Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
I la veritat, primer que tot, perquè si no se'ns oblidarà,
perquè se'ns va al cap quan entrem a la cuina,
el Francesc estarà dues setmanes que no ens acompanyarà.
Sí.
Però per sort per ell, és per un bon motiu, se'ns va de vacances.
Sí, marxem de vacances.
Potser em dir on vas o no?
Ah, sí, a mi m'és igual.
L'enveja ja ens l'ha donat a nosaltres,
compartim aquesta enveja amb tots vostès.
No, fa realitat un d'aquells somnis que sempre he tingut,
un somni, no ho sé, no sé si compartit per molta gent o no,
però doncs Cuba, no?
És una illa que no conec i que tinc moltes ganes de conèixer
i que tinc ganes de conèixer bé, vull dir, allò patejant-me-la,
no allò anant a l'hotel i a jaure, no?
Això ho intentarem fer uns quants dies al final del viatge, no?
Per recuperar-nos una miqueta, però sí, sí, mira, és una d'aquelles coses que...
A més a tu que t'agraden els cigars, aquests bons, el rom, tot això...
A mi m'esperen a l'aeroport amb una caixa de banos, així aixecada.
A més d'un lletre, m'aixequen una caixa de banos,
jo vaig cap a la caixa de banos i ja està, cap problema.
La pregunta, on se'n va el Francesc i la seva companya de vacances?
La resposta, el paradís, perquè tal com s'ha plantejat el viatge...
Home, tabaco, ron, companyia...
Companyia, aviam què diràs, que vas amb la dona, eh?
Sí, no, però són una gent molt macos, els cubanos.
Jo, pels que conec, són una gent molt oberta i molt macos,
tenen un país extraordinari, tenen un dictador també extraordinàriament dictador,
però doncs vull dir, alguna cosa s'ha de tenir, no?
Però, bueno, a més, jo crec que la Cuba de Castro, per desgràcia,
s'ha de veure abans que es mori, no?
I esperem que es mori aviat ja aquest home,
perquè doncs ja no hi ha cap més manera de fotre'l fora.
Doncs jo no vull que es mori mai ningú,
però com que aquest no hi ha cap més manera de fotre'l fora,
doncs almenys que es mori, no?
A veure, tota una declaració, al principi, Francesc.
Que tinguis bon viatge i aquestes dues setmanes,
doncs no tindrem l'espai de cuina,
tot i que intentarem, doncs aquest temps de l'absència del Francesc,
també continuar en aquesta línia de parlar de gastronomia.
En aquest programa d'avui,
complim algun compromís que vam adquirir la passada setmana,
i és que el Francesc va esmentar una recepta de la seva àvia,
que eren aquells macarrons amb canyella,
fets amb llet,
i ens vam quedar així una mica sorprès,
i diu, jo em penso que els he explicat alguna vegada.
Dic, mira, doncs com que no me'n recordo,
potser que els expliquem.
I diu, doncs saps què?
Hi ha posats,
explicarem altres receptes de l'àvia.
Sí, sí.
És que l'àvia,
sempre havia cuinat molt bé.
Jo és una persona,
jo sempre,
jo soc cuiner,
sempre he dit perquè he tingut bons cuiners a casa, no?
I començant per la meva mare,
sobretot millor que la meva àvia,
perquè a la meva mare li agradava el de més, no?
La meva àvia era més per obligació, no?
Era una cosa d'aquelles, doncs,
tradicionals,
que, pobra senyora,
després sí,
però al començament ni s'ho havia plantejat,
si li agradava o no li agradava la cuina,
era el que es feia i punto, no?
Llavors, doncs, és una altra cosa,
encara que cuinava molt bé també,
però a la mare a més li agradava, no?
Llavors, clar,
te posen unes coses a la taula cada dia,
estàs acostumat a menjar d'una manera que,
per força,
o has de ser cuiner,
o has de ser trecador de pizzas,
perquè no pot ser, no?
Vull dir, no...
I llavors, doncs,
bueno,
totes aquestes receptes tradicionals,
a més,
bueno, jo crec que tampoc s'apardaran,
perquè hi ha molta gent
que també s'hi dedica a recopilar-les,
però que val la pena conservar-les,
val la pena conèixer-les,
conèixer una miqueta la història, també,
perquè és, bueno,
és la nostra història, no?,
també, del país,
i com dèiem l'altre dia,
el que fa...
Diuen que som el que mengem, eh?
Sí, sí, sí,
i jo sobretot.
Sí, sí.
I el que volia dir és que
aquesta recepta,
el que té de romàntic,
diguem-ne,
d'història,
és que ve dels àrabs, no?,
de la Catalunya pobra,
de la Catalunya surt,
diguem-ne,
de la que ens va estar més temps invadida
pels àrabs,
i llavors és la que tenim més influència
d'aquesta cuina àraba, no?
La cuina àraba, per excel·lència,
és no tocino
i moltes espècies, no?
Això és una miqueta,
a grans trets,
la definició de la cuina àraba.
Llavors,
feien tant el flicandó
com els macarrons
amb canyella,
com amb moltes altres receptes,
per exemple,
aquí també tenim l'acostum,
almenys a casa,
de posar canyella
a la pilota del caldo,
també,
una miqueta.
Vull dir,
és una espècie
que no es fa servir
en lloc més del nord,
diguem-ne.
Però en general
s'utilitzen en dolç.
Més que en dolç.
En dolç.
Només es fa servir en dolç.
els flams,
les cremes.
I llavors,
totes les utilitzacions
amb salat
venen d'aquesta cultura àraba,
no?
Doncs, bueno,
sense més d'això,
comencem pels macarrons.
Macarrons amb llet i canyella.
Els macarrons
també tenen el seu punt,
la seva anècdota romàntica,
per exemple,
perquè jo,
quan l'àvia era viva,
li feia els macarrons
i no em sortien igual
que amb ella.
I no hi havia manera,
tu,
no hi havia manera.
I mirava jo
com ho feia ella,
allà al seu costat,
jo no era cuiner
en aquella època,
i venga,
i això,
i allò,
i com ho fas,
i ara aquí,
i ara allà,
i vale,
ja ho havia vist tot,
no?
Llavors l'entendria,
m'hi posava jo
i no em sortien
els macarrons de l'àvia.
A veure,
no em sortien,
no quedaven bons,
però no era allò.
Li faltava aquella cosa,
allò que diuen que enganyen,
no és veritat,
moltes vegades,
els cuiners,
vaja,
jo almenys no enganyo mai,
jo ho explico tot sempre
fins al final,
però a vegades
hi ha coses
que ni tu mateix
no saps de què passa,
no?
Doncs el truco d'aquests macarrons,
perquè els sapigueu,
després us explico
la recepta sencera,
és que es cremi
una miqueta la ceba,
o sigui,
la meva àvia
una miqueta despistada,
i llavors,
quan ja tenia la ceba
sofregideta,
doncs sempre se li anava
una miqueta a l'olla
i n'hi havia una mica
que se li cremava,
però una mica,
una mica de la ceba
se li quedava cremada.
Se'n fosquia.
Però fosqueta,
eh?
I allò li donava un toc
a aquells macarrons
que mai més
m'han fallat,
vull dir,
des de que deixo
que es cremi
una miqueta la ceba,
tinc els macarrons
de l'olla.
Són els mateixos.
Els mateixos, eh?
Llavors veureu
que és molt senzill,
la gràcia està
tallar la ceba
a daus
no massa petits,
d'acord?
O sigui,
si la piquem massa petita
amb una picadora,
això oblideu,
eh?
S'ha de fer a mà
i tallar-la,
doncs,
la mida de la ceba
d'una ungla,
d'una ungla d'home,
no d'aquestes de dona,
que són molt grosses,
però d'una ungla d'home,
d'aquests deuets així,
eh?
Aquesta mida.
Llavors els posarem
en una cassola,
amb una miqueta d'oli
i sofregirem aquesta ceba
a foc molt fort,
eh?
Perquè el que volem
és que es sobti,
no que es confiti,
d'acord?
Aquesta ceba
ens agrada durer.
I llavors
el que farem és això,
tirarem primer,
a veure com ho feia l'àvia,
és que ho feia al revés
del que jo feia normalment,
primer tirava
la carn,
primer tirava la carn,
això.
Abans que la ceba.
Abans que la ceba,
la carn picada.
Clar, perquè si no la carn deixa
normalment és al revés,
és que és la ceba
la que deixa anar l'aigua,
eh?
La carn de seguida
l'absorbeix
perquè no en deixa anar tanta,
però bueno,
ella ho feia així,
ella tira primer la carn,
eh?
La carn pot ser
una carn picada
de vedella sol,
eh?
O pot ser
meitat i meitat
tocino i vedella,
eh?
La recepta original
és vedella sola
perquè no hi pot haver
tocino
amb el tema dels àrabs,
però en antros
amb l'àvia ja m'hi posava
meitat i meitat,
eh?
Meitat vedella,
meitat tocino.
Llavors
la torrem,
aquesta sí
ceba,
d'acord?
Aquesta ceba
serà donar-li
uns toms
de foc fort,
eh?
I deixar
aquesta cosa
que hem dit
que cap al final
ja quan ja vegem
que ja està bé,
que se'ns cremi una miqueta.
Una miqueta.
Una miqueta.
Hi ha d'haver
algun trosset.
Que s'enganxi.
Que s'enganxi una miqueta,
eh?
Però només una miqueta
perquè si no després
fracassaríem tota la salsa,
eh?
Llavors,
quan ja ho tinguem així,
tirarem canyell amb pols,
eh?
Pel damunt,
d'acord?
Una miqueta canyell amb pols,
tres toms amb la cullera de fusta,
unes fulles de llorer,
una miqueta de farigola
i ella hi posava,
a vegades,
no sempre,
una cullerada o dues
de sofregit de tomàquet,
d'acord?
Que podem tenir feta a banda.
Es pot fer sense tomàquet
i es pot fer amb una miqueta de tomàquet,
d'acord?
També ella a vegades,
i són variants
que no canvien tant el gust,
encara que ho sembli,
a vegades també ho flambejava
amb una miqueta de brandi,
hi treia una miqueta de brandi
i flambejava,
d'acord?
La ceba i la carn.
Però a vegades no,
vull dir,
no canviava tant la recepta.
La gràcia està en aquest,
encara que sembli que canviï més
el conyac o el brandi
que la cremat de la ceba,
li donava aquella cosa,
aquella cosa especial,
era el cremat de la ceba.
L'altre són variants
que més o menys,
però no.
Sobretot aquí d'espècies
el que porta és llorer,
bastant de llorer.
O sigui, per exemple,
si estem parlant d'una recepta
per quatre persones,
que per quatre persones
normalment hi posaríem
uns mig quilo de pasta,
de macarrons,
serà molt generós.
Deuria mig quilo,
serien per cinc.
I llavors...
Que es compta uns 75 grams
per persona de pasta.
De pasta,
professionalment,
s'encompten uns 80.
80 grams.
Uns 80 grams.
També depèn del tipus de pasta,
perquè si són raviolis,
pesen molt més
que si és una pasta petita.
La pasta petita se'n posa menys
i la pasta grossa se'n posa més.
Llavors,
macarrons,
que és una pasta bastant grossa,
entre 80 i 100 grams per barba,
també depèn de qui tinguis a la taula,
si són nens o són gent gran,
però més o menys
van per aquí els tiros.
Llavors,
res,
ja tenim el sofregitat fet,
ho tenim tot fet,
llavors,
quan hi ha,
en té la canya i un remenat,
hi tirem la llet.
a més d'aigua
o una altra cosa
que hi tiraríem,
o nata
que hi tiraríem
amb altres receptes,
en aquest cas hi tira el llet.
I se n'hi tira bastanta,
o sigui,
ha de cobrir ben bé el sofregit
i n'ha de sobrar,
ha de quedar molt caldós.
Llet normal.
Llet normal i corrent,
eh?
Tirada tota de cop,
eh?
I després remenem,
rasquem bé el cul
per aquesta miqueta de ceba
que s'ha quedat enganxadeta,
que salti ben saltada,
eh?
I llavors,
aquesta llet,
la gràcia està
amb que arrenqui el bull
i per al foc.
No pot bullir gaire rato,
si no,
se'ns tallarà,
d'acord?
No ben bé tallat,
però queda separada,
d'acord?
Aquest llet només és
arrencar el bull,
que bullir un minut,
no ha de bullir més,
i per al foc.
I ja està.
Aquesta salsa,
el que vol,
aquests macarrons,
la gràcia que tenen
és que si els han de fer
per dinar,
millor fer-los
o el dia abans
o molt abans.
Han de reposar
com a mínim
una hora
o una hora i mitja.
Els macarrons,
no la salsa només.
Tot acabat.
tot acabat.
Perquè ara us explico
com hem d'acord
els macarrons.
La pasta,
l'hem de bullir
amb molta aigua
i molta sal,
unes ulletes de llorer,
i l'hem de deixar
molt crua,
o sigui,
no al dente,
sinó abans del dente.
És una pasta
que ha de quedar
molt crua.
Llavors,
la traiem,
la refredem,
la passem per aigua freda,
igualment.
La passem per aigua freda.
No tallem la cocció.
Tallem la cocció,
i llavors la tirem
aquesta pasta
ben escorreguda
dintre d'aquest caldo
de llet
amb tot el sofregit.
Llavors,
aquesta pasta
xuparà la llet,
perquè ja veureu
que la salsa aquesta
dirà,
hòstia,
però va a anar salsa,
no?
És super líquida,
no és ni bolognesa ni res,
això és molt líquid.
Què passa?
Doncs que la pasta
l'està crua
d'aixuparà tot aquest líquid,
tota la llet,
i tindrà el gust.
Però hem d'escalfar
aquesta salsa
quan tirem els macarrons.
La salsa ha d'estar calenta
quan hi tirem.
Ha d'estar calenta
quan tirem els macarrons?
El macarró fred
i la salsa calenta.
Però no...
normalment el que feia l'àvia
era bullir amb la pasta,
l'escorríem
i la deixàvem
en un bol
o amb la mateixa cassola,
eh?
I llavors fèiem la salsa
i de calent en calent
la tiràvem
d'un dels macarrons.
Remenaves,
tapes
i deixes.
I cada 10 minuts,
un quart d'hora
des tapes
i remenes una miqueta
els macarrons.
I veureu que xupen
absolutament tot el líquid.
No queda res de líquid.
Doncs són uns macarrons
completament diferents
als que mengem habitualment.
Molt diferents.
O sigui, la cocció
l'acaba de fer
amb fred
o amb semifred,
i el que es dedica
és a reinflar-se
xupant
tota la llet
aquella d'allà.
Llavors el que aconseguim
és que tot el gust
el tingui dintre de la pasta,
no?
I, bueno,
queden molt sueltos,
a més,
queden molt bons,
a més,
s'aguanten bé,
s'aguanten força bé
a la nevera
bastants dies,
com tots els macarrons,
eh?
Però vull dir,
la gràcia està
en aquest punt de cocció,
treure'ls bastant crus
i que s'acabin de coure
al xupar
tota la llet
perquè ja veureu
que aquesta salsa
quan la tingueu feta
és molt líquida
i pensareu,
ostres,
això d'una salsa
no ho és,
però és que no és una salsa,
és perquè xupin,
s'acabin de coure els macarrons
però fora del foc, eh?
Per tant,
la carpicada,
la seva,
la canyella
i les espècies
que era llorer,
fonamentalment,
llorer,
si voleu tirar una mica de farigola
i queda molt bé,
però...
Si volem tirar una mica
de sofregit de tomàquet
també,
si no,
no cal.
Molt poc,
molt poc,
o sigui,
a més,
és donar-li un toc
no ha d'agafar ni color, eh?
La llet,
que arrenqui el bull
i ja està.
I ja està.
I després els macarrons,
abans del dente els tanquem,
els tanquem,
els refredem
i els tirem a aquesta salsa.
Sí.
Llet,
aproximadament,
quina quantitat?
A veure,
si parlem de cinc persones...
Si parlem de mig quilo de macarrons...
De mig quilo de macarrons...
Un litre de llet,
bo, eh?
Un litre de llet.
Bo, eh?
Sí, sí, sí.
Bo,
si sobre salsa no hi ha problema,
perquè tota la que el macarrón
no pugui xupar
es quedarà baix al cul.
Llavors,
remenant,
no hi ha...
Però no en sobrarà,
ja veureu que ho xupa tot, eh?
Doncs jo crec que no els havies explicat mai.
Pot ser.
Ho dic perquè és una recepta
prou sorprenent.
És diferent, sí.
Jo no la recordo, aixer.
Normalment tota la pasta que es fa...
I mira que poso atenció, eh?
Quan expliques les coses.
Normalment tota la pasta que es fa
és una salsa espessa
i una pasta al dente
barrejades i menjades, no?
En aquest cas és una miqueta diferent
perquè és una tècnica molt bona, aquesta, eh?
O sigui, qualsevol tipus de...
O sigui,
normalment la pasta
li afegim una salsa per fora.
O sigui,
la pasta té un gust
i la salsa una altra.
Això ho podríem fer amb altres pastes,
amb altres tipus de pasta.
Des d'espagueti
fins a pastes més sofisticades.
Sí, sí, queda molt bo
amb moltes pastes.
Però sobretot amb pastes grosses, eh?
Amb pasta petita...
Però amb pastes grosses,
per exemple, aquí...
I pasta fresca?
Sí, clar.
Clar, sí.
Aquí jo recordo
que amb aquest el que anava molt bé
és aquell macarró ratllat.
Sí.
Aquell macarró ratllat gros,
inclús rodó.
Hi ha la varilla,
em sembla que en fa un de gros de rodó,
que no n'hi diu macarrons,
n'hi diu no sé què.
I està...
Queda molt bon.
Això amb pasta grossa queda boníssim.
Escolta,
ja posats en la receta
vas de l'àvia,
com feia la teva àvia?
El flicandó amb canyella.
El flicandó amb canyella.
Ja que parlem de la canyella avui.
Bé, aquest és un altre plat
d'aquells que...
de somni, no?
Jo quan entrava a casa
i sentia olor de macarrons
o de flicandó,
era d'aquells dies
que arribaves content.
i són plats molt senzills,
com veieu.
El del flicandó,
simplement demanar
carn de la colata
de la varilla,
tallada ben fineta.
I llavors el que farem
és amb una safata de plàstic
posarem una capa de carn
i pols de canyella pel damunt.
Una altra capa de carn
i pols de canyella pel damunt.
Així anirem posant
tota la carn estirada
damunt d'una safata de plàstic
que reposi amb la canyella.
De canyella, quanta?
Doncs bastanta,
com més que de sal
n'hi posaríem.
Bastant més que de sal
n'hi posaríem.
Sense por.
No passa res.
O sigui,
penseu també que
tot...
Posem, per exemple,
no és un tall de carn,
és la safata,
tot el planeta de talls de carn
i tirem la canyella pel damunt
amb pols, evidentment,
i ja us dic,
com si fos més que sal.
O sigui, es veu,
queda marronet tot.
Llavors una altra capa de carn
i una altra capa de canyella.
I així.
anem fent.
Això ha de reposar
mitja horeta,
com a mínim.
Aquesta carn també,
o sigui,
això ho podem fer
al començament de tot
i mentrestant ja ens posem
a fer el sofregit de ceba
i això
i mentrestant la carn reposa.
Llavors,
aquí la gràcia d'aquest recepte,
a part d'aquest marinat
amb la canyella,
és la ceba.
És que la ceba
és la clau.
Més que la ceba,
la manera d'estofar
o de fregir
o de sofregir
aquesta ceba, no?
Sí, també.
En aquest cas,
la salsa n'aporta
més que ceba.
Llavors,
el que estem
és molta ceba.
Però quan dic molta,
vull dir molta.
Això vol dir,
per exemple,
per cinc persones,
posaríem,
per cinc persones,
jo posaria
ben bé,
ben bé,
quatre cebes grosses.
O sigui,
això és molta ceba.
Perquè molta, eh?
Penseu que tota la salsa,
tot el que portarà
és ceba,
no em porta res més.
Llavors,
hi hem de posar
molta ceba
perquè, a més,
quan s'afegeix
s'encongeix
i es fon,
desapareix,
i llavors
el que hem de fer
és posar-n'hi molta.
Doncs aquesta ceba
la tallarem
igual que la d'abans,
com he dit abans,
mida un gló
del dip petit,
en aquest cas,
potser una miqueta
més petitona.
I aquesta sí
que s'ha de fondejar.
Aquesta s'ha de posar
primer
amb la cassola
ben calenta,
amb un oli d'oliva
verge ben maco,
una miqueta de sal
i tirar d'adintre.
No molt d'oli, no?
Si no quedarà la ceba
molt oliosa o què?
Una miqueta d'oli,
sí, en aquest cas,
una miqueta sí.
Després de tot cas,
quan estigui acabat el plat
podríem desengressar,
però ara de moment
per sofregir la ceba
una miqueta d'oli,
si no, no allò on...
Però doncs una miqueta
si a la ceba
li agrada l'oli.
Llavors ho tirem
i veureu que
de seguida
aneu remenant
hasta que baixa la temperatura
per la mateixa ceba
i llavors tapat sempre
i deixem que es vagi sofregint.
Anem destapant-la tant tant,
remenem i deixem que vagi sofregint.
I amb el foc mig
tirant a baix.
Quan la tinguem ben
fondejada, aquesta ceba,
llavors
simplement hi posarem
la carn a dintre
que ara us explicaré
que primer l'hem de rebossar
i fregir,
que això ja és el típic
del flicandó.
Del flicandó s'ha d'enfarinar, no?
A partir d'ara
serà tot igual
que el flicandó, no?
O sigui, agafarem la carn
que la tindrem
ja marinadeta
amb la canyella,
l'enfarinarem
i la fregim.
Sempre ho fem
amb una paella a part
perquè aquest oli
recremadet
millor que no toqui
després el flicandó.
Llavors la fregim
i l'anem tirant dintre
d'aquesta ceba
que ja estarà fondejada.
Anem fent, pum,
i l'anem posant.
En aquesta ceba
hi pot portar també el llorer.
Aquesta és la canyella
i el llorer
i van molt bé.
Llavors,
en aquest cas també
per cinc persones
dues fulletes de llorer
maques.
El llorer també jo aconsello
que estant al país del llorer
que no compreu llorer
amb pots.
No, home,
si el fresquet
és pesc,
és bo.
Val més
que sigui
en rama
d'algú
o d'una botiga
però en rama
no compreu llorer
de pot
perquè
potser té dos anys
o potser fa un any
que està en aquell pot
i no té aroma
ni tenen res.
Llavors,
a veure,
n'hi ha pertot arreu
de llorer,
és qüestió
de fer-se'n una miqueta
i penjar-ho
i deixar-ho
que s'assequi
una miqueta
i res.
I a més això
va bé
perquè aquells
insectes petitets
que es fan al rebost,
si tens llorer penjat
no hi entres.
Ah, no ho sabia això.
Doncs mira,
sí,
i funciona, eh?
Ah, doncs veus,
no ho sabia.
Penges una branca de llorer
en el rebost
i aquells petits insectes
del que fa la pols
i tot això,
doncs no se'n fan.
posats en receptes de l'àvia.
Sí, sí, sí.
Doncs això,
el mateix que la fariola
i el romaní, eh?
Vull dir,
són coses que no costa res
sortir una vegada l'any
a buscar-ne,
vull dir,
i en tenim per tot l'any.
Bé,
estàvem amb el flicandó
rebossat i frigit,
llavors aquí,
jo,
quan ho faig professionalment,
només rebosso la meitat
i quan ho faig per casa
ho rebosso tot.
Per què?
Doncs perquè professionalment
sempre intentarem
allògir les salses,
treure farina,
i aquestes coses, no?
I llavors,
rebossant la meitat,
t'estalvies la meitat de farina.
Ara,
per bo,
ho has de rebossar tot.
Sí, perquè,
de fet,
enfarinar i fregir la carn
és per espacir la salsa,
després no té un altre objectiu.
Sí, no té un altre objectiu.
Llavors,
nosaltres busquem solucions alternatives
professionalment,
però per casa,
per fer via i per fer-ho bo,
ho rebosses tot, eh?
Fregidet,
i ja directament dintre de la ceba.
Llavors,
quan ja tinguem tota la carn
i la ceba dintre,
ho cobrim tot d'aigua,
senzillament.
Aigua normal,
ni cal,
ni res, aigua.
Aigua, eh?
Ho cobrim tot amb aigua
i ho tapem
i fer xup-xup
com un flicandó
qualsevol,
d'acord?
Aquí la cocció ja depèn,
però una horeta
no us en lliurarà ningú,
d'acord?
I pot ser que sigui hora i mitja,
pot ser que sigui
una miqueta menys
o una miqueta més.
Aquí ja has d'anar a tocar la carn
i quan estigui al seu punt,
aneu al tanto
perquè si us passeu de cocció,
per bo,
us quedarà igual de bo,
però no sabreu el que mengeu
perquè es desfarà la carn
i queda com una pasta,
després tot.
Llavors,
a partir d'aquí
rectifiqueu de sal i pebre,
evidentment,
i ja està,
ja teniu el flicandó fet
boníssim per menjar.
Llavors,
l'àvia també feia variants,
no?
I afegia aquí,
queda boníssim,
boníssim,
boníssim.
Agafar unes costelles de pobra
que ni deien
que són l'aubergínia
tallada del baix
i fregideta,
en fregidada i fregida.
Doncs,
ben assecada
amb un paper d'aquests
de cuina
perquè no hi hagi molt d'oli
i la tirem dintre
del flicandó.
Li fem bullir
tres minuts,
amb l'aubergínia a dintre
i llavors queda tota morosida
i queda genial.
També s'hi poden...
Plats baixos en calories,
si s'hi fixa.
Sí,
home,
estem a l'hivern ara.
Sí,
però no fa tant de fred.
Després també queda molt bé
unes carxofetes també
amb farinades i fregides a dintre.
Algum bolet,
eh?
Algum bolet,
pèsols,
eh?
Però com veieu,
la recepta aquesta no porta ni pastanaga,
ni porta tomàquet,
ni porta res.
Sí,
perquè generalment el flicandó
sí que se n'hi posa,
no?
Sí,
doncs aquí re,
de re,
de re i queda gustós,
gustós,
gustós i boníssim,
boníssim.
Escolta,
jo crec que aguantarem dues setmanes
amb el record d'aquestes dues receptes
sense la teva companyia
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Realment els macarrons amb canyella
i aquest flicandó amb canyella
ens faran cavar-hi
amb aquests plats tradicionals,
eh?
Sí,
a més,
de veritat que agraden molt,
eh?
Si li agafeu el puntillo,
aquesta cosa de la ceba
i això,
jo ho sé perquè a vegades
amics del col·le
i amics de la universitat,
després,
que venien a casa
el dia que hi havia macarrons,
la gent al·lucinava per a tothom,
vull dir,
és un tipus de macarró diferent.
Jo n'he vist aquí a Tarragona,
n'he vist en alguna botiga
d'aquestes de menjar preparat,
he vist un macarró
amb el mateix color
que deu ser una recepta molt semblant,
o sigui que no és una recepta exclusiva
meva,
ni molt menys,
ni de la meva àvia,
però doncs és una manera
molt diferent
de preparar els macarrons.
També n'he vist a Barcelona
amb alguna d'aquestes botigues
de menjar
per emportar molt famoses,
d'aquestes del carrer
no sé què,
d'aquestes...
de les bones,
diguem-ne,
també n'he vist,
també n'he vist,
també n'he vist algun macarró
amb aquest mateix color
que es deu preparar molt semblant.
Són uns macarrons molt bons
i una alternativa,
per mi,
molt millor
que els macarrons amb tomàquet,
però això ja...
Ja vull dir que es cuina
tant la pasta
i de tantes maneres,
és un dels elements
que s'han posat més de moda.
I si ho proveu
amb pasta integral,
estan boníssims.
La pasta integral
és molt bona.
És molt bona.
Té gust,
està molt bé.
Francesc Lledó
del restaurant Marlot
de Tarragona
t'enyorarem molt,
però ens consolarem
pensant que t'ho estàs passant molt bé.
T'envejarem també alhora
perquè ens han d'enganyar.
Sí,
el que us deia,
si hi ha alguna revolució,
alguna cosa,
truqueu-me i faig el corresponsal.
Tindrem corresponsal
de primera mà a Cuba.
Ni que hi hagi una revolució
amb els cigars
i el rom i tot això,
estarà el Francesc
per revolucions i per coses.
Que t'ho passis molt rebeix
i aquí t'esperarem
amb els braços
i el micròfon obert.
Gràcies, Francesc.
A vosaltres.