.
3 minuts, 3 quarts d'una del migdia,
continuem parlant d'aquest col·lectiu de persones joves
dins d'aquesta oferta que ara esmentàvem.
De l'estiu jove a la ciutat de Tarragona,
evidentment hi ha una oferta interessant i important
relacionada amb el món de l'esport,
amb el món de l'activitat física,
que tot i que sembla el mateix, no ho és
i ho comprovaran tot seguit perquè justament
d'això és del que parlem.
Avui, des de l'espai Fem Esport, l'espai que realitzem
en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports.
Una setmana més ens acompanya la seva gerent,
Rosa Vallonrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda i avui compartim aquesta estona de conversa
amb Josep Maria Cambra García,
llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport,
professor agregat de batxillerat.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia, gràcies per l'invitació.
Gràcies a tu per haver vingut.
Dèiem, no és el mateix activitat física que fer esport
i és que tots sabem, i és una cosa evident,
que fa molts anys allò, dèiem, és que la canalla no para.
Per què? Perquè la canalla jugava al carrer,
estava tot el dia en moviment.
Avui l'estil de vida que imposem als adults una mica,
aquesta manera de viure,
doncs fa que activitat física poca.
I exercici, doncs ja ho veurem,
perquè no és el mateix, oi?
Bé, sempre...
activitat física que esport i activitat esportiva.
Últimament estem fent servir la paraula...
Tu fas esport, no?
Sembla que sigui un tot, no?, l'esport,
i l'esport és una part de l'activitat física
que pot fer una persona.
L'esport, doncs, un centre per la televisió,
ha tingut una gran difusió a nivell d'olimpiades
i de federacions i tal,
però hi ha moltes altres activitats
que són la majoria d'elles,
que són les que estem fent normalment,
que és activitat física i no és esport, no?
Mai no n'hi havia hagut tanta preocupació,
sobretot cara als més joves.
Hi ha un problema de sedentarisme important,
i no només dels adults, no cal dir-ho.
Els adults fins a cert punt és raonable,
entre cometes,
però el que és molt poc raonable
és que els nens i les nenes
en un percentatge elevadíssim
tinguin problemes de sedentarisme.
Bé, és una de les conseqüències del progrés, no?
Vull dir, cada vegada tenim més facilitat
per desplaçar-se,
més tecnologia al nostre voltant,
i llavors això fa que hi hagi més sedentarisme.
Els que estem al camp de l'educació
ens estem trobant, per exemple,
en una classe, quan entrem a treballar,
a millor tens 30 alumnes,
preguntes i n'hi hauran màxim 10 o 8
que fan una activitat continuada.
La resta de gent no fa res més.
Va a casa, va a arena, veu la tele,
o algú surt al carrer,
però clar, en segons quines zones
tampoc se pot sortir al carrer.
Llavors, no fan cap altra activitat.
Llavors hi ha un problema de sedentarisme
i que inclús les entitats sanitàries
estan començant a detectar problemes d'obesitat
i altres problemes que venen relacionats amb el sedentarisme,
com pot ser malformacions a nivell de creixement,
obesitat per suposat,
una motricitat deficient en molts crius,
bé, tota la part més psicològica,
l'esforç o l'esperit de superació
que es pot tindre a través de segons quines activitats físiques,
la socialització a l'hora de fer el joc esportiu,
tot això queda una mica mancant-se
al no fer una activitat
com se podia fer abans als pobles
o a les ciutats més petites.
És que mai havíem tingut a l'abast
tantes possibilitats esportives
i mai l'havíem practicat tampoc l'esport
i l'activitat física.
Jo m'imagino que per la teva experiència
te n'has trobat, perquè això és palpable
i es veu, hi ha canalla que no sap córrer.
Sí, ens trobem.
Que quan arriba a l'escola, a la classe de gimnàstic
o a fer una activitat esportiva,
no saben córrer.
Ens trobem a tots els extrems ara, no?
Vull dir, ara hi ha la persona que és molt esportiva,
que sap fer molta activitat,
que té un nivell de condició física molt bo
i la persona que és, entre cometes per dir-ho,
molt petosa,
que no fa cap tipus d'activitat, no?
Que no ha practicat mai cap esport,
que no fa normalment activitat física continuada
i té unes mancances,
ja està inclús de salut, no?
I és com un cercle viciós, no?
Com que soc una mica petós, que deies,
no m'atreveixo.
Com que no m'atreveixo, cada cop tinc menys pràctica
i al final et queda en un cercle tancat
i aquella persona joveneta, a més,
que no només parlem des del punt de vista psicològic,
sinó de desenvolupament físic,
es queda allà que no sap ben bé què ha de fer.
És que em penso que hem canviat una miqueta
quan altres érem crios,
sortíem al carrer i jugar,
és a dir, feies un joc, una activitat al carrer
que avui dia no es fa per molts motius,
potser perquè no s'atreveixin a deixar els nens al carrer
o també perquè, vull dir,
funcionen molt amb les maquinetes, amb les televisions...
No, tampoc no hi ha molts espais al carrer,
és dels cotxes i de les presses.
No, però és un altre concepte, ja no hi ha és aquell...
Tu sortiries al carrer a la placeta a jugar
i això ja no existeix,
excepto en alguns barris molt concrets,
unes zones molt concretes, no?
Jo penso que també fa això que els nens no corren tant, no?
És a dir, és el que ha dit ell,
ha avançat a nivell tecnològic
i els nens s'estan més rato amb l'ordinador
o amb la maquineta o amb no sé què,
que jugant al carrer amb la pilota o...
Abans per anar al col·legi tenies que anar caminant
i tenies que anar millor a mitja hora caminant
o 10 minuts caminant,
ara et ve l'autobús a buscar casa,
vas al col·legi i quan baixes de casa
i agafes l'ascensor i...
Si miréssim, hi ha nens que no caminen en tot un dia,
per això que deies, no?
Llavors, clar, això és una lletra de canvi pel futur, no?
Vull dir, el criu que de petit no ha fet una activitat física,
no té uns hàbits esportius i higiènics de salut,
en aquest sentit,
quan sigui gran li sortiran un seguit d'enfermetats
i de carències,
doncs que això marmaran la seva salut
i els té inclús la seva longevitat, no?
Perquè això ho podem mesurar
en quanta freqüència de la pràctica esportiva,
el que és el més òptim, no?
A l'hora de fer esport.
Sí, a veure,
quan una persona vol tindre modificacions
amb el seu cos a nivell de millora
amb una mica de la força...
Que es noti, veja, la cosa.
Que a nivell estructural,
doncs hagin uns canvis,
com a mínim ha d'estar fent
entre 3 i 5 sessions setmanals.
D'una durada aproximada,
en funció de l'esport que facin.
Sí, en funció de l'esport,
en funció del nivell que es tingui,
hi ha moltes connotacions,
i això ho ha de veure el tècnic, no?
Que sigui adequat per cada persona.
Una persona que s'estigui iniciant
els dos primers anys,
que estigui fent entre 3 i 4 sessions setmanals,
és bastant correcta.
Separades entre elles,
que no siguin consecutives,
no fer 3 dies seguits.
Dilluns, dimecres, divendres i diumenge,
per exemple, no?
O les persones aquelles
que solament fan activitats
el dissabte i diumenge
i durant tota la setmana no fan res.
La majoria.
Això és el mateix, no?
Després, quan ja es té un cert nivell,
ja estem passant a 4 i 8 sessions setmanals.
Això ja és, ja, amb el llindar
d'entrar a la competició, no?
A l'esport més de competició, no?
Que hi ha alguns esports de competició
que no ho fan, no?
I diuen que fan competició.
I després, a l'esport ja del rendiment,
un esport a la gent que se'n va
al Car de Sant Cugat a entrenar
o que està amb un equip del rendiment,
aquesta persona està entre 6 i 10 sessions.
Això ja no ens toca a nosaltres.
I ens té, inclús, a nivell anecdòtic,
gent del Car de Sant Cugat
està fent 20 sessions setmanals.
Però això ja no és natural.
Això ja no és natural.
Entre una cosa i una altra,
hi ha un termomitge en aquesta paraula.
Estem parlant de l'activitat per la salut.
L'activitat per la salut
és fer de 3 a 5 sessions
d'activitat física.
No vol dir de fer esport.
Aquí a un crioli
hauríem de comptar les hores
que fa d'activitat física
dins de l'escola,
les que fa amb aquell esport
que s'ha apuntat perquè li agrada
i el que fa al cap de setmana
a la seva família.
I dins de tot això,
entre 3 i 5 sessions setmanals,
seria el correcte.
I això es fa des d'una activitat
diguem-ne arreglada
i una altra no arreglada,
perquè això també implica
una certa organització.
A veure, clar,
la joventut pot escollir
un esport més arreglat,
que és el que li entra
per la televisió,
pels diaris,
per el que s'està venent,
i llavors les activitats arreglades,
els esports aquests,
bàsquet, futbol,
voleibol,
hockey,
tots aquests esports
que estan més arreglats,
són esports
que tenen un factor competitiu
molt gran.
A vegades són una mica excloients
per a la persona
que no té una aptitud
molt bona per a aquest esport.
Llavors fa
que no tots
hi puguin entrar aquí.
Llavors hi ha un altre
ventall de possibilitats
d'activitats
o entre cometes esports,
perquè no tenen
una reglamentació exacta,
que també pot fer el crio,
des d'activitats aquàtiques
que no siguin competitives,
des d'aeròbics,
coses d'escalada,
activitats a l'aire lliure...
Més individuals, no?
Tant individuals
com a col·lectives,
però que no tenen
aquell factor
tant de la competitivitat
i que sigui
una reglamentació
i unes competicions
al cap de setmana,
que això moltes vegades
ara molts pares
estan una mica reacis, no?
No volen
que al cap de setmana
tindre'ls tots lligats
perquè el crio
vagi a competir,
volen que faci
activitat física,
però no anar
el dissabte i diumenge
al partit.
Jo penso que seria important
puntualitzar ara,
per exemple,
el fet que moltes vegades
els nens,
inclús ja amb 10 anys,
estan fent un únic esport.
Jo som bons
en bàsquet,
en futbol,
i llavors fa el que diu
Josep Maria,
evidentment.
Només que
fossin conscients
els adults
que els nens
han de provar,
i ara l'estiu
és un bon moment,
el nen que es porta
tot l'estiu fent bàsquet,
que ara se'n vagi
a fer esports aquàtics,
per exemple,
de l'aigua,
de la muntanya,
que vagi a fer esport d'aventura,
que vagi a provar
altres coses
que no coneix.
Perquè llavors
és com veritablement
estarà exercitant,
que és l'únic objectiu
que tenen.
I tanquem una miqueta
el ventall de possibilitats.
Digant amb això,
molts tècnics
que han estudiat el tema
estan parlant
que una persona
especialitzar-se
en un esport en concret
fins als 12-14 anys
no val la pena
fer una especialització.
No vol dir
que comenci a fer
una activitat esportiva
als 12-14 anys.
Ha d'haver fet
fins als 12 anys
un ventall
molt ampli
d'activitats
coordinatives,
de millora
de la seva estructura física
i tot això.
I llavors allí
ja escollir un esport
per què?
perquè és per la seva afinitat,
perquè li agrada
o perquè realment
té unes aptituds
molt bones
per aquell esport.
El que passa
que de vegades
ara comentàveu això
del cap de setmana
de les competicions
de les lligues escolars
i ara el porto aquí
i ara la porto allà
i de vegades
els pares
com que anem
com anem
i d'esport
i de gimnàstica
i de coses
ja fa l'escola.
La normativa
probablement sigui
poc generosa
en quant a hores
d'esport
que es fa de manera
arreglada
en els centres escolars.
Sí que ens trobem
tots els nois
que fins a primària
fins als 12 anys
s'estan fent
dues hores setmanals
d'activitat física.
Vull dir que estem
dins del que seria correcte
una miqueta
per sota
i molt just.
Dues hores setmanals
que haurien de ser
activitats molt...
Aquesta és l'obligatorietat
de la llei.
L'obligatorietat
per llei
a nivell d'ensenyament.
Tothom que està
escolaritzat
en un col·legi
tan públic
com privat
o concertat
teòricament
ha de fer
dues hores
a la setmana
d'activitat física.
Quan passem a secundària
la normativa actual
ja ens permet
si ho fem
una distribució
longitudinal
de dues hores setmanals
més dos
que poden ser optatives.
O sigui que pot haver
un noi
que tingui
dues hores obligatòries
i dues d'optatives.
En faria
quatre a la setmana.
Això ja comença
a ser una mica
correcte
però clar
solament és optatiu.
Solament hi haurà
els que han escollit allò.
Per exemple
al meu institut
fan dues hores
d'activitat física
i a millor
aquell quadrimestre
fan dues hores
de natació.
Estem parlant
d'una optativa
de quatrimestral
estem parlant.
El que tindria
que dir
és que ara
en la nova llei
d'educació
volen variar això
i volen baixar-ho
a una hora.
Ah, baixar-ho?
Baixar-ho a una hora.
Deia,
volen canviar
i dic,
mira,
em posaran més.
Perquè la religió
i algunes llengües
se'n s'ho menjaran.
Això és...
Vamos...
Hem de repartir
el pastic
una miqueta.
L'activitat física.
Llavors,
què passa?
Molts pares
que són conscients
que els...
Les ampes,
i les ampes,
si aquí estan treballant
ni força, no?
Llavors,
les ampes,
l'esport extracular,
doncs,
té que d'alguna manera
suplir aquesta mancança
en horari lectiu.
Llavors,
sempre hi ha hagut
una separació
de criteris
o una no concordància
de lo que es fa
dins de l'horari lectiu
i lo que es fa
a nivell extracular, no?
Llavors,
a nivell lectiu
es necessiten
uns tècnics
amb una titulació
i que han fet
una oposició
o que tenen
uns requeriments
de coneixements
i a nivell extracular
que vol dir
a les 5 i 1 minut
quan se surt del col·le,
doncs,
a partir d'aquí
això és la jungla,
no?
És a dir,
que podíem fer...
És a dir,
que dins d'una mateixa activitat
en funció de l'horari
i l'espai
s'exigeix
una titulació
o una altra?
Bé,
més que res
que quan és
exigència
a nivell d'ensenyament
exigeix
una titulació.
Però en les activitats
extraescolars esportives...
Llavors,
ja depèn una miqueta
la persona
que està organitzant
qui posa
en mans
d'aquestes activitats
les persones
professionals
que està posant
al davant.
No sé si ens entenem.
Perquè en quant a titulació
hi ha diferents modalitats,
no només llicenciat
en educació física.
Evidentment,
per exemple,
en un institut
és un llicenciat
en educació física.
En una primària
és un mestre
en educació física.
i llavors,
per exemple,
tenim els entrenadors
a nivell federatiu
que estan fent
un esport concret.
I llavors,
doncs,
hi ha uns graus
formatius
que no són ja
com a mestres
en educació física
que són a un grau inferior
que podrien donar
també tot aquest tipus
d'activitats
extraescolars
que en canvi
no podrien entrar
en un horari lectiu.
Si ara han sortit
d'aquestes titulacions noves
que és el que
substitueix
a l'antic
CFP
perquè ho coneixi la gent
que són els mòduls
de grau mitjà
i grau superior.
El de grau mitjà
que això està inclús
a cursa aquí a Tarragona,
el de grau mitjà
és de conducció
d'activitats a la natura
i el de grau superior
és animador
amb activitats esportives.
I aquest podria ser
una de les figures
que pot entrar
en aquestes
activitats
extraescolars,
aportar crius
que no fa falta
que sigui un llicenciat
però que tingui
uns coneixements mínims
per no fer coses
mal fetes.
I d'alguna manera
aquest treball
extraescolar
hauria d'anar-se
regulant
i l'ideal
seria
que la mateixa escola
ho relacionés
o tingués
una concordància
amb el que es fa
dins de l'horari escolar.
Ja no hi hagués
aquesta separació
tan estricta.
Això és difícil.
Els tècnics
que hi ha
dins de l'horari escolar
quan són les 5
ja el seu contracte laboral
acaba
i a les 5 i un minut
ja entra
tot el que és
extraescolar.
I llavors
sempre s'ha fet
aquesta gran separació
que jo crec
que va en detriment
de l'activitat física
pel jove
per la millora
de la salut.
Hi ha escoles
a la Sotarragona
que a vegades
no estan tan
descoordinades
les activitats
extraescolars
amb les
pròpiament
escolars.
però
llàstima
que no és ben bé
amb una
generalitat
molt gran.
O sigui
no és molt general.
Això és exclusiu
d'alguns centres
que sí que sé
per exemple
que mantenen
una relació.
Això és l'ideal
i treu-se un bon profit.
Ja per acabar
del que no hi ha dubte
i tots estem d'acord
partim
d'una base
que és la necessitat
que els més joves
facin esport.
No perquè facin
alguna cosa
i s'entretinguin
i no s'avorreixin
que s'han de divertir
fonamentalment
fent esport
sinó pensant
en el seu desenvolupament
físic
però també psicològic
i emocional.
A l'hora de triar
aquesta activitat esportiva
què hem de tenir en compte?
Sembla una
bajanada
però és molt important
perquè clar
depèn d'això
que la criatura
avorreixi
no avorreixi
no avorreixi
aquell esport
ho hem de mirar molt
això de quin esport
triar.
A veure
ha de ser una activitat
motivant
que el nen
tingui ganes
de tornar
el dia següent
el que no pot ser
és que sigui un càstig
i que el dia següent
vas perquè toca
que sigui adequada
la seva edat
en quant a freqüència
d'entrenaments
setmanals
a la intensitat
vull dir
no tots
poden tindre
la mateixa freqüència
la mateixa intensitat
en un començament
i que tingui
una continuïtat
vull dir
el gran problema
d'una activitat
perquè tingui millora
és que sigui continuada
el que no pot ser
és una temporada
després deixar-ho
dos mesos a l'estiu
i ha de tindre
una continuïtat
perquè la persona
vagi evolucionant
constantment
i clar
tot això
qui ho pot portar a terme
uns tècnics
que sàpiguin
el que es fan
hem de pensar
que l'activitat
extraescolar
si pretenem
que sigui formativa
i pretenem
crear jovençades
que és un dels objectius
hem de tenir
els nenos motivats
evidentment
és a dir
estem en una unitat
extraescolar
que tenim en compte
que tenim un avantatge
i és que els nens
van perquè van
a lloc on els agrada
i treballar
en una classe
en un horari lectiu
o treballar
en una hora
no lectiva
extraescolar
a vegades és diferent
perquè l'atenció
o la predisposició
dels nenos
és diferent
llavors jo penso
que és bo
que tastin
que aprovin
que aprovin
diferents
esports
i
i com deies
l'estiu
és una bona època
aquest dissabte
en parlàvem l'altre dia
també amb la festa
del joc i de l'esport
a partir de les 11 del matí
al Parc de la Ciutat
i recordem una vegada més
que encara resta oberta
el termini d'inscripció
de l'estiu
esportiu
poliesportiu
que organitza
el patronat municipal
d'esports
i que bé
aquí tenim la possibilitat
de passar
per diferents pràctiques
i tot
des d'un punt de vista
molt lúdic
i que s'ho passen
molt bé
molt variat
i molt divertit
i també els cursets
de natació
estan tots també invitats
si volen demanar informació
al 977-5502-99
els informarem
de totes les activitats
d'estiu que tenim
tant en piscina
com en activitat poliesportiva
continuarem incidint
en la importància
que té l'esport
en la població en general
en el col·lectiu més jove
en particular
gràcies per venir
una setmana més
amb Rosa Vallonrat
gerent del Pagnat Municipal d'Esports
gràcies a vosaltres
i moltíssimes gràcies
Josep Maria Cambra
llicenciat en Ciències
de l'Activitat Física
i de l'Esport
i professor agregat
de batxillerat
moltes gràcies
bon dia
Mercès
és la una
les notícies
repassem l'actualitat
nacional i internacional
però no marxin
perquè encara tornarem
a 30 minuts més
per parlar de teatre