Ja saben que cada dijous, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
fem esport en col·laboració amb el patronat Municipal d'Esports de Tarragona.
Ens acompanya la seva gerent, Rosa Vallonrat. Bon dia, Rosa.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Avui us hem deixat en menys temps.
No passa res. Era prou important el tema com per dedicar-li una estona, i tant que sí.
I a més, continuem parlant de nens, perquè avui la nostra convidada és Cristina Mur,
mestra especialista en educació física al Col·legi dels Àngels.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Allò que diuen els nens i les nenes, la profeta de gimnàstica.
d'una manera més col·loquial.
Encara es fa allò que feu això del potro, del plínton i tot això, les classes de gimnàstica?
Es fa... s'ha aparcat una mica, però, bueno, es continua fent.
A la nostra època es feia, Rosa?
Sí.
Molt, eh? Massa i tot.
Sí, semblava que era...
Surtout per als que no ho sabíem saltar.
Era massa.
Ara hi ha altres opcions.
Ara no tant, hi ha més reculcions.
Doncs mira, m'en alegro, eh?
Perquè per alguns i algunes era un trobo això del potro i del plínton.
Intentaves camuflar-te a la cua, però no colava.
la cosa.
Hi havia un moment que et deien, tu...
Tu, ja has passat tres torts, torna i posa't la primera.
En fi, afortunadament, tot ha canviat i també aquest concepte de la pràctica esportiva.
A l'escola i fora de l'escola és importantíssima l'activitat física entre els nens i nenes
que tenen aquestes edats, no?
Entre 3, 6, 6, 12 anys.
Aquest període de la infància, de la preadolescència, l'activitat física és fonamental.
Ajuden a desenvolupar tant a nivell físic com psicològic el nen i li donen unes bases molt, molt importants pel futur,
sobretot per l'entrada a l'adolescència, que jo crec que és el bàsic.
I també a l'escola ho organitzeu d'una altra manera, perquè no és el mateix aquests nens de 3 a 6 anys que els de 6 a 12.
Sí, a l'escola, a l'educació infantil, que és de 3 a 6 anys, hi ha un bloc gran de continguts, que és la descoberta d'un mateix.
Llavors, el nen primer s'ha de conèixer a si mateix, ha de saber com és, què pot fer, com es pot controlar,
i això es treballa molt a l'educació infantil.
Llavors, quan passem a l'educació primària, els blocs de continguts són més específics,
el nen ja es coneix, i llavors hi ha altres blocs com són les habilitats coordinatives,
les capacitats condicionals, que és la velocitat, la força, la resistència,
allò de córrer durant voltes a la pista i totes aquestes coses que no s'agradaven gens.
Aquesta primera part és això que arriben els nens amb el paper de buitings i comutricitat?
Ah, això mateix.
Molt bé, dic per anar traduint.
Bueno, és tot una mica, es treballa molt general.
El que passa és que a l'escola el que intentem és que mitjançant el joc es treballi tot això que pot desenvolupar el nen.
mitjançant el joc i, a més a més, intentant que el nen gaudeixi, no intentant-ho.
Ho hem d'aconseguir.
Home, sempre hi ha alguna secció, però jo tinc entès que els agrada molt aquesta classe.
Sí, els agrada, els agrada molt.
La veritat és que amb això juguem amb un avantatge gran davant de les altres àrees.
Els nens petits tinguem en compte també, no?, que tot el que és estar en moviment.
Un nen de 3 o 6 anys, quan el tens en una sala, en una aula, més o menys, en una estona quiet, és difícil, no?
I allò que els encanta als pares que es cansin.
Evidentment, en canvi, vull dir, tot el que sigui moures és ideal per ells, no?,
i el que diu ella, el que diu la Cristina, jugant, estan desenvolupant funcions importants
que més endavant aplicaran objectius molt més concrets, no?,
treballs de força, de resistència, que de moment l'únic que fan és jugar, treballar la realitat,
treballar, descoberta d'un mateix, coses que ni es donen en compte del que estan fent jugant.
Inclús al començament dels 6-7 anys encara se segueix jugant una mica sense saber ben bé el que estan.
Però canvia una mica entre els 6 i els 12, a mesura que es van fent grans, canvieu també la dinàmica de les classes.
I a més es treballen moltes coses que, abans, que és el que deies, el del potro, el plínton,
es treballen molts aspectes que abans no es treballaven.
Ara a l'educació física tenim sort que s'està aprofundint molt,
i se li està donant molta importància, llavors s'està arreglant molt.
I llavors, no sé, l'expressió corporal, la dramatització, el ritme, en músiques,
tot això s'està fent ara a les escoles de manera molt treballada.
Això que dius està bé que ho expliquis, perquè de vegades arriba el nen o la nena, no sé,
en el segon cicle de primària, avui tinc gimnàstica...
Què heu fet a gimnàstica? Teatre.
Reacció del pare o la mare.
Però que no feu gimnàstica a teatre, no, no.
És això que està explicant la Cristina.
Fem expressió corporal, fem interpretació, també utilitzem la paraula, els gestos, no?
El cos han de saber, a vegades, jo també treballo, se fan massatges entre ells,
han d'experimentar, totes les capacitats que tinguin físiques les han de desenvolupar,
les han d'experimentar, s'han de tocar entre ells, el ritme de la música, han de fer moviments...
És un altre bloc que també es treballa i que és una mica desconegut.
I molt diferent, no?
I és una incorporació relativament...
I a més els nens t'ho diuen, això no és gimnàstica, et diuen molts al principi,
i tu els dius, sí, això sí que és gimnàstica...
T'esperaven fer abdominals...
Clar, clar, clar.
I ells, doncs, els hi costa una mica, però després els hi encanta fer aeròbic...
Veus, és que...
Sí, sí, és que...
Evidentment...
No allò del potre i el punt, escolta, que no s'aguantava.
Home, tenen un ventell de possibilitats ara molt àmplies
i, a més, són unes edats molt bones,
tant en la primera part, com parlàvem, la de l'educació infantil,
com inclús la primària, no?
Són edats molt bones per treballar.
Després, a vegades, resulta una mica més difícils.
Ja volen treballar concretament, futbol, bàsquet, coses molt concretes, no?
I molt, molt...
Però en aquestes edats són esponges que disfruten de tot.
Clar, perquè tot això cal afegir a aquelles activitats més extraescolars,
però que es fan dins del recinte, el que deia la Rosa, no?
El futbol, el bàsquet...
Jo sóc partidària que, i a més ha de ser així,
que els nens dels 3-12 anys experimentin el màxim d'activitat física i esportiva possible,
que els pares els apuntin a 15 eines esportives a l'estiu,
que el cap de setmana, si institucions públiques, que tenim sort de que a Tarragona
tenim el patronat municipal d'esports, el Consell Comarcal,
que fa activitats constantment,
hem d'aprofitar-les perquè el nen no només jugui a futbol
o només jugui a bàsquet, que faci molts esports.
I llavors, a partir dels 12 anys,
si s'ha orientat cap a un esport en concret,
doncs sí que pot anar a parar en un club,
que és l'oferta que tenim extraescolar,
doncs anem a un club i llavors que practiqui de manera arreglada,
doncs l'esport també li agrada.
Però fins als 12 anys ha de descobrir el que realment li agrada.
De vegades, el nen o la nena es canalitza per començar molt precoç més,
precoçment a practicar només un esport i pertanya també,
que sí, està molt bé tothom que faci el que vulgui,
però probablement val la pena experimentar primer abans de decantar-se.
Si paral·lelament fa altres esports, no és incorrecte.
O sigui, a un nen li pot agradar quan té 5 anys jugar a futbol
o jugar a bàsquet o a bòli perquè el seu pare jugui,
doncs perfecte, pot anar a un club i ho pot fer.
Però paral·lelament ha de fer una altra activitat física
o unes altres, en plural.
ha d'anar, ja dic, a l'estiu aprofitar,
no deixar l'activitat física a l'estiu,
perquè molts a l'estiu potser fan un parèntesi
i ja no fan més esport.
Hem d'intentar que hi hagi una continuïtat,
fora de l'escola i fora dels clubs.
I el ventall important d'ofertes, a nivell general,
vull dir que es té fàcil, no?
Vull dir, jo confirmo-la,
jo estic totalment d'acord amb la Cristina,
inclús no només durant l'estiu,
sinó que a vegades a l'hivern,
quan els nens surten del col·legi tenim l'acostum
que sigui anglès, que sigui repàs.
És a dir, penso que el nen,
després d'estar 8 hores a l'escola,
hem de pensar, si no, evidentment,
està molt bé fer unes activitats d'anglès,
però no deixar el que paral·lelament
hagi una activitat física, esportiva,
que acompanyi aquella activitat.
Durant tot l'any, durant l'estiu,
hi ha més temps de fer-ho,
hi ha més bon temps,
i durant l'any, doncs,
és a dir, fomentar als nens la necessitat
i la satisfacció de fer una pràctica esportiva.
Ja que dius, el que és important,
aquest espai es titula Fem Esport,
i l'objectiu és, justament, això,
de convidar-nos a tots a fer esport.
I a través dels nens i les nenes,
els adults també podem fer allò
que se'n diu pràctica esport en família.
És que això és un aspecte també importantíssim.
que l'esport en família,
torno a dir que tenim sort de viure a Tarragona,
és una ciutat que té bosc, que és petita,
té un passeig marítim, té el far,
i té unes condicions que ens afavoreixen
el fer esport en família,
d'anar a un matrimoni amb els seus fills
de 3 i de 6 anys i fer un esport,
els 4, sense cap problema.
Poden anar amb bici al far,
poden anar patinant al far,
poden anar caminant a la platja del Miracle,
poden anar al Llorito,
poden anar al Pont del Diable,
fent passejades.
Llavors, més a poc a poc,
més ràpid, segons l'edat.
Llavors, penso que la ciutat ens ofereix
molts espais,
i cada vegada més.
I s'han de fer.
Llavors obligues una mica els pares
a practicar esport també.
És que és això que mires una bona excusa,
que els nens arrosseguin.
És important, és veritat.
Tenim una ciutat ideal
per poder practicar esport,
per fer esport al carrer,
amb família, evidentment,
amb amics,
i estic totalment d'acord
amb el que està dient ella.
I cada vegada s'està veient més,
no veiem el diumenge
el papa amb la bicicleta al darrere,
amb el nen amb el cas.
Cada vegada s'està veient més,
afortunadament,
aquesta imatge
que està plantejant la Cristina.
Perquè així en família,
Cristina,
tu que ets
mestre especialista
en educació física,
quins esports creus
que serien els més adients
per practicar en família?
Ja has parlat
de fer bones passejades,
caminar,
que és l'esport més sa,
ja ho sabem.
Això mateix.
I a més,
per a gent que en principi
no li agrada l'esport,
entre cometes,
que potser no és molt àgil,
perquè a vegades penses
que jo no soc àgil
i a més tinc un sobrepes
i què faig, no?
I tinc nens
que tenen ganes
de bellugar-se.
Bé,
passejar és l'esport
més complet
quan arribes a certa edat,
si tens certes condicions físiques,
que no cansa,
perquè tu pots anar
amb un ritme suau
i no tens cap problema.
Llavors,
aquestes passejades
són ideals.
A l'hivern tenim sort
que podem anar a la platja
perquè tenim dies ideals
a Tarragona,
llavors passejar per la platja,
passejar, ja he dit,
pel far o pel passeig marítim.
Després,
anar amb bicis
pot anar perfectíssimament bé.
Hi ha circuits
que ara estan fomentant
des de l'Ajuntament.
Hi ha circuits
que es poden fer amb bicis.
Si tenim nens ja de 10 o 12 anys
ho poden fer.
Són molt fàcils.
Les mames també ho poden fer.
Vull dir que
no hi ha cap problema
patinar.
els nens poden saltar la corda.
Vull dir,
hi ha una sèrie de jocs
que també volia parlar
d'uns jocs tradicionals
que s'estan perdent,
però que des de l'escola
també els volem fomentar.
Llavors,
fora de l'escola
tenen dones
que els nens hi juguen.
Això de saltar la corda.
Ara torna,
la corda,
allò de la goma,
també.
també torna una mica.
I el hula-hop.
Escolta,
també com estan
amb el hula-hop.
Les baldufes
i tot això.
Llavors,
en família
és això,
és passejades,
és bicicleta.
I després,
a la platja
hi ha una opció
grandiosa.
Bueno,
hi ha les instal·lacions esportives
de la platja
arrabassada
i del miracle.
Que, bueno,
podem jugar a bola
i podem jugar a futbol
a pales.
Això ho podem fer
amb família.
És a dir,
que no tenim excusa.
No tenim excusa.
Estem buscant aviam
la manera de...
Jo penso que el pare
que tingui més coneixements
en un esport
porta a arrossegar el nen
i després hi ha nens
a una edat,
ja aquesta edat
dels 6 al 12 anys
que els pot agradar
fer esport
i hi ha pares
que s'han de deixar
arrossegar una miqueta
pels seus fills
potser també,
i tant.
Si aguanten.
Jo em penso
que ha de haver
una miqueta de complicitat
el que està dient ella,
i dir,
per què no me'n vaig
amb el nen
en bicicleta
o passejar
o patinar
en una zona?
Per què no?
El que queda claríssim
és que allò que de vegades
ja fa gimnàstic a l'escola,
no n'hi ha prou.
És molt poc.
La veritat és que
són dues hores a la setmana
que haurien de ser
4 o 6,
però evidentment
a l'escola
no donem l'abasta més.
Vull dir,
el nen ha de fer
l'hora escolar
és el que és.
Llavors,
ha d'haver un complement
amb totes les coses,
però amb educació física més
i ha d'haver un complement
fora de l'escola.
Llavors,
aquest complement
durant l'any
està en aquestes institucions,
les ampes,
per exemple,
de les escoles
estan treballant molt
cada vegada més
i donen un ventall
de possibilitat
molt ampli
a cada escola.
Pels pares
ens és molt pràctic
perquè llavors
anem a recollir els nens
una horeta més tard
i no ens suposa
cap problema.
Piscines,
que és una sort
que tenim piscines municipals
molt a prop
de nuclis d'escoles,
de Camp Clara
n'estan fent
a Sant Perí i Sant Pau,
a Sant Salvador,
al centre de la ciutat
i les mateixes ampes
organitzant hi ha autobusos
que van directament
de l'escola
a les piscines
o van caminant
amb els monitors.
Llavors,
hi ha activitats físiques
que jo recomano
que es complementin
en horari extraescolar
i després a l'estiu
que sempre es faci
alguna coseta més
també per no abandonar l'esport.
I el cap de setmana
els pares i les mares
doncs vinguen
a moure's també
amb els fills.
El que no es faci
pels fills,
escolta,
ja és una bona excusa
per practicar esport.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Cristina Mur,
mestra especialista
en educació física
al Col·legi dels Àngels.
Està en plaer
fins la propera ocasió.
Moltes gràcies.
Rosa Ballonrat,
gerent del Patronat Municipal
d'Esports de Tarragona.
Gràcies per venir també.
A vosaltres.
Ens retrobem la propera setmana
si no hi ha novetat.
Dijos que bé aquí estarem.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, Déu.