Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
feminine!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per nosaltres, per Catalunya,
sinó que hi ha com una mena d'idea
respecte al que és l'ordenament estatal
que aquest tipus de normativa
pròpia catalana i sobretot en l'àmbit civil
pot ser contradictòria
amb la de l'arresta de l'estat espanyol.
Aquí s'ha generat una sèrie d'intencions
jurídiques i judicials molt importants.
Hi ha hagut alguna acció legal?
Bastant, bastant.
Hi ha una intenció de recurs
per part de l'estat espanyol de Madrid
contra les lleis que s'han aprovat aquí a Catalunya
per al Parlament ja des de fa uns anys
i la darrera, més important i més transcendent
és aquesta que en aquests dies s'ha unit a tots
tots els superadors jurídics
des dels advocats, procuradors, notaris, graduats, socials
diplomats, administratius
agents de la propietat immobiliària
a tothom ens ha fusionat en defensa del que serà el que volem que sigui
el primer Codi Civil Català.
Dit això, avui dia en la pràctica dels advocats
quan heu de treballar en els vostres casos
què és el que s'aplica?
I perdoneu la pregunta que sembla molt tonta, molt simple
però clar, jo crec que és el que ens interessa
perquè en aquest marc jurídic dius
bé, i ara en aquests moments en el dia a dia
els tribunals de justícia per quina mena de Codi Civil en regim?
A veure, a vegades fins i tot es pot produir
parlo d'una pràctica estricta, pura i dura
a vegades es pot produir, com ha molt bé dit el Javi abans
jo no diria tampoc una contradicció directa
potser és una miqueta una qüestió de complement
però jo no sé si estarà d'acord amb mi en Javier
realment algunes vegades optes per sol·licitar
davant dels tribunals l'aplicació d'un precepte
que està aprovat o sota una miqueta l'àmbit
del dret civil català
o optes per aplicar un precepte, un article, una norma
que està sota l'àmbit d'aplicació del dret civil comú
dret civil de l'estat espanyol
En funció de les circumstàncies pots apel·lar a aplicar
A vegades segons conveniència, anem a veure
per exemple el Javi comentava en matèria
de qüestions relacionades amb el matrimoni
per exemple, aquí a Catalunya tenim molt més desenvolupat
la protecció, la regulació jurídica mitjançant una llei
el tema de les unions estables de parella
les parelles de fet
pràcticament equiparables amb un matrimoni
això passa a Catalunya llavors quan es produeix una situació
d'aquestes característiques pots optar
o pots anar a la llei d'unions estables de parella
per exemple, en matèria de successions
una herència és diferent si es dona a Catalunya
o si és a la resta d'Espanya
però alguna vegada amb algun precepte determinat
com comentàvem abans es pot donar
realment similitud, més que contradicció fins i tot
clar, pots optar per una per altra
llavors es produeix una qüestió
tu això ho exposes o manifestes davant d'un tribunal
d'un jutjat perquè realment no s'aplica la llei normalment
és davant dels tribunals de justícia
i en principi
hi hauria d'haver-hi una vinculació pels tribunals
d'aplicabilitat d'aquesta llei
d'aquesta normativa
s'acostuma a fer bastant sovint
però alguna vegada si realment
hi ha una dicotomia
una certa dualitat
amb dues normes
realment el jutge
jo n'hi diria optar directament
però a vegades s'aplica un
aplica un altre
aplica un d'una manera
un altre d'una altra
no crec que no és moment d'aquí
de donar 10 milions d'exemples
jo crec que abans una miqueta
molt de les unions a estaules de parella
o amb el tema d'herències i successions
ha quedat una miqueta
a títol d'exemple
però es podrien donar moltes situacions
amb les quals realment
el dret civil català
té unes lleis determinades
i el dret civil estatal
per diferenciar-lo d'alguna manera
en té unes altres
una última qüestió
referent a això
quan parlem de dret civil català
ara per ara
i avui
i com deia-seu abans
què fem
què apliquem a la pràctica
hi ha una sèrie de lleis
que estan en vigor
com he dit abans
el tema de successions
en general
no intestades
que estan
com després diré
al Tribunal Constitucional
unions a estaules de parella
no recordo
n'hi ha algunes més
en definitiva
hi ha algunes lleis
que estan en vigor
què passa amb les altres
és aquí el problema
s'ha volgut impulsar
a nivell
de moltes institucions
a nivell de Catalunya
un codi civil a Catalunya
de moment
estem batallant
ens consta
que hi ha diverses parts
diverses lleis
diversos apartats
que estan
recorreguts pel govern
de l'estat espanyol
al Tribunal Constitucional
i com es diria
en castellà
en ellos estamos
és a dir
estem pendents
de resolució
d'aquests recursos
i a partir d'aquí
veurem
què podem aplicar
en un futur proper
però realment
s'ha fet ara
un manifest
en defensa
d'aquest dret civil català
i realment
ha tingut un suport
a nivell
de les institucions
al voltant del món jurídic
molt important
però ara
en l'actualitat
s'aplica
el mateix
que es podria aplicar
a qualsevol altra ciutat
de l'estat espanyol
efectivament
ara el que hi ha visent
és un codi civil
el codi civil
que coneixem
de tota la vida
que hi hagi tingut
algun tipus de pleit
en els jutjats
perdó
que té 120 anys
120 anys
efectivament
més o menys
i 1976 articles
si no recordo
120 anys
el codi civil
que s'aplica
en l'actualitat
sí senyora
és que algunes vegades
hem parlat
de la reforma
del codi penal
i els canvis
que suposava
però aquesta antiguitat
del codi civil
no anàvem
el codi penal
és més modern
per això ho deia
8 anys
la llei
d'enjutjament civil
era del 1800 i pico
també
que va ser una gran notícia
quan es va dir
la reforma
és que al segle XIX
el 10 bébé
encara crec que no s'utilitzava
però ara el C de Rom
per aquest codi civil
sí que s'ho feia
parxes
si se'm permet la paraula
s'anen modificant
parcialment
però no en la seva totalitat
no s'ha plantejat
com una reforma
exactament
i de tant en tant trobes
sinó que s'ha adaptat
als temps
o ha intentat adaptar-se
als temps
el que passa és que
com tot treball
o tota rebecció
o tot compendi
doncs parxejat
doncs te trobes coses
una mica anacròniques
però bé
és el que passa
amb aquest tipus de llei
a veure
el que s'ha volgut fer
amb aquest
codi civil de Catalunya
és que com precisament
hi havia
moltes lleis
individuals
que regulaven
aspectes
del que era
doncs
el dia a dia
dels drets
i les obligacions civils
és realment
fusionar-les
en un codi
per més gran comoditat
no només
dels operadors jurídics
sinó també
en tot moment
del ciutadà de Catalunya
que ha succeït
que
jo crec
una mica
analitzant
aquest projecte
de codi civil
que hi ha aspectes
molt estructurals
del que són
doncs
aquestes recopilacions
que realment
i utilitzant
una mica
el parell del Víctor
no han trobat
una complementació
amb el codi civil
estatal
únic vigent
sinó
que realment
regulava
aspectes
realment
diferents
jo
a mi no m'agrada
utilitzar la paraula
contradictori
utilitzen a Madrid
això
a lo de la contradictorietat
nosaltres no ho utilitzem
jo
m'agrada
utilitzar
la paraula
diferent
però diferent
per què?
diferent
perquè
és una institució
la que regula
aquest codi civil
de Catalunya
la que vol regular
perquè encara no està aprovat
que durant molts anys
sempre ha sigut així
és a dir
al mateix temps
que en l'estat espanyol
es regulava d'una manera
s'ha de dir
al mateix temps
al mateix temps
i en algunes qüestions
potser fins i tot abans
es regulava
de la manera diferent
a Catalunya
i això no era cap problema?
no
és més
en èpoques de restricció
de drets
com per exemple
podrien ser els anys 60
diguéssim
ja en un altre
vessant
però
en els anys 60
amb la dictadura
del general Franco
aquí
en el nostre país
hi havia una compilació
catalana de dret
que en tot moment
doncs no sé
per quina mena
de porta
doncs s'estava aplicant
allò que es deia
si et cases aquí
t'apliquen el dret català
que es deia així
plenerament al carrer
molt bé
és això
el que passa és que
a veure
jo el que crec
que està comentant
en Javi ara
i intentaré
és que potser estem parlant
avui massa tècnicament
però
però
dos dos
però
per si hem tenint dos
anem a veure
el que està clar
és que si hi ha una aprovació
s'entén bé
gràcies
gràcies
estem parlant
de tantes lleis
a veure
al cap i a la fi
el que s'està intentant
amb el dret
amb aquesta aprovació
d'aquest codi civil català
realment
crec que té
bàsicament
dues característiques
que l'han de fer
quelcom diferent
del que és
el dret civil espanyol
una
la realitat
social
de Catalunya
com a
com a
país
és a dir
que hi ha una
situació diferenta
a la que
pugui donar-se
la resta d'Espanya
cuidat-ho
estic parlant
de
qüestions
diferencials
culturals
etcètera
és a dir
que sabem
que les lleis
que les normes
sempre van paral·lelament
a la qüestió cultural
això és en primer lloc
en segon lloc
hi ha una qüestió
clara històrica
què vol dir
una qüestió clara històrica
no és el mateix
promulgar
aprovar
redactar
un codi civil
que encara
preval actualment
el segle XIX
que el segle XXI
és a dir
que això ha passat
amb la llei d'enjoçament civil
del 2000
del 2001
a veure
aquesta llei d'enjoçament civil
com dèiem abans
fent aquesta petita broma
del CDROM
s'ha adaptat
a les necessitats
almenys les necessitats
que considera el legislador
a la realitat actual
a veure
si ara
se redacta
un codi civil català
també
extreu alguna cosa
de les tradicions catalanes
perquè la gent ha de saber
que
Catalunya
tampoc es pot generalitzar
i dir
les tradicions són iguals
a qualsevol lloc
a Tortosa
tenen
recordo uns usos
a Girona
tal
a Tarragona
és a dir
que
cada zona
determinada
té una realitat diferent
s'ha de tenir en compte
la diferència
molt bé
però a nivell històric
és lògic que ara
hi hagi diferències
perquè no és el mateix
redactar
un codi civil
parlant en genèric
el segle XIX
que el segle XXI
insisteixo
per una realitat social
com és Catalunya
avui en dia
l'any 2003
ja només
mirant cap al tema
la regulació
que es fa
de les relacions familiars
el model de família
ha canviat
no parlem de model
en singular
sinó de models en plural
per tant
no hi ha una resposta legal
moltes vegades
de determinades situacions
que està creant
la mateixa societat
per la seva evolució
les parelles de fet
per exemple
l'adopció
les famílies monoparentals
les adopcions
aquí a Catalunya
s'ha donat
diguéssim
el pas pioner
en tot això
també hi ha institucions
ara potser
entrenem en un apartat
massa massa tècnic
però per exemple
són les prescripcions
les prescripcions
és a dir
quan a tu
et vens
la capacitat
de poder demanar
un dret
per dir-ho així
d'una manera
tot el tècnic que vulguis
però això de
no no m'espero
que això ja prescriurà
això ho utilitzem molt
la gent al car
vull dir
que no és tan tècnic
d'acord
doncs
això aquí a Catalunya
i mitjançant
aquesta regulació
que es vol fer
del Código Civil de Catalunya
serà notòriament diferent
per exemple
és que així
si posem exemples
potser és més entenada
serà notòriament diferent
potser fins i tot
en algun tipus
de drets
inclús
tindrem més anys
no?
per què?
perquè realment
durant el temps
i durant la història
de Catalunya
moltes accions
i transaccions
i responsabilitats
doncs generaven
que es necessités
potser
una mica més de temps
altres qüestions
molt menys anys
no?
o sigui
no és una
regulació feta
per caprici
sinó que té realment
uns fonaments
uns fonaments
basats en molts anys
en molta capacitat
doncs
jurídica
d'una societat
que era molt pactista
i bé
tinc que dir
que en èpoques
de restriccions de drets
com abans comentàvem
en aquesta per exemple
compilació
de l'any 60
que avui en dia
ja és insuficient
per això realment
es vol aprovar
tot això
perquè era una
compilació
feta
sota els principis
de com se diu
els fonaments
nacionals
del moviment
o sigui que
era una cosa
que ara avui en dia
ja no és suficient
però que en tot moment
el que s'ha volgut
és actualitzar
adherir
i que aquesta raó
històrica
realment
doncs
sigui efectiva
per tot el que expliqueu
i improvisem així
sense entrar
en valoracions polítiques
fonamentalment
perquè no és l'objectiu
d'aquest espai
jo entenc
que el que es planteja
des del dret civil català
no és només
una raó històrica
una instrumentalització
política
podríem dir
sinó més aviat
el que esteu proposant
les persones
que recolzeu
aquest reconeixement
és un dret
que independentment
de qualsevol valoració
que es pugui fer
s'adapta a la realitat
dels nostres temps
respecte
a l'altre codi civil
diguem-ne
de caràcter estatal
que és una mica anacrònic
ho entenc així?
a veure
en determinats aspectes
en determinats aspectes
a veure
home
també
aquesta qüestió
que acabes de plantejar
Iolanda
també tindria
un contrapunt
és a dir
que el legislador
a nivell de l'estat espanyol
també es plantegés
redactar un nou codi civil
espanyol
però la seva realitat
també és diferent
des de la seva perspectiva
compte
que també s'ha
a veure
no oblidem que també
s'ha anat adaptant
una miqueta
vull dir
parlem que el cos
la majoria de preceptes
provenen del segle XIX
per alguna adaptació
hi ha hagut
a veure
jo crec que realment
com sempre passa
aquí
com
a veure
les normes jurídiques
el dret
sempre ha de ser objectiu
independent
tot el que vulguem
però les normes
no deixen d'aprovar-les
una sèrie d'institucions
que estan
claríssimament impregnades
de connotacions
o de color polític
llavors què passa
el típic
el Parlament de Catalunya
intenta
doncs
a instàncies
dels moviments
d'advocats
de jutges
etcètera
intenta
aprovar
o arribar
a finalitzar
o a culminar
aquesta qüestió
d'aprovació de la llei
llavors
passa al Tribunal Constitucional
tribunal que en principi
té que tenir objectivitat
neutralitat
òbviament
també està impregnat
en certa manera
indirectament
o té
una miqueta
alguna influència política
llavors què passa
que es produeix
el contrast
i
clar
realment
el tema polític
influeix molt
a més a més
hi ha una qüestió
per què
es pot
una pregunta
que no sé si
els oients
s'han plantejat
per què estem parlant
de dret civil
català
i no estem parlant
de dret penal
o de dret administratiu
de dret català
en general
no no
és que és dret civil
català
per això
dret civil
remarcat
i marcat
amb negreta
no és dret
administratiu català
no és dret
laboral català
no és dret penal català
i hem parlat
algunes vegades
d'aquestes branques
la Constitució espanyola
tornem a una qüestió
política
referendada pel 80 i escaig
a l'any 78
molt bé
dels ciutadans espanyols
però la Constitució espanyola
crec que és l'article 149
parla
que una de les competències
que pot tenir
en aquest cas
bueno
referim-se
a Catalunya
com a comunitat autònoma
segons els fulls de la Constitució
és
la de
poder
desenvolupar
modificar
conservar
el dret civil català
d'això se'n fa resor
l'article 9 de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya
i a partir d'aquí
es pot regular
el dret civil català
a Catalunya
no una altra branca del dret
però si us fixeu
sempre estem parlant
de normes
que estan
òbviament
refrendades
per la majoria de ciutadans
però que al darrere
tenen
òbviament
els polítics
aprovats
democràticament
pel poble
però
tenen darrere
els polítics
que són els que s'encarreguen
en canvi a la fi
d'aprovar les lleis
i moltes vegades
de redactar-les
o de contribuir
molt i molt
a la seva redacció
Sembla que
la societat jurídica
catalana
doncs
presenta unanimitat
a l'hora d'apostar
pel dret civil català
no?
No hi ha fesures
en aquest aspecte?
O ho sembla?
La majoria
La majoria sí
perquè realment
han vist
han aplicat
inclús
era a més a més
una sèrie de drets
que potser
a lo millor
no tenint
una força contundent
o no tenint
una aprovació
majoritària
per tota la resta
de l'estat espanyol
aquí a Catalunya
s'utilitzaven
inclús d'una manera
suplatòria
a mesura que ha anat
passant el temps
doncs ja
s'alegaven
amb molta més contundència
també ho permetia
doncs
la normativa
que s'havia aprovat
però per exemple
on es feia
molta utilització
de tot el que eren
els drets
i les obligacions
pròpies de Catalunya
eren a les notaries
els notaris
considero jo
els notaris
i potser els despatxos
dels advocats
perquè a vegades
prèviament
en el notari
l'advocat
també
li feia una consulta
però
et dona idea
del que normalment
es tracta
en una notaria
la transcendència
civil que té
i hem de pensar
des d'una compra-venda
fins a lo millor
un acte d'herència
un testament
o el que sigui
un codifil
o sigui
eren realment
els mantenidors
d'aquestos drets
i precisament
dintre d'un aspecte
molt rutinari
llavors
això ha produït
que tots els operadors jurídics
això ho veien
ho tractaven
s'han adonat
d'aquesta diferència
des de fa molt de temps
i per això
la comunió
ha sigut
total
i sobretot
el que s'ha volgut
sempre mantindre
és que no és
una
intenció
d'agreujar
una situació
amb la resta
de normativa
de la resta
de l'Estat
perquè
a veure
no és l'única
Catalunya
que té capacitat
també està Navarra
també hi ha
Aragó
algunes coses
que té
el que en Númar
el Codic Civil
diu el dret foral
o sigui
que és una qüestió
que l'únic
que hem volgut
aquí a Catalunya
és donar-li
l'especte final
perquè realment
considerem
que si no
quedarà tot
en una entelequia
en una dispersió
que bé
el no
codificar-ho
implicaria
que no
a vegades
doncs
poguéssim
utilitzar-ho
d'una manera
correcta
ara com estan
les coses
doncs
en el terreny
reivindicatiu
difícil
i en el dia a dia
ja ho deia el Víctor
a l'inici de la conversa
vull dir que en principi
s'ha aplicat el Codi Civil
i en determinats casos
no no
i es pot aplicar
mireu
a veure
jo posaré un exemple
que crec
que quasi tothom
coneixerà
no
ja no parlo
d'una llei determinada
quan hi ha
bueno
quan hi ha un matrimoni
quan es forma
un nou matrimoni
des del punt de vista civil
parlo
òbviament
es pot estar submès
es pot estar submès
a dos règims
bàsicament
separació de béns
i societat de ganancials
a Catalunya
el típic
quan ve algú al despatx
a separar-se
el primer que fa
és preguntar-li
vostè
on es va casar
quin sistema segueix
perquè a vegades
pot fer capítols
matrimonials previs
i canviar el seu sistema
i llavors
et diu la gent
m'han dit
que cadascú
lo seu
perquè hi ha
separació de béns
m'han dit que no
que tot és de tots
perquè hi ha
societat de ganancials
amb molts matiros
lògicament
però és el que et contesten
perquè molta gent
ja ha escoltat
doncs bé
això és una característica
pròpia del dret civil català
compte
hi ha moltes
o algunes regions
zones
comunitats autònomes
d'Espanya
que també poden tenir
aquestes diferències
doncs bé
això és aplicar
una miqueta
el dret civil català
o com a mínim
un factor
que en aquest cas jurídic
un factor diferencial
propi
de la comunitat autònoma
catalana
herències
també passa molt
per exemple
un altre exemple clar
ja que em demanes
exemples quotidians
el dret a legítima
la quarta
i la tercera
la quarta part
del capdalt hereditari
del capdalt hereditari
Catalunya
la tercera
parlem de la resta
d'Espanya
de la majoria
de l'estat espanyol
perquè hi haurà
zones determinades
que potser no
llavors
és un altre dret diferencial
del dret civil català
llei de successions
etcètera
és molt diferent
vull dir
i això són coses
que aquest concret
òbviament
estan en vigor
però n'hi ha d'altres
que s'està intentant
introduir
per això em preguntaves
com està la cosa
a veure
estem
o s'està intentant
fer pressió
però clar
estem per exemple
amb dos o tres o quatre
no recordo exactament
recursos
al Tribunal Constitucional
per part del govern
de l'estat espanyol
a la aprovació
per part del Parlament
de Catalunya
crec que ja es va aprovar
ja hi ha
el Parlament de Catalunya
d'aquest codi civil català
impulsat
impulsat
entre altres
per el món
de l'advocacia
i a veure què passa
quan resolgui
el Tribunal Constitucional
si aquesta llei
s'ajusta
a la Constitució espanyola
article 149
Catalunya pot
tractar
la qüestió
del dret civil català
veurem què passa
i així estem ara
en un impàs
i en principi
amb aquest
congrés
o aquest
manifest
que es va
signar
també
la setmana passada
dies 1 i 2
crec que va ser
aquí Tarragona
a la Rovira i Virgili
s'està intentant
impulsar
tota aquesta qüestió
la veritat
és que
si
si hem de donar
una visió
de la situació
actual
doncs
inevitablement
hem de
tractar
una mica
l'assumpte
des de la base
en política
el govern
que hi ha actualment
a Madrid
doncs
amb aquestes coses
doncs
és poc sensible
per dir-ho d'alguna manera
té unes altres idees
molt respectables
la veritat
és que
perquè no sintonitzen
amb el que és
s'ha de
jo les he pogut llegir
i tenen un fonament
que
jo particularment
si volen la meva opinió
no
no les comparteixo
crec que
que hi ha una sèrie
de fonaments
equivocats
no
en el seu
en el seu
en la seva base
i en la seva
diguéssim
desenvolupament
és incorrecte
ara bé
mentrestant
doncs
això
doncs
els operadors jurídics
fem la nostra
i fem la nostra
segurament
i pràcticament
sempre
amb el vistiplau
dels nostres clients
i de les nostres situacions
amb el poc que tenim
de moment
o amb la
amplitud
que ens pot donar
els drets
que encara són vigents
de catalans
aquí a Catalunya
doncs
els apliquem
i hi ha alguns
advocats
i hi ha alguns
operadors jurídics
que consideren
que única i exclusivament
doncs
han d'alegar
aquells articles
i aquelles disposicions catalanes
el jutge
dintre de la legalitat
més pura existent
tindrà que
aplicar
aquells criteris
és aquesta
una situació
que
cada dia
és més prima
doncs
home
a passar dels esforços
que fan
molta gent implicada
doncs
és difícil
i si voleu
d'aquí
podríem
per exemple
no unicar i exclusivament
a parlar
de temes de fons
com per exemple
són els drets
i les obligacions
sinó per exemple
quin és
l'ús de la llengua catalana
a l'administració
de justícia
segons dades objectives
és bastant
minso
molt minso
molt minso
i això
que em consta
que s'estan fent esforços
a l'hora de
m'assembla
no sé si encara
el n'hi diu
en plans pilot
que un jutjat
determinat
dictarà
les resolucions
en català
i etcètera
etcètera
el que passa
però el dia a dia
diu una altra cosa
testimonis que no poden
manifestar-se en català
perquè el jutge
potser no els entén
i coses d'aquest tipus
és que anem a veure
i ara tractaré
una qüestió
des del punt de vista
objectiu
és a dir
no és cap crítica
ni molt menys
tot el contrari
a més a més
així està ara
i així funciona
i així tenim
que funcionar tots
actualment
l'administració
de justícia
a nivell
diguéssim
de provisió
de llocs de treball
de funcionariat
òbviament
es proveix
de funcionaris
des de
auxiliars
agents
secretaris
jutges
vinguts
de tot
l'estat espanyol
lògicament
amb una escola
judicial
amb unes oposicions
fetes
què diré jo
doncs a
Pontevedra
o a
Sevilla
és molt difícil
molt difícil
però no d'impossible
que diguin
bueno
reparto de plazas
Tarragona
Barcelona
fins i tot
localitats
perquè Tarragona
i Barcelona
són més cosmopolites
i hi ha més de tot
hi ha més plurilingüisme
i més
relacions intersocials
però
imaginem
doncs un jutjat
petit
a Valls
o a Falset
que són pobles
que a veure
es parla majoritàriament
el català
diguéssim
potser més a Falset
que a Valls
que són
ja ens entenem
la Catalunya
per dir-li profund
una miqueta
en el sentit lingüístic
exactament
clar
com pots
amb una oposició
feta a Sevilla
dir-li a un jutge
que vingui aquí
o amb un funcionari
i que sàpiga el català
clar
això és una cosa molt complicada
que abans de venir aquí
té que fer
el nivell C
el nivell B
clar
pensem que llavors
ja anem amb una problemàtica
que és
valgui la redundància
el problema
de sortiment
d'aquests llocs
diguem-ne de treball
funcionarials
és a dir
hi ha carència
de jutges
fa poc que ens hem trobat
ara hi ha hagut una remesa
però clar
tampoc podem
anar a jutges
dic jutges
com dic funcionaris
em parlo d'en general
a la carta
és a dir
es fa el que es pot
i em consta
que bé
que perquè l'administració
de justícia
funcioni
o intenti
funcionar
una mica
millor
una mica menys pitjor
clar
el primer és
posar jutges
demanar
que sàpiguen
i parlin
i dominin el català
i ja és molt
la societat
la societat
també demana
que se la tingui
en català
la administració
de justícia
és complicat
ojalà
i després
una altra
última qüestió
mal que ens pesi
o per bé
o per malament
insisteixo
parlo objectivament
actualment
els idiomes oficials
a Catalunya
són el català
i el castellà
i en principi
hi ha llibertat
per actuar
en català
o en castellà
el que passa
és que
realment
a la pràctica
es coarta
molt més
o la gent
parla molt menys
en català
que en castellà
ja directament
amb el que imposa
un tribunal de justícia
dius
jo parlo
en el que mantengui
el jutge
la pràctica
és aquesta
el 90%
de nosaltres
fem en castellà
quasi tot
és realment
és una qüestió
a més a més
al final
si em permeteu
i potser
no ho fem bé
no ho fem bé
i amb això
doncs
tinc que
donar la raó
als advocats
més
combatius
en defensar la llengua
moltes vegades
davant
d'un jutge
una jutgessa
de Burgos
per dir-ho d'alguna manera
doncs
per molt
que tu facis
els teus escrits
les teves demandes
i t'expressis
el dia a la vista
amb el teu català
més profund
sempre et queda
un rasquici
de pensar
potser no m'entès
per molt
que l'obliguin
per molt que l'obliguin
a estar en un jutjat
a Catalunya
i que li diguin
bueno
ho sento molt
però vostè
tindrà que entendre
l'advocat
en català
i et fa molta por
et fa molta por a tu
et fa molta
pel teu client
responsabilitat
responsabilitat
pel teu client
i al final
què acabem fent
perquè això
ho veiem cada dia
comencem en català
i acabem en castellà
i veiem com
es desenvolupa
aquell judici
i acabem en castellà
perquè també a vegades
en la pràctica
veus que aquell jutge
o aquella jutgessa
perdoni
és que no entiendo
què ha querido decir
com marmassó
marmassó
és l'albacea
per exemple
estem buscant aquí
un aspecte
potser una mica
però bueno
és que
és així
també hi ha hagut
programes pilots
on molts jutges
i jutgesses
fins i tot
s'han demanat
la baixa
d'aquest pla pilot
perquè eren
el millor jutges
de l'altra resta
d'Espanya
o sigui
que
encara és
encara és molt difícil
si tens la sort
de tindre
també
un client
que aposta
per això
doncs mira
ja et veus una mica
més recolzat
i a l'hora
d'això
jo tinc que dir
però
que he utilitzat
el català
he utilitzat
el català
en
un notori
número de pleig
no en la majoria
ho tinc que confessar
però
no he vist
tampoc
la sentència
el fons de la sentència
i la raó
me l'haguessin donat
o me l'haguessin tret
per utilitzar l'idioma
no ha alterat
el criteri del jutge
a l'hora del cas
però
va ser molta més por
perquè realment
inseguretat
els conceptes
vols que quedin clars
allò que deies
que no m'entenguin
realment
i surts dient
no és problema meu
és problema
d'aquest senyor
que es diu jutge
o jutgessa
però
perdó
jo voldria fer res
però bé
almen un matís
no és problema nostre
ja vi
però sobretot
home
hi ha advocats
de recients generacions
som més recients
que ja dominen
una miqueta més el català
però molts de nosaltres
si m'incloc
hem estudiat
la gran part de la carrera
en castellà
i la terminologia jurídica
en català
molt bé
i jo realment
crec
que normalment
ens reunem
sobretot
de manera escrita
també
però de manera
oral
davant d'un tribunal
millor en castellà
que en català
és més
i una miqueta
per acabar la meva intervenció
diria
que una vegada
un dia vam fer un programa
em sembla
amb relació
vocables llatins
sí
sí
ja el recordo
els advocats
carinyosament
latinajos
paraulotes
bueno
tampoc
paraulotes
doncs
en tot cas
proposaria
que un dia
fem un programa
i pot ser molt constructiu
de terminologia jurídica
en català
perquè tu has nomenat
el marmesó
però qualsevol
resolució del jutjat
és una provisió
una providència
o una interlocutòria
i no un auto
vull dir amb això
això parlarem amb l'Enric Garriga
del centre
que ens acompanya cada dimecres
preparem un programet
si us sembla
que ens faci un cop demà
perquè potser ho sabrà millor
que nosaltres
aquest és l'apartat
de la nostra intenció
però tinc constància
que els que inicien
aquesta utilització
aquest usatge
de la llengua
som nosaltres
més que per part
de l'administració de justícia
que ho fa
amb compte de gotes
per conveni
perquè realment
l'article 4
de la llei
de planta judicial
ho diu
però molts ens hem de reciclar
encara
cada dia
menys
cada dia menys
i la veritat
és que si
a poc a poc veiem
que som més de dos
més de tres
això doncs
ens ajudarà
i és veritat
que les generacions
que venen
darrere nostre
jo encara
jo ja he utilitzat
bastant el català
tinc que dir-ho
però les generacions
que venen darrere nostres
ja inclús
és d'una estabilitat total
vostès ho senten
parlen de generació
i pertanyen al grup
de joves advocats
es poden imaginar
que són persones
molt joves
però eh
que responsables
i que
moltíssimes gràcies
per venir
aquí a la ràdio
una setmana més
per inaugurar
una nova temporada
el matí de Tarragona
ràdio
també des d'aquest espai
Javier Terrés
Víctor Roca
recordem
que és l'espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup
de joves advocats
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
avui hem parlat
del Codi Civil Català
i de la utilització
de la llengua catalana
en els tribunals
de justícia
a Catalunya
moltíssimes gràcies
i fins la propera setmana
a vosaltres
a vosaltres