.
A migdia saludem ja Jordi Bertran, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Afortunadament tenim oients que els interessa el que aquí s'explica i ens aporten els seus coneixements.
I la passada setmana se'n recorden que el Jordi va fer com una mena d'itinerari per determinades dates d'aquest mes d'agost que determinen moltes celebracions a molts pobles de casa nostra.
El cas és que davant d'una celebració, no sé si era Sant Salvador, va trucar un oient que va comentar que coincideix aquest dia.
Clar, el tema dels calendaris no es pensin en vostès, que és un tema senzill.
Per tant, el Jordi diu, saps què? Parlarem avui de coincidències, en aquest cas entre el calendari musulmà i el calendari cristià respecte a celebracions.
I he fet un cop d'ull així de llum perquè no m'ho deixa mirar gaire.
Ara s'ha sentit ofès.
I dic, això és interessant, per tant ho explicarem, però és que a més el Jordi també ens ha portat una música deliciosa avui.
Mira, ja la sentim.
Per tant ho explic collabció.
沒 hita ani de 봤ari, sentigui popiu, un puff de mauves luïنا.
Fins demà!
Fins demà!
Jo no sé a quantes fonts ens hem de remetre per definir aquest so, perquè clar, podria ser des d'una música medieval, una música amb arrelsa mediterrànies, musulmanes...
Què és exactament això que estem escoltant?
Això és un projecte de música popular que es fa a la zona occitana, és al sud de l'estat frances actual, i concretament es fa per un grup que lidera el Gerard Soqueto,
que és un personatge dels més interessants que hi ha en aquest moment en les noves músiques, les músiques folk, que s'estan fent a nivell europeu.
Curiosament, a més a més, aquí en aquest projecte participa una persona que és d'origen català, que és la Sandra Hurtado,
i que, bàsicament, el que fan és barrejar aquests aires que tu deies, costaria definir-ho, no?
Aquests aires, en alguns casos, musulmans o andalusís, no?
Que es van escoltant amb acords, doncs, de trobadors occitans, de trobadors medievals, de músiques de diferents èpoques, no?
I, en el fons, el projecte del Gerard Soqueto el que explica és que els musulmans van estar estesos per molts territoris, fins i tot a l'estat francès,
i van deixar la seva empremta, no?
Llavors, és un discurs, sobretot, basat no en el tema més mediàtic, que és el que ens arriba, doncs, d'islamisme, de violència, de guerra santa,
sinó un discurs cultural, no? És a dir, un tema d'entendre les civilitzacions més enllà de les religions, no?
És que, endavant del que configura el panorama de l'actualitat, de la notícia de la informació pura i dura,
i que fa referència als col·lectius musulmans, islàmics, etcètera,
clar, sembla que hi ha determinats col·lectius que, afortunadament, també estan interessats en buscar,
a través de la història o rescatar de la història, altres aspectes que, probablement, tenen absoluta vigència, no?
I la música pot ser un bon vehicle, per això.
Sí, sí, el que està clar és que hi ha diferents experiències d'aquest tipus,
des de gent com la Mariel Marbonet, que són artistes molt coneguts,
gent com aquest enregistrament que hem portat,
que és, evidentment, més allunyat dels grans públics,
però que, en tot cas, forma part d'un projecte de col·laboració
entre músics de diferents ideologies, de diferents religions,
i que, en tot cas, doncs, està fet amb una cura extrema, no? Diria jo.
Home, per posar el nivell d'aquesta cura, doncs, no sé, dir-vos que aquest projecte,
malgrat que té unes clars influències musulmanes,
ha estat auspiciat, doncs, per empreses com la Fundació France Telecom,
o, per exemple, per tot un conjunt d'esglésies de diferents països,
França especialment, però també alguna església catalana,
que s'ha acollit a això en la seva seu.
És a dir, per d'una manera o altra, per expressar aquesta voluntat
de rescatar els punts que hi ha de contacte entre les civilitzacions,
més que els punts de diferència que ens poden aportar a vegades les religions.
Doncs aquest és un fons perfecte per al tema que tractem avui.
Aquestes coincidències, mirem el calendari,
mirem el calendari i hi havia amb quines coincidències hi ha entre el calendari cristià,
que, com el Jordi, ho ha explicat en programes anteriors,
dels canvis que van experimentant al llarg de la història,
en els diferents períodes en funció una mica de transformació
de la mateixa església catòlica com a institució,
també van variar en determinades celebracions
i determinades maneres de fer dins del calendari.
Que després això es tradueix en festes populars.
Sí, això és una part més laica, no?
Una mica les conclusions que estàs,
o això que estem explicant avui en aquest programa,
és formar part d'un seminari que auspicia la Generalitat de Catalunya,
que és un seminari que es diu Diàlegs,
i que intenta, precisament una mica el mateix que el Gerard Soqueto,
he intentat trobar punts de contacte entre dues civilitzacions,
i més en un moment que, per raons socioeconòmiques,
aquesta civilització també apareix aquí, no?
Reapareix, podríem dir, aquí, no?
Llavors, bàsicament el que hem buscat és punts de contacte en el calendari.
L'altre dia la pregunta era concretament del calendari breu,
i vèiem com una festa hebrea canviava de nom i canviava de data,
quan s'assimilava amb el calendari cristià, no?
Això és un fet freqüent, és a dir, el que va passar l'altre dia,
aquesta pregunta, és una cosa molt habitual,
i ens podem trobar exactament el mateix amb el calendari musulmà,
perquè, de fet, els calendaris s'han anat superposant,
i és gairebé normal que si se superposen els calendaris,
també se superposin les celebracions,
i els elements distingus d'unes i d'altres, no?
Llavors, si fem una anàlisi, evidentment no parlem de totes, no?
Però hem d'entendre que quan parlem del món musulmà
parlem d'una extensió molt ampla,
que va des de l'Atlàntic, pràcticament,
doncs fins als territoris, doncs, de l'Àsia,
i això és un territori molt, molt, molt vast, no?
Amb la qual cosa hi ha algunes d'aquestes celebracions
que existeixen en uns territoris i d'altres no, no?
Al mateix temps també s'ha de dir que no tot el món musulmà
és un món islàmic, sinó dins del món musulmà
hi ha diferents, doncs, pràctiques, diferents, fins i tot...
Com en el món occidental, evidentment.
Exacte, no? I per tant s'ha de tenir en compte això, no?
O sigui, que hi ha algunes coses,
algun oient, doncs, de procedència d'uns musulmanes
que dius, doncs, això a casa meva no passa, no?
És normal, perquè, és a dir, evidentment,
en el món occidental, doncs, en uns llocs se celebra Santa Claus
i en altres els reis, no?
I ho trobem una cosa normal, o com a mínim en aquest programa
ho hem entès com una cosa normal, no?
En tot cas, aquest calendari, el que ens demostra
és que hi ha una sèrie de festes que existien en el món musulmà
algunes encara existeixen
i que tenen una correspondència amb la festa cristiana
amb la data, és a dir, nosaltres anirem analitzant-les
i veient que hi ha coses de coincidència
és a dir, per entendre'ns, si comencem
una festa musulmana de les més importants
que és la festa de l'Aïlat al Qadar
que és, en la traducció seria, nit del destí
vindria a ser una mica l'equiparable
a la nostra festa de cap d'any
és a dir, normalment...
Se celebra el mateix dia
el seu calendari és diferent
Exacte, aquí coincideix
per ells aquesta festa
tan important de celebració
que té un punt distingiu comú
que són els apes extraordinaris
en el cas nostre
se celebraria aquest cap d'any
o aquest inici ritual de l'any
a l'1 de gener
però els musulmans celebren
el dia 27 del Ramadà
celebren precisament el seu inici d'any
el seu cap d'any real
també amb uns apes extraordinaris
després de tots aquests dejunis que han existit
per tant, això és una coincidència
la manera de celebrar l'inici de l'any
encara que la data sigui diferent
perquè el calendari musulman que veurem
és que les dates es van corrents
els mesos es van corrents en funció de l'any
tot i que veurem que hi ha coincidències també
això es deu a una superposició
dels calendaris lunar i solar
que es combinen igual que en el cas nostre
quan dic el calendari lunar o solar
per exemple
nosaltres el divendres any
no cau sempre el mateix dia de l'any
sinó que com es basa en el calendari lunar
va avançant endavant o enrere
el carnaval igual
endavant o enrere
doncs el món musulmà igual
aquestes festes movibles
són les festes que es basen en el calendari lunar
i en canvi les festes que tenen una data concreta
es basen en el calendari solar
això és una suma
però per tant és una coincidència
no una diferència
sí, hi ha el fet que els períodes festius
es vagin regulant justament amb la lluna
exacte
després
per Sant Antoni
la festa de Sant Antoni
que nosaltres celebrem el 17 de gener
està detectat en molts àmbits del món musulmà
coincidint
no exactament el dia 17
però sí el dia 15 de gener
que també se celebra
en una festa pròpia
amb desfilades de cavalls
igual que nosaltres
i realment hi ha una pervivència molt evident
o dues pervivències molt evident
però sobretot una en els països catalans
que és un poble que es diu Vilanova del Còlea
que alguna vegada em sembla que hem referenciat
on hi ha unes desfilades de cavalls
però on es veu realment aquesta coincidència
és amb el tipus de guarniment
que porten tradicionalment en aquesta població
per aquelles casualitats de la vida
a Vilanova del Còlea
a 100 i escaig quilòmetres de Tarragona
hi ha una pervivència dels guarniments musulmans
dels cavalls
i tu agafes aquests cavalls
els trasllades al nord del Magreb
i veus que són exactament el mateix tipus de brodats
Per què? Doncs perquè hi ha una funció
diguéssim familiar
el poble se divideix en una sèrie de
podríem dir barris
i cada barri hi ha una rotació familiar
en la celebració de la festa
això va entingut que cada casa
tingui uns guarniments per tradició històrica
en alguns casos que es van reparant
de família en família
això permés que es vegin aquests guarniments
absolutament musulmans
en un poble actualment al 100% cristià
existeix
i es remet a aquestes desfilades de cavalls
de Sant Antoni que eren comunes
i que ells no
evidentment no dedicaven a Sant Antoni
però que sí
o no dediquen a Sant Antoni
però sí que fan el 15 del gener
una altra festa important
és la festa
la del
Id Alfitir
o en traducció
Pasqua del trencament del dejuni del Ramadà
que vindria
de seguida veurem els elements
distintius
és una festa variable
en aquest sentit
és com el calendari lunar
i
es comemora amb batalles d'aigües d'olor
amb colònies
amb batalles de taronges
amb batalles de llimones
amb batalles de dolços
de flors
molt bonic tot
amb balls juglars
sí
en el fons
aquests elements
fixem-nos
la festa no
però aquests elements
de les batalles
apareixen claríssimament
amb les nostres batalles de carnaval
és a dir
de caramels
de taronges
de
de tomàques
sí
exacte
però avui en el fons
estem parlant
del mateix tipus
d'utilització
s'ha de tenir en compte
que aquí per exemple
mentre el calendari
la festa musulmana
en dins d'aquesta pasca
el trencament
del dejuni del ramadà
manté
tot un tema
de regals
nosaltres aquí sí que els
hauríem perdut
amb aquestes celebracions
de carnaval
no hi ha
però en canvi
hi ha molts elements
comuns
una altra festa
que hi ha
és un episodi bíblic
de l'antic testament
que és la venda
de Josep
el faraó
és un passatge
bíblic concret
que connectaria
molt també
amb tot el tema
dels hebreus
que en parlarem
un altre dia
però vaja
en tot cas això
aquesta venda
de Josep
el faraó
una festa
que se celebra
per part de determinades
comunitats musulmanes
coincideix totalment
en la nostra celebració
cristiana de Sant Josep
pràcticament
nosaltres la fem
el 19
ells la celebren
la nit
el 18 al 19
però ve a ser el mateix
exacte
per tant
hi ha una coincidència
com a molt clara
una altra festa
molt important
és la festa
del Neurús
que és una festa
que se celebra
el dia 20 de març
molt a prop
d'aquesta festa
de Sant Josep
i que
se realitzen
tota una sèrie
d'altarets
o majus
que se'n diuen
que són una sèrie
de construccions
molt efímeres
amb elements florals
serveixen
per perfumar
els carrers
i en alguns casos
hi ha algunes pràctiques
que s'han pogut contrastar
que la manera
d'utilització
de les flors
és molt comun
i per exemple
el fet
de fer créixer
una flor
a l'ombra
de manera que
no faci la funció
pròpia
del coloriment
de la flor
això
per donar uns tons blancs
a aquestes plantes
això encara és una pràctica habitual
amb algunes poblacions
del camp de Tarragona
i del Penedès
per corpus
per exemple
o per Setmana Santa
de Tifes
de Flors
és a dir
hi ha festes
que tenen un sentit diferent
però els elements
de realitzar-los
són elements comuns
un altre cas evident
és el dijous de l'arròs
o dijous dels ous
en el calendari musulmà
que correspon
amb el nostre
dilluns de Pasqua
perquè l'element
que es regalen
o que s'executa
són els ous
i els ous
aquí hi ha
aquella etimologia popular
que els ous de la muna
muna
en etimologia popular
vindria
és la mona nostra
és el pastís seu
la muna
és la mona
i d'aquí realment
aquest origen
del pastís
un pastís
amb ous
que encara
es pot veure
amb els antics
l'origen de la nostra mona
seria doncs musulmà
sí
el tipus de pastís
i sobretot
el fet de l'autorització
en aquest cas
jo podríem dir
que sí
ja el tema gastronòmic
ja es dona
per molt de si
perquè
ja sobretot
a la zona de l'Ebre
doncs
aquí podríem trobar
quantitat d'usos
determinats
encara
avui en dia
en confiteria
pastisseria
amb altres plats
doncs
que estan
absurdament
documentats
que provenen
de la seva
de la pràctica
de les cuines
musulmanes
en aquestes terres
si continuem
hi ha una altra festa
que és la Pasqua d'en Sara
Pasqua d'en Sara
coincideix
amb la nostra
l'edit de Sant Joan
23-24 de juny
i a més a més
amb elements comuns
distintius
ben aviat
identificables
les fogueres
al costat
de les figueres
fogueres nostres
ells al costat
de les figueres
bàsicament
per aquest tema
d'espantar
mosquits
i de les figueres
atreuen
per la dolça
del fruit
molts insectes
els jocs
de cavalls
o canyes
aquí hi ha hagut
dos jocs
que concretament
a Ciutadella
es mantenen totalment
són els jocs
de les festes
de Sant Joan
de Ciutadella
fins i tot
es manté
la celebració
per Sant Joan
d'aquí
que els protocols
estan estrictes
amb els jocs
de cavallistes
els jocs
d'altable
o del gerit
que són jocs
que bàsicament
el genet
intenta
o bé
donar un cop
amb una taula
de fusta
o bé
encertar
una anella
això són jocs
absolutament
practicats
en la Pasqua
d'en Sara
dels musulmans
i per tant
d'una manera
molt evident
també hi ha
el concepte
d'allargar
la nit
amb una revetlla
amb un ball popular
i amb un element
distintiu
que hauríem perdut
nosaltres
però que en canvi
seria originari
de les festes
musulmanes
de la Pasqua
d'en Sara
serien les disfresses
la gent es vestiria
d'una manera especial
per celebrar
aquests actes
coses que aquí
podem dir
que no existeix
una pràctica
com a mínim
molt coneguda
d'aquest tema
després la següent
festa seria
la festa
d'Himnaria
perdoneu la meva pronúncia
que coincidiria
amb la nit
de Sant Pere
el 28 de juny
i és una festa
també celebrada
amb fogueres
i amb rebelles
avui en dia
potser no tan
vives
les fogueres
de Sant Pere
però la gent sap
que pràcticament
era una pràctica
molt molt
molt comuna
també encendre
fogueres
per Sant Pere
la següent festa
aquesta ja és
molt clara
seria
la festa del Maulut
que seria
la festa
trobida com
l'anaixement
del profeta Mahoma
una festa
que coincideix
absolutament
al Nadal
perquè se celebra
el 25 de desembre
i se celebra
amb regals
i àpats
amb la qual cosa
una celebració
absolutament similar
a la nostra
exacte
aquí s'ha d'anar
aquell tema
que sempre és
tan enriquidor
i que els tres llibres
sagrats
de les tres religions
monoteïstes
hi ha un únic déu
són l'islamisme
el cristianisme
i el món dels hebreus
doncs
el judaïsme
els tres llibres
les religions
del llibre
que se'n diu
històricament
tenen moltes
moltes coincidències
i en el fons
aquesta en seria
una més
i ja fora
d'un calendari concret
el que podríem veure
és que hi ha una sèrie
de pràctiques
potser no tan assignables
en una festa
sinó que es poden veure
en un sentit
més proper
a una festa major
que se van alterant
el calendari
però que coincideixen
totalment
entre les festes
musulmanes
i les nostres
els musulmans
feien curses
de bous
i fan curses
de bous
en determinats llocs
antigament
amb participació
d'uns gossos
que la paraula
en català
no sé
és el gos
de la Rassalana
que és un gos molt
ferotge
que és un gos
que servia de guia
d'aquest tipus
de ramats
de bous
això coincideix molt
amb els nostres jocs
de bous
tan populars
en determinades comarques
molt vives
encara
les fantasies
que són
les carreres
de cavalls
on
s'assimulen
batalles
i a la meitat
al nord del Magreb
es continuen celebrant
al Marrakeix
existeixen
diverses poblacions
les carreres
de la pòlvora
si són els nostres
moros i cristians
en el fons
també
en alguns casos
amb descarregues
d'arcabusos
en molts casos
amb cavalls
existeixen
una altra pràctica
comuna
també s'estendria
per la resta
del calendari
d'aquesta sí
que en vam dedicar
un programa
és de totes les que hem parlat
l'única
que hem dedicat
un programa específic
seria aquesta
que seria allò
de les rogatives
de pluja
en què la gent
anava a aquests
santuaris
que en diuen
els moravits
els moravitos
en castellà
que són aquestes
construccions
en pedra seca
que a València
s'ha fet aquesta reconstrucció
que és la ruta
de la mitja lluna
que comentaves un dia
que comentàvem un dia
per tant
aquesta sí que
seria una cosa
molt comuna
però és que després
els turcicaballets
les cotonines
cavallins
de les nostres festes
aquestes
petits elements
també
els musulmans
els
els practiquen
encara
i hi ha fotografies
de diferents països
en batalles
de cavallets
entre cavallets
és lluita
i això existeix
o casos molt més concrets
ja com el cas
de l'Iran
doncs on la Universitat
de l'Alcani
està fent un programa
de cooperació
on hi ha
a través
de l'extensió
doncs dels monarques
espanyols
en tot el segle
d'or espanyol
es va traslladar
el que serien
els passos
de Setmana Santa
espanyols
amb tot
el barruquisme
podríem dir
d'aquesta festa
per eliminar
les figures
populars
perdó
humanes
més populars
que hi ha
a les Setmanes
Santes
andalusos
per exemple
mantenim
l'estructura del pa
sense les imatges
sense les imatges
i substituïdes
per unes figuracions
podríem dir
que representen
en aquest cas
passatges
del món islàmic
del Corà
per exemple
exacte
però clar
el Corà
el que prohibeix
és la representació
de la figura
de Déu
i per tant
això és una adaptació
però la festa
aquesta
encara existeix
i
doncs
es pot comprovar
de diferents maneres
però
els passos
són una cosa evident
les guarnaments florals
també
serien una altra cosa
molt comú
en aquests passos
i després
hi ha una cosa
no en aquest cas
l'Iran
sinó l'Iran
que precisament
va sortir
arran de tots
aquests incidents
que va haver
fa poc temps
doncs
quan va
quan es va
produir
la
invasió
nord-americana
de l'Iraq
el que
el va succeir
i van sortir
imatges
de zones
de l'Iraq
que celebraven
ritus
que havien estat
prohibits
recent
durant molts anys
per al poder local
sí
tothom s'escandalitzava
d'aquelles flagellacions
exacte
ja hem mostrat
la paraula
és a dir
aquestes flagellacions
en el fons
les compareu
i són
amb els picaus
per exemple
per tant
aquí
a la zona
de l'Iran
i l'Iraq
hi ha tota una sèrie
de transposició
de cultura
en el cas
de l'imperi espanyol
que va anar
molt lluny
més del que la gent
es pensa
la Universitat de Alacant
té un equip
d'investigadors
desplaçades allà
i estan fent
tota una sèrie
d'interrelacions
molt curioses
que a més a més
estan documentades
ja en vídeo
en fotografia
i per tant
que a si més
no sorprèn
evidentment
no és el mateix
l'Iran
has posat un exemple
molt curiós
que quan van sorgir
aquestes imatges
a l'Iraq
com una recuperació
d'aquests rituals
des d'aquesta visió
tan occidental
tan etnocentrista
quina barbaritat
quines coses
fan quan realment
aquí
en el període
de Setmana Santa
assistim també
en determinades zones
de l'estat espanyol
espectacles molt similars
de l'autoflagellació
concretament
l'equip
de l'Alecant
que estava seguint
aquesta situació
és l'encapçala
Josep Francesc Cotillas
un doctor
de la Universitat de l'Alecant
concretament
explicava
que és un fet
absolutament
tradicionalitzat
on no hi ha
cap d'altaball
sinó que al contrari
igual que en el cas
dels picaus
hi ha unes pràctiques
diguem-ne
sanitàries
bàsiques
que garanteixen
la cicatrizació
d'aquestes ferides
que són absolutament
supervisials
i que en molts casos
són molt aparatoses
perquè la sang
sempre és aparatosa
però
vull dir que
no estem tan allunyats
és a dir
en les situacions
d'uns i els altres
hi ha moltes més coincidències
de les que
ens pensem moltes vegades
suposo que un dia
farem també
exactament
entre les altres cultures
perquè n'hi ha més
els purismes
amb això dels calendaris
doncs
no
hauríem d'entendre
que sempre s'hi han barrejat
molt
també és important
i aquí hi ha
una sèrie d'associacions
a Catalunya
que també ho estan fent
moltes vegades
quan fins i tot
nosaltres
en aquest seminari
de cooperació
entre els dos mons
intentem fer
és a dir
hi ha gent
del món musulmà
que explica
o sigui
que descobreix
celebracions
del món
musulmà
és a dir
el fet
que el Marroc
sigui diferent
d'Egipte
ha de generar
lògicament
que hi hagi un coneixement
de les mateixes
celebracions
perquè
d'aquesta manera
si els hi descobrim
que en un país
de cultura
musulmana
hi ha una cosa
que és
molt propera
a la cultura
que en aquest cas
els està acollint
és un vincle
que permet
de veure
que hi ha punts
en contacte
que no només són
diferències
i per tant
entenem
en aquests punts
de vista
és a dir
que és una manera
d'intentar
apropar
respectant
en tot cas
sempre
les diferències
que puguin tenir
cada poble
avui en el temps
dedicat a les tradicions
i la cultura popular
amb el Jordi Bertran
hem deixat
que entressin
uns aires així
orientals
la setmana vinent
haurem de tornar
a casa
perquè clar
ja estarem immersos
en plena festa
de Sant Magí
pràcticament
Jordi
bueno
de totes formes
això jo crec
que també està bé
perquè es va veient
una mica
a mesura
del que
quan en quan
algun oient comenta
és important
també
crec que
saber adaptar
el programa
al que en algun moment
sorgeix
i en aquest cas
si hi ha un tema
és allò de les peticions
de tota la vida
que si vostès
tenen desitj
que parlem d'alguna cosa
el Jordi ho prepara
i ho parlem
sempre en la mesura
del possible
faltaria més
Jordi Bertran
com sempre ha estat
un plaer
que hagis vingut
avui a la ràdio
i t'esperem
la propera setmana
molt bé
moltes gràcies
la setmana que ve
d'aigua
d'aigua
haurem de parlar
ja
mira
abans de tot
parlem ara
de la fira
del Camp Català
això també entra
dins del calendari
de festes
si ha de caure aigua
que caigui aquesta setmana
sí la setmana vinent
no i diuen que no
te'n recordes
que era la setmana passada
que parlàvem
dels homes del temps
sí que tenia molt d'èxit
el Tomàs Molina
tenia molt d'èxit
però
si posaves el Ricky Martin
i el Tomàs Molina
havíem que triaven
les senyores
perquè havia vingut
a fer una xerrada
amb un èxit
realment extraordinari
que vinguin
que vinguin
que vinguin
els homes del temps
que els direm quatre coses
gràcies Jordi
adeus
a altres