Avui parlaríem una mica d'aquella gent que potser no està implicada directament en el món de l'esport-competició.
Amb la gent, posem-la, 30, 40, 50 anys?
60, fins i tot, jo crec que això no és gent gran, eh?
Exacte, nosaltres, 30, 40 anys...
Jo diria gent gran perquè hi ha gent gran que també s'incorpora al món de l'esport en aquest moment.
Parlem dels adults.
Bé, els adults, aquella gent que fa una activitat tan competitiva com no competitiva, esport en general, per entendre'ns,
i que no, realment, no estan participant de forma important o en forma intensa en el món de l'esport
o que físicament ja podem estar en un segon nivell, no?
En quins nivells estem parlant?
De la persona que va córrer cada dia mitjoreta, la persona que va al gimnàs,
que juga un parell de partidets de tenis a la setmana...
No, no, estem parlant bàsicament de tots.
Teòricament hauríem d'estar parlant en tota la població que a partir dels 35, 40 anys fa algun tipus d'activitat.
Aquells que van a caminar, que hauria de ser obligatori gairebé tots els dies,
aquells que van al gimnàs, aquells que fan la seva partida de tenis dos o tres cops per setmana,
aquells que van en bicicleta les vegades que puguin, que hauria de ser dos o tres cops per setmana,
com a mínim els cops de setmana.
Parlaríem de la gent gran que fa altres activitats, doncs ball, dansa, etcètera.
Parlem de tots. Bàsicament hauríem de parlar de tothom.
I ningú fa aquesta o la majoria de gent no fem aquestes revisions mèdicoesportives.
No tenim l'hàbit ni el costum, ni ho pensem, no?
Decidim un dia que hem de fer una mica d'esport, que ens hem de veure,
perquè és bo per la nostra salut, però comencem, apa, vinga, sense mirar-nos res.
Això és cert i moltes vegades realment aquest és un problema.
Sí que és veritat que la majoria de la gent, o podríem dir més de la meitat,
en teoria no hauria de tenir cap tipus de problema, de cap tipus.
I moltes vegades la gent sí que va al seu metge, va a fer les revisions d'empresa
i cada vegada més tenim unes costumes d'anar fent petites o grans revisions.
El que passa és que hem de pensar que dintre del món de l'activitat física o de l'esport
canviem el xip d'estar sedentari, assentat en una cadira, estar estirat en una camilla,
fent una sèrie de proves, amb el sentit que haurem de caminar, haurem de córrer
i això comporta uns riscs que són una mica diferents al sedentari, a la persona que no fa res.
I això de tant en tant, o podríem dir, hauríem de fer unes petites, unes grans revisions,
igual que fem amb el cotxe.
No vol dir cada any, però d'alguna manera, paral·lelament a el que fem amb el cotxe,
hauríem de passar un ITV, entre cometes, cada cert temps, 4-5 anys,
en funció del risc o de la intensitat de l'activitat que faci cadascú.
Per una persona aparentment sana, quins riscos pot tenir si comença a practicar esport
sense una revisió médico-esportiva?
Els riscos per una persona de més de 35-40 anys, els riscos més importants,
venen una mica condicionats per l'edat, primer, i després perquè a partir de certa edat,
amb certs factors de risc, com pot ser el sedentarisme, com pot ser el tabac,
com pot ser la hipertensió, com pot ser el colesterol,
venen per problemes cardiorespiratoris, bàsicament.
Una mica buscar els problemes isquèmics, de problemes de circulació,
problemes a nivell cardíac i circulatori.
Perquè en quant a temes musculars, tot això, el risc també és present o no?
Sí, a mesura que ens fem grans, doncs ens deshidratem,
d'alguna manera reduïm una mica l'elasticitat de tots els teixits,
i cada vegada més els ossos i l'estructura anatòmica,
l'aparell locomotor també es desgasta,
i això comporta problemes articulars.
Si a més a més anem lligats a problemes de sobrepes o problemes d'altres tipus,
doncs endocrins o d'altres tipus,
doncs, bé, podem tenir altres tipus de problema,
no solament a nivell de motor, podríem dir,
que és aparell cardiorespiratori, bàsicament,
sinó a nivell de xassis, a nivell de tota l'estructura anatòmica.
Jo recordo que en el seu dia vam parlar d'aquest tipus de revisions
adreçades als nens i a les nenes,
hi ha uns circuits, uns canals ja establerts,
a través dels quals aquestes revisions es fan amb una certa periodicitat.
El món adult, que és tan ampli,
i que les persones practiquen esports en entitats,
o clubs privats, o individualment,
queden al metge de família, al metge de capçalera?
Com funciona, no? Com haurien de funcionar?
O, en primera instància, a qui ens hauríem d'adreçar?
Home, moltes persones, per l'activitat que facin,
si és una activitat de lleure, que és caminar i fer vida
relativament no competitiva i en una intensitat no molt elevada,
possiblement amb el seu metge de capçalera tindria suficient,
i estem parlant més de la mitat de la població.
Ara bé, sí que és veritat que, per sort, jo crec que és important,
les persones cada vegada augmenten una mica l'interès
i moltes vegades fan activitats en entitats esportives,
o piscines, gimnasos, pistes poliesportives,
fan tenis, fan esports,
i aquestes persones s'haurien d'endreçar,
jo sempre decideixo que ha de ser persones que saben una mica
de què va, especialistes bàsicament de medicina de l'esport.
El que passa és que el concepte,
estem parlant d'un tema important,
no tenim la mentalitat d'aquesta necessitat,
d'aquesta ITV que parlava el Manuel González,
i quan estem parlant està, afortunadament,
augmentant molt el número de persones que practiquen esport,
que van a gimnasos,
i en principi sí que hi ha la conscient necessitat
per part de les persones que tenen gimnasos
i que tenen entitats i que porten activitat esportiva
sota la seva responsabilitat,
que la gent, a partir d'aquesta edat,
a partir dels 40 anys,
portés un certificat metge
en el qual garantitzés que aquella persona
està en plena estat
per poder realitzar una activitat normal
o té aquest problema, aquest altre,
és que tindran en compte.
Existeix aquesta figura d'aquest certificat?
Sí, existeix, existeix,
i ens ho explicarà millor el Manuel.
El que passa és que, a vegades,
jo penso que les entitats,
és molt difícil, a vegades,
aconseguir totes les dades
per inscriure una persona
com per exigir-li que es vagi fent certificat.
El que passa és que hauríem d'intentar
canviar la mentalitat
i que fos les pròpies persones,
els propers usuaris.
Però no només dels usuaris, eh?
La mentalitat, per això,
perquè jo no sé si tota la xarxa
d'entitats, gimnasos, institucions,
estan preparades també.
Hauríem de canviar tots la mentalitat
d'haver-ho la necessitat
de passar aquest ITU-B.
És a dir, si jo vull fer esport,
doncs vull saber
que si estic preparat per fer-lo.
I si tinc algun problema,
sabré que puc fer esport
però no puc fer determinada cosa.
I això ens ho diria
el certificat metge,
que ens explicarà el Manuel,
doncs, en principi.
Com deia, on té un nom,
certificat mèdic d'aptitud esportiva.
Sí, a veure,
bàsicament seria un document
i a més a més surt d'una necessitat
que nosaltres tenim
en el món federat,
que no seria prioritàriament
el tema d'avui.
Però que bàsicament també estaria endreçat
a aquelles entitats
que tenen certa responsabilitat.
M'explico.
Un senyor que,
pel seu compte,
doncs surt en bicicleta
i corre pel carrer
o fa qualsevol activitat de lleure,
ningú té cap responsabilitat
més que ell mateix.
És ell mateix, clar.
Ara bé, quan aquest senyor
va a un gimnàs
i allí té que utilitzar unes màquines
i té que fer
un determinat programa
i fer uns circuits
o està dintre d'una activitat
organitzada per alguna entitat,
moltes vegades
el responsable d'aquesta entitat
està una mica desarmat
en el sentit que no sap
si aquell senyor que té davant
li farà algun problema,
té que tenir algun tipus de precaució
o ha de tenir alguna modificació
dels programes estàndards
perquè se suposa
que tothom està normal
però no és així,
realment no tothom està,
saps,
sinó que hi ha petites coses,
el senyor que té un petit problema de cor,
el senyor que té un petit problema del genoll,
l'altre que té un problema de sucre,
l'altre que té un problema de tensió
i en aquest sentit
sí que es treballa
o en aquest moment
estarem a punt d'engegar
una sèrie de treballs
entre els licenciats
i els metges
bàsicament per fer un document
i fer d'alguna manera
un protocol
perquè no solament diguem
qui,
si un senyor que fa una activitat
està normal
o és apte per fer qualsevol activitat
o què no pot fer,
sinó inclús
per dir què és el que no pot fer
o què s'hauria d'evitar
per ajudar una mica
els responsables
de les entitats esportives
a programar la seva activitat.
Correcte.
A més a més,
és una manera d'evitar...
A veure,
el que sí que és cert
és que moltes vegades
quan els usuaris van a un gimnàs
potser doncs tenen mal tasquent
o tenen algun problema concret
en el qual diu
doncs jo tinc aquest tipus de problema.
Però hi ha gent que a vegades
tendeix a tapar
sobre el doctor
més els seus problemes
i no t'ho presenten.
Llavors et trobes a un lloc
amb una persona
amb una etaca apel·lèptic
i no t'ha avisat
que ell tenia...
La responsabilitat
és de l'usuari.
Evidentment.
Parlem de persones adultes.
Sí, però estan dintre d'un centre...
No, no parlo de responsabilitat legal, eh?
Parlo en...
Ja, ja, no.
El que s'està enganyant
és de l'usuari.
Però a veure,
en quin moment...
Però al final
la responsabilitat
és de l'entitat.
Pots estar donant
una activitat
que no és l'adequada
per aquella persona
i tu no ho saps.
Però tu com ho has de saber?
D'acord.
La manera seria
que hi hagués
algun document,
alguna certificació
que obligués
o que d'una manera
garantissés
aquelles persones
que han de donar
aquell servei
que es pot fer.
I si no es fa,
llavors sí que cau recau.
Clar, però si aquella persona
no et vol portar
aquell document
perquè diu
no, no, jo no vull fer-ho.
Aleshores, si existeix,
deslliurar la responsabilitat
de la propia entitat.
Aquí està la cosa.
Que no pugui reclamar
ni dades ni perjudicis
a l'entitat,
que sempre en aquest moment
podria fer-ho.
Encara hi ha una miqueta
de camí per fer
en aquest sentit.
Molt, molt, no?
Una mica no.
Però sí que penso
que hem de mirar
tots la importància
d'aquesta importància
de com estem, no?
I és el que hem dit abans.
Si portem un cotxe
a revisar,
si el tenim preparat
per poder fer un viatge llarg
o per poder fer el que sigui
perquè no ens revisem naltros
com volem fer alguna activitat, no?
I sobretot
a partir d'una determinada...
Aquesta és la història.
Intentar, doncs,
d'alguna manera
intentar convencer
la població
que periòdicament
cada cert temps
5, 6 anys,
10 anys, quan sigui.
És a dir,
no seria una cosa
que pensen
mira, cada any
he d'anar a passar, no?
No.
Aquest seria una mica
el mateix estil del cotxe.
Un cotxe normal
pot ser 5, 10 anys
i en principi,
a mesura que va tenir problemes
sí que és possible
que a l'usuari
se li pugui dir
cada dos anys
o miri,
aquest problema
valdria la pena
cada 6 mesos.
No posar estàndard
sinó una mica
adaptar-lo
a l'activitat.
El que passa és
que en principi
sobretot
tindrà la idea aquesta
que no és cada any
ni cada 6 mesos
era que seria
cada dos,
cada tres,
cada quatre,
màxim, no?
Sí, sí.
I és que fa aquesta idea
que cadascú
en funció
de l'activitat
que ell està fent
o dels problemes
que ell té
fos conscient
de dir
cada quant
li fa falta, no?
I en aquestes
revisions
mèdico-esportives
què és el que es mira?
Quin tipus de proves
es fan?
Quins resultats
es busquen?
O quins indicadors
millor dit?
Bueno,
aquest tipus de proves
si nosaltres
anem a diferents països
des dels països
des d'Estats Units
a Itàlia
podríem dir
en dos extrems
en quant a la medicina
de l'esport
per exemple
els Estats Units
i aquí cada vegada
més assimilem
aquests patrons
d'Estats Units
té absolutament
importància
els antecedents
personals
i familiars
de l'individu
o sigui
no val la pena
simplement
mirar-li els ulls
sinó
s'ha de fer
un estudi
i una exploració exhaustiva
s'ha de fer
de ser-lojols
per veure tots els problemes
que han tingut
l'individu
en quant a les lesions
i quan han tingut
els pares
i els antecedents
en el sentit
que cada vegada
més
estem condicionats
per la genètica
és a dir
a veure
el senyor
que ha tingut
problemes cardiològics
de la seva família
obligatoriament
has d'insistir
absolutament
en fer totes
les proves cardiològiques
aquell senyor
que ha tingut
antecedents
d'al·lèrgia
o problemes respiratoris
en la família
has de fer-ho
aquell senyor
que té diabètics
en la família
has d'insistir
en unes analítiques
i mira
aquell senyor
que ha tingut
problemes renals
has d'insistir
en buscar
altres problemes
a veure
això et condiciona
moltíssim
les proves
que busques
individualment
globalment
nosaltres
independentment
de l'estudi
dels antecedents
familiars
i personals
hàbits
factors de risc
buscar a veure
si aquest senyor
fuma
si aquest senyor
quins hàbits
quins costums té
les dietes
el nivell de sanitarisme
quins problemes té
una exploració física
adequada
tant a nivell
de cardiorespiratori
motor
com dèiem
de xassis
alineacions
problemes
atròfies
dismetries
petits problemes
musculars
etc
i després
estudiar realment
totes aquestes eines
per exemple
el motor
és impensable
fer una revisió
sense fer un electrocardiograma
de repòs
i amb un adult
de més de 35 anys
sempre
sempre
sempre
s'ha de fer
una prova d'esforç
màxima
monitoritzada
i amb estudi
electrocardiogràfic
i estudis de l'atenció
o sigui
vull dir que no
això sempre es fan
els esportistes professionals
però a més de 35 anys
també
però no es fa
sí
en aquest moment
totes les guies
clíniques
serioses
ho diu que s'ha de fer
el que no ho faci
està estafant el personal
si en algun lloc
no es fa
però això s'ha d'explicar
no em referia
des d'aquest moment
la mentalitat de la gent
aviam
un esportista professional
evidentment
va anar a lot
com si diguéssim
qualsevol persona
d'aquell perfil
que estàvem marcant
que vulgui fer esport
no va a cap centre mèdic
ni a cap professional
a fer-se tot això
avui en dia
el dia que vagi
a l'hora de dir
què és el que ha de tenir
una revisió d'aquest tipus
ha de tenir això
el dia que vagi
ha d'exigir
que se li faci tot això
perquè si no
no li estan fent
una revisió médica esportiva
i em donen aquest certificat
si en fan tot això després?
no solament mirem
l'aparell cardiorespiratori
sinó que a més a més
mirem l'aparell respiratori
i a més a més
mirem altres paràmetres
però en principi
podem mirar paràmetres de força
podem mirar paràmetres de potència
altres no?
però els que d'alguna manera
condicionaran l'activitat
o els factors de risc
bàsicament
hi ha una sèrie
d'aquestes proves
que són relativament senzilles
o complexes
depèn de com es miri
però a partir d'aquí
no solament s'ha de fer un certificat
dient que aquest senyor
és apte o no és apte
sinó que
si té petites coses
serà apte en condicions
i en uns condicionants
que s'han de marcar
s'han d'establir
perquè siguin d'ajuda
després per fer
l'activitat física
amb les recomanacions
corresponents
ja ja
Déu-n'hi-do
caldria mentalitzar-nos
com deies
no?
jo em penso que és important
des del patronat d'esports
l'unitat bàsica
és fomentar l'esport
i a vegades
quan se'ns parla d'això
sembla ui
no
si a l'esport
fer molt d'esport
clar que sí
molta gent fent esport
però controlant
la idea és a dir
bueno
ha incrementat
el concepte de fer esport
la gent ja té una altra mentalitat
i potser ens falta
adaptar una miqueta
que a partir d'una edat
ens convé portar un control
d'aquest esforç
que estem fent
i més sobretot
sobretot
aquella gent
perquè jo estic d'acord
que ho hauria de fer tothom
però aquell que surt a caminar
el meu tres dies
no és tan important
com allò
aquell que de cop i volta
feia cinc anys que no feia res
i vol tornar a fer el que feia
i comença a fer un entrenament fort
i no està com feia cinc anys enrere
jo imagino que el dubte
i perdona Rosa
dels oients
que us estan escoltant a vosaltres
és saber
si estan en aquest grup
que és imprescindible
fer-se aquest tipus de revisió
per això és interessant
que diguis
home
qui surti a caminar
tres cops a la setmana
una hora i mitja
si s'ho fa millor
tot això que sap
però tampoc és tan imprescindible
que una persona
que agafa la bicicleta
i cada dia
està dues hores amb la bicicleta
o aquesta persona
que se'n va a un gimnàs
i comença a pujar
amb una cinta de córrer
que comença avui
un quart d'hora
i la seva intenció
és estar 45 minuts
o una hora
a la cinta
és a dir
aquestes coses
ja s'han de començar
a mirar
tinc el doctor aquí
independentment
de les aspectes legals
ai tant que ens costa fer esport
només faltava això
no per això
però això he pogut fer
aquest d'allò
perquè no espantar
és a dir
fomentem l'esport
fem esport
però a partir d'una determinada edat
la intensitat d'aquest esforç
siguem conscients
que estem fent una intensitat
i quan forcem la màquina
hem de mirar
si la màquina està preparada
per forçar-la
és aquesta només
això ja va criteri de cada un
no és important
home jo marcaria
doncs que
ja dic
independient de la part legal
que aquest és un tema important
a nivell individual
home
estem veient ara
un boom
de gent jove
de 35-40 anys
gent jove
que abans era ja
potser de clive
però en aquest moment
és joveníssima
la feina de la vida
o sigui
som nosaltres
doncs que cada vegada més
doncs fa tenis
va a gimnasos
que cada vegada més
quan tu dius
surt dues hores
en bicicleta cada dia
que a més a més
doncs fa altres tipus d'activitats
per exemple aquí a Tarragona
en el tema de la mitja marató
tenim molts fondistes
que van a córrer
i que molts s'ho prenen en sèrio
però realment molts
que no estan federats
o que no competeixen
home
se'ls ha de considerar
molt més esportistes
que molts altres
que potser sí que estan competint
però que estan competint
d'aquella manera
encara que sigui a nivell individual
sí que recomanarien
que tota aquesta gent
per ells mateixos
i perquè no s'enganyin
doncs que periòdicament
cada diversos anys
cada 4 o 5 anys
fessin una revisió médica esportiva
per estar com a mínim
mínimament segurs
que no tindran cap tipus de risc
oi, inclús afegiria
perquè no és allò
no s'ha arribat a tothom
que vagi a un gimnàs
no sé què té l'idea
però hi ha gent
que comença a fer esport gran
afortunadament
no passa res perfecte
però mirem-ho
és a dir
a partir hi ha gent
que comença amb 50, 60 anys
a anar a un gimnàs
cosa que em sembla perfecta
però potser és important
fer una petita revisió
i saber
perquè després
haurem de posar mans d'un tècnic
aquest és una altra part important
saber en quines mans ens posem
igual com després
exigirem un tècnic
que ens sàpiga donar
allò que ens fa falta
hem de saber
si estem preparats
per rebre allò
és a dir
ara has parlat
de tècnic
un tema que tenim pendent
és aquest que s'ha posat
tan de moda
de tenir entrenadors personalitzats
aquesta cosa tan delicada
i tan adquisita
això és un producte
de la societat
del ritme d'eira
però ho podríem comentar
un dia
també
també ho podríem comentar
abans s'han d'acabar
tot i que estem
en els darrers 3 minuts
has esmentat manent
la part legal
no m'agradaria
que passés desapercebut
aquest aspecte
perquè crec que és important
sí
el que passa
és que en el tema d'avui
potser no és el més important
però una pinzellada
jo simplement voldria recordar
que totes les entitats
totes les entitats
vol dir des d'oficials
a privades com els gimnasos
clubs esportius
el que sigui
des d'un club de tenis
que munta la seva americana
pels propis usuaris
que moltes vegades
pensa que allò no és important
però que qualsevol activitat
organitzada
per qualsevol entitat
qualsevol lesió
qualsevol problema
qualsevol cosa
que passa amb un senyor
per exemple el tenis
doncs tenim gent
fins als 70 anys
qualsevol problema
el responsable
si l'usuari vol
sempre és el club
en aquest cas
sempre és el que organitza
l'activitat
a veure
un senyor que va jugar a tenis
no passa res
si juga amb un altre company
però si està jugant
un partit d'americana
que és un torneig
organitzat pel club
si s'organitza una cursa
el diumenge tenim
la cursa de la mina
una cosa és que utilitzis
les instal·lacions lliurement
i una altra és que participis
d'alguna activitat
organitzada per una entitat
aquesta entitat
és responsable
i ha de tenir clar
que inclús legalment
perquè això diu
la llei de l'esport
teòricament ha d'exigir
doncs
totes les
totes
d'alguna manera
totes les coses
que hauria d'estar assegurat
aquest senyor
que fa aquesta activitat
o en tot cas
assumir el risc
i que l'usuari
si passa alguna cosa
té dret a exigir
tants i perjudicis
aquesta entitat
i aquest és un problema
que poquet a poquet
farà que anem
en tot aquest tema
que entrem en tot
el tema de les revisions
i en el tema
de l'entrenador personal
igual
aquest entrenador
no s'atrevirà a fer res
sense tenir aquest tipus
de certificat
evidentment
en aquest cas
segur que se'l fan
perquè la persona
que vagi a fer
un entrenament personal
necessita tindre una base
sapigui
quins sombrals
té que treballar
etcètera
això està clar
doncs mireu
si ens queden
assignatures pendents
per parlar
en propers programes
en Rosa Vallonrat
gerent del patronat
municipal d'esports
gràcies per venir
bona setmana
Manel González
el cap de la unitat
de medicina
de l'esport
de la xarxa
sanitària i social
de Sant Pau i Santa Tecla
gràcies per acompanyar-nos
bon dia
moltes gràcies a vosaltres