Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dolors García, bon dia.
Bon dia.
Quants anys ets acompanyant a nivell personal,
però també des del punt de vista esportiu,
d'un corredor de mitja marató?
Molts.
Jo diria, doncs mira, la meva filla petita té 19 anys,
doncs 17 anys o...
Una cosa així.
Doncs uns 17 anys que vaig d'acompanyant.
I per què vas d'acompanyant? Aviam.
Perquè soc la seva companya de fa molts anys
i perquè l'acompanyo a tot arreu
i perquè ho vic i és quasi la meva vida.
Perquè, clar, fer d'acompanyant de persona que participa,
en una mitja marató, no és senzillament
acompanyar-la allò, vinga, bé, ja hem arribat
jo a la meva, tu a la teva. No, no, això implica
doncs tota una sèrie
de concentració
abans, durant i després.
Abans, durant i després, sí.
Comencem per l'abans? Abans.
Perquè, clar, les persones que participen en la mitja marató,
la Rosa, ho han explicat aquí, ella ho sap,
doncs això té una preparació
prèvia important, no? Moltes hores
d'entrenament que també viu l'acompanyant.
Sí. L'entrenament,
el dia a dia a casa, vull dir,
el sortir a córrer, el sortir a entrenar,
tu també ho vius des de casa.
Després, planificar les curses,
doncs ja tens un calendari.
Portes una mica d'agenda de... Exacte.
Doncs tal dia anirem aquí, tal dia anirem allà,
sobretot quan tens la canalla petita,
perquè jo he viscut amb canalla petita.
T'has de planificar aquell diumenge i l'altre diumenge,
perquè són molts diumenges seguits.
i llavors, doncs, és l'esmorzar,
és els aixecar-los a les 6 o les 7 del dematí,
és el matinar tota la família,
és l'estar tot el dematí fora de casa.
Ara aquest problema ja no el tenim,
perquè la canalla són grans.
Però les persones que corren també,
doncs, porten una dieta molt més acurada
que qualsevol persona que no practica exercici.
i en aquest sentit també s'han de regular els àpats una mica, no?
Tot, tot, sí.
Has de cuidar una mica el que mengen uns dies abans
i el que beuen, sobretot, el líquid.
Aquell dia de la cursa també has de tindre previst,
doncs, a què esmorzaràs, a què faràs, a què prendràs.
Després has de portar coses a la motxilla per quan acabi.
I entre nosaltres, són molt obsessius amb això del...
He fet tant de temps, he fet...
A casa meva, no tant.
No.
Però segur que has parlat amb altres acompanyants.
Sí, sí, sí.
Però a casa meva es fa més com a diversió.
Només això és un punt important, no?
Vull dir, jo...
De fet, la Dolors també corre.
I és el que t'anava a preguntar.
I llavors ella també ho viu des d'un punt de vista
doncs molt més complet que una vegada sol acompanyant.
És una acompanyant que sap les sensacions que sent una persona quan corre
i que sap, doncs...
Jo penso que ella també moltes vegades, això ho dirà més bé, ella, no?
Però que viu el neguit mentre el seu company corre,
doncs ella d'una manera o altra el va seguint, no?
Jo és que això li volia preguntar a la Dolors
perquè parlem de córrer però qualsevol altra pràctica esportiva
si en el si d'una família només ho practica una persona
per entendre aquesta passió que aixeca una pràctica esportiva,
en aquest cas córrer,
que córrer és d'aquelles coses que, si ho proves,
o t'agrada o no t'agrada,
però com t'agradi no deixes de córrer mai més, eh?
Perquè realment és un esport apassionant,
tot i que no ho sembla, no?
Fins que no ho experimentes.
Clar, és important que tu ho hagis experimentat
per entendre, doncs, aquesta disciplina
i aquest sacrifici, entre cometes,
també que implica tot l'entrenament previ, no?
Sí, sí, jo corro, però no corro.
Anem a veure.
Corro per mi, per passar-me bé.
Per salut, per esport.
I quan els veig córrer una mitja marató,
la veritat és que em fan enveja.
No t'has plantejat mai.
Em fa molta por.
Sí.
Em fa molta por.
Jo a la mitja marató de Tarragona,
cada any, dic, si la pogués fer l'any que ve.
Si la pogués fer l'any que ve,
però no em veig capaç.
I quan els veig que arrenquen a la sortida,
penso, a mi m'agradaria estar-hi, no?
Però t'hauries de buscar una companya,
perquè jo no sé si el teu company
renunciaria a participar en aquella mateixa prova, eh?
No, no renunciaria a participar,
però renunciaria a fer el seu temps
i m'acompanyaria, d'això estic segura.
Doncs t'has d'animar.
En guany no estàs a temps, probablement,
però l'any que ve no ho crec.
T'has d'animar, perquè és important.
No ho crec, no ho crec.
Em fa molta por.
No estem parlant només d'un llígame emocional,
sinó que estem parlant d'una feina important
que fa l'acompanyant.
Quin és el paper?
Perquè hem parlat, ja ens imaginem, no?
La prèvia, la preparació, les hores d'entrenament,
que si aquella persona està entrenant,
evidentment no està amb tu,
els àpats, l'organització, l'agenda,
renunciar al temps de lleure,
en fi, tota una sèrie de coses.
Això ja ho entenem i ja ens ho imaginem,
però des del moment que s'arriba al lloc de la cursa,
a la sortida, quin és el paper de l'acompanyant?
Doncs bé, jo ho faig pràcticament tot amb ell.
Vull dir, jo vaig a buscar el Petrall,
jo l'acompanyo, jo estic amb ell,
l'ajudo a canviar,
li faig, doncs preng la samarreta,
preng la roba, preng tot el que necessiti,
me'n vaig fins a la sortida,
quedo amb ell per veure'l quan surt,
estaré a la dreta, estaré a l'esquerra,
vull dir, a mi m'agrada veure'l sortir,
encara que hi hagi 5.000 persones,
perquè hi ha mitges maratons on hi ha 5.000 persones.
I sempre m'agrada veure'l sortir,
veure'l passar.
Llavors li dic, estaré aquí, estaré allà.
Llavors, des del moment que surt,
jo el que faig és intentar veure'l
les més vegades possibles.
Controlàs el temps?
Sí.
Vull dir, jo més o menys sé
quan passarà, no?, en cada lloc.
Ella sap el temps, el que fa a cada quilòmetre,
aproximadament.
Llavors, si ella, per exemple, aquí a Tarragona,
perquè s'ho sap, eh, Dolors,
se sap el recorregut.
Si no, el primer que fas és buscar, no?,
és buscar el planell, la cursa,
el recorregut de la cursa,
i ella es busca els seus punts estratègics.
Jo intento averiguar per on passaran.
Això.
Llavors, jo el que m'agradaria
que totes les mitges tinguessin un planell
on diguessin el quilòmetre total per aquí,
el quilòmetre total per allà.
No, no les tenen, no tenen totes.
No.
A Tarragona sí, eh?
A Tarragona sí.
Però a Tarragona és que no tinc problema,
perquè, vull dir, Tarragona...
A Tarragona ja t'ho coneixes més a més,
i dius, mira, molt bé que tingui
pels caminant de fora, però a mi...
Tarragona no tinc cap problema,
però l'ideal seria que tinguessis un planell
on veguessis el quilòmetre total,
doncs el carrer tal, el quilòmetre total,
doncs per la plaça tal.
Llavors tu pots anar seguint-ho,
perquè a tu t'agrada seguir-ho,
i veure com van.
Però tu pateixes molt també, Dolors.
Jo si va el temps que ha d'anar, no.
Jo quan veig, ara hauria de passar i no passa.
Ja comences a angoixar-te.
Ja comences a angoixar-te, no?
Penso que ets patidora d'emmena, d'altra banda, tu, no?
Sí, i llavors vull dir...
Jo sempre miro a lluny,
perquè com que el veig des de lluny com ve,
perquè el conec tant,
sempre estic mirant cap allà,
veurem si el veig.
I quan és el temps, normalment arriba.
Però vull dir, a mi m'agrada molt
veure-les, les mitges.
Jo, per exemple, donaré un exemple,
la Marató de Barcelona,
la Marató de Barcelona,
jo soc capaç de veure-la
amb set o vuit punts diferents.
Vull dir, jo em feia un fart d'anar en metro.
Però jo m'avec la Marató de Barcelona...
És molt sacrificat, dolors.
Però és que és l'única manera de viure-ho.
Però és que ja ho disfruta.
És que és un d'altres punt de vista.
Jo sí, quan me'ls donen la sortida,
me'n vaig a una cafeteria a esmorzar
i a esperar l'hora
i després anaven a l'arribada.
Això ho fan altres acompanyants?
Sí.
Que és molt respectable, eh?
No ho diem com una cosa que no estigui,
sinó que cadascú...
Sí, ho fan molts acompanyants.
Perquè, vull dir,
perquè no han esmorzat
i estan esperant la sortida.
Perquè no els interessa tant.
Perquè no els interessa,
perquè fa fred,
perquè plou,
perquè fa mal dia.
Tu no.
Jo no.
Tu vas seguint la prova.
Jo encara que plogui,
vai.
Anem a veure,
aquell dia és el dia de la mitja Marató,
que hem estat preparant un munt de dies.
Que tota la setmana ho hem parlat.
El diumenge anirem aquí,
el diumenge farem allà.
Vull dir,
que ho estàs planificant.
Llavors és una cosa de família.
I jo aquell dia feia allò.
Perquè toca fer allò.
Hi ha altres acompanyants
que també viuen
en la prova
d'aquesta manera,
com tu?
Sí.
És a dir,
que ja ho he fet una miqueta de grup,
no?
M'imagino.
Sí, sí, sí.
Ens coneixem.
Aquí a Tarragona
totes ens coneixem.
Jo estic parlant de dones,
vull dir,
també han acompanyants,
homes,
perquè hi ha cada vegada
més dones que corren.
Aquestes són les que em fan enveja,
a mi.
Escolta,
per aquesta,
insistim,
per la de l'any vinent,
encara estàs a temps.
Tu saps millor que nosaltres
com s'ha de preparar
una mitja marató
amb tants anys.
Sí,
molts i moltes acompanyants
i que te'ls trobes
en cada punt on vas.
El problema és que
no podem anar tots junts
perquè tots no passen
amb el mateix temps.
Llavors,
clar,
cada una
va al seu baire.
De totes maneres,
encara és veritat,
la Dolors,
cada un viu d'una manera,
hi ha gent també,
hi ha gent que té els nens
molt petits.
I no pot fer
el que ella comenta que fa.
Hi ha moltes circumstàncies
i cadascú acompanya
el corredor d'una manera
i el que has dit
totes són vàlides.
El que sí que és important
ja penso és això,
que tinguin informació.
Estiguis esperant
o estiguis seguint-la,
sí que és important
saber aproximadament
o inclús que des del punt
d'informació
es pugui dir
que els corredors
en aquest moment
van pel punt tal
o van pel punt qual.
És a dir,
que la gent que està allà esperant
estiguin al lloc
o estiguin corrent
estan esperant
i la seva inquietud
és veure arribar el familiar,
l'amic o la persona que acompanya.
La persona que està corrent
en aquell moment
prou feina té
en córrer
i en mantenir
i en escoltar
la seva respiració
i mantenir el seu ritme
i estar pendent
del seu cor,
de les seves cames.
És a dir,
no està per res més.
En totes les proves
d'aquestes característiques
hi ha un dispositiu
extraordinari
de persones,
de voluntaris,
perquè tothom
tingui l'avituallament,
l'aigua...
tot això
en principi
està solucionat
per l'organització.
Però jo imagino
que l'acompanyant
està molt pendent
també
que no li falti de res
que aquella sabata
que veig que li fa
no sé què.
Jo cada vegada
que passa
per on estic
jo li pregunto
com vas
cada vegada
que passa.
si és una cursa
d'aquelles
que jo sé
que fa molt de sol,
fa molta color,
penso que vols aigua,
que vols alguna cosa
que necessites
perquè
algunes vegades
no sempre,
algunes vegades
porto alguna cosa
a la motxilla
per donar-li.
No ho ha demanat mai
perquè quasi totes
les curses
estan molt ben preparades
als avituallaments.
En general?
En general,
hi ha de tot.
No assenyalarem
a ningú amb el dit,
però deu haver-hi
de tot en qüestió
de curses.
Hi ha de tot,
però en general,
sí.
Alguna
ha fallat
alguna vegada,
però en general
estan bé.
En general estan bé.
La de Tarragona
em sembla que està molt bé.
Però escolta una cosa,
està molt bé
i d'altres
que segurament
no estan tan bé,
d'altres...
Què faltaria
o què posaries
o què trobes a faltar
des del punt de vista
de l'acompanyant
o què creus tu
que poden trobar a faltar
els participants?
Parlem de Tarragona
o parlem de qualsevol altre?
O creus que en el tema
de les mitges maratons
tot està molt controladet
i molt ben muntat ja?
Anem a veure,
hi ha de tot.
Parlem,
l'experiència s'aprèn
d'un any per l'altre,
no?
Hi ha mitges
que els hi...
vull dir,
els primers
no tenen problema enlloc
perquè els primers
van supercontrolats,
però de la meitat
cap enrere
moltes vegades
es troben
amb cotxes pel mig,
els posen
amb carreteres
que pobres
no veuen res més
que la carretera
i no és agradable.
Vull dir,
al corredor li agrada,
suposo,
jo pels anys
que fa a Cavall
li agrada
que sigui agradable,
que sigui un circuit
que els agradi
i després,
sobretot,
no tindre ni gent
ni cotxes pel mig.
I no sempre passa així.
I no sempre passa així,
vull dir,
a l'organització
hi ha llocs
on falla
i pels acompanyants
també,
perquè sobretot
a les arribades,
l'acompanyant
a l'arribada
vol trobar
a la persona.
A la persona
que està acompanyant,
clar.
El corredor
no vol que l'atabalin
a l'arribada,
tampoc jo.
Anem a veure,
arriben cansats,
suats,
tenen set,
no tenen ganes
que els atabali ningú,
però tu no els molestes.
Potser els molestaran
els acompanyants
dels altres.
Però el seu no,
la seva no,
clar.
Llavors,
les arribades
haurien de ser
unes arribades
una mica organitzades.
I són una miqueta
caòtiques,
les arribades.
Hi ha llocs
que les arribades
són una mica caòtiques.
I què passa
a l'arribada?
A l'arribada...
A banda d'aquest caos
que es pugui muntar
ocasionalment
en determinades mitges.
Doncs a l'arribada
estàs una mica patint
fins que no els veus arribar.
L'arribada sí
que és una mica
aquell petit.
I mires el rellotge
i vas mirant el crono
i penses
m'ha dit que volia fer tant.
I mires el crono
i dius
ja és aquest temps
i no arriba, no?
I què ha passat?
I llavors, clar,
com que de vegades
també n'en 10 o 15 de cop,
dius
igual ha passat
amb aquests 10 o 15
i no l'he vist, no?
Però és estrany
que et passi
perquè estàs pendent d'allò.
Però bé,
després quan el veus
arribar amb la cara
doncs saps
si li ha anat bé o no
li ha anat bé
i llavors ell arriba,
passa
i tu te'n vas del punt
i el vas a buscar.
Llavors el que vols
és trobar-lo.
Trobar-lo.
I que està bé
i que tot anà bé.
I que està bé.
Si arribes amb una mitja
que hi ha 5.000 persones
és una mica difícil trobar-lo.
És que 5.000 persones
són moltes persones.
Estem parlant, per exemple,
de granollers, no?
Granollers, vean?
5.000 persones, em sembla.
Tu ho sabràs millor que jo.
Sí, sí, quasi 5.000 persones, eh?
Bé, granollers
és molt difícil.
Després el pas
als acompanyants
està prohibit totalment.
Però sí, queda tot tancat,
tot ballat
i llavors...
És que és normal
perquè amb 5.000 persones
amb això que deies tu
que ja s'entorpeix
i tot això,
clar, no es pot distingir
entre acompanyants
i no acompanyants.
Han de fer una norma
que faciliti l'entrada
de tants corredors.
Però, per exemple,
a Tarragona
no hi ha 5.000 corredors.
No, màxims 1.500.
Queda limitat
per poder...
Llavors, l'arribada
aquí a Tarragona
últimament també és una mica
conflictiva.
s'hauria...
Doncs potser proves
amb 5.000 corredors
no s'hauria de limitar
el nombre de participants.
Dic jo, eh,
que jo no hi entenc,
us ho pregunto a vosaltres.
No, perquè estàs...
Cada organització
qui controla
el número de corredors
que pot...
per donar un bon servei
i una bona qualitat
de la cursa.
Això depèn
de cada organització.
a Tarragona preferim
valorar la qualitat
i limitar-la a 1.500
i donar una gran qualitat
al corredor.
Totes aquestes atencions
que demana.
Perquè ella,
com a companyant,
que és el que estem tractant
avui,
és important.
Vol anar a veure aquí
la persona que acompanya
i vol solucionar-li
tot el que pugui.
Però també és obligació
de la organització
que aquest corredor
quan arribi
se senti atès
i se senti.
M'explico?
Perquè, bueno,
quan arriben,
doncs arriben el que diu ella,
estragats, cansats,
que el que vol
tot el sifanosa.
però, bueno,
en aquell moment,
doncs que si massatges,
que si hidratació,
que si dutxola,
que si canviar-se de roba,
o sigui,
fins que el corredor
no està sossegat,
pràcticament
tot li fa nosa, no?
Sí, però, per exemple,
tu no li fas nosa.
No, no, és evident.
Exacte,
perquè jo el vaig a trobar sempre.
A vegades em costa molt,
a vegades no em costa,
vull dir,
si no està el pas prohibit,
intentes localitzar-lo,
vull dir,
quan el trobes vas
i el primer que t'adona
és donar-te la bossa.
Vull dir,
té, aguanta-hi
i ell el deixes tranquil,
que descansi,
però ell ja també
ja t'ha localitzat,
perquè ells també ho volen,
trobar-te.
Anem a veure,
és que això...
És que es pateix molt
quan troba com aquesta.
Vull dir,
ells també,
ells el que fan
quan arriben
és també buscar-te,
vull dir,
és que és una cosa
que, clar,
que va lligada.
Vull dir,
jo no corro...
Les que no arriben junts
no van sols, no?
Un corre i l'altre fa d'acompanyant
i quan arribes junts
i quan arribes...
Exacte, és això.
I escolta, Dolors,
què passa
quan el temps
no era el que s'esperava
després?
Doncs no res,
preguntar-li com t'ha anat,
si et diu que li ha anat bé,
doncs ja està.
I si no li ha anat bé?
I si li ha anat bé,
doncs bueno,
doncs un altre dia
ho faràs millor.
En general,
es deprimeixen molt,
els corredors.
En general,
no entrarem en temes particulars.
Anem a veure,
jo a casa meva no,
ja t'ho he dit,
perquè a casa meva...
Us ho preneu,
doncs com una diversió.
Exacte.
Vull dir,
no...
Però que hauràs vist de tot.
Ah, sí,
jo he vist corredors
molt enfadats
i corredors
que ho engegarien
tot a dir
d'aquell moment,
perquè suposo
que la seva meta
és una altra.
La seva meta
deu ser rebaixar
el temps de l'any passat
i si no l'han rebaixat
estan enfadats.
I en corredors que viuen
molt així.
Jo a casa meva no,
perquè a casa meva
no es viu de l'esport.
L'esport forma part
de la nostra manera
de viure,
però és una cosa més
que tenim
i llavors és una diversió.
És el mateix que jo,
jo surto a córrer
però no penso
anar a fer una mitja.
No, no, vas a córrer
perquè vols córrer.
Exacte,
jo és una manera de viure.
I després,
quan estàs sossegat,
Dolors,
ja en parleu de la cursa,
no?
Com ha anat,
com es troba,
si l'ha agradat,
si no l'ha agradat.
Exacte,
ho he passat malament
i hi ha hagut moments
que ho he passat malament realment.
No,
m'ha fet falta aigua,
ha fet molta calor,
a mi no m'agrada córrer amb calor,
això és el que diu sempre,
no li agrada córrer amb calor.
Ell,
la mitja de l'any passat
d'aquí Tarragona
que plovia,
per ell va ser perfecta.
A veure,
va a ploure?
Exacte,
però bueno,
però va ser perfecta,
vull dir,
cadascú s'ho pren a la seva manera.
Llavors,
doncs clar,
a casa ho expliques i tal,
i bueno,
doncs penses,
doncs bueno,
la de l'any que ve,
doncs ja anirà millor.
I ha passat un dia més,
de fet és un diumenge,
doncs diferent.
Ara,
jo la de Tarragona
la disfruto realment.
I no només perquè estiguis a casa teva,
no?
No,
és molt bonica,
la de Tarragona.
Vull dir,
la de Tarragona,
jo a vegades m'agradaria veure-ho
amb els ulls de la gent de fora.
Per què?
Jo el que sí que puc dir
és que l'activitat està cuidada,
està tractada molt de mimo,
està tractada amb molts detalls.
Hi ha molta gent
que està involucrada,
tant patronat com voluntaris del patronat,
i està tractada molt de carinyo,
vull dir,
i sempre pensant,
sempre intentant millorar,
sempre pensant en l'últim detall,
no?
És el nostre mitjà,
no?
Sí,
sí.
Doncs serà,
si digues,
digues-ho.
No,
que jo el que veig és,
per exemple,
l'organització de la mitja,
jo veig poca cosa,
perquè jo,
l'altre dia me van dir
si volia col·laborar,
i totes les meves amigues
col·laboren a la mitja de Tarragona,
però jo sóc l'única
que no col·labora,
perquè jo vull fer la mitja caminant,
vull dir,
jo vull fer la mitja veient-la.
Clar,
però està per altres coses.
Exacte.
Però quan vaig a buscar el dorsal,
o vaig a buscar després la bossa,
o la fruita,
o la coca,
de tot allò que et donen allà dalt
al passeig de les Palmeres,
que no ho agafes,
però com que coneixes-ho tothom,
ho vas a veure.
Jo veig que està molt ben organitzat.
Hi ha llocs que és difícil.
L'any passat,
per anar a buscar un dorsal,
vam estar,
no sé quina mitja era,
vam estar potser mitja hora fent cua.
No, això no pots anar a una cursa
i estar fent cua com...
I jo dir que és que li ha passat alguna cosa.
És a dir,
que la quantitat s'ha de limitar
en funció del que l'organització
preveu que pot controlar.
Això és molt important.
S'ha de controlar a cada punt.
No pots deixar renta solta,
que es diria,
que s'apunti qui vulgui
i després donar un mal servei.
Doncs d'aquí al dia 30 de novembre,
no res,
la propera setmana
continuarem parlant
de la mitja marató de Tarragona,
des d'altres perspectives.
Aviam,
jo ara diré una cosa,
i és que la Dolors
avui ha vingut acompanyada del corredor.
El corredor avui fa d'acompanyant a la ràdio.
No el farem parlar,
avui hem dit no.
Avui és el dia de l'acompanyant,
de la Dolors García,
que li agraïm moltíssim
que hagi vingut avui,
que ens hagi donat una altra mirada
a aquesta prova
que cada cop té més seguidors,
no només de la zona del Camp de Tarragona,
sinó d'arreu de l'estat.
Recordem que fins dilluns
la inscripció és oberta.
Correcte.
Que ningú es descuidi
perquè després és una prova
prou important
i no és com aquelles peonades populars
que podem anar al final de tot
i vinga, no, no.
Correcte.
I a la gent de Tarragona
li demanaríem
que no ho deixi per l'últim moment.
Qui vulgui apuntar,
que s'apunti ja
i que no ho deixi per l'últim moment.
Dolors García, gràcies.
Que tot vagi molt bé.
Això esperem.
El teu corredor,
permeta'm que ho digui així.
Que tu disfrutis molt,
que m'ha acompanyat.
Sí, sí, sí.
I Rosa Ballonrat,
gerent del Patronat Municipal d'Esports.
Gràcies per venir.
Fins la propera setmana.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.