Title:

Psicologia i esport en l'adolescència

## L'esport com a unitat física i mental En aquesta conversa amb el psicòleg de l'esport **Fernando Revillas** i la cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, **Roser Barberà**, s'aborda la pràctica esportiva no només com un exercici físic, sinó com una unitat on el **cap i el cos actuen conjuntament**. Es destaca que l'esport és una eina clau per gestionar el complex pas de la infància a l'adolescència. ## L'abandonament de l'activitat física S'analitzen les causes per les quals molts joves deixen de fer esport en arribar als instituts: • **Models irreals**: La pressió per assemblar-se a esportistes professionals rics i d'èxit crea frustració quan l'adolescent veu que no pot assolir aquests nivells. • **Noves prioritats**: El descobriment del *sexe contrari*, les relacions socials i els canvis en el pensament (més abstracte) fan que l'esport perdi atractiu davant d'altres interessos. • **Pressió del sistema**: L'estructura competitiva actual sovint no deixa espai per al lleure o la simple activitat física. ### Competició vs. Competitivitat Els experts fan una distinció fonamental: 1. **Competitivitat**: Un desig natural de millorar i superar reptes, present des de la infància sense necessitat de grans conseqüències. 2. **Competició**: Una estructura formal amb *conseqüències* (guanyar, marcar gols, ser el millor) que pot generar estrès i un sentiment d'inseguretat. > "L'esport no hauria de ser fer-ho per ser el millor, sinó per gaudir-ne. La pregunta dels pares no hauria de ser 'quants gols has marcat?', sinó 't'ho has passat bé?'" ## Cap a un nou model esportiu Es proposa un canvi en el sistema per evitar l'abandonament precoç: • Prioritzar la **iniciació i l'aprenentatge** fins als 12 anys, evitant lligues massa exigents. • Fomentar l'**esport col·lectiu** basat en el grup d'amics i la diversió. • Crear activitats sense conseqüències competitives, com l'exemple de les jornades multiesportives on els nens canvien d'activitat cada 15 dies. En conclusió, no es tracta de buscar culpables (pares, entrenadors o federacions), sinó de buscar **solucions col·lectives** per fer de l'esport una experiència agradable que perduri en l'edat adulta.

["Psicologia de l'esport", 'Adolescència', 'Activitat física', 'Competició', 'Educació', 'Abandonament esportiu']