Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí. Home, els més coneguts
estan traduïts també, doncs,
hi ha l'Andreu Nin i d'altres
que han fet les traduccions més conegudes,
però bé, totes són
un... Bé, mira,
Màxim Gorky, la meva infantesa,
aquestes sí que són força
conegudes, no? Del Sostenici,
la Casa de Matriona,
les meves universitats, del Gorky,
és a dir, l'adolescent
de Dostoyevski també.
Dostoyevski també està traduït per ell.
és un bon...
Es pot fer, consultant la pàgina
web d'ells, es pot fer un bon
repàs a tota la literatura
russa i aprofitar
per llegir-nos totes aquestes
obres o relligir-les.
És impressionant, eh, Cristina? Estic mirant ara
això que es pot... És impressionant el volum de traduccions
que ha fet en Josep Maria Auell
al llarg de la seva trajectòria professional.
La feina que fa a vegades gent que, d'una manera
callada, d'una manera que passa
desapercebuda per la majoria,
de tots nosaltres, no? I que veus
que a vegades els hi costa
d'arribar al reconeixement, no?
Clar, i com dèiem, tímidament
sempre que comença
les persones que estan dins del món
de la literatura i fins i tot els lectors
a reconèixer i a valorar
la feina dels traductors i traductores,
que és fonamental.
I han de tenir un domini.
Sobretot quan agafem els clàssics
o contemporanis, no?
Són gent que han de tenir un coneixement
de la llengua molt gran,
de la llengua...
Hi ha qui es mira, ja, eh,
d'aquí és la traducció.
Quan agafo un llibre,
de què és aquesta traducció?
Ja has començat a mirar-ho, afortunadament.
És que la cosa pot canviar bastant.
I tant.
L'altre dia dèiem
que en aquest sentit
està sortint una col·lecció
que se'n fa càrrec
a l'Editorial Destino
i la Universitat Pompeu Fabra
que han engegat el projecte
Biblioteca Pompeu Fabra.
Aquesta col·lecció,
que de moment té cinc llibres
ja al mercat,
són noves traduccions
de clàssics al català.
Però clàssics universals.
Clàssics universals
i clàssics que arriben
des de l'antiquitat
fins al segle XX.
O sigui, que ja no són tan clàssics
perquè, per exemple,
el més recent
dins d'aquesta col·lecció,
diguem-ne,
és del Francis Scott Fitzgerald
en aquest costat del paradís
traduïda per Jerem Maria Folquet.
Un altre clàssic
no tan clàssic
seria
en el Paludes
d'Andrea Gida
traduïda per Núria Petit.
Les cròniques italianes
de l'Estendal
traduïdes per
Xavier Pericay.
També hi ha
les tragèdies
de Shakespeare
traduïdes per
Salvador Oliva
i
David Port
Copperfield
els Charles Dickens
de David Copperfield
traduïdes per
Joan Sallent.
és a dir,
això és una
una col·lecció
que ja vam insistir
l'altre dia
que té
importància
perquè dona
aquesta col·lecció
dona importància
a l'obra escollida
evidentment
i al traductor
que d'entrada
ja el col·loca
a la primera pàgina
cosa fins ara insòlita
que de vegades
havies d'anar
a la contraportada
per veure qui era
el que havia traduït l'obra.
Aquí ja surt
a les tapes
el traductor.
No res que no és
la nostra funció
però...
Hem de dir també
a veure
la persona que se'n fa
és Maria Tudó
és el director
de la col·lecció.
Que jo diria
pels títols
i els autors
que has esmentat
no és missió nostra
fer una falca publicitària
però seria allò
si féssim
llibres imprescindibles.
Sí, clar.
I és ben cert
d'aquells.
I suposo que
si anem a algun rus
hi haurà
en aquesta col·lecció
però encara no sabem
de qui serà
la tradució.
No, no, serà
de Josep Maria Güell.
Faria gràcia
francament
perquè és un traductor...
Sí, perquè d'altres
traductors força coneguts
d'autors russos
justament són morts
és a dir que
possiblement, mira,
podem donar una pista.
Molt bé.
Cristina,
què més ens has portat?
Perquè has portat
alguna novel·la
penso, no?
A veure,
us he portat
el tema d'aquest
del Josep Maria Güell
i després tenim coses
una mica
diferents, eh?
A veure,
volíem recordar
autors
que ja no són
entre nosaltres,
la mort de
Bàsquet
del Manuel Bàsquet
Montalbán.
Que per cert,
si vostès van
als prestatges
de la biblioteca
i perdona, Cristina,
els trobaran allà
on està la B baixa
de Bàsquet Montalbán,
els trobaran bastant buits.
Buits del tot.
Perquè de cop i volta
la desaparició
de Bàsquet Montalbán
ha fet que molts
lectors i lectores
hagin revisitat
la seva obra.
No trobarien cap llibre
de la biblioteca.
Això és una cosa
que passa sovint,
però bé,
el dir que la gent
està atenta
al que passa
i que aprofiten
quan un autor
és premiat
o malauradament
quan és mort,
doncs,
mira,
també és
enriquir-se
una mica
si aquell autor
no l'havies tingut
massa llegit.
Fixant la memòria
els millors moments
que hem compartit
amb un autor com era.
I que la biblioteca
serveix per això,
és una biblioteca,
és una gran col·lecció
de llibres
que sempre s'estan allí,
sempre estan esperant
el moment
que nosaltres
els volem anar
a visitar.
una altra persona
que s'amor
aquests dies
és Joan Perutxo.
Joan Perutxo
ja fa temps
que ell mateix
preparava la seva mort,
fins i tot
es va arribar
a acomiadar
dels seus lectors.
És una persona
erudita,
com pràcticament
ja no en queden.
I...
també ho volíem
recordar
perquè
a la biblioteca
tenim les seves obres
i que
l'editorial
Edassa
a finals del mes
de setembre ha anunciat
que traduiria
totes les seves obres
al castellà
i la primera
que sortirà
crec que ara
serà al novembre
si no hi ha caigut ja
seran les històries naturals.
És a dir
que tindrem
l'ocasió
de llegir-les
en català
i en castellà
per qui no...
Molt bé.
Qui ho prefereixi.
A veure,
una altra cosa
que tenim
doncs
canviem una mica
de registre,
no?
Anem una mica
al món
dels vius.
Les defuncions
dels vius.
A veure,
el Ferran Torrent
ens ha fet
una nova aportació
de la...
una segona part
de la trilogia
que va escriure
sobre la situació
política i econòmica
al País Valencià.
És una cosa
totalment
amb un altre registre,
totalment divertida,
una cosa
molt estripada,
molt en la seva línia,
molt en la seva línia,
molt crítica.
Especies Protegides.
És un llibre
que us recomanem
si voleu passar
una estona
distreta.
Després,
us voldria recordar
també
una obra
d'aquelles
que passen
desapercebudes
i que són bones
i són una de les que
prefereixo comentar
que no pas
venia a parlar
dels llibres
que normalment
parla tothom.
A veure,
l'autor es diu
Martí Rosselló,
és l'autor
d'una història
de fa temps
que es va escriure
que es deia
Anna K,
que va tenir força èxit
i ara
Martí Rosselló
l'hi han editat ara
però es veu
que l'obra
estava escrita
anteriorment
i es diu
Parelles de 3.
És una obra divertida,
amena.
És una novel·la?
Sí,
és una novel·la
però són
16 relats
en una mateixa obra,
16 històries
que retraten
aspectes absurds
de la vida quotidiana.
A mi
m'agrada
aquest tipus d'obres
perquè són gent
que hi posen
un ull crític
a qualsevol
de les accions quotidianes.
Són entretingudes
i distretes
i està bé
i amb qualitat literària.
I a més
són d'aquelles obres
que fan
que t'enriguis
una mica
de tu mateix
perquè poc o molt
moltes vegades
t'hi veus reflectit
en aquesta situació.
T'enrius de tu
i dels altres.
No és una obra còmica
però és una obra
irònica
i a més a més
que la crítica
ja està incidint
una mica
en el tema
que és una obra
que està bé
Martí Rosselló.
Martí Rosselló.
Parelles de 3.
I després
una altra
de les obres
que ja va anar
fent el seu calat
és
La pell freda
del Sánchez Pinyol.
No sé si
del Josep Sánchez Pinyol.
Crec que no
n'havíem parlat
cap dia
tot i que és
d'aquelles obres
que
la gent
se les va anar
recomanant.
És una obra
que aparentment
és de ciència-ficció
però que té
diferents registres
de lectura
que pot passar
com una novel·la
d'aventures
juvenil
com una novel·la
més de reflexió
per a adults
i que reflexiona
sobre temes
com el totalitarisme
o les dificultats
de conviure
amb tots aquells
que no són
com nosaltres.
Però bé,
la trama
és una trama
de ciència-ficció.
Però té una mica
l'estil
una mica
com el del Ruiz Zafón.
Aquests llibres
que són
per diferents edats
que no se centren
amb una franja
d'edat única
acostumen a tenir
força èxit
perquè, clar,
no es tanquen
amb un únic públic.
Tenen més possibilitats
de lectors
aquests llibres.
Bé,
de moment
de cosa nova
no us he portat res més.
Només, si voleu,
comentem una miqueta
el tema
d'un llibre
de xafarderies
pràcticament
que acaba de sortir.
Ah, sí, sí,
aquest dels Borbons, no?
De la Begoña Aranguren.
El de la Begoña Aranguren.
La Begoña Aranguren
que és la dona
del...
Villalonga.
Dona o ex-dona?
Ara no sé si s'han separat.
No ho sé.
Bé, però que està...
Que es mou en aquest moment
en aquesta cosa
de la Reialesa es mou.
Bé,
de la Reialesa
podem agafar...
De l'Alta Societat.
Però, contra...
Aquest és més aviat
és una senyora
de l'Alta Reialesa
però que em sembla
que ara s'ha posat
a dispotricar
contra aquesta Alta Reialesa.
És que...
Sí.
I llavors
es titula
Emmanuela de Dampier
Memòries.
Memòries.
Emmanuela de Dampier
Memòries.
Esposa i madre
de los borbones
que pudieron reinar
a Espanya.
Està editat
per l'esfera
de los libros...
Deu referir
als cosins
de l'actual rei d'Espanya.
Exacte,
els dos cosins
que van morir.
Un...
Ah, sí, sí, tots dos.
Van morir, van morir.
Sí, sí, sí, tots dos.
És ben cert.
I em comentaves, Cristina,
que sobretot les senyores
aquest llibre
us el venen a demanar
molt a la biblioteca, no?
Clar, perquè una senyora...
No deu ser molt d'històries
i només havia de xafaraderies,
pel que dius.
Home, tot té un context històric...
No és per res,
però és que els llibres
d'història a història
no tenen tanta demanda.
Per això faig aquest comentari,
no per una altra cosa, no?
Bueno, aquesta història,
crec que aquestes senyores
se l'han llegit
per les revistes,
en part, saps?
Llavors, és història.
No és d'ambientació històrica,
és història pura.
És història i de primera mà, no?
Però clar, ens explica
tot allò que normalment
els llibres d'història
no acabarien explicant.
A mi els són adraps bruts,
adrapets brutets
que hi ha a totes les cases, no?
Perquè si és un llibre
que té tanta...
No me l'he llegida,
però fa l'efecte
que té aquesta pinta, no?
D'una persona una mica
potser despitada
i que ara aquí explica...
Déu-n'hi-do,
però aquesta dona ha de ser gran, no?
Ara que ho penso,
perquè clar,
els cosins de l'actual rei d'Espanya,
jo també...
Sí, suposo que els 80 i tants
deu tenir.
Deu tenir una edat,
ja també.
Mira, tenen un llibre,
diu la dita castellana aquella, aquí.
Ho demanen molt,
que està aquí
i que és una visita
a aquesta vida quotidiana també,
que segons ella
tenen les famílies
i els parents reials.
Cristina, jo et veig dos llibres aquí,
que són per nosaltres també
o aquests són de més a més?
Sí, un llibre de...
Quan dic per nosaltres,
dic per comentar-los al programa.
Unes altres xafarderies.
A veure,
ara parlàvem unes mites
de les de la realesa,
ara parlarem de les de la televisió.
És un llibre escrit
per Mariola Covells.
N'has sentit a parlar jo d'aquest llibre?
Es titula
Mira-me tonto,
les mentires impunes de la tele,
de la tele, perdó.
I el subtítol seria
Així se hace la televersura en Espanya.
Jo és que tinc entès
que aquesta autora,
que té una formació
intel·lectual i acadèmica
molt sòlida,
va estar treballant
com a productora
en un programa
de la televisió valenciana.
Em penso d'aquests
que fan
que tothom es baralla
i diuen mal de tots
i tot això.
I es veu
que va sortir molt, molt,
fins al capdamunt
i ha fet aquest llibre
que està prorrogat
per la Carmen Alborg.
Que està bé,
que és curioset
i preocupant alhora,
perquè veus
tot el que hi ha
en darrere
de les càmeres.
Bé, doncs mira,
és un llibre
que no enganya gaire
pel seu aspecte.
Ja veus aquí
unes imatges
d'aquest del...
Sí, home,
aquí estan tots
el Pocholo
i tota la penya.
I la resta
no ho veiem clar
perquè estan d'esquena
perquè veiem una flamenca.
Però és una persona
que si una mica cansada
i una mica tipa
dels mals usos,
doncs...
s'ha de fer la telebesura
en Espanya.
Les entranyes, no?
De qualsevol programa
d'aquests,
de la manera
com es prepara
els personatges,
com se'ls va anant
escalfant, no?,
per dintre
perquè surtin
i surtin en antena
en el moment, doncs,
més punyent
de la seva història.
I que, bé,
ens n'anem passant
dia rere dia.
Amb aquest és el que
fa la cara
que aquest el demanaran
molt en presta.
és un llibre molt crític, eh?
Tot i que té
sembli un aspecte d'així...
No, no, aviam,
jo la sensació que em dóna
perquè és una persona
que ho coneix de dins, no?
Sí, sí, no?
I a més,
ho explica tot
amb exemples
de com es fan
i com es deixen de fer,
reprodueix fins i tot
en diàlegs
i guions de programes
per explicar
aquesta realitat
sota la seva perspectiva
de com es fa
la nomenada telebesura.
Ja està bé
que hi hagi gent
que es decideixi, no?,
a escriure tot això.
I a veure,
i un altre,
també d'un altre registre
molt diferent.
Ui, com ho pronunciarem, això?
Ibn...
Ibn...
Guarrac.
És un nom musulman
ara,
com un nom ara
m'hi ha dit, eh?
Bastant complicat
de pronunciar
per nosaltres,
però en tot cas
el títol
es pronuncia
molt més senzillament.
Es diu
Por qué no soy musulmán?
Ens diu...
Títol curiós, eh?
Por qué no soy musulmán?
Diu, Dios ha impuesto a todos los musulmanes
el deber de combatir a los no musulmanes
hasta que la ley humana
acabi reemplazada por la ley de Dios.
Això fa cara de ser polèmica, aquest llibre.
És un subtítol
molt aclaridor del contingut del llibre.
I a la contraportada
el que trobem és que aquest llibre
va fer una reflexió sobre
la religió islàmica feta
per una persona que ve d'aquest món,
similar a la que va fer
Bertrand Russell el seu dia
amb el cristianisme.
Ja està bé també de tenir
una mirada crítica sobre el tema
de l'islam quan
tantes mirades crítiques surten
sobre altres religions també.
És a dir, i el tema aquest
de substituir la llei de l'home
per la llei de Déu
crec que és
el kit de la qüestió.
És un llibre polèmic, encara no el tenim
catalogat.
El nom de l'autor és de difícil pronunciació per nosaltres
però el títol és
el llibre aquell que diu
Per què no soy musulman?
Segur que no n'hi ha molts,
vull dir que és fàcil d'identificar-lo.
I és una novetat editorial també,
és un llibre molt recent.
Sí, acaba de sortir per Ediciones del Bronce
del 2003.
Li poseu el numeret
i en quatre dies ja estarà, no?
Disponible als usuaris de la biblioteca.
Per cert, que tampoc no volem descuidar
un aspecte de la biblioteca.
Els usuaris ja saben que quan entren
generalment a mà dreta troben una taula
que està sempre amb una sèrie de publicacions
que monogràficament es dediquen
a algun tema d'actualitat.
Sí, això hauríem de comentar.
I aquesta setmana, doncs, evidentment,
l'actualitat passa per les properes eleccions
al Parlament de Catalunya
i aquí és on heu posat tots els esforços
d'aquest espai d'interès, no?
Sí, perquè ens ha costat una mica, no et creguis.
Hem demanat a tots els partits polítics
que ens oferissin propaganda electoral,
els seus continguts dels programes,
amb la fi i efecte que tots hi fossin presents, no?
I bé, tenim una mica d'expositor
dedicat als partits polítics,
amb els seus programes electorals.
Amb el que heu aconseguit, vaja.
I el que tenim algun llibre
d'algun polític que ha sortit recentment
d'àmbit català,
l'hi hem posat, no?
Aquest material, els llibres estan també,
doncs, es poden agafar en préstec,
com la resta de...
Sí, i la propaganda, doncs,
cadascú se pot agafar,
se poden endur a casa tot el material.
Que, d'altra banda, tothom és assequible,
però a la millor una persona, doncs,
diguem, m'agradaria tenir el programa
de tal partit, no?
I no el tinc.
Doncs, a la biblioteca,
aquesta setmana, ho tindrem exposat
fins dissabte.
Fins dissabte, perquè la llei electoral,
doncs, ja sabem el que marca
i el que determina.
Bueno, no sé si dissabte el podríem tenir.
Potser dissabte ho hem de retirar.
No, fins divendres.
Fins divendres.
Ara m'hi confors, és fins divendres.
Sí, divendres ho hem de tenir.
Cristina Barber, moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i presentar-nos aquests llibres.
No, no, ja ens has donat prou pistes
per decantar-nos per alguna publicació
o una altra aquests dies.
Llibres, tots ells,
que si no estan en presta,
clar, perquè els lectors de la biblioteca
són molt ràpids,
estan allà, a la biblioteca publicada a Tarragona.
Gràcies, Cristina, bona setmana.
A vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.