.
Francis Lledó, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Puntual com cada setmana, el Francis Lledó del restaurant Marlota de Tarragona
ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio
i se'n recorden, ja vam començar aquest exercici de cada any de preparar els àpats de Nadal.
La passada setmana vam estar parlant llargament del caldo
que teòricament amb aquests tres dies de festa que teníem,
el cap de setmana passat, doncs ja segurament el tenim fet.
Home, aniria molt bé perquè ens estalviarà feina.
Avui el que farem també és adalentar, adalentar feina tant de butxaca
perquè ens estalviarà diners perquè el que comprem avui serà més econòmic.
Que mira que costa d'entendre això, que pugin els preus i preguin a tonteries i mengem tot l'any, no?
Sí, però a veure, és lògic, jo ho entenc,
perquè, per exemple, anant-nos al restaurant, no?
Aquell dia també treballem, bueno, el dia de Nadal i Sant Esteve tanquem,
però doncs la Notchebuena, diguem-ne, que aquí a Catalunya no es celebra,
anant-nos obrim i és una nit que la gent que vulgui peix l'haurà de pagar
perquè, a veure, peix fresc, clar, anant-nos no ens servim de peix congelat.
Llavors serà una nit que, primera, no es podrà triar el peix
perquè hi haurà el que hi hagi, fresc,
i segona, que el pagarem el preu que vulguin o que la demanda digui...
És l'oferta i la demanda, és un clàssic.
Sí, perquè és que, clar, és una nit que tothom menja peix i tothom el vol fresc
i que, diguem-ne, a tothom no li importa pagar una miqueta més
per tenir aquell peix fresc a la taula.
Jo el que no he vist gaire al mercat, potser és que jo no soc tan poc molt observadora,
és gaire marisc en guany, eh?
Bueno, és que aquí el que passa, primera, jo crec que cada vegada n'hi ha menys,
perquè, doncs, bueno, se'n pesca molt i...
Altres anys ja veies molt de marisc, eh?
Sí, i a part, també hem de tenir en compte una cosa, que és que ha fet molt mal temps,
portem tot una tardor moguda, marítimament parlant,
si us fixeu en el senyor del temps de TV3,
doncs veureu que s'assenyalen mars de fons i maró,
i vull dir, portem tot dos mesos de molt mala mar,
fora d'algunes excepcions, però...
Clar, el marisc és un peix que s'apesca a l'arrastro
i costa de... si no fa bona mar, costa molt de pescar, no?
Llavors, doncs, bueno, tot això ajuda una miqueta que no n'hi hagi,
després ja sabeu que tampoc és fàcil de trobar, no?
A vegades se'ls escapen, el troben, vull dir, és salvatge,
no és un criadero.
Perquè el marisc que mengem aquests bous de mar que veiem tot això,
és per aquí?
El bou de mar, no.
El bou de mar que ara exactament no et sé dir d'on ve,
però no m'estranyaria inclús que fos de criadero.
És que aquí, com que no n'he gastat quasi mai, no és...
No, he dit aquest com podia haver dit qualsevol altra.
Però m'informaré per la setmana que ve, us ho comento, això del bou de mar,
perquè, mira, és una cosa que no m'havia plantejat mai,
i ja me n'enteraré.
Però doncs jo diria que sí, que és de criadero.
Però són bastant iguals, eh?
A més a més, les vides, dius-ho, i això són fins a la mateixa família.
Podria ser, eh?
Evidentment, segur que n'hi ha de salvatges,
però el diem aquest que va a un preu molt assequibles,
per menjar les pinces, les boques que n'hi diuen,
doncs jo diria que sí, que són de criadero,
i tipus llamàntol, diria jo, eh?
Però doncs, no ho sé, de salvatges, evidentment,
també n'hi ha d'haver, no sé la diferència.
Ja et dic, és una cosa d'aquestes que no he gastat quasi mai,
i no sé per què, perquè està boníssim, vull dir,
alguna vegada n'he gastat alguna vegada, he fet alguna manida,
però fa molts anys, i no...
Perquè aquelles pinces les desfàs.
Jo recordo per fer unes galetetes...
Dins els meriscus de closques, de les coses que s'aprofiten més, eh?
Sí, sí, sí, aquelles pinces hi ha molta xixa...
I dins el que és el cos també es pot preparar...
Sí, sí, sí. Home, jo recordo de fer salpicons
i fer alguna cosa d'aquestes,
inclús fer, sí, mira, una idea per Nadal,
que queda xula, que és un plat que feia fa molts anys,
fèiem unes patates xips,
agafàvem patata maca,
grossa, neta, bonica,
com que és una patata per
lluir-la, diguem-ne, doncs l'has de triar molt bé,
una patata grossa, de bona qualitat,
la talla és molt fineta, eh?
Amb una mandolina, puguet ser, perquè amb un ganivet
costa bastant, o si no, amb un ganivet ben talladet,
un tall gros, eh? Ha de fer
quasi, quasi com la palma de la mà.
Llavors, aquesta l'amaneixes,
a mi m'agradava posar-hi una miqueta de nis estrellat,
una miqueta de pebre vermell, eh?
Una miqueta de sal, llavors la fregeixes amb un oli a 160 graus,
ni fred ni calent, ni molt fred ni molt calent,
perquè s'arroci com les patates xips
que coneixem, eh? Les assequem amb oli,
llavors la posàvem a baix del plat
i l'omplíem d'un salpicó de marisca
de dintre, i posàvem, doncs, això,
la boca desfeta, i posàvem
uns, no sé si diu això,
berberechos en castellà, eh?
Uns berberechos naturals, oberts.
De les escopinyes.
De les escopinyes, eh?
I ha manit amb una salsa, tipus salsa rosa,
que l'hem explicat aquí moltes vegades, la de veritat.
No la del ketchup, eh?
No la del ketchup, sí.
Amb una miqueta d'encià, amb saps?
I damunt, un altre xip d'aquestes,
i quedava com un sandwich, eh?
Com un sandwich de...
Però molt finet, eh?
Molt finet, molt finet, eh?
Llavors, quan tu menges hi ha el cruixent
de la patata xip, eh?
I el gust del marís de dintre, eh?
Això com ha anat amb uns enciamets,
amb una vinagreta feta de corall,
de marís, qual que sigui,
i quedava un plat boníssim, també.
De la manera més tonta,
ja ens has apuntat un entrant, eh?
Per aquests dies de...
Sí, és un bon entrant, sí.
Però parlem d'un dels reis de les taules
a aquestes dates de Nadal, el Capó.
Sí, a veure, és la recepta de cada any,
però és que...
Aquella que l'injectem cunyac uns dies abans
i el deixem allat.
És que és una recepta que no vull deixar de dir,
perquè, de veritat,
els que no sàpigueu cuinar,
no hàgiu cuinat mai,
que estigueu sols o no a casa,
que hagueu de fer el menjar a altres
o que se n'hagueu d'encarregar a vosaltres,
feu-lo, feu-lo perquè ho sortirà, de veritat.
És tan senzill...
Té totes les garanties, aquest plat.
I disfrutareu menjant-vos-lo, de veritat, us ho dic.
I preparant-lo, també.
I preparant-lo, sí.
A veure, es pot fer tant amb Capó,
com en Gall d'Indi,
com en Pollastre,
com en Pollastre de Corral,
amb el que vulgueu, eh?
Amb qualsevol tipus d'aquestes...
El que més es continua fent és el Gall d'Indi, oi?
Sí.
En general, a les cases.
Sí, sí, sí.
El Gall d'Indi i el Capó, eh?
El Capó també aquí a Catalunya té molta tradició.
Hi ha inclús una fira de Capons cap allà a Barcelona,
no ho sé exactament en quin poble, però...
Sí, i a Valls també fan la fira de Nadal, no?
També fan fires d'aquestes,
que allòs pots comprar un Capó d'aquests autèntics.
I vull dir, a veure,
jo tiraria més cap aquí un dia d'aquests de Nadal.
Capos més tendret que el Gall d'Indi, no?
Sí, sí.
A més que és allò un corral de veritat,
diferent, és un menjar especial,
que és el que ha de ser, no?,
el menjar de Nadal, una miqueta especial.
Allò que el comprava abans, no?,
que es comprava viu i qui el matava,
i totes aquestes coses.
Afortunadament això ha passat a la història,
perquè era un drama.
Sí, costa una miqueta, sí,
però bueno, i després plomar aquestes coses a la fanyada.
A més que no ho sabríem fer avui en dia.
No, no, no, no,
perquè si no n'hem vist plomar mai cap,
a veure, no és fàcil plomar un bitxo d'aquests,
no és fàcil, no.
S'ha d'escaldar, o no?
A l'escaldes, si t'esperes molt,
després costa molt de plomar,
vull dir que això s'ha d'haver fet alguna vegada,
o almenys haver-ho vist, no?
En fi, nosaltres l'encarreguem
a la botiga de confiança de tota la vida.
Sí, sí, sí.
Llavors, res, de veritat,
sigui qui sigui,
feu-ho, que us funcionarà.
Compreu llar de porc,
llar de porc,
el greix del porc,
que el venen amb xurros o amb llaunes.
Amb terrines, també.
Amb terrines, de moltes maneres,
molt fàcil i molt econòmic.
Compreu poma.
Aquí, us dona una mica de llibertat
per triar el tipus de poma.
Si us agraden les coses dolcetes,
doncs, compreu una poma més dolça,
tipus Golden o...
Una Royal Gala.
O una Royal d'aquestes.
Jo aconsello sempre aquí una Gramma Smith.
L'acidesa ajuda molt a païr aquest gall d'indi,
que ja és dolç de sí.
Llavors, les pomes,
pruna, pruna d'aquesta seca sense pinyol,
perquè és molt més còmode després a l'hora de menjar.
Pinyons.
I llavors ja hi podeu afegir pansa, si voleu,
però amb les prunes, els pinyons,
les pomes,
una miqueta de ceba
i el llarg de porc,
ja tenim els ingredients per muntar aquest gall d'indi.
No té més.
És així de senzill.
Al farciment no li posem cap altre tipus de carn?
Res, res, res.
Jo el faig així de senzill.
A més, és que...
Ja és prou gran,
ja queda prou carregat.
A veure, si tenim un gall d'indi petitó,
per molta gent,
llavors sí, farem una farsa.
Però no acostuma a ser el cas,
vull dir...
A més, és un segon plat.
És un segon plat, exacte.
I després venen postres.
I un gall d'indi o un bitxo d'aquests
acostumen a ser grossos,
les taules de Nadal,
no ho sé,
per desgràcia no són tan grans.
A mi a més m'agrada més,
és més lleuger.
Ja tenim un menjar prou carregós aquell dia,
doncs així la lleugerim una miqueta,
que no pas fent una farsa massa pesada.
Que també es pot fer.
Llavors, el que farem és,
posem el gall d'indi a la safata del forn,
directament,
sense complicar-nos la vida,
agafem la llar de porc,
la donem un cop de micrones
perquè estigui una miqueta tendre,
sense passar-nos,
perquè allò ens se desfarà del tot,
i llavors com si fos crema broncejadora,
o com si fos la nivea aquesta
hidratant de la dutxa,
fem un lifting per tot el capó,
que quedi ben untat,
allò, a més,
amb un ditet de gràcia al damunt.
Amb pastifant-nos les mans.
Amb pastifant-nos les mans,
i allò,
disfrutant,
fent-li un bon massatge al capó.
Quan el tinguem ben untadet,
l'enterrem literalment
amb ceba,
poma,
prunes i pinyons.
Això ho podem agafar un bol,
i anem tallant la ceba
a grills grossos,
o sigui,
que el tall passi
per la part de baix,
pel nus,
i per la part de dalt,
pel brot,
diguem-ne,
cada tall,
i fem uns grills,
que la secció del grill
més o menys faci un centímetre de doble.
S'ha de fer doble,
perquè penseu que la cocció
d'aquests bitxos
acostuma a ser llarga,
acostuma a passar
a les dues hores,
llavors,
si la tallem molt fina,
la ceba se'ns cremarà,
llavors s'ha de tallar
una miqueta grosseta.
La ceba,
no massa,
penseu,
més o menys,
hi hauria d'haver
el doble en volum
de poma
que de ceba.
O sigui,
si fem, per exemple,
un plat fondu de ceba,
dos plats fondus
de poma,
de bulto,
ens entenem.
Llavors,
tot això ho posem en un bol,
ho barregem amb les prunes
i els pinyons.
Hi posem sal,
hi posem pebre
i una miqueta de llar de porc.
Aquí ho barregem amb les mans ben barrejat.
Llavors,
això,
embotim pel cul,
diguem-ne,
del bitxo que sigui,
ho farcim ben farcit
amb tot això
i tot el que s'obri
ho tirem pel damunt
i enterrem el bitxo.
N'hi ha d'haver molt,
ha de quedar el bitxo
realment enterrat.
Llavors,
hi tirem una miqueta
d'oli d'oliva verge,
el més bo que tinguem a casa,
pel damunt,
rectifiquem de sal i de pebre.
El capó,
al fer els massatges,
també li haurien d'haver tirat
una miqueta de sal,
cadascú la seva sal.
ho posem,
ho tapem
amb un paper de plata
tot pel damunt
i tot això,
la manera ideal de coure-ho,
si ho teniu,
és amb una cucutera,
que se'n diu,
que és com una espècie de cassola
per anar al forn gran
en la qual hi capa aquest bitxo
i es pot tapar.
Llavors,
això va molt bé
perquè ens permet
que es confiti allà dintre.
Si no tenim això,
la sapata al forn
i tapada amb paper de plata.
El forn,
l'hauríem de posar
a uns 180 graus.
si tenim ventilador ventilat
i si no en tenim,
només per la part de baix
aquesta temperatura,
180 graus.
El deixarem
unes dues hores llargues,
depèn de la mida del bitxo,
depèn dels quilos.
Però estem parlant d'animals
al voltant
normalment del 4 o 5 quilos,
llavors seran
tres hores llargues
de cocció.
I quan vegem
que la peça
es veu que està cuita
quan veieu
que les cuixes
i les ales
no s'aguanten,
que comencen a caure.
Això vol dir
que ja està tendre,
que ja es desmunta.
Llavors traiem
el paper de plata,
destapem
si és el cas
de la cocotera,
encenem el gratinador
i li donem
última mitjoreta
de gratinador.
Per daurar-lo bé.
Per daurar-lo bé
del damunt.
Aquesta última mitjoreta
normalment jo la faig
abans de menjar.
O sigui,
a veure si m'explico.
El capó al coc
el dia abans
de Nadal,
per exemple.
És que els reposats
estaran més bé.
Sí,
estaran molt més bons.
Queden més confitadets,
xupen tots els sucs
de la poma,
de veritat
que queden molt més bons.
Llavors el deixo
a dintre del forn mateix
i el dia següent,
just abans de dinar,
mentre estem tombant
i preparant
i això,
li poso baix de tot
del forn,
engego el gratinador
i el torro.
Li dono una miqueta
de color per fora.
De pas l'estic acalentant
i li estem donant
l'última cocció.
És així de senzill,
no té més.
De tant en tant
amb un cassó,
si voleu,
aneu regant pel damunt,
agafeu els sucs
que van caient a baix
i aneu regant
i ja està.
Herbes,
una miqueta de farigol
i va bé,
una miqueta de llorer,
però tampoc no cal
complicar massa la vida
que de veritat
que queda molt bo
tal com us ho he dit.
A més,
un plat d'aquells
que tenen èxit,
segur que no té més
i per cuines novells,
aquells que no s'han atrevit mai,
doncs aquest any
podria ser l'oportunitat.
És que inclús per gent jove
que jo que sé
que estigui aquí estudiant,
que no pugui anar a casa,
que jo que sé,
que són dos a casa,
un pollestret,
un pollestret de corral.
Amb la mateixa tècnica.
La mateixa tècnica,
sí, sí, sí.
Menys temps de cocció,
evidentment,
però la tècnica la mateixa.
És que es pot fer
amb qualsevol bitxo.
Tenim el caldo de Nadal
amb tot allò
que implicava el capó.
No pot faltar,
ja sigui per un dia
o un altre de les festes,
doncs una sopa de peix.
Una sopeta de peix o...
A veure,
jo vull...
Que teòricament
també teníem el caldo
aquell de les galeres
i del fumet
i tot això ja fet,
no?,
l'altre dia.
Sí, sí, sí.
Ho hauríem de tenir fet,
com a mínim.
A veure,
si tenim aquell caldo fet,
perfecte,
perquè ens queda molt poc
ja per fer, no?
Jo el que volia sugerir,
a part,
és posar-hi una cosa
diferent a dintre.
Jo hi posaria dintre
uns raviolis de peix,
de marisc o de rap,
dintre d'aquest caldo,
perquè així,
doncs,
li donarem també
una miqueta de personalitat
i una cosa una miqueta diferent
per aquestes festes.
És que tu avui
ens vals a explicar
maneres diferents
de fer la sopa de peix.
Sí, sí.
La sopa de peix,
la bullavesa de tota la vida...
La bullavesa de tota la vida
que està lligada amb pa.
O una crema.
Una crema de marisc,
diguem-ne o de peix,
que llavors el que fem
és com totes les cremes
se lliguen amb patata
i una miqueta de sap al gustet.
O també una cosa
que en castellà
se'n diu bisque,
o en francès,
que és la mateixa sopa de peix
lligada amb arròs.
Amb arròs o amb sèmola d'arròs?
Amb arròs.
Amb arròs.
Tu agafes arròs
per cada litre de líquid
i has de tirar uns 30 grams d'arròs,
més o menys,
30, 40, 50...
Depèn de l'espessa que la vulguis fer,
però aquest avís que massa espessa
a mi no m'agrada.
M'agrada allò que tingui aquella cosa...
Sembla un arròs bullit.
Sí.
Llavors, amb uns 30 grams per litre
n'hi ha prou, 30, 40...
Llavors la bulls,
la tens dintre la bulls
i la passes de cocció.
O sigui, l'has de bullir uns 30 minuts,
25, 30 minuts
i queda passadíssima de cocció
i llavors la tritures amb el túrmix
i t'ho lliga tot.
I et queda una cremeta lligada amb arròs
que queda molt bona també.
La gossada és diferent?
Sí, és diferent,
la textura també és diferent
i queda d'una manera diferent.
Jo escolta una cosa, Francesc,
una pregunta.
Jo és que recordo fa molts anys
que a la sopa de peix
hi havia qui li posava
aquell puntet d'absenta.
Sí.
Això es continua fent?
Sí, home, això.
Jo crec que és imprescindible.
Sí, sí, sí.
Fa molt de temps
que no sento parlar
de l'absenta a la sopa de peix.
Exacte, l'absenta seria
la paraula correcta,
el que passa és que ningú sap
el que és l'absenta.
Però realment és el que es diu
l'absenta.
És un licor?
Li diem al pastís
o li diem pernot
o li diem anís.
Que són les marques comercials, no?
Exacte, o li diem anís aquí.
El que passa és que l'anís,
com el coneixem aquí,
no és l'absenta aquella tan...
No és el mateix,
però aquí...
Perquè és molt més aromàtica.
Sí, sí.
L'absenta té més gustat d'herbes
i més...
Però doncs, bueno,
no deixa de ser aquest anís
que si no tenim res més...
L'absenta és allò
que bevien els intel·lectuals francesos
el maig del 68, no?
Sí, sí, sí.
Que agafaven unes...
Sí, sí, que està prohibida.
Està prohibida.
Està prohibida.
L'absenta com a tal està prohibida.
Exacte, però el seu, diguem-ne,
comercialitzat d'aquest licor,
doncs sempre la copeta d'absenta
a la sopa de peix ha anat moltíssima.
Que hi ha l'acostum de beure-la amb aigua
de la França,
es prenen amb aigua,
el pastís,
que és una absenta diluïda,
que és un sucedani,
perquè l'absenta, ja et dic com a tal,
està prohibida.
Sí, sí, no es comercialitza
tal com es destil·lar.
Sí, sí, sí.
Doncs sí, sí, a veure,
jo la sopa de peix
és el toc que li poso sempre.
O sigui, agafaríem la base
que teníem feta,
que aquesta base, com dir,
d'americana,
feta amb marisc.
La podem enriquir o no
amb peix,
això ja depèn del gust que vulgueu,
de si us agrada més fortetes
o més suaus,
però jo,
al ser una sopa de peix de Nadal,
no hi poso,
o sigui, l'aprofitaria tal qual.
Llavors,
li arrenquem el bull.
Per fer una sopa de peix normal i corrent,
el que farem és arrencar-li el bull,
tirar-hi un tap de absenta,
de pastís.
Sí, quan arrenqui el bull,
li tirem el tap,
li posem par ratllat,
d'aquest pa torrat i ratllat,
i la deixem bullir uns 10 minutets,
una coseta així.
I ja està,
ja tenim la sopa de peix feta.
Tota la vida?
No té més.
Si voleu,
la podeu allargar,
i va molt bé,
la fa molt fina,
una miqueta de rap.
O les ales,
o el cap,
o l'espina del rap.
El que passa és que aquella idea
que portaves d'afegir-hi,
doncs,
uns raviolis de peix o marisc,
seria amb aquestes textures?
Sí, sí, sí,
amb totes.
Amb totes hi va bé,
amb totes.
Acabo d'explicar aquestes,
i després anem pels raviolis.
Si fem la crema,
doncs agafem aquesta base
que ja tenim d'americana feta,
i agafem una cassola
i fem un sofregidet
amb una miqueta de ceba
i una miqueta de patata.
Llavors,
hi tirem la sopa de peix,
li donem un bull
que la patata estigui ben cuita
i triturem amb el tórmics.
Passem pel color del xinès
i tindrem una crema,
una crema de peix o marisc.
En aquest cas,
jo també hi posaria
aquell gotet d'absenta.
Jo els hi posaria en totes.
En totes hi posaria
aquesta miqueta d'absenta.
I si volem la visca,
com us he dit abans,
uns 30 grams d'arròs
per litre d'americana,
i també deixem bullir
uns 20 minuts,
25 minuts,
que es passi de cocció d'arròs
i també triturat
amb la trituradora
i passat pel color del xinès.
Veureu,
són tres maneres
completament diferents
de menjar la sopa.
Les trexures són
completament diferents,
però els gustos són boníssims.
I la base és la mateixa.
I la base és la mateixa.
Ja us dic,
si voleu,
la podeu enriquir
amb rap,
amb un cap de rap,
amb una cosa així
que li dona afinó,
però si no,
també amb les galeres
això ja queda molt bé.
Llavors jo havia pensat
per acompanyar
aquesta sopa
o aquesta crema
o aquesta bisque
de fer una cosa
una miqueta diferent
per aquest dia de Nadal.
Llavors prepararíem uns raviolis,
uns raviolis de rap
o de marisc.
Llavors,
és aquella tècnica
que m'ha explicat aquí
alguna vegada
d'escarxar
o agafar, per exemple,
gambes o els camarans,
pelar-les amb cru
i posar-les entre dos papers
d'aquests transparents,
entre dos papers films
i amb el tallant
o amb una cassó
o amb alguna cosa
escarxar-ho.
Llavors ens queda...
Donar-los un cop, vaja.
Donar-los un cop
i ens queda
pla, escarxat
entre els dos papers films.
Això ho congelem
i després això
ho podem treballar
com si fos un...
Com un carpaccio.
Com un carpaccio, exacte.
Llavors,
això ho podem fer amb rap.
Podem agafar rap.
A mi m'agrada
amb el rap tal qual,
però si vol el teu
el podeu marinar una miqueta,
o sigui,
podeu agafar el rap
pel tallau finet,
ben finet,
i el podeu marinar
amb què?
Doncs es pot marinar
amb llimona,
amb una miqueta de llimona
només,
es pot marinar
amb una miqueta de mostassa,
queda molt bo,
amb una mostassa
d'aquestes de Dijon,
d'aquestes granulades,
es posa unes hores,
només amb dues horetes
o així,
un castellat molt finet
o un cruç amb una horeta
ja queda bé,
o es pot marinar,
llavors aquí hi ha,
per exemple,
jo aquí,
amb aquestes sopades de peix
m'agradaria molt
fer aquests raviolis
amb bolets.
Se'n recordeu que vam dir,
els bolets que s'obrin,
els fregirem
i els congelarem,
on farem conserva,
farem un sofregidet amb ceba
i llavors els congelarem.
Doncs això ja tenim
la farsa feta del ravioli,
amb això.
Llavors,
si ho féssim amb això,
el rap o el marisc,
el podríem marinar
amb una miqueta de pols de ceps,
podríem fer cep sec,
tritural,
o comprar pols de ceps
que s'enven,
llavors tirar-hi una miqueta
pel damunt
i amb oli d'oliva,
posem oli d'oliva
i una miqueta de pols de ceps
i els deixem
una horeta
o dues horetes
a la nevera tapat amb paper film
perquè no faci crosta
i deixem que agafi
aquest aroma del cep al rap
o el marisc,
el que tinguem.
Llavors,
el traiem,
el posem entre dos papers films,
l'escarxem
i el congelem.
A l'hora de dinar,
ja arribem,
ha arribat el dia de Nadal
o el dia de Ser Esteve,
el dia que vulgueu fer
la sopa de peix
i poseu els plats
de cadascú
ja directament al plat.
Depèn,
per exemple,
si ho fem de rap,
fem un sol ravioli
al mig del plat
perquè quedaran grossos.
si són d'escamarlans
o de gambes
d'aquí de Tarragona,
en fem dos,
tres,
això,
alguns de cadascú
repartits pel plat.
Com els fem?
Doncs una base,
agafem això congelat,
li traiem el paper
i posem
al damunt del plat
fondo
de cadascú
un ravioli
o els tres,
una placa
o els tres
de base
i posem la farsa
que pot ser
aquest sofregit
que hem dit de bolets
i damunt
una altra capa
amb aquestes
que tenim congelades
per tapar.
Sí,
o la gamba
o el rap
o el que sigui.
Això.
Tenim el forn
gratinar
ben fort,
la safata
ben amunt
i llavors
plat per plat
el passem
pel forn,
30 segons
perquè ens agafi
una miqueta
de cop de calor
aquest raviol
que estava congelat.
I llavors
el posem a la taula
ja
i cadascú
o la senyora
es treu la sopera
i es va tirant
al davant de cadascú
s'ha d'estar bullint
ha d'estar
ben calentet
aquest caldo
aquesta crema
o aquesta visca
doncs tirar
damunt del plat
de cadascú
per tapar
aquest ravioli
o que el cobreixi
fins a la meitat
en el cas del rap
serà més gran
en el cas
de les gambetes
serà més petit
i tampoc
no busquem
que es cogui
perquè com que ja està marinat
ja ha estat congelat
ja l'hem d'aquest cop
hem de notar més el gust
per tant això
ho guanyem sense coure
exacte
i sobretot si és de marisc
i tant el rap
com el marisc
queden molt bons
així a mitges
i no fan angúnia
no patiu
que no és una cosa
d'aquelles que facin angúnia
situen una miqueta
aquest plat
en el calendari gastronàmic
de Nadal
perquè clar
és una sopeta de peix
que és lleuger
però això no és tan lleuger
per tant
home
un Sant Esteve
a veure
jo
jo ni Nadal
la sopa de galets
i això
el dia primer d'any
per exemple
no
un bon dia
és o la nit de Nadal
la noche buena
o la nit
del 25 al 26
o la nit del 26 al 20
jo crec que és un sopar
jo bec un sopar
amb amics
perquè jo crec
que els Nadals
els dinars són de família
i els sopars són d'amics
i llavors
doncs
aquest sopar
per amics
lleugeret
molt sofisticat
de gustos
i de manera de fer
i en canvi molt senzill
i si ho fem ara econòmic
ja que ens has organitzat
així com a amics
què posem després
i per què no fem una abans
per què no fem primer una amanidata
després una sopa de peix
alguna cosa molt lleuger
és que estem molt farts
una amanida molt variada
i aquesta sopa
que té la pasta
que s'ha incorporat
amb el verd
perquè penseu que aquí
que de sopa ja porta peix
vull dir ja és com un segon
amb un suc molt pronunciat
siguem atrevits
i fem això
fem una amanidata
o picar
d'aquelles molt alegres
sí
picar quatre coses de primer
allò que han sobrat uns pater
és que a vegades també
coses fredes
uns quarts
sí perquè les neveres
escolta s'omplen
s'omplen
uns quarts
unes cosetes així
un pastís d'aquests
uns canapés d'aquests
amb encià
i salmó
unes cosetes lleugeres
una mica de cuina d'aprofitament
també
perquè no es faci mal bé
de cos de primer
aquell mendongo
que vam fer fred
amb pa amb tomàquet
que havia sobrat una mica
que havia sobrat una miqueta
aquestes coses de primer
i de segon
aquesta sopa de peix
que és quasi com un suquet de peix
amb aquest ravioli
al mig
de segon
i ja està
i després jo crec que és una bona manera
de païr aquest Nadal
fantàstic
el tema aquest de la sopa
la crema o la visque
amb els raviolis
de marisc
o de rap
ha de ser realment
boníssim
i és una altra opció
per aquests dies de festa
què ens queda?
hem fet el caldo de Nadal
la sopa
el capó
el pròxim dia
podem fer
alguna cosa diferent
amb carn
avui dia que hem fet
alguna cosa diferent
amb peix
sí, podem fer alguna coseta
amb carn
i recordar una miqueta
els canelons
també
sobretot si voleu fer això
que hem dit avui
doncs mira el peix
el podeu anar a comprar
avui i demà
fer els raviolis i congelar-los
i ja els tenim fets
fes l'aventatge que tenim
ho tenim fet
i ho hem pagat a preu d'avui
molt bé
doncs Francesc Lleudó
com sempre ha estat un plaer
la teva companyia
gràcies per venir
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
molt bé
fins dijous que ve
moltes gràcies
bon dia
a vosaltres