.
Ara passaran gairebé dos minuts d'un quart de dotze del migdia.
Ja fa estona que el tenim aquí, és el Francesc Lledó del restaurant Marlot de Tarragona.
Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
Últim programa de la temporada.
Estem tristos, però clar, el Francesc no vindrà a la ràdio durant unes setmanes,
però ens ha deixat un munt de programes i receptes i coses que anirem reproduint fins al setembre que torni.
El Francesc fa vacances radiofòniques, però ens agrada dir que no fa vacances com a cuiner
i a casa seva el Marlot continuarà obert i més que mai ara en aquesta època de l'estiu.
Sí, ara l'estiu és una època de feina, sobretot a les nits.
Al migdia, la gent anem tots a la platja, jo no, però la gent aprofita lògicament.
Però sí, és una temporada que es treballa força bé a les nits,
i és agradable anar a sopar una miqueta tard, també és una època que se surt una miqueta tard.
Clar, clar.
Però bueno, doncs...
I a més és una activitat estigüent, aquesta la gastronòmica, no?
Sí, sí.
De dir, aviam, pots anar a veure una obra de teatre, una nit, un espectacle,
però dir aquesta nit anem a sopar, no? I et plantejas fer un sopar, allò...
Interessant.
El que no aconsello, que moltes vegades això ens passa,
és barrejar el teatre amb un bon sopar.
No, no, una cosa o l'altra.
O una cosa o l'altra. A més, teniu dues nits per cremar, no l'escremeu totes dues.
Clar, que és una llàstima.
El que avui estiu és molt llarg, no?
No, ho dic perquè a mi em sap greu a vegades gent que venen a casa a sopar...
Van de pressa perquè han d'anar al teatre.
I a les deu i mitja tenen que anar al teatre, no?
Llavors, a veure, per mi, mira, que vinguin, no, són diners i ja està, no?
Però vull dir, no és això.
Jo crec que el sopar s'ha de disfrutar.
Has de assegurar la taula, has de tenir temps per poder parlar
amb la persona que t'acompanya, amb els amics, amb els que hi vas,
i poder disfrutar de la fenya que fem en aquella cuina, no?
És que és això, que a més no és alimentar-se en el barlot
com altres restaurants d'aquest nivell, no?
És anar a gaudir del paladar, dels aliments...
Jo crec que sí, jo crec que el que s'ha de fer és anar allí relaxat,
amb ganes, amb gana també, que la gana és un molt bon client,
i disfrutar, disfrutar de la companyia, disfrutar del que fem,
disfrutar dels vins, però no amb la pressa i l'angoixa
que, ostres, és que d'aquí una hora heig de marxar al teatre,
és que, ostres, és que s'està retreçant això.
No, no, per això mengem una coseta ràpida a casa i ja està.
Sí, millor que... Sí, no, hi ha altres establiments de menjar ràpid
que fan aquest servei molt ben fet, no?
Però vull dir, doncs, prefereixo que la gent vingui a casa
a disfrutar una miqueta, no amb temps.
Que jo no sé si és una mica prematur parlar-ne,
però em penso que aquí al Marlota esteu ideant una fórmula
perquè molta gent que no coneix la vostra cuina
vingui al migdia amb un preu ajustat...
No sé si es pot explicar o no encara.
Sí, sí, sí, perquè...
Jo sé que és un tema que esteu treballant per donar a conèixer
la cuina particular del Marlota a un públic molt més àmpli.
Sí, ara, a partir d'allà, del mes d'agost,
volem muntar uns menús al migdia, uns menús econòmics,
de 18 euros, entre setmana, en a més,
o sigui, ho farem de dimarts a divendres,
perquè, doncs, la gent que moltes vegades no ha vingut
i encara no ens coneix, doncs, pugui venir i pugui veure el que fem, no?
Serà una oferta diferent.
Home, és un preu assequible pel tipus de plat i d'establiment que és, no?
Jo crec que molt assequible pel que fem
i poder tenir l'oportunitat de tastar coses, doncs,
de les que fem nosaltres habitualment, no?
Cuina moderna, però llavors sense oblidar aquell toc de sempre.
Sí, home, a mi m'agradaria treballar també els arrossos en aquest menú,
que és una cosa que toco poc jo normalment.
Tocar el peix del dia, aquest peix que habitualment no el pots treballar
amb una carta fixa perquè no hi és sempre, no?
I llavors, doncs, la rejada, per exemple,
aquella rejada que ha sortit pescada avui,
que no la pots veure aquell Sant Pere,
o aquest peix així més habitual,
inclús les maires, les sardines, tot això que podem veure a la peixateria cada dia,
doncs, poder-ho tocar.
I més que res, doncs, bueno, fer aquest espai als middies
per aquesta gent que o bé normalment no té els diners
per gastar cada dia amb aquest tipus de menjar, no?
Llavors, i té ganes de conèixer coses noves,
doncs, bueno, allí estarem.
El començarem ara aquest agost,
però el més fort jo crec que començarà a partir del setembre
ja de començar a treballar aquest menú.
Per tant, comenceu a l'agost,
però la intenció no és que sigui una cosa allò d'estiu,
sinó tot el contrari.
a consolidar-ho la temporada vinent.
Jo crec que això es consolidarà de cap a setembre a octubre.
Ara a l'agost, bueno, ho fem, doncs, mira,
perquè un dia s'ha de començar, no?
Ah, però ja que ho dius, ja que si estem de vacances,
dius, mira, anem al Marlott, que de dimarts a divendres ho farem.
De dimarts a divendres ho farem als middies,
i ja et dic, serà un menut d'aquests típics i tòpics
en quant al format, no?
Però no en quant al contingut.
Però no en quant al contingut.
O sigui, hi haurà uns primers a triar.
Normalment, la meva idea és fer de primer sempre una cosa verda,
una amanida del que sigui, una amanida,
però sempre que hi hagi un verd.
Un altre dels primers sempre ha de ser una verdura,
també donant-li les voltes per sempre aquest concepte, verdura.
I un tercer lliure, que li dic jo, no?
Tema lliure, no?
Allò com a redaccions del codre quan eren petits, no?
Tema lliure.
Segons tinguis la inspiració aquell dia i el mercat, no?
Exacte. I els segons, doncs, també tinc una idea bastant clara
que vull fer sempre que hi hagi un arròs, un peix i una carn, no?
I llavors, doncs, el peix, evidentment el peix del dia,
un arròs que anirem canviant,
podrà ser de bacallà, podrà ser del que, no ho sé, depèn del dia,
i una carn que també dependrà, doncs, ara a l'estiu,
doncs, potser, doncs, més coses més fresquetes i tal,
i a l'hivern, doncs, buscar més els estofadets o la cassera
cap a la tardor amb els bolets.
Una cosa, tampoc no molt extensa,
perquè no m'agrada fer coses molt grosses
perquè després et facin molt bé el que sigui,
una cosa que la puguis dominar, que la puguis vendre cada dia,
i sobretot que la gent vegi una miqueta
el que estem fent tant a nivell de tradicional,
d'arreus tradicionals, com a nivell de noves tècniques
i noves presentacions i noves maneres de fer les coses.
Doncs és una molt bona notícia,
que ara tinguem aquesta opció al migdia,
el menú de la casa, el menú del marlot,
a partir del mes d'agost,
i amb intenció de donar-li continuïtat
al llarg de tota la propera temporada.
Com que és l'últim programa de la temporada,
ostres, fruita, avui, eh?
Meló i Síndria.
Meló i Síndria, els reis.
Per mi els reis de l'estiu són les dues fruites,
cosines germanes, a més,
i que jo crec que són les més econòmiques,
les que agraden més,
i les que...
Bueno, en quina casa no hi ha hagut un meló o una Síndria?
Si tu parles de meló i de Síndria,
i això ha passat a la història francesa,
avui dia no podem parlar de meló i Síndria,
sinó melons i Síndries,
perquè ja tornem a estar,
com hem parlat moltes vegades,
com les patates, com les farines,
com els arrosos.
Cada cop hi ha més varietats.
Sí.
Inclús l'altre dia jo...
Mira, a mi també em sorprenen coses, eh?
Me van dir que segur que molts ja ho heu vist,
doncs mira, jo me'n vaig entrar ahir,
hi havia una Síndria barrejada amb pinya.
Què dius ara?
Empaltada amb pinya,
i que de dintre és de color groc,
un groc així...
Jo no l'he vist, eh?
Però m'ho han explicat ahir,
que es veu que és una barreja entre Síndria i pinya,
i bueno, que diuen que està bé.
I el gustet també és...
No ho sé, no ho sé.
Jo no vull ni criticar ni veurà,
perquè és que no ho he tastat ni ho he vist.
En principi la idea no em convenç massa,
però vull dir,
a la millor la tasto i quedo parant.
Tu recordes que l'any passat parlàvem d'aquesta cosa indignant, eh?
Les Síndries que no tenen llavors.
Ah, sí, sí.
Dèiem, no pot ser una Síndria de tenir llavors.
De gust,
jo encara no n'he menjat cap de tan bona com els de llavors.
Ara, si no en tenen i de més són igual de bones...
Doncs la veritat, millor.
Millor.
Però aquesta que dius de la pinya i tot això...
Sí, bueno,
jo l'única cosa d'aquestes que he tastat que m'agrada és la nectarina,
no?
És a dir, que ja fa molts anys que va...
Però tu te'n recordes quan es van veure les primeres nectarines
que tothom deia
Ai, mira, això flor d'un dia
i ara ja és una fruita que tenim tan assimilada
com el prèsac, la pera, qualsevol altra fruita
d'aquelles de tota la vida.
Sí, sí, sí.
Bueno, ja veurem què passarà amb aquestes Síndries, no?
Però és curiós.
Com es deu dir?
Com es deu dir?
No t'ho van dir?
Quin nom reben?
Ja et dic, és que és molt verd.
Això és d'ahir, és d'ahir a la nit, a més.
Pots fer molt el ridícul si vas a la botella.
Dona'm una Síndria d'aquí, estàs amb pinya.
Una Síndria i pinya.
Una Síndria i pinya.
Déu-n'hi-do.
Trucarem al Centre de Normalmentació Lingüística
a veure què ens diuen.
Síndries i melons.
Amb melons també, el que passa és que hi ha més tradicionals,
aquells petitets, individuals.
Sí, amb melons hi ha moltes varietats.
Hi ha el cantaluc, hi ha el verd aquest allargat.
N'hi ha molts, molts.
I a més, molt bons.
I de diferents gustos, no?
Això també és d'agrair.
I cadascun, per exemple, amb el meló,
si recordeu, fa temps us vaig explicar la sopa de meló.
Sí, aquella que posava una miqueta de vinet blanc.
Una miqueta de vin blanc, a poder ser de jagostràminer.
Busqueu un raïm jagostràminer en aquest vi,
que porti aquesta varietat, una miqueta de sal i de pebre,
i el túrmics ja està, res més, no?
Jo a vegades hi poso una miqueta de gel perquè estigui més fresquet.
Però, doncs, amb el meló cantaluc petit,
recordeu que els podíem fer d'una amb una, cadascú el seu,
i si no, agafem el meló gran i amb una sopera ho fem tot allà dintre.
Sempre, com que és tan senzill com el que heu sentit,
feu-lo al moment.
O sigui, si voleu, tingueu el meló ja amb el talladet de la pell,
separadet, amb els grills tallats,
però passeu-li el túrmics al moment i serviu.
Sí, però no costa res.
Perquè no costa res i les vitamines, la frescor,
allò de recent fet, la gent al·lucinarà.
O sigui, els agradarà molt més que no pas
si ja el teniu fet de fa noreta, no?
Ja us ho dic, com que no costa res,
el podeu tenir tot ja preparat dintre la sopera,
amb la seva sal, el seu pebre,
inclús els encenalls de pernil talladets,
si voleu acompanyar amb uns encenalls de pernil.
I res, abans de treure la taula i passeu el túrmics
i ho traieu a la taula, i ja està.
No té més.
No té més.
En el cas de la síndria, també us vull explicar una sopa,
que és una variant del gazpacho,
que a mi m'agrada moltíssim.
A més, no parlem de postres, parlem d'entrants.
De moment, sí, estem parlant encara d'entrants.
Jo aquest gazpacho que faig amb síndria
el faig amb una liquadora, per anar bé.
Si no, el podeu fer amb el túrmics,
o amb un got d'aquests trituradors.
Però en aquest cas, va millor la liquadora
i ja veureu per què, perquè porta poma, porta àpid,
porta... jo hi poso una miqueta de pastanaga.
Clar, això hem de fer-ho com si fos un suc.
Clar, i llavors això, tot ho liquo.
De totes maneres, si no teniu liquadora
i ho voleu fer amb el túrmics,
ja us diré quins ingredients no hi poseu,
i ja està, i queda molt bo també.
La diferència entre la liquadora i el túrmics
és que la liquadora queda molt clareta, massa potser,
i amb el túrmics queda més pastosa
i més agradable a la boca.
El que passa és que amb la liquadora
hi ha ingredients que els hi podem posar
i amb el túrmics no.
O sigui, té els seus avantatges...
Si no ens quedaria un puré.
Sí, té els seus avantatges i els seus inconvenients.
Doncs mira, si...
Pels que tenen liquadora a casa.
Pels que tenen liquadora,
hi podem posar l'hàpid,
en el cas del túrmics jo no l'hi posaria,
o n'hi poseu una miqueta,
allò és triturat també,
després del passar el procurador xinès ja quedarà,
el que s'obri.
Hi posarem res, un trosset d'hàpid,
poma,
ho farem per exemple una recepta per sis persones,
jo hi posaria per sis,
jo hi posaria tres pomes.
la poma,
a poder ser poma àcid,
aquest a Gramsmit,
perquè a la Golden també queda bé,
o a la Raineta,
o qualsevol d'aquestes.
El que passa que a la Gramsmit,
com que els gaspatxos són bons àcids,
doncs li donen molt bon gust.
Llavors, la síndria també,
de síndria,
doncs,
per sis persones...
Si posem tres pomes...
Sí, un tall d'aquests macos,
de síndria,
una rodància d'aquestes maques,
una rodància d'aquestes,
amb pinyols i tot,
de moment,
amb la liquadora ja els treu,
els pinyols.
Després, tomàquets,
en aquest cas hi posaríem dos,
dos tomàquets vermells.
I llavors,
també,
si és en cas de liquadora,
s'hi pot posar una pastanaga
i s'hi pot posar també
mig pebrot vermell.
Tot això barrejat
amb el seu vinagre,
la seva sal,
el seu pebre
i una miqueta d'oli d'oliva.
D'acord?
Triturat tot,
en el cas de la liquadora ja està,
i llavors posat
amb una miqueta de gel
i a la taula,
o refredat a la nevera també
i a la taula.
En el cas del túrmix,
l'únic que hi hauríem
de no posar
és la pastanaga,
perquè no se'ns triturarà bé
i al pebrot
l'hi podem posar igual.
Sí, perquè el gaspatxo
que fem amb el túrmix
l'únic problema
és que la síndria,
llavors el túrmix
l'hem de fer anar
poquet a poquet,
perquè si la fem anar molt ràpid
ens triturarà
els pinyols de la síndria
i no queda massa bé.
O l'hi traiem?
Sí.
Aquina cara de resignació
que posa.
Això dels pinyols de la síndria
em penso que et porta de cap,
eh, Francis?
Sí, perquè és que mai els treus tots,
perquè estan amagats
per tot arreu, no?
Però doncs va molt bé,
el tema de la licuadora
amb aquesta sopa va molt bé
i de veritat feu-la,
és boníssima,
o sigui,
és un gaspatxo,
el que passa és que
substituïm
tota la tomaca
per la síndria i la poma, no?
I ara penso,
una miqueta de menta
o herba bona aquí?
No li aniria?
Allò una miqueta,
un toc?
Perquè clar,
amb aquesta frescó que dius
que ens aporta
tants vegetals?
El que passa és que
queda com una crema de fruita,
com una sopa de fruites,
com un suc de fruites variades,
i amb aquest toc del vinagre
li dóna,
aquell record del gaspatxo,
amb aquesta miqueta de tomaca
també li dóna el record del gaspatxo
i no saps on ets,
no?
No saps si estàs al gaspatxo
o estàs bebent suc de verdures,
que és el començament
o el final de l'apa, no?
I està molt bé,
de veritat que és un plat molt bo.
Jo,
tant la sopa de meló
com aquest gaspatxo de síndria,
si després els passeu
per la màquina de fer gelats,
que ja la teniu preparada,
us sortirà un sorbet,
un sorbet o de meló o de síndria,
salat,
d'entrant,
molt i molt bo.
També, si voleu,
hi podeu afegir unes clares muntades
per donar-hi una textura,
però sense clares també queda molt bo.
Jo normalment els treballo
els dos sense clares,
però amb les clares
hi afegirà una textura,
aquí el gust de cadascú.
Així a l'estiu sembla
que sigui més atractiu
sense res més, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que la clara
li dona una textura a la boca
com de crema.
Molt més de sorbet,
molt agradable.
Una altra manera
de menjar el meló i la síndria,
que no són gaire coneguts,
almenys aquí,
és fer-los a la planxa.
O sigui...
Aviam,
a la planxa,
planxa?
A la planxa, sí.
Com si féssim un tall de carn o de peix.
Com si féssim un tall de carn o de peix, sí.
Això sí que no ho havia sentit mai.
Doncs està molt i molt bo.
Doncs expliqueu,
perquè si és ben curiós.
Hi ha dues maneres de fer-ho.
Una més tal qual,
o sigui,
talles el teu tros de meló
sense la pell
i agafes una planxa ben calenta
amb una miqueta de sal,
molt poqueta,
i pebre al gust.
Com si fessis un carabassó
a la planxa?
Sí, sí, sí.
I poses el meló,
quan estic ben calent,
el poses el meló damunt
i ja està,
a la planxa.
T'esperes que agafi una miqueta de coloret,
el gires,
et quedarà la planxa marcadeta,
l'altre cantó,
l'açucra que porta el meló
es caramelitza una miqueta,
li dona un coloret marronet
molt agradable
i després el gust a la boca
és boníssim.
I en quin moment de l'apa
et posem això?
Jo ara mateix
tinc un plat a la carta
que faig unes sardines
amb meló
fet a la planxa.
Per acompanyar unes sardines,
per exemple,
va molt bé.
Sembla curiosíssim,
això ho estàs explicant ara.
També, com a guarnició,
el quedar calentet
i aquesta miqueta caramelat,
doncs és una guarnició
que podria anar bé,
per exemple,
amb un foie,
amb coses que normalment
s'acompanyen amb coses dolces,
inclús amb una carn
d'aquestes pesades greixoses.
No ha de ser gaire madur, no?
El meló, sí,
sí que pot ser normal,
si és d'aquests que es desfan.
No, no, però consistent
però maduret.
Madur sí,
perquè l'açucre ajuda
a caramelitzar
quan es fa la planxa
a que quedi aquesta capeta marrón,
com més dolç, més bo.
Allò, un tomet i ja està.
Sí, inclús anava a dir
si el meló no us ha sortit gaire bo,
el que podeu fer
és afegir una miqueta de sucre
pel damunt de la planxa
i llavors posar el meló al damunt.
Per tant,
que us caramelitzarà de seguida
i llavors es pot cremar, no?
Però un palet
si no ha sortit massa dolç
té molt bo.
Meló a la planxa, increïble.
Queda molt bo, molt bo.
Ja et dic,
a vegades, per exemple,
fas carn a la brasa, no?
Allò,
cordé, una miqueta greixós i tal.
Doncs amb el meló a la planxa
va molt bé
perquè t'ajuda a tirar avall
des d'enllaca, no?
Sí, sí.
O fas, inclús, amb peix,
això, amb salmó,
que és una miqueta greixós,
sardines,
doncs qualsevol cosa
una miqueta greixosa
a l'estiu.
Unes sardines a la brasa
amb un tall de meló
a la planxa al costat.
A la planxa o a la brasa, sí, sí.
O a la brasa.
També a la brasa el meló.
Sí, sí, sí.
També et quedaria bé,
també et quedaria bé.
El passa que ha de ser
una brasa ràpida,
una brasa ben calenta
i dos voltes.
El passa que a la brasa
perdreu,
com que no té sola
per aguantar els líquids,
perdreu bastant de meló, no?
Però, doncs,
i si no hi poseu...
Aquest efecte caramelitzador
no el farà a la brasa,
però sí a la paella.
Però sí a la paella, sí, sí, sí.
És curiós.
I amb la cíndria també es pot fer.
La cíndria també?
També, també.
I de la mateixa manera?
Sí, sí, sí, igual, igual.
I el mateix servei
faria aquesta cíndria a la planxa?
Sí, el mateix, el mateix.
L'únic que el meló
és una miqueta més consistent.
Clar, la textura de la cíndria,
com ens queda?
Doncs te queda marcadet,
amb les ratlletes.
Igual, és que aquí la gràcia
està amb el sucre
de les dues fruites,
que en contacte
amb el color de la planxa
fa el caramel,
s'acaramelitza,
i llavors te queden les ratlletes
i li dona un toc de calent,
un toc de...
inclús com acaramelat,
és que no som explicat,
dona un toc de...
No, no, ho provarem,
ho provarem per veure-ho.
I tant, com queda.
Sobretot, ja et dic,
el meló és el que dona
més bons resultats
perquè també és el més gustós,
és el més...
La cíndria porta molta més aigua
i és una miqueta més buida
de contingut, no?
Però doncs els dos
són molt i molt bons
fets a la planxa.
Fets a la planxa, sí, sí,
és una manera ben curiós
i ben diferent
de menjar-se'ls.
Jo no ho he sentit mai, francament.
Una altra manera coneguda,
típica i tòpica,
que a més jo aquí
ja ho he explicat,
en el cas de la cíndria
són els sorbets,
els sorbets de tota la vida.
I passat amb una miqueta
de més de sucre,
es pot agafar una miqueta
del meló a banda
i es fa bullir
amb una miqueta de sucre.
Ja depèn de la dolçó del meló,
però doncs, per exemple,
per un litre de suc de meló,
o sigui, de meló triturat,
hi podeu afegir 150 de sucre,
tampoc no cal més, eh?
Llavors, amb una miqueta del meló
el feu bullir igual que la cíndria,
també ho fem així.
Agafem una miqueta del suc a banda,
arrenquem el bull amb la sucre
i llavors ho ajuntem
amb tot el resta de suc sense bullir,
posem a la màquina
de fer gelats
i quan hi ha agafat una miqueta de cos
hi afegim les clares muntades
i tenim un sorbet
tant de cíndria com de meló.
Aquí sí que hi podem afegir
molt bé també la menta,
aquí hi va molt bé,
i inclús barrejar cíndria i meló,
podem fer ja llavors
els sorbets que vulgueu,
sempre amb una base
de suc d'alguna fruita
i una mica de sucre
i quan ja comença a agafar cos
dintre la sorbetera
afegir les clares muntades
per donar-li aquesta textura
de sorbet.
En principi en dolça
sembla que sigui on trobem
més aplicacions
per la cíndria i el meló,
però vaja,
ens has donat també dues idees.
Home,
hi ha moltes amanides també
que es fan amb meló,
molt tradicionals,
inclús aquell meló treballat
amb boletes
que es fa amb dues amanides,
la típica meló amb pernil,
vull dir,
tenim costum,
com que és país de melons,
tenim costum.
El meló amb pernil
és un clàssic
i no permet tampoc
molta innovació,
no?
Home,
sí,
sí que es poden fer coses,
per exemple,
això que dèiem de la planxa,
no?
Es podria planxar el meló
i el pernil,
les dues coses
i deixar el pernil d'aquella manera
una miqueta sequet,
saps?
Un pernil,
llavors no cal que sigui
un pernil de gran qualitat,
sinó que sigui,
més aviat,
baix de sal
i donar-li un cop
només de planxa,
sinó que queda massa sec,
un copet
i el meló també,
donar-li un copet
i llavors fer com un,
es podria fer un mil fulls
o es podria fer
tipus laçanya
amb el meló
i el pernil,
la sopa no deixa
de ser una variant,
aquesta sopa que m'ha explicat
de meló
amb els encenaris de pernil,
no deixa de ser una variant
del meló amb pernil,
es poden fer moltes coses gelats,
jo he vist gelats també
fets amb un gelat de meló
acompanyat amb uns encenaris
de pernil al damunt,
no ho sé,
es poden fer moltes coses
partint d'aquest abas
de dolç i salat tradicional
de la nostra cuina,
no?
I del...
Una altra cosa
que també faig a vegades,
inclús ara a l'estiu
que a vegades
molts de vosaltres
feu sangries,
que és una beguda
molt refrescant,
econòmica
i que agrada molt,
doncs ens podem fer també
uns glaçons
de meló
i de síndria,
o sigui,
quan els triturem
podem omplir una glaçonera
amb suc de meló
i de síndria.
Que és triturar la fruita
i posar-la directament.
I posar-la directament,
sí.
inclús el que podem fer
és allà que us he dit abans,
separar-la una miqueta
i bullir-la
amb una miqueta de suc
però una miqueta més de gust.
És que si no,
el meló,
cap problema.
Però la síndria,
si no hi fem aquest...
És aigua.
És aigua,
no té cap gust.
Llavors,
si fem això,
li pujarem el gust.
Llavors,
omplim les glaçoneres
i les congelem
i després,
quan fem la sangria,
hi tirem aquests glaçons
a dintre de síndria
o de meló.
També es poden fer
aquests glaçons
amb la síndria
i el meló tal qual.
i la posem al congelador
tallada a daus
de tipus glaçó,
de la mida d'un glaçó
i llavors ho posem
directament a la beguda,
la fruita natural gelada però.
Llavors també aconseguirem
donar-li tot l'aroma
però en aquest cas
no se'ns fondrà
perquè la peça està sencera
i després es qüestió
de menjar-se-la
com moltes de les fruites
que posem a la sangria.
I dius a la sangria
que aquesta mena de glaçons
no la faríem servir
per res més, no?
Home,
totes les variants de sangries.
Hi ha la tisana
que és aquella sangria de cava
que és una sangria molt bona
també que també s'hi posen herbes.
Jo tenia un jefe
d'un restaurant
que vaig treballar.
Però això res a veure
amb allò de l'aigua de València
ni res d'això,
això de la tisana.
L'aigua de València no sé ara.
Que s'acaba amb suc de taronja
també, una cosa així semblant.
Bueno, sí,
doncs sí,
és una cosa semblant.
No des de ser una sangria de cava,
és cava...
Amb fruites.
Amb fruites.
O sucs de fruites.
O sucs de fruites
i una bossa d'infusió.
Nosaltres sempre hi posàvem
aquells filtros de fetes
i a dintre
doncs hi posaven
això,
em sembla que hi posaven
una miqueta de te,
una miqueta de menta
i...
i alguna cosa més.
És a dir,
la infusió d'herbes,
cava i un suc de fruites.
I fruita.
I ja està.
I queda molt bo.
Inclús aquests glaçons
que diem de cindri
i de meló dintre
de la tisana
i queden boníssims també.
I queden molt bé.
I és una sangria diferent.
És una manera diferent
de veure el cava també
que a vegades també ens en regalen
alguna botella d'aquelles
que no te les acabes d'atrevir de beure,
saps?
No, el semisex.
A les cases.
Ai, que bé, moltes gràcies,
però doncs que allà es queda
sota l'armari, no?
Doncs és una manera de treure-la
i de treure-la bona.
Després hi ha aquí
cadascú hi pot tirar
una miqueta d'algun alcohol sec.
Jo no ho aconsello.
I després també hi pot anar molt bé
afegir una miqueta de kir,
d'aquest licor de tipus cassis,
d'aquests licors vermells concentrats,
gruselles,
aquestes coses així.
Això, el gust de cadascú.
També hi van molt bé
les fruites vermelles amb el cava.
També si tinguéssim mores,
ara que és època de mores,
o gers,
també o senceres,
o a trossets,
o licuades.
Però això és per aprofitar
aquells caves
que potser no tenen
la qualitat òptima.
Amb un bon bon cava
millor que no fem res.
Amb un bon bon cava
millor veure-se'l bé.
Clar, sap com ha greu.
Però dissimulem.
Els que no són tan bons
els podem dissimular
d'aquesta manera.
Sí, sí.
I a més no corren forces.
Vull dir que segur
que en tenim una a casa
amb la que ho podem fer.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, Francesc,
si idees no en falten, eh?
No, jo crec que no.
Jo crec que es poden fer.
A més són fruites agraïdes,
són fruites molt agraïdes
i molt econòmiques
que això sempre és d'agrair també.
La cíndria i el meló.
Cíndries i melons,
si agafem el fil
de l'inici de la conversa
perquè ara al mercat
trobem moltes varietats.
Mirarem,
aviam si podem tastar
aquesta cíndria barrejada
amb pinya,
aquest invent estrany.
Jo també estaré
al tanto vers el tasto.
I quan ens retrobem
ja en parlarem,
et sembla, Francesc?
Sí, sí, sí.
Home, jo crec que ens esperen
un proper any
perquè, bueno,
ara sabeu que ha sortit
aquesta llei dels americans.
El tema dels transgènics.
Els transgènics,
dels americans,
que ara, doncs,
estem obligats pel senyor Buix
a menjar transgènics
i no ens foten fora del món.
Llavors, doncs, bueno,
arribaran coses noves.
Jo no hi estic ni a favor
ni en contra encara,
més que res perquè no m'ho he plantejat.
D'entrada que ens expliquin
de debò què és.
Sí, a veure,
d'entrada...
Perquè ningú ho ha explicat ben bé.
Però el concepte d'entrada
no és dolent, eh?
Tot el contrari del que pot pensar
o del que pot semblar,
almenys per mi,
no és dolent.
O sigui, és una manera
de produir més
i donar de menjar més gent.
O sigui, hi ha fa anys
que tenim el pollastre
que no és més transgènic.
Però, escolta,
i vols dir que això
es farà servir
per donar de menjar més gent?
No, no.
Bueno, no, sí.
Indirectament sí.
Sí, perquè sí.
O sigui,
això ha passat amb el pollastre,
ha passat amb els ous,
ha passat amb aquests productes
que el pollastre,
els besavis nostres,
eren producte de luxe
dels diumenges,
ara el mengem,
vaja,
a tot arreu, no?
Això,
encara que ha sigut
per interessos econòmics,
no ha sigut per voluntat.
Té una informació genètica,
al final...
Menjarem tomàquets intel·ligents
i tot, ja ho veuràs.
Sí, sí, sí.
Però, doncs,
és una cosa que no ens...
I menys obliga-nos, no?
Per interessos comercials
i per si...
A veure,
si n'entos tenim la idea
que no en volem,
raonada o no,
no ho sé,
trobo moniqueta besti
que el senyor Buix
tregui les pistoles
una altra vegada
per fer-nos menjar això.
Ara que diem això,
avui ho podíem llegir
als diaris,
a la premsa nacional.
Una associació de consumidors
ha denunciat
que determinades marques
que comercialitzen verdures,
com ara espinacs i bledes,
han donat uns nivells
molt elevats
d'un producte de nitrats
que són fruit
d'un excés de dop químic.
no generalitzaven,
sinó que era un estudi
d'aquests que fan
les associacions de consumidors
que ho deien
en el sentit
d'alarmar la població
perquè evidentment
són quantitats
molt petites.
Se n'ha de consumir
durant molts i molts anys
perquè tinguin
un efecte sobre la salut,
però sí que alertaven
de l'utilització
de determinats productes
a l'hora de fer adobs al camp
perquè després,
clar, evidentment,
a través de l'aigua
i a través d'aquests productes
arriben a la nostra taula
amb uns components
que no són desitjables.
Totes aquestes coses,
com a consumidors,
hauríem d'estar
tot més a la guai, no?
Sí, i estar ben informats
i saber el que tenim a la taula
és el més important.
Vull dir, tu pots triar
el que vulguis menjar
perquè segons
el que vulguis pagar
i per tot,
però almenys tenir la informació,
saber el que estem menjant
i llavors tu tries
i tinguis l'opció de triar
que és el mínim
que podem demanar.
Molt bé, Francesc Lledó
del restaurant Marlota
de Tarragona.
Anirem a tastar
a partir del mes d'agost
aquests menús
extraordinàriament innovadors
amb arrels,
com a tu t'agrada dir,
des dels dimarts,
els divendres,
a partir del mes d'agost
aquests menús de la casa
per 18 euros
per acostar-nos
al que fan a casa del Francesc,
al restaurant Marlota
del carrer Cavallers de Tarragona.
Gràcies per tots aquests programes
i ens retrobem
després del mes d'agost.
Què et sembla?
Ens veiem després de l'agost,
exacte,
i abans de Santa Tegla, suposo.
Home, hem de preparar l'espineta, no?
Molt bé.
Gràcies, Francesc, bon dia.
A vosaltres.
Adéu.