però també es pot
jugar molt amb xocolata
llavors tenim un cilindre
treballem en una altra zona
que és un quadrat
amb la rodona
o sigui
visualment és
realment allò
digne de foto
quasi bé
Sara, tu no va dir
està deu saber
greu menjar-t'ho
de tan bonic
que no m'està presentat
a vegades m'ho diuen
alguns clients
sense dubte
és una veredera
i ho agraeixes molt
perquè és el que diem abans
el treball que hi ha al darrere
doncs és molt important
i és bastant feixuc
en molts casos
llavors el fet de veure
la resposta del client
que t'agraeix
aquesta feina
que ho disfruta
que ho gaudeix
que s'ho queda per ell
és el més bonic
que ens pot passar
sense dubte
el reconeixement
del nostre client
a la feina
això és
diguéssim l'èxtasi
de qualsevol cuiner
o qualsevol responsable
de restaurant
és que s'ha fet molta broma
de fet
quan va començar
a cuidar-se una miqueta més
amb la petita coseta
de menjar al mig
i tot d'esquitxos d'oli
no?
deies aquests esquitxos d'oli
què?
i no realment
aquell oli
doncs potser
està aromatitzat
potser et dóna
el punt de color
que com deia l'Albert
doncs entra
per tots els sentits
correcte
no només
nosaltres
a veure
per sort també
veiem que poquet a poquet
aquest tipus de cuina
a la ciutat
es va instaurant
sense
diguéssim
sense haver encara
entrat en tanta força
com en altres capitals
del Principat
o sigui
realment
doncs aquesta cuina
a Barcelona
a Lleida
i a Girona
té una inclusió
al mercat
molt més forta
que a Tarragona
però bé
això és com tot
és qüestió també
que els restauradors
sapiguem oferir un producte
això
no?
suficientment
amb tots els sentits
atractiu
perquè el públic
bé
es llanci a provar-ho
i es llanci a provar coses noves
i a saber que bé
que tot evoluciona
la cuina també
els restaurants també
i que avui
ja no juguem només
amb la quantitat
sinó que és el que diem abans
amb la qualitat
i amb el disseny
que formen avui per avui
dos dels pilars bàsics
de crec jo
d'un restaurant de cuina mediterrània
marinera
i una cuina actual
i per sort
cada cop som més a la ciutat
és el que dèiem
aquestes activitats
sens dubte
ajuden molt
perquè la gent
doncs bé
anem a provar-ho
arriscar-se
a dir venga
que segur que ens agradarà
normalment
sempre s'emporta
una grata sorpresa
doncs si us voleu arriscar
de fet és una aposta segura
pel que estem veient
anar a provar aquest menú
a degustació
el menú literari
al racó de la cala
només cal que ens truqueu
ara mateix
al 977 24 47 67
acabem d'obrir línies
i la primera persona
que truqui
què em deies
digue'm digue'm
no
has donat el telèfon
de l'emissora
sí sí sí
després ara
ara et faré donar
el telèfon del restaurant
perquè bueno
tot depèn de si encerten
la pregunta
que els hem de fer
bona tarda
hola bona tarda
qui ets
la Cristina
Cristina Queral
sí
tens gana Cristina
ara no
però per el que he dit
té bona pinta
i ja t'agrada
tu aquest tipus de cunya
sí
sí
bueno
és probable
molt bé
millor per sopar o per dinar
què creus
per sopar
per sopar
teniu oberta tot el dia
sí
per sopar
per sopar
sens dubte
ho gaudiran molt més
que et disposes de més temps
vas més calmat
ja t'espera la nit
i quan t'espera la nit
ja saben que la nit és bruixa
llavors
sempre
sempre ens permet
després es fer volar la imaginació
sí
perquè si després d'aquest dinar
te n'has d'anar a treballar
xiqueta
malament
malament
Cristina
pregunta del dia
a veure
a veure
que a mi m'ha xocat molt això
hem dit que un dels entrants
es deia trifàsic d'escalibada
i ens ha xocat molt
saber que no trobarem
el pebrot i l'aubergínia
tallada a tires
sinó amb quina forma
quina forma li donen
el mus de pebrot
d'esbergínia
i de ceba
molt bé
doncs em penso que és
tan xova amb oli
o alguna cosa així
xiqueta perfecta
perfecta
sí perquè m'ha fet gràcia
a mi també
sí no
quan ho deia
és curiós
t'has quedat amb algun d'aquests plats
algun que diguis
això està fet per mi
o tots en general
difícils per fer per mi
són molt complicats
no però algun dels plats
que diguis
aquest és el meu
aquí disfrutaré
jo la xocolata
les postres
sí
m'encanta
és garantia segur
sí no
i tant
doncs Cristina
li passarem el teu
el teu nom a l'Albert
i en tot cas Albert
digue-li el telèfon
perquè us truqui
potser abans
al racó de la cala
per reservar
i també qui estigui interessat
a provar aquest menú
del racó de la cala
si voleu trucar
ja ho sabeu
digues
digues Albert
doncs el telèfon
és el 20 84 51
doncs molt bé
ja he pres nota
endavant
quan vulgui
serà un plaer
bon profit Cristina
gràcies
adeu adeu
té molt d'èxit això
és que la gent
la gent disfruta
és una cosa
que crida molt l'atenció
Albert i què llegeixes?
tens temps de llegir?
llegeixo poc
llegeixo poc
la veritat és que
és que és una
és un dels temes
que diem abans
només ara fa poc
he estat pare
i això
felicitats
gràcies
i això doncs
si teníem poc temps
ara encara en tenim menys
i ara et deu tocar
llegir llibres d'aquells
de com cuidar els nens
ara
que és una anada
una mica
la lectura que fem ara
sens dubte
és centrada
amb l'Arnau
que és el meu fill
i que sens dubte
em roba tot el temps
que em queda
i li dono tot per ell
això està clar
és una mica frustrant
però que sigui tan petit
i només pugui beure llet
perquè tu ja li voldries fer plats
jo em penso
que el tindrem a la cuina sentat
que a casa m'agrada molt cuinar
i el tindrem allà
i segur que serà un bon cuiner
o almenys intentarem
que bé
que no li faci por
posar-se davant d'uns fogons
doncs seguirem
l'evolució del teu fill
i més que res
del racó de la cala
que és el que ens interessa
Albert Roig
moltes gràcies
i en fi
endavant
a vosaltres
i bé
sempre com dèiem
és un plaer
poder parlar
d'aquestes activitats
i poder-les fer
i poder-les generar
que sens dubte
és una riquesa
per el que dèiem abans
per la cultura gastronòmica
de la ciutat
gràcies