Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
o la pressió de la malaltia vascular per arteriosclerosis,
i després provoca una milloria del metabolismo,
és a dir, del funcionament global del cos,
perquè disminuïs el colesterol, facilita la disminució del sucre,
millora el control de l'acid úric i, com he dit abans,
controla la tensió arterial.
I una cosa que no voldria deixar de dir és que l'exercici físic
té un benefici molt important sobre la ment del malalt,
és a dir, el malalt psíquicament es troba molt millor
quan fa un exercici físic i quan no el fa.
Una persona que ha patit un problema cardíac relativament greu
agafa una por increïble a fer qualsevol cosa a la seva vida,
d'anar treballant, de caminar, de tot, estaria allà, no es mouria,
és important aquest aspecte.
I les dones dels malalts?
Jo no volia dir-ho, però val a dir que sí,
que a les dones de vegades hi ha una sobreprotecció,
perquè també és cert que de moment els homes són en percentatge
les persones que pateixen més problemes cardíacs.
Sí, però això canviarà amb els anys.
Pels hàbits, no?
Sí, perquè cada dia la dona fuma més
i d'aquí uns anys hi haurà una explosió en dones amb malalties coronàries.
Totes aquestes generalitzacions en quant a l'activitat física
i el nostre cor serveixen tant per persones sanes,
que no tenen cap problema, com per persones,
en el sentit que millora el tema dels nivells d'acitúric,
el colesterol, la circulació, tot això també serviria per les persones sanes.
El que passa és que hi ha situacions que són més freqüents
a mesura que la persona se va fent més gran.
És a dir, amb una persona de 18 anys,
puntualment potser sí, però no ens hem de plantejar
que l'exercici amb aquella persona en concret
millorarà la seva atenció o el seu sucre.
Això és més amb gent ja d'una certa edat.
Clar, perquè en funció de la patologia que pugui tenir aquella persona
han de parlar d'un tipus d'exercici físic determinat,
una intensitat, una freqüència, no?
Sí, la veritat és que hi ha molt poques situacions mèdiques
que contraindiquin la realització d'exercici físic.
No voldria entrar en temes científics,
però podríem dir que són tres o quatre malalties
les que contraindiquen la realització d'un esport o d'un exercici físic.
Una vegada descartades aquestes malalties,
no hi ha cap situació mèdica que en un grau o un altre
contraindiqui la pràctica d'un exercici.
Les podem esmentar, aquestes quatre,
més que res, per descartar ja que aquestes persones no han de...
L'astenosi aòrtica severa,
que vol dir que és l'obstrucció de l'artèria a l'aorta
quan surt del cor,
amb el grau de màxim grau,
una malaltia que es diu una dissecció d'aorta,
que és una rotura parcial de l'aorta,
i després tant una malaltia coronària,
és a dir, una enginia de pit,
o una insuficiència cardíaca
quan estan en una situació d'inestabilitat.
És a dir, quan el malalt està inestable,
en aquell moment no és convenient fer exercici físic,
però una vegada aquestes situacions estan estables,
el malalt pot fer l'exercici físic
que per la seva malaltia sigui el correcte.
I pensem que el malalt sempre,
el metge, perquè ara diran a la gent que escolta
i puguin tindre algun familiar,
ai, ai, ara jo no sé si el meu...
Pensem que sempre el metge els guiarà
i dirà si ells poden o no poden fer.
Ah, parlem en general, eh?
Correcte, correcte.
Amb això, a l'exercici físic,
ni quan tens 14 anys, ni quan tens 60,
es pot començar a fer sense una valoració mèdica com d'humana.
Això és fonamental.
Això és fonamental.
Precisament d'aquí dues setmanes hi ha un congrés aquí a Tarragona
que parlarem de l'esport i de totes aquestes coses,
però és una cosa que s'ha de tenir molt clar.
L'esport és una cosa molt saludable,
però no cal recordar, sense alarmar ningú,
que també mata.
Fer esport sense un control adequat,
sense descartar una sèrie de malalties
que contraindiquen la realització d'esport,
sense que hi hagi un metge
que pugui valorar cada persona en concret,
no és una cosa exenta de risc.
Si som unes persones absolutament sanes,
és fins i tot aconsellable d'anar al mitjà de família?
És obligat.
Si vols fer esport amb l'edat juvenil,
has d'anar al servei de medicina en l'esport.
Ella està parlant de fer una revisió d'aquestes metges
que a tu te puguin certificar
que et s'apta per fer qualsevol esport
o que és el que no pot ser.
Els fills o filles que juguen a l'equip del col·le
i tot això deuen dir
que això el meu fill no ho ha fet.
De fet, els nens que juguen amb fitxes federatives,
amb tornejos de futbol, etcètera,
se'ls obliga a portar una revisió mèdico-esportiva
per tranquil·litzar, evidentment,
perquè a vegades pot haver una patologia
que els pares desconeixin
i per mitjà d'aquestes revisions
ja no anem més a nivell de cor,
si possiblement a vegades a nivell
de petits problemes articulars,
el que sigui, es poden detectar.
Incluso orientar-te a l'esport, no?
Pot haver un nano que digui
jo vull jugar a futbol
i a mi potser té les condicions per fer bàsquet
i per jugar a futbol.
Clar, clar, clar, clar.
Molt bé.
De pas ja hem parlat també d'altre sector de la població.
Parlem del tipus d'exercici físic
que pot fer una persona amb problemes cardíals.
Sí, a veure, aquí hi ha dos conceptes
que són fonamentals.
El primer és que l'exercici físic
perquè sigui valorable
ha de ser constant.
És a dir, no serveix això
d'arribar al camp de setmana...
Això que fem tots.
Sí, i toca i ens anem a córrer.
Això no només no és bo,
sinó que és altament perillós.
És a dir, l'esport físic,
quan realment s'obté benefici d'ell,
és quan se fa de forma persistent.
El ideal fora que ho fessin cada dia,
però això és difícil.
Com a mínim, com a mínim,
s'ha de fer quatre dies a la setmana.
Quatre dies a la setmana
hem de dedicar entre 35 i 45 minuts
a fer un exercici físic.
Després dependrà de cada situació
la intensitat d'aquest exercici físic.
Però jo, abans estava comentant amb la Rosa,
a veure, parlant de malalts,
parlant de gent que té algun problema cardíac,
el millor exercici de tots els que hi ha,
de tots, és el caminar.
Si després d'aquesta xerrada
la gent entén que
s'ha d'obligar a caminar cada dia
uns 35-45 minuts cada dia
amb una marxa,
no parlant de les botigues,
sinó de dir, vaja a caminar,
doncs vaja a caminar.
I Tarragona és una ciutat
que ofereix un munt de reconeguts
on se pot fer.
A més, sense...
Perquè la gent moltes gràcies
que jo no puc fer pujades
perquè Tarragona té moltes pujades.
Doncs te'n vas del port
i tens un passeig marítim
a Pla...
Bueno, que és una meravella per fer-ho.
Però les pujades no compten més?
És com el doble?
Com si fos un concurs?
No, perquè després una altra cosa
molt important
és que té que ser progressiu.
És a dir,
a mi els malalts
moltes vegades
quan els dic això
em diuen
que jo no aguanto 45 minuts.
És que jo tampoc ho demano.
El dia són moltes hores.
Estem parlant d'event
que moltes vegades ja no treballa
perquè estan jubilats
o perquè per la malaltia
tenen la baixa laboral definitiva
i tenim quasi, quasi
16 hores al dia
per poder dedicar 10 minuts
doncs pel matí,
10 minuts al migdia
i 10 minuts a la tarda.
Si una persona fa això cada dia
segur
segur
que arribarà un moment
en què serà capaç de fer
40 minuts una vegada al dia.
Però s'ho fa cada dia.
Si ho fa un dia
mira, a mi precisament
em diu
un malalt
que jo l'estava renyant
entre cometes
que no feia exercici
Madura, eh?
Que s'ha de tenir molta madura.
A més a l'altre dia
me la vaig dir
Tarragona és un mocador
i me'l vaig trobar
pel carrer amb la moto
i cada vegada
hi va la consulta
i jo li dic
estàs massa gràs
estàs massa gràs
tens que primar-te
i sempre diu
no menjo, no menjo
però això
fa les comptades
si no menges
i fas esport
t'aprimes
això és així.
Els nervis no engreixen
sempre ho diem des d'aquí
engreixa el que mengem.
I em deia l'altre dia
que clar
que va haver d'anar a buscar el net
que va anar fins al serratio
que bufava
i clar
un dia
ho fas un dia
això no és el que toca.
A més jo vas a buscar el net
en pressa
si no és el que estem parlant
el que parlava el doctor
és sortir a caminar.
Jo tinc algun familiar
molt proper
que fa un any i pico
que surten a caminar
i noten una millora
increïble
en molts camps
i evidentment
inclús després
és la necessitat
és a dir
si des d'aquí
és el que deia el doctor
la gent que ens escolta
s'animen
i aconseguim
que una o dues persones
puguin millorar
la seva qualitat de vida
fent esport
encara que tingui
o una cardiopatia
i camines un esport
sempre ho diem des d'aquí
a banda d'un mitjà de transport.
Estem parlant de la cardiopatia
és important
si estem parlant del cor
encara així
és bo caminar
és bo fer esport.
Però hi ha gent
que és molt esportista
i que ha tingut un problema
de cor
i diu
home és que a mi ja camino
però voldria fer alguna altra cosa
es pot practicar
algun altre tipus d'esport?
D'esport sí
evidentment
a veure
dels esports
que hi ha
que els podíem classificar
en dos tipus
hi ha els esports isotònics
és a dir
que mouen
grups musculars
molts grans
entre els quals
els més freqüents
són el caminar
el nedar
el fer ciclisme
i després tens
l'esport isomètric
que seria
per exemple
l'aixecament de peces
o el culturisme
a veure
amb el malalt
amb una malaltia cardíaca
siga la que sigui
els esports isomètrics
estan contraindicats
és a dir
tens que fer
un esport isotònic
sigui
fer iòguin
sigui fer ciclisme
sigui fer natació
val
tu tens un malalt
amb una malaltia cardíaca
el malalt pot fer
aquest tipus d'esport
evidentment
s'ha d'avaluar
cada malalt
hi ha malalts que millor mentalment
voldrien fer tenis
i tu dius
escolta
és que vostè no pot
per molt que vostè vulgui
no pot ser
però si pot fer-ho
es pot fer
però clar
s'ha de fer una sèrie d'exploracions
per saber sobretot
quina és
la freqüència cardíaca
o el treball cardíac
que pot arribar
a aquella persona
perquè no li doni problemes
això es aconsegueix
amb una prova
relativament senzilla
que és la prova d'esforç
en grans termes
perquè si no seria una mica complicat
puntualitzar en cada malalt
podríem dir que
si és un malalt
que té una sèrie cardíaca
si és un malalt
que té una malaltia coronària
és a dir
una enginia de pit
se fa una prova d'esforç
es mira
quin és el nivell
de freqüència cardíaca
i tensió arterial
en el que el malalt
comença a tindre símptomes
bé perquè claudiqui
és a dir
que no pugui fer més esport
o bé perquè comença
a tindre alteracions a l'electro
o perquè té clínica
de dolor toràcic
a partir d'aquí
que seria el dintell màxim
al qual el malalt pot arribar
doncs fent una fórmula
tan senzilla
com fer
doncs el 75-85%
d'aquesta freqüència cardíaca
màxima
li estem oferint al malalt
una freqüència cardíaca
d'entreno
segura
ja ja
i si aquestes persones
estan prenent alguna medicació
determinada
adreçada al seu problema coronari
té alguna incompatibilitat
no hi ha alguna contraindicació
el que passa que
tenim que saber
que hi ha els seus medicaments
podríem dir
tres grups
els més importants
són els beta-blocadors
uns farmes
que són
bé
uns farmes que es donen
sobretot per tratar
la hipertensió
i l'angina de pit
que són un grup farmacològic
que són antagonistes
d'alcals
i els tractaments
antirrítmics
que el que fan
és que frenen
la freqüència cardíaca
o poden frenar
la freqüència cardíaca
per tant és un malalt
que habitualment
si una persona
va amb una freqüència cardíaca
cada 70 a 80
normalment
aquests senyors van
o aquests malalts van
amb freqüències cardíacas
de 45, 50, 55 per minut
és a dir
que quan comencen a fer
exercici físic
la freqüència cardíaca màxima
que alcancen
no és la mateixa
que la d'una persona
que no pren aquest tipus de medicament
però
és la mateixa regla de 3
tenen que arribar
a la freqüència cardíaca
que ells poden arribar
i no hi ha cap contraindicació
i persones que han estat
intervingudes quirúrgicament
que porten un marcapasos
tampoc
tampoc cap contraindicació
no
el marcapasos no és una contraindicació
per fer exercici físic
el marcapasos el pot portar
d'una persona de 20 anys
fins a una persona de 80
els marcapasos d'avui en dia
els més moderns
ja tenen funcions
són molt sofisticats
i ells són capaços
de
de
rebre
els batecs propis
perquè estimulin
la part del cor
que no funciona
i inclús
si no tenim aquesta capacitat
perquè tenim una malaltia
que no ho fa
podem
un programa
que no és bo
que el cor
que el cor se t'acceleri molt ràpidament
és a dir
el que està fent un exercici
quan veu que la fatiga és forta
i té algun problema
doncs
en aquest cas
d'alguna cardiopatia
és important
que no hagi
una acceleració
molt brusca
no arriba mai a l'extrem
el malalt ha de ser conscient
de què és un malalt
i que ell ha de fer
l'esport com a diversió
exercici moderat
no tenim que anar
a lluitar contra ningú
jo crec que la majoria de la gent
és que vas a donar-se compte
que ostres
estic apretant més
del que realment
i tens que sentir còmodo
fent l'esport
i això es aconsegueix
amb un entreno
perquè si no
mai arribaràs
amb aquesta situació
i amb la constància
i una cosa que volia
dels farmes
perquè hi ha molta gent
que ho pren
que és que
la gent que tenen
malalties cardíacas
molts d'ells
estan anticoagulats
és a dir
porten medicaments
com el síndrom
que fan que la sang
no coaguli
amb tanta facilitat
i això és molt important
perquè el malalt
ha de ser conscient
que pren aquest medicament
llavors hi ha certs esports
que estan contraindicats
o no estan indicats
per exemple
un malalt que pren síndrom
home
no és una contraindicació absoluta
però per exemple
si tinc que escollir
entre caminar
o córrer
i fer ciclisme
li diré que camini
perquè si s'acaba
amb la bicicleta
i es fa mal
doncs realment podem
el fàrmac pot provocar
alteracions molt importants
i és suficient
en fer exercici cardíac
bé
és que no fas exercici cardíac
fas exercici corporal
tots els esports
que t'estic dient
nedar
fer bicicleta
córrer
són exercicis
que el que fan
és que mouen
grans grups musculars
quan tu corres
mous els braços
mous les cames
mous la caixa toràcica
en canvi si tu fas
aixecament de peces
no fas res
fas braços
o fas cames
però aquests són els exercicis
que no
no estan indicats
l'exercici
fent-ho
doncs de manera moderada
amb una intensitat
d'anar-ho
doncs incorporant-ho
a la nostra vida
de manera progressiva
per a les persones
que pateixen
problemes del cor
per a les persones
en principis senes
el cor també pot patir
si no ho fem bé
evidentment
a partir dels 40 anys
tota persona
que vulgui fer
un exercici físic
de forma continuada
i amb una certa intensitat
té que
anar a córrer
que és el que
tots arribem
a una certa edat
tens que
passar per una revisió mèdica
en aquest cas
seria més
del Departament de Medicina
a l'Esport
tractant-se d'una persona
que no té cap malaltia
però una història clínica
correcta
amb la qual
s'valora
els antecedents personals
i els antecedents familiars
que és molt important
amb això
són factors de risc
moltes vegades
evidentment
una bona exploració física
una analítica
un electrocardiograma
i una radiografia
com a coses fonamentals
són imprescindibles
si a més
hi ha factors
de risc coronari
és a dir
els 40 anys
en la ciutat que vivim
qui no està gras
fuma
qui no fuma
és hipertens
i qui no és hipertens
fuma i està gras
és a dir
tot això són factors
molt importants
a l'hora del sedentarisme
el sedentarisme
a l'hora del sedentarisme
a l'hora del sedentarisme
a l'hora del sedentarisme
a l'hora del sedentarisme
no, al contrari
no, està presentant la realitat
jo em penso que des d'aquest
estem intentant
és important
amb aquest programa
i amb tots els altres
que la gent faci esport
però el que sí
per fer-ho bé
com deia
al inici de la conversa
això és
el que no podem fer
és quan
a partir dels 40 anys
que som joves
perquè
sí, que sento joves
naturalment
el que no podem fer
és dir
jo els 25
o els 28
corria
una hora
quatre anys a la setmana
40 minuts o 30
no, he d'anar poc
o sigui
és el concepte aquest
de dir
oblidem-se del que fèiem
comencem de nou
sempre pots començar
als 40, als 50, als 60
als 70
hi ha gent que es passa molt
tu no ho sé
jo cada vegada que vaig a casa
jo visc als Pallaresos
i per la caratena
moltes vegades
veig gent que va fent esport
i va corrent
i hi ha situacions
en què penso
tindrà que parar
perquè s'acabarà aquí
gent que va totalmente
en ple agost
a les hores de la tarda
desencajada
amb una cara
que dius
està fatal
no cal arribar
a aquesta situació
hi ha gent que es dedica
a fer esport d'aquesta manera
el deportista d'elite
ja ho fa
però ojo
el deportista d'elite
també es mora
doncs el deportista d'elite
contra més nivell esportiu vols
més important
té que ser la revisió
cardiològica
i déu-n'hi-do
control mèdic
que porta
però molt intens
déu-n'hi-do
aviam
l'esport és saníssim
és boníssim
però com deia el doctor Soriano
mal fet
és un perjudici greu
per la nostra salut
per tant
primer que tot
i fonamental
independentment de l'edat
i el nostre estat físic
una visita al metge
una revisió
i a partir d'aquí
amb una mica de sentit comú
doncs anar fent
triar l'esport que ens agradi
i a gaudir-ne
que d'això es tracta
de passar-ho bé
però sobretot fer
sobretot fer esport
que no ens acobardim
que no aquestes informacions
serveixin per dir
ai no no
jo no surto
que si no encara
no no no
al contrari
s'ha de fer esport
tinguem alguna cardiopatia
no la tinguem
tinguem 20, 30, 40, 50, 60, 70 anys
hem de fer esport
caminar
bé per tothom
ràpid
que no només és l'esport
és l'esport
i deixar de fumar
i fer dieta
i controlar-se l'atenció arterial
i fer totes les coses
que s'han de fer
perquè la gent
és pensar que l'esport
és la solució
de tots els seus mals
i no és així
és una cosa molt important
però tot l'altre
és tan o més important
que fer esport
hàbits de vida saludable
no és fàcil
però per això
nosaltres anirem insistint
recordem
ni que sigui cada setmana
des d'aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el Patronat Municipal d'Esports
ens ha acompanyat
una setmana més
la seva gerent
Rosa Vallonrat
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
doctor Joan Carles Soriano
moltíssimes gràcies
per venir
recordem que el doctor Soriano
és del Servei de Cardiologia
de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tegla
moltes gràcies
a vosaltres