logo

Arxiu/ARXIU 2003/MATI T.R 2003/


Transcribed podcasts: 248
Time transcribed: 4d 1h 12m 38s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Saludem el Francesc Lledó del restaurant Marlott de Tarragona.
Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ha afectat també per aquestes calors, no?
Que sembla que han portat com una onada o una deta de virus i de mals de panxa
i una cosa que hi ha per les cases, eh?
Sí, sí, bueno, jo he estat una miqueta així mig de baixa també,
no del tot perquè s'ha de treballar, però doncs...
Allò que diuen la canalla, no?
Per què els pares mai us poseu malalts?
I dius, no, no, sí que ens posem malalts, però déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, no, i a més aquests d'estiu no saps com curar-los,
perquè allò que diuen de l'hivern és fàcil, no?
Suar al llit i ja està, però a l'estiu...
Ara no cal posar-te el llit per suar aquests dies, eh?
Sí, sí, sí, jo no sé si és bo, no?
Però bé, ho tenim superat ja quasi.
De totes maneres, a banda d'interessar-nos per la salut del Francesc,
que ens importa, eh?
També és cert que no està de més recordar que la calor
també pot ser un factor de risc,
que quan entrem a la cuina vigilem sobretot a l'hora de rentar
els productes que hem de menjar en cru,
la fruita, la verdura, més que mai,
aquella goteta de llegiu a l'aigua,
de rentar aquell producte que no hem de deixar fora de la nevera.
Mira, ha sobrat això al migdia, va, d'aquí a la nit no passa res.
Sí que passa, anem amb compte amb la contaminació dels aliments, no?
Sí, això i sobretot també coses menys evidents, no?
O sigui, quan treus un enciam per rentar-lo,
tornem-ho a desar de seguida, el que ha sobrat,
no el deixem allà damunt mentre rentem l'altre.
No és que es faci malbé, però es farà molt bé molt més ràpid.
Vull dir, la calor afecta molt directament a tots els aliments.
Inclús en una cosa que durant tot l'any tenim fora de la nevera,
jo aconsellaria ara en aquesta època posar la nevera que són els fruits secs.
Els fruits secs?
Sí, les avellanes, els ametlles,
tot això es torna a ràpid de seguida amb aquest escalós.
Però ni que estiguin torrats?
Sí, sí, sí, és igual, és igual.
A no sé que els tingueu envasats al buit, eh, que llavors...
Però un cop oberta a la bossa?
Un poc a la nevera, sí.
A veus no ho serveix.
No és perquè es faci malbé de fer mal, vull dir,
però sí que es fa malbé de fer ràpid.
O sigui, es fan ràpid, no és aquella avellana fresca, torrada o metlla,
o cacauets, o com es diu això, les anous,
qualsevol cosa d'aquestes, millor a la nevera amb aquestes calors.
Inclús els ous, que també és una cosa que normalment a l'hivern tenim fora de la nevera,
millor que estigui a la nevera també ara.
Vull dir, és que fa molta calor, no?
Llavors, doncs, les coses no aguanten com a l'hivern.
I de vegades pensem que només els ous, la carn, el peix,
poden transmetre algun que altre bacteri, algun contaminant,
i les verdures també ho són, també ho poden transmetre,
per això aquest apunt que feia el francès dels enciams, de les verdures en general.
I, sobretot, també les verdures, més que bacteris,
que també en poden transmetre, si no les rentem bé,
moltes vegades s'han de rentar també per productes químics que hi tiren.
Els adobs, pesticides...
Sí, i totes aquestes coses.
Llavors, ens val més rentar-les també abans de consumir-les,
que això ja és un consell de tot l'any.
De sempre, la fruita rentada i pelada, malgrat que...
Bueno, pelada...
No necessàriament.
Si la rentes bé, no.
Si la rentes bé, no.
Si agafes l'aigua amb la goteta de lleixiu
i tu et rentes bé una poma,
millor menjar-la amb pell,
perquè totes les vitamines estan a la pell.
El 80 o el 70% de les vitamines estan a la pell,
que és on toca el sol, no?, de la fruita.
Em pregunten per aquí si amb lleixiu, sí.
Amb una goteta a l'aigua.
Amb una goteta de lleixiu a l'aigua, sí.
Una goteta de lleixiu.
Hi ha productes més específics, que...
Poquet, eh?
Sí.
Omplen la pica i una goteta.
Omples la pica i una goteta, sí, sí, sí.
Hi ha productes més específics,
que venen ja per fer això,
per netejar els productes de neteja.
Es fan servir sobretot a hostaleria,
nosaltres fem servir uns productes
que ja et venen per tants litres
i tires això per rentar la verdura, no?,
que ja és això.
Però doncs a casa es pot fer perfectament així,
i si no, doncs aneu a la farmàcia
i deixeu-vos aconsellar
que són els especialistes
i també tenen productes adequats
per fer aquestes neteja.
Una miqueta de consell.
Abans de començar a cuinar aquests plats frescos,
era una promesa
i amb aquesta temperatura i aquestes calors
és gairebé necessari parlar de sopes fredes
i a banda de parlar del tradicional gazpacho,
que és una mica com el romesco,
cadascú a casa el fa d'una manera
perquè hi ha qui li agrada més
el gust del pebrot o del cogombra.
A banda de parlar d'aquests clàssics gazpachos,
ara el Francesc em comentava
algunes de les idees que ens donaran
i els asseguro que poden ser delicioses,
aquestes sopes fredes.
Sí, a veure, jo una de les coses
que volia fer avui
era fer servir aquell aparell
que tenim a casa
i que no sabem com funciona.
Allò que té alguna...
Allò que està ja amagat,
al fons de tot el rebot...
Sí, al fons de l'armari
que ens van regalar aquell dia...
Parles de la licuadora?
De la licuadora.
La licuadora.
La licuadora, a veure,
suposo que tothom no la té,
no la teniu,
però doncs molta gent sí que la té
perquè és un aparell d'aquests
que es regalen pels aniversaris
i aquestes coses...
Els casaments,
a les llistes de noces...
Els casaments, aquestes coses...
Té un preu allò...
Molts deuen estar caducats,
encara dintre de la caixa
no s'han estrenat mai.
La licuadora,
doncs és una eina per mi
molt i molt important,
sobretot quan arriben les calors,
quan arriba l'estiu,
la primavera, estiu
i comencemats de tardor,
perquè és una font
de vitamines fresques,
directes i molt fàcil de fer anar.
L'únic problema que em deies tu,
que és veritat,
és que hi ha licuadores
que són complicades de netejar.
No s'utilitzen
perquè entre que la desmuntes
i la muntes,
dius, mira,
saps què?
Agafo el mini-primer
i afegeixo aigua.
Això és el que es fa moltes vegades.
Sí, el que passa
és que no trobaràs mai
les mateixes propietats,
o sigui,
amb una licuadora
pots fer un suc de pastanaga...
Estàs rebaixant
aquell concentrat de...
Sí, no,
i a part que hi ha coses
que amb un suc de pastanaga,
per exemple,
amb un tórmics no el faràs.
Només a la licuadora.
En canvi, amb la licuadora sí,
o no ho sé,
hi ha moltes coses que...
Per exemple,
un suc de síndria
amb el tórmics ja l'afanyada
perquè els pinyols,
en canvi,
amb la licuadora
no hi ha cap problema, no?
O sigui,
fer servir,
en aquest cas,
el que us vaig explicar avui
és un gaspatxo
fet amb síndria també,
poma
i les verdures que vulgueu,
però la base seria
la poma,
la síndria
i el tomàquet, no?
A més,
una miqueta d'hàpid.
Jo hi poso també
una miqueta de pebrot,
una miqueta de...
com es diu això?
Hi poso una miqueta de jengibre,
però bueno,
això ja són tocs
que cadascú...
La base d'aquest d'avui
seria la síndria,
el tomàquet i la poma.
Abans de començar a cuinar,
has tornat a esmentar el jengibre,
últimament l'utilitzes força
i és un arrel, no?
Sí,
és un arrel.
Un arrel?
És un tubèrcul, sí, sí.
Que no s'utilitza gaire
i cada cop el veiem més a les botigues.
Sí, sí, sí,
perquè també,
com tot,
els medis de transport han canviat,
l'oferta ha canviat
i llavors és una cosa
que està més a l'abast,
és una cosa econòmica,
molt econòmica,
que a més amb una punteta de no res
dona un gust increïble
i llavors és molt barat.
I com es fa servir?
Perquè el veiem,
a les botigues ens els presenten
allò com si fos un tubèrcul,
com dèiem,
com un arrel,
que l'hem de ratllar,
posar el trosset,
en cru,
com es fa servir?
A veure,
primer que res,
precaució amb el jengibre,
no perquè sigui dolent ni molt menys,
sinó perquè és molt fort de gust,
molt fort.
És picant inclús,
llavors penseu que
per fer un litre de gazpàcho,
jo hi poso a la mida d'una ungla
de jengibre
liquat amb la liquadora.
I es nota.
I es nota.
O sigui,
és un concentrat bèstia,
té molt de gust.
Llavors,
també queda molt bo,
per exemple,
per barrejar amb una vinagreta,
tu el ratlles,
el peles,
i el ratlles
amb un ratllador
damunt de l'oli,
la sal,
el vinagre...
El peles perquè d'aspectes marronós,
és una pell que sembla
a la de la patata,
i que la pell li dona
bastanta més picor,
i hi ha moltes
de les propietats desagradables
que estan a la pell.
Per tant,
millor sempre
amb el jengibre
utilitzar-lo pelat.
Pelat,
sí,
hi ha vegades que el faig servir
sense pelar,
però pelat
és menys agressiu,
és menys fort.
Doncs això,
simplement ratlladet
damunt d'una vinagreta,
tu fas amb un bol
i poses la típica vinagreta
com he explicat sempre,
si vols una miqueta de mostassa,
sal, pebre,
vinagre i oli,
una miqueta de jengibre ratllat
o bats amb unes varilles
per emulsionar,
i amb això
amaneixes qualsevol amanida,
sobretot si és una amanida
que sigui molt verda,
que porti àpid,
que porti diferents enciams,
doncs tot això
amanit amb aquesta vinagreta
de jengibre
pot quedar boníssim,
per exemple.
Es fa servir molt
en pasteleria també,
per donar gust a gelats,
per donar gust a cremes,
per exemple,
la típica crema catalana
amb un toc de jengibre
queda molt bona.
És a dir,
que s'aplica en dolç
i en salat.
En dolç i en salat,
sí,
sobretot en dolç,
el jengibre és una cosa
que s'aplica bastant en dolç,
en salat és més nou,
diguem-ne,
és una cosa més innovadora.
I així com ho poses
a les amanides,
en una carn estofada,
també el posaríem?
Sí,
però ja té unes propietats
una miqueta...
Testeu-lo,
imagineu-ho.
Sí, no és el que t'anava a dir,
doncs que ho proposem de tastar.
Però no el testeu així,
clar,
que mossegada,
perquè és molt fort,
no el testeu a mossegada.
Feu això a relleu
i feu una dinagreta
i testeu-ho,
ja li trobareu el gust, ja.
Molt bé,
doncs ja hem après
una altra cosa,
parlaves de síndria,
tomàquet,
zapi,
poma
i una mica de gengibre,
una punteta
per fer aquest gazpacho
diferent.
Sí,
això és així de senzill,
o sigui,
agafarem la liquadora,
en aquest cas ho farem
amb liquadora,
després si voleu
us ho explico
per fer-ho amb tórmics,
però doncs
amb la liquadora
senzillament agafem
amb volum de líquid
la mateixa part
de síndria
que de tomàquet,
o sigui,
primer si voleu
comenceu amb els tomàquets,
els passem per la liquadora,
traiem el suc de tomàquet
i llavors
anem tirant síndria
fins que iguali el volum,
per exemple,
si hem fet mig litro
de tomàquet,
doncs mig litro
de síndria.
Llavors,
també hi posarem,
per exemple,
si hem posat
vuit tomàquets,
vuit tomàquets
i podem posar
tres pomes,
la poma,
jo aquí en aquest cas
també sempre aconsello
aquella poma àcida
perquè també li dona
una miqueta més d'esperit
al gazpacho,
aquella de la pell verda,
la grama smit
que n'hi diuen,
i ja està,
això com ingredients bàsics,
després hi podeu afegir,
a mi m'agrada posar
una miqueta d'hàpid,
la miqueta de jengibre
que dèiem,
una miqueta de pebrot
també,
si el teniu a mà,
el que vulgueu.
Sal, vinagre.
Llavors, exacte,
la sal,
el pebre,
pebre molt al moment,
si no,
no serveix per res,
vull dir,
si no,
no té aroma,
el que estem buscant
és l'aroma aquí,
no el picant,
vinagre
i oli d'oliva,
oli d'oliva
si voleu
poqueta cosa
perquè si se l'ha de menjar
així en pla en sopa
ni podeu tirar
una miqueta més.
Ara, jo també
després us vull explicar
una altra manera
de menjar-vos-el,
llavors no n'hi tirarem tant,
després us ho explico.
Això és com el sir,
més difícil tot aviat,
encara ens farà,
amb aquesta preparació
encara serà més sofisticada.
Llavors,
aquest gazpatxo
senzillament així
al plat i a menjar
ja està,
o també podríem,
per acompanyar,
per exemple,
podríem fer uns crostonets
de pa amb bajo blanco
o amb oli d'alfàbrega,
per exemple,
agafem pa,
el podem tallar
a de uets
i llavors el podem
o torrar o fregir,
depèn de com us agradi més,
saludablement torrat,
pel gust,
potser fregit,
i llavors quan ja
el tinguem saquet
ben aixucat
damunt d'un paper
hi tirem
un oli d'alfàbrega,
o sigui,
agafem alfàbrega
fresca,
oli d'oliva,
ho triturem amb el túrmix,
amb una miqueta de sal
i tindrem una pasta
de color verd,
doncs això
li tirem per damunt
dels crostonets de pa
i aquests crostonets
els posarem dintre
del gazpatxo,
llavors quan els anem menjant
anem trobant el gust
de l'alfàbrega
a la vegada que mengem
aquest gazpatxo de síndria
i tomàquet
que hi queda molt bé.
Ara que dius
de triturar una herba
amb l'oli,
això ho podem fer també
amb el romaní,
de la herba fresca triturada?
Sí, sí, sí.
A veure,
és més aconsellable
amb herbes que no s'assequin bé,
el romaní per exemple
s'asseca molt bé,
igual que la farigola,
llavors el pengem.
Però si en tenim de fresc,
triturar-lo amb l'oli?
Queda bo,
queda molt bo
per fer un oli de romaní.
El que passa és que
en aquest cas
és veritat,
perquè tu a vegades
tens julivert a la nevera,
tens menta,
tens alfàbrega
i se t'està fent molt bé
i dius
hòstia,
això ho hauré de llançar.
Doncs no,
agafem,
posem una miqueta d'oli,
túrmics,
i fem una pasta
i això ho tornem
a desarar la nevera
el temps que vulguem
pràcticament.
I ho anem utilitzant.
En el cas
d'aquest gazpatxo,
a banda de posar-hi pa,
podem fer allò clàssic
també de verduretes,
les verduretes falladetes,
el que vulgueu.
El cogombra,
jo amb els cogombres
no és el meu fort.
El cogombra és d'aquelles coses
que ho agrada
o no l'agrada?
No, a mi m'agrada, eh?
Hi ha molta gent
que no li agrada.
A mi m'agrada,
però...
És indigest, no?
Té un problema
que és que quan poses cogombra
en un lloc
tot té gust de cogombra.
Té un gust molt penetrant.
Després no trobes
cap altre gust més,
per mi és massa predominant.
Ara,
a deuets
i posar-te a dintre
al moment
i menjar-te ràpid
que no contaminin gaire.
Hem de dir que els problemes
no hi posem, eh?
Sí, sí, sí.
Ja, directament.
Després,
en aquest gaspatxo,
tal com l'han dit,
també es pot fer amb meló,
també es pot posar meló.
Jo recordo una sopa de meló
que fas tu
i que després li poses
uns retallets de pernil.
De pernil al damunt,
sí,
que és aquella sopa de meló.
Te l'expliquem en un moment també.
S'ha d'agafar un vi blanc
que sigui un gegostràminer.
El gegostràminer seria el raïm,
qualsevol marca, classe, tipus.
Com a tots els vins
d'aquest tipus de raïm.
Hi ha diferents preus.
Exacte.
Però per fer la sopa
va molt bé aquest
perquè té aquell gustet
semblant al meló, no?
Llavors, jo m'agrada
fer-la aquesta sopa
amb meló cantaluc,
amb aquells melons petitons
de color crevassa.
Rodonets.
O grocs, sí.
Rodonets.
Perquè són una miqueta més dolços.
L'altre meló més nostre,
aquell verd més gros.
Més cogombra.
Sí, no queda tan bé.
Però bé, també queda bé.
Doncs jo senzillament
agafo a dintre del meló mateix,
li trec les llavors
i tiro el relacionet de vi,
una miqueta de sal
i el túrmics
el passo a dintre del meló mateix,
sense obrir-lo.
O sigui,
veritatment,
tallo per dalt la tapa,
per dalt els llavors
i fa el mateix meló.
Amb el túrmics
vas triturant
tota la pulpa
barrejada
amb el vinet que hi has tirat,
molt poquet,
un rajulinet
i una miqueta de sal
i ja està.
Llavors, al davant
poses uns encenalls
de pernil de glau
o d'un pernilet d'aquí nostre
i tens una sopa de meló
feta al moment individual
perquè cada ús menjarà
el seu meló
i la mar de fàcil i ràpida.
Que ara la rebella de Sant Joan,
un primer plat.
Sí, és un plat fàcil, ràpid.
Si es fa una cosa petita,
clar, si són 500, no,
però si és allò
un sopar més de...
Sí, si sou 8 o 10,
no costa res
de fer 8 o 10 sopes de meló.
I és fresquet i és bonic, eh?
I a més s'aguanta bé,
vull dir,
això quan ho tinguem fet
ho posa a la nevera
i ja està,
vull dir,
almenys m'ho feu 6 hores abans,
però doncs s'aguanta bé
una horeta,
dues horetes a la nevera.
A més s'agraeix
que els meló estiguin ben frescos,
i a l'hora de titurar
que es barregi amb això
que estiguin ben fresquets,
que estan més bons.
En sopes fredes
també s'hi juga molt
amb els iogurts.
També, sí, sí, sí,
també, també.
Llavors anem...
Agafen una textura més de crema,
agafen un color més rosacis,
més...
Clar, el barrejar i el blanc,
doncs ens agafen més cremosos,
uns colors més cremosos.
Però també es poden fer
tant amb verdures crues,
com en aquest cas amb les liquadores,
barrejades amb iogurt,
que queden molt bons,
o també es poden fer amb calent,
amb cocció, no?,
com serien les bichissuars
i aquestes coses,
doncs també hi podem afegir
el iogurt
en el lloc de la nata
o de la llet.
Que de les bichissuars
i les sopes fredes,
el Francesc Lledó
ens va descobrir un any
que era molt fàcil
menjar-ne cada dia
amb l'esforç mínim,
que ens comentava allò
de fer la verdureta
amb la ceba,
preparar-la,
i deixar aquest concentrat
al congelador
i anar traient
i tirant una miqueta
de llet i aigua,
i al moment teníem
la sopa freda.
Sí, a més,
amb l'avantatge
que la llet
i l'aigua
o la nata
o l'iogurt
estan frescos,
recimfets, no?
O sigui,
està allò
de l'hort a l'olla
que mi diuen.
I allò de carabassó,
de porro,
de pastanaga...
Pots tenir a la nevera
un bon sofregidet,
més que sofregit,
un bon confitat,
perquè sempre que fem cremes
no m'agrada
que agafin color,
m'agrada que sigui
en una cocció molt lenta,
llavors hi pots tenir
de carabassó,
pots tenir de porros,
pots tenir de pastanaga,
pots tenir d'algo verd,
d'estinax...
Tira això, escoltes, tira...
Sí, sí, sí,
llavors arribes a la tarda
i senzillament això
barrejat amb una miqueta
d'iogurt triturat
i tens una crema
d'iogurt d'espinacs,
per exemple.
O un primer plat.
O un primer plat,
o això que deies tu,
barreges amb una miqueta
de nata i llet
o una miqueta de llet i brou,
depèn de...
O només brou,
vull dir,
podeu fer una crema
sense cap làctic,
vull dir,
el que vulgueu.
Partint d'aquesta base
de sofregit
que ja tenim,
llavors és allargar-ho
amb un líquid
perquè sigui cremós
i ja està.
I sobretot la comoditat,
el paladar i l'estómac
exigeix menjars
més lleugers
però també el temps,
no?
A l'estiu sembla
que estem més mandrosos
per posar-nos a la cuina
i no hem de renunciar
a menjar bé
sense un gran esforç.
Parlem de l'ajo blanco,
aquest rei de les sopes fredes
i que no s'enfa gaire
a les cases, no?
Bueno, jo crec
perquè no és nostre,
evidentment,
és un plat que ve del sud.
Però escolta,
tampoc és nostre l'hamburguesa.
No.
Entens?
No, no.
Ni el gaspatxo, tampoc.
Ni el gaspatxo.
Encara que ja està pràcticament
dintre de la cuina catalana
molts anys que fa que és per aquí.
Però, evidentment,
els ulligens...
Però això que dius no és nostre.
L'ajo blanco,
tornem a parlar del romesco.
O sigui,
també, sobretot per la terra,
les terres estremeñas
i del sud,
sembla que a cada poble
i a cada casa
fan un ajo blanco diferent.
Sí, sí, sí.
Tu parles i t'explica
cadascú una recepta distinta.
Sí, sí, sí.
És que, clar,
són coses molt populars, no?
Llavors cadascú el fa de la seva manera.
marcona,
però amb metlla crua.
I agafo llet, val?
Pelada, no?
Sí, amb metlla crua pelada.
I agafo llet.
I llavors la poso un remull,
aquest metlla,
amb llet,
que la cobreixi,
doncs,
tota una nit a la nevera.
Que xupi bé la llet,
l'emmetlla.
Després, senzillament,
passat per un túrmix
o per una picadora ben potent,
i ben triturat,
ben triturat,
ben triturat,
jo amb aquest remull
ja hi poso un dent d'all,
sense el cor,
i llavors,
això que dèiem,
l'endemà ho triturem,
ben trituradet,
i ho passem per un colador xinès,
val?
Depèn de si us agrada més,
si la picadora és prou potent
i prou regular,
no cal passar per un colador xinès,
llavors queda més espesset
i m'agrada més a mi la textura.
Però si la picadora no és prou potent
i heu de trobar brosses,
doncs,
millor passar per un colador xinès.
És només, doncs,
ametlla,
llet i l'all.
I l'all.
I ni oli,
ni una mica de sal.
Si us hi agrada,
sal,
pebre,
oli i vinagre.
Però jo el que faig també
i també l'hi tiro dintre escalivat.
O sigui,
per donar-li el gust de l'all,
però sense la furtó de l'all cru.
O sigui,
senzillament el forn
a 200 graus
durant uns 15 minuts,
o així,
s'escaliba el cap d'all.
Llavors,
els aneu apretant
dent per dent,
gra per gra d'all,
i aneu tirant dintre
a l'hora de triturar.
Amb això ho barregem,
com deies tu,
amb el vinagre,
la sal,
el pebre
i una miqueta d'oli d'oliva
i ja està.
Ja tenim un ajo blanco,
així de senzill.
I escolta,
quina seria la proporció?
Perquè, clar,
aquí deu estar la clau.
Quina quantitat d'ametlla
amb quant a aigua?
Bueno,
si tu agafes
les ametlles,
les poses en un bol...
Si posem poca ametlla
i massa llet,
o al contrari...
L'únic que et pot quedar
més clau,
més espès,
però si tu agafes
les ametlles en un bol
i les cobreixes de llet,
ja tens la quantitat.
És aquesta la quantitat,
que cobreixi
amb un dit per damunt
de les ametlles.
Allò que diguessis,
doncs mira,
per un quart d'ametlla
és un litre de llet.
Jo és que no humedeixo,
moltes coses d'aquestes
se fan així.
És l'ametlla coberta de llet,
la proporció sempre
que l'ametlla quedi
un ditet pel damunt de llet
i n'hi ha prou,
amb això ja n'hi ha prou.
Amb això diguem-ne
que faries la pasta base
de l'ajo blanco.
Després puc anar afegint-hi
més llet.
I pots afegir aigua,
no, aigua,
si vols afegir llet també,
però l'aigua
li dona lleugeresa i volum,
o gel,
el gel li dona molta frescor.
Jo en aquest cas
li afegiria gel,
perquè així et queda
molt fred.
El fas al moment
i et queda molt fresquet.
Una altra opció
per Sant Joan.
O la sopa de meló
o l'ajo blanco,
que el podem posar
que és la nit de dilluns,
barra vella.
Sí, la nit de dilluns.
Podem posar diumenge al matí,
diumenge a la nit.
El remull diumenge al matí
o a la nit,
és igual,
si porta 20 hores
no passa res.
I ja està.
Podem afegir
alguna cosa divertida
a aquest ajo blanco?
Sí,
no,
més que res,
tant l'ajo blanco
com la sopa que hem explicat
abans,
acíndria, tomàquet i pomes,
podríem aprofitar
l'eina que vam parlar
a l'últim programa,
aquella sorbatera
que vam fer servir
per fer gelats
i per fer coses d'aquestes.
Si no la tenim,
sempre he de dir això,
perquè clar,
si no la tenim,
ho farem al congelador.
Però llavors tirem
senzillament aquest ajo blanco
o aquest gazpacho,
amb el gazpacho
que queda boníssim,
dins de la sorbatera
i fem un sorbet,
fem un sorbet directament
amb això,
sense afegir-hi res més.
L'únic que hi podeu afegir,
si voleu el fer un sorbet
hi podeu afegir una miqueta
més d'aigua de lo normal
perquè el congelar-se
ja té textura,
llavors pot ser una miqueta
més líquid.
Així quan tu menges cru
amb got,
diguem-ne,
busques el pa
o busques alguna cosa
per espacir,
que jo en aquest cas,
abans quan us donava la recepta
no n'hi hem posat de pa
perquè ja anàvem pensant
directament en passar
el pa a la sorbatera,
aquesta recepta.
Si se l'ha de menjar tal qual,
el podeu espacir amb pa,
si us agrada d'espècia,
si us agrada molt líquid,
senzillament tal com us he dit,
però si no,
doncs amb un pa,
a mi m'agrada un pa integral
perquè li dona una miqueta
més de gust,
un pa de cereals
o un pa integral
que li dona una miqueta
més de trampera.
Però a part d'això,
ho posem a la liquadora
sense pa en aquest cas
i fem aquest sorbet
de gazpacho.
Que al damunt llavors
hi pots tirar una miqueta
de dajo blanco
o una miqueta d'oli d'alfabre
i tenim una cosa superfresca
com un aperitiu
o com un primer plat
no com a únic
perquè trobo congelat
de primer plat
com a plat únic
és massa bèstia,
però doncs com un...
o allò típic
que feien abans,
allò entre carn i pescada
o entre peix i carn,
doncs de posar un sorbet
doncs bueno,
un sorbet de gazpacho
allò del de llimó
en aquell està una mica de modé,
això ja és una miqueta...
O si no,
també l'ajo blanco
també fet així
també queda molt bé.
El tema de l'ajo blanco,
en el tema de l'ajo blanco
jo el que alguna vegada
he vist
i el resultat és boníssim
és un cop està servit
en el bol individual
tirar com una mena
de musalina de pobrotes calivat,
vermell,
per sobre
és una combinació
extraordinària.
I el raïm
que és el clàssic
amb el que es menja.
El raïm també,
peladet.
Peladet,
o no,
això ja cadascú
i sense llavors també,
però bueno,
això ja depèn de cadascú,
però la combinació clàssica
és amb raïm,
queda molt bo.