Orientació a la natura. Això també és un esport i d'això parlem avui en aquest espai que realitzem en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona.
Ens acompanya la seva gerent, Rosa Vallonrat. Bon dia.
Hola, bon dia.
I avui tot un especialista és el Dani Buio. Dani, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És diplomat en Educació Física, coordinador d'entrenaments del Club Montsant d'Orientació, membre de l'equip oficial Salomón a la Copa del Món de Raids d'Esports d'Aventura.
L'orientació, de fet, és una de les proves que tenen més punts, podríem dir, en el que són els raids, no?
És un puntal de tot el seguit de proves que feu en aquest tipus de competició.
Sí, més que un puntal és la base sobre la que funciona tota la cursa.
Sempre anem amb el mapa amunt i avall i amb recorreguts marcats sobre mapa, no sobre el terreny, no?
Llavors, diguem que no un 50%, el 70% de la cursa és saber orientar-se i després anar més ràpid o més lent,
però, per tant, arribar al lloc correcte.
Orientació. Dit així, per què es considera un esport?
Evidentment perquè tu no t'orientes en una taula, vull dir, t'has d'anar movent, no?
Sí, lògicament és un esport que, com heu comentat, és poc conegut,
té pocs practicants el que és l'esport en si d'orientació,
però fins a certa manera tothom utilitza aquesta faceta de l'esport, de llegir mapes, de moure's,
ja siguin les seves sortides de trekking de cap de setmana, les seves sortides amb bicicleta,
tothom ha tingut un mapa a les mans, inclús quan estem viatjant per ciutats,
ja sigui d'aquí d'Espanya, d'Europa, ens trobem en què necessitem llegir els mapes.
Llavors, una mica va sorgir d'aquí l'esport, no?
D'aquesta necessitat de buscar camins, noves rutes, descobrir nous espais,
i a poc a poc s'ha anat formant com a esport, no?
Diguem que és poc conegut perquè no hi ha molts practicants.
Per tant, podem definir el tema de l'orientació com aquella interpretació que fem d'un mapa
i la capacitat que tenim per interpretar-la i arribar al punt, a la meta que ens hem marcat,
seguint aquells paràmetres que ens marca el paper.
Correcte, exacte. Diguem que dintre del món de l'orientació,
el millor orientador o orientadora és aquell que tria el millor camí,
o el més curt, o el més còmode, o el més indicat per arribar al lloc.
Amb menys temps, no?
Amb menys temps, això també.
El que passa és que moltes vegades s'interpreta l'orientació no tant com un esport d'aventura únic,
sinó com un complement, com una base, com un acompanyament a altres tipus de pràctiques,
que pot ser des de la bicicleta, el trekking, com deies, els rides, en fi,
podríem fer un llistat enorme, no?
De piraguisme, fins i tot, jo no sé si, clar, també necessites l'orientació
si estàs fent unes rutes a través de rius.
És que una cosa és utilitzar, potser, com estàs explicant el Dani, no?,
a nivell de competició, on prima aquest apartat que he dit jo amb mínim temps, no?
El que passa és que està també l'orientació, doncs, com a, diguéssim,
una activitat lúdica en la que es pot compartir, doncs, amb família o amics,
i on potser el temps no és tan primordial com és l'orientació en un punt de competició.
Com tot és, tenim la competició d'una banda i després la pràctica més...
O sigui que podem fer orientació en base a competició,
com ell diu, pròpiament, una cursa d'orientació,
o activitat d'aventura, una orientació és bàsica perquè vagis a peu amb bicicleta,
des d'orientar, o pots utilitzar l'orientació com una activitat lúdica,
familiar, popular, amb amics, amb divertiment, no?
Com allò que fèiem més petits d'amagar alguna cosa,
i aviam si la trobes fent un pla, no?, a un nivell més rudimentari.
De fet, exacte, moltes vegades quan la gent pregunta
què és això de la cursa d'orientació, dic que és com una gincama,
però una mica més evolucionat, d'acord?
Una cosa més preparadeta.
Una cosa una mica més arreglada, però ve ser com un mecanisme molt semblant,
en què et donen el mapa amb uns punts marcats on has d'anar i on has de marcar la fita, no?
És com si tinguessis una prova en cada lloc,
llavors el guanyador és aquell que, o el que el realitza bé,
i el més ràpid possible.
Però digue'm una cosa, aviam, per exemple, per fer escalada,
no tothom pot fer escalada, ara penso una persona que tingui molt de vertigen,
doncs no pot fer escalada,
es necessiten unes aptituds especials per fer determinats esports.
En el cas de l'orientació,
hi ha persones que s'orienten millor que d'altres,
independentment de la formació que tinc,
perquè hi ha persones que es perden a tot arreu,
i hi ha persones que sense res troben el camí de seguida.
Jo crec que deus tenir com unes facultats naturals, no?, també.
Això de l'orientació, jo sempre ho he dit,
i sempre als cursos sempre ho he dit, que és innat.
Hi ha persones que s'orienten bé,
igual que hi ha persones que tenen bona uïda musical,
persones que tenen una bona orientació temporal,
i l'orientació espaial, sens dubte...
Hi ha gent molt negada, eh?
Hi ha gent molt negada, hi ha gent molt vàlida,
i dintre mig hi ha la resta de gent que més o menys ens defensem.
Però això es pot aprendre?
Això es pot aprendre, evidentment.
És qüestió de practicar, de treballar a partir de mapes,
a partir d'esquemes, plànols,
començar a treballar-hi a poc a poc,
anar complicant cada vegada més,
anar amb persones que més o menys ja entenguin,
que et vagin donant consells, no?
També hi ha gent que agafa el mapa al revés ja de sortida, no?
Això...
Sí, sí, sí.
Sempre, però això ho coneixem tots.
I és inevitable, d'acord?
Ja...
El que passa és que hi ha unes tècniques,
i com que hi ha unes tècniques,
a partir del moment que tu ja tens unes tècniques d'orientació
que t'ensenyen com orientar-te...
N'han tratat de saber llegir els mapes.
Bé, sí, però també te n'ensenyen.
No, no, no és que et vagi a nada,
perquè hi ha un plànol de la ciutat de Tarragona,
no és com un mapa del Montseny.
Evidentment, evidentment, és molt diferent.
El que passa és que per això hi ha gent especialitzada,
i que hi ha cursos d'iniciació a l'orientació,
o hi ha una manera d'iniciar-te a l'orientació
i una manera ja de perfeccionar-te, no?
El que diu ell, evidentment,
iniciar-se, em penso que es pot iniciar tothom.
El que passa és que treure aquest profit,
doncs, del cel més ràpid...
Passar-t'ho bé.
Passar-s'ho bé és el que pot passar bé tothom.
El que s'orienta bé i el que no s'orienta tan bé.
I el que es perd ja ni t'ho explico.
Bueno, això passa bé, per lo millor, no?
Però vull dir que, evidentment,
depèn de com es prengui, no?
Llavors, sí que és veritat que és molt intuïtiu, no?
Hi ha la persona que s'orienta,
hi ha qui no ha fet tècniques d'orientació,
no coneix l'orientació i, en canvi, no es perd,
perquè té molta intuïció.
Però, evidentment, intervé, sobretot,
aquesta faceta és important en competició, no?
Per passar-s'ho bé i per aprendre'n,
encara que triguis més o triguis menys,
no passa res i disfrutes igualment.
Vull dir que el que se sigui...
Jo m'ho perdo a tot arreu,
no faré mai res d'orientació perquè en perdo,
doncs tampoc no és, no?
Si parlem a nivell de competició,
els mapes, aquells, el material que se li dona
a l'equip que ha de participar,
perquè generalment és un esport que es practica en equip, no?
Bé, l'esport de l'orientació és individual.
És individual, no?
L'esport en si és individual,
amb sortides, a més a més, individuals,
contra cronòmetre,
i és molt, molt individual.
Sí que hi ha competicions per relleus, per grups, no?
Quan ja entrem en altres àmbits,
dels raios, d'esports d'aventura,
ja es comença a treballar més en equip.
Però l'esport en si, de l'orientació,
és individual.
I aquest material que et donen
és un material que no és l'ordinari,
el que podria tenir una persona
per fer una passejada per la muntanya, per exemple?
És diferent, és especial?
Són uns mapes treballats i específics
per l'esport i les activitats d'orientació.
A una escala més gran,
que la que s'utilitzen normalment,
si normalment per fer sortides de trekking
utilitzem mapes aproximadament d'un 50.000,
aquí estem treballant en mapes d'un 10.000,
que vol dir que tenim...
Els detalls estan molt més marcats
i tenim una porció de terreny molt més petita,
però molt més ampliada,
i que ens permet incloure detalls
com aquells senderonets petits
que no surten als altres mapes,
aquelles casetes que no surten als altres mapes,
aquella bassa...
Cada detall.
Diguem que en un mapa,
per l'esport de l'orientació,
surt qualsevol detall.
Pràcticament qualsevol detall
que sigui més gran d'un metre d'alçada
i un metre de gran,
metre quadrat,
ja surt el mapa
perquè puguis utilitzar-lo com a referència
i això és molt vàlid.
No val tirar en gronetes de pa ni res d'això.
No, no, perquè estaràs a menjar.
Et penalitza el jurat després, o què?
Et mengen els oceits.
Ni allò fa una fletxa...
Ni marcar...
Complicat, complicat.
És molt estricta en això,
les normes,
o és que no serveix de res realment?
No, a més que estrictes les normes
en aquest esport,
és un esport que per molt que es corri,
si no fas el recorregut correctament
i no marques tots els punts de control,
és com si no haguessis fet la cursa.
I això és bastant paradògic, no?
La molta gent que,
inclús moltes vegades treballant
en grups de nens i nenes joves,
que fan el recorregut molt ràpid
però no el fan correcte,
i els dius,
no, no és l'objectiu d'en si de l'orientació
anar molt ràpid i córrer molt ràpid
o anar molt ràpid en bicicleta.
L'objectiu és fer el recorregut correctament.
I una vegada l'han fet correctament,
a partir d'ahir,
el més ràpid possible,
però sempre...
No jugar amb la casualitat,
sinó realment aquella passa que dones
que sigui racional,
perquè has vist que figura
aquest moviment
que és el que has de fer.
Està previst dins de les proves
que la gent es pugui perdre?
Lògicament.
Quina pregunta, eh?
Lògicament.
Té el sentit.
És que la gent es perd.
Lògicament es perd, no?
I què passa quan es perd?
Qui el va buscar?
La veritat és que
nosaltres des del club,
moltes vegades
quan organitzem curses o raids,
ja saps on es perdrà la gent.
Perquè com que has traçat tu el recorregut,
saps quins són els punts complicats
i saps cap on hauran marxat
i segons qui,
si el coneixes,
ja saps on està.
Moltes vegades.
Això ja t'ho pots imaginar
perquè dius,
mira, ha arribat aquesta cruia
i en comptes de seguir rectes
he girat cap a l'esquerra
i estarà aquí baix
pensant-se que això.
I efectivament moltes vegades
arribes allí i estan allí
oh, m'he equivocat allà dalt,
em pensava que era...
dius, no, no, torna a darrere
i torna a començar que...
En les competicions
hi ha gent que controla
aquestes possibilitats
i hi ha gent que ja té
la missió de controlar els espais
per evitar possibles pèrdues, no?
Hem parlat de mapes,
també caldria parlar de brúixoles
i en un terreny més líric
dels estels, de les estrelles.
També serveixen?
És un mètode d'orientació.
La veritat és que ara...
Però no s'utilitza gaire, no?
Actualment ja no s'utilitza
més en la era de la informàtica
i els GPS i...
Sí, però això falla, eh?
I allò que surt de nit,
si no està nubult...
Això la veritat és que tens raó,
això no falla mai,
això si us saps fer anar
sempre et pot funcionar.
El que està clar
és que amb un bon mapa
i una bona brúixola
podem anar per tot el món.
Bé, doncs tot això
que es pot fer
a qualsevol indret
més proper geogràficament,
més llunyà,
pots anar a fer orientació
a l'altra punta del món,
també es pot fer
d'una manera urbana, no?
Home, nosaltres tenim espais
molt macos.
Per això, per això podrem parlar.
El món del diable mateix,
per exemple,
és ideal per poder iniciar.
Hi ha un circuit
d'orientació urbana
aquí a Tarragona?
Bé, la setmana passada
vam inaugurar
al parc de la ciutat
un circuit fix d'orientació.
L'objectiu
és
iniciació a l'orientació,
és a dir,
l'objectiu d'aquest circuit
és que
des de les escoles
de Tarragona,
des dels esplais
o des de centres
que se sentin
en capacitat
o amb ganes
de formar els nens
en aquest nou esport
o inclús com a nivell
de formació,
si no es vol fer esport,
de dir,
doncs jo vull aprendre
a orientar-me,
vull saber què és això,
no?
Pensem que és important
amb els nanos,
els ensenya,
han de prendre decisions,
han de ser capaços
de prendre decisions,
han de
d'utilitzar
uns nous sistemes
que en la vida
han sentit parlar,
com és la brúixola
i com altres...
I pensem que tot això
és molt important.
en què passa?
Que si tu
portes els nens
fora de l'escola
o fora d'un recint
on tens controlat,
si no controles molt
aquest espai
i vas a un grup reduït,
és difícil fer-ho.
I vam pensar
que era bo
utilitzar un espai natural
com en la part de la ciutat
de manera que
quedés un circuit fix
i que les entitats
o la gent
que volgués formar
o donar aquesta informació
als nanos
pogués estar
fora del que és
l'escola
o fora del que és
un espai real
i portar a terme
la pràctica
del que s'hagi après.
Es va semblar
que era interessant.
Llavors,
no oblidem
que és un espai tancat,
és un espai
on no es poden perdre,
això que en parlàvem ara
no pot passar
i bé,
pensem que pot ser
de gran utilitat
i de fet
fa un mes
i pico,
un mes i mig
vam fer un curs
de formació
on vam tindre
26 educadors
interessats
i doncs ja pensem
que són 26 persones
que portaran això a terme
i que poden començar
a tirar endavant.
A quines edats
va adreçada
aquesta iniciativa
als nens i nenes
de quines edats
poden participar?
Jo penso que va adreçada
a totes les edats,
és que l'orientació
el Dani us ho pot explicar millor
però no té límit,
és a dir,
els nens petits...
Ni per sota ni per sobre,
no?
No, perquè tu pots posar
un circuit senzill
on els nens més petits
poden disfrutar
i pots anar complicant
les diferents
fites, no?
Les diferents estacions
on passin els nanos
ho pots complicar molt,
és a dir,
o pots anar
a un lloc més complicat
o més simple
i la gent gran,
pots començar
a aprendre
a orientar-te gran,
és a dir,
no tens per què
començar de jove,
pots aprendre
una activitat
que la pots fer...
No t'hi ha edat,
no t'hi ha edat.
Què és el que aporta?
Si ens centrem,
tot i que no té edat,
ens centrem
en els més joves,
què és el que pot aportar
un nen,
una nena
a una activitat
com aquesta?
Què et sembla
tu que fa temps
que aquí practiques
i que estàs
amb nens i nenes?
És un...
És una opció
per educadors
com ha contat la Rosa
o per mestres d'escola,
especialistes en educació física,
és una opció
que surt
dels esports tradicionals,
d'acord?
Llavors,
el fet de poder treballar
un contingut
com és l'orientació espaial
amb nens
de diferents edats,
en un espai controlat
com és el parc de la ciutat,
amb les possibilitats
que dona aquest circuit permanent,
el control que permet
per part del professor,
professora
o educador,
i les opcions
que dona
és realment
donar varietat
als continguts
de classes
d'educació física,
d'activitats d'esplai,
d'activitats
de colònies,
d'acampaments
que sempre s'estan centrant
més o menys
en els mateixos tipus
d'activitat
i és una nova opció
que gràcies al patronat
hem aconseguit
tenir-ho en la mateixa ciutat,
no haver de sortir fora
en espais
on és més difícil
de controlar
i molt més...
Diguem que no és tan proper
a la gent de la ciutat
i als professionals
que es dediquen
a l'educació
aquí a la ciutat.
Així és molt més assequible.
Tenim això en tot cas
el que no estaria
de més
si et sembla
Rosa
és explicar
com funciona,
és a dir,
si ens pot estar
escoltant
algun professor
d'una escola,
ens pot estar
escoltant
alguna persona
d'una entitat,
pares i mares
que diuen
escolta,
doncs estaria bé
que el xiquet
o la xiqueta
fessin alguna cosa
d'aquestes
que s'articula
a través dels centres
excursionistes,
a través de les entitats,
com funciona això?
Bé,
nosaltres aquí
el que s'ha fet
ha sigut preparar
una sèrie de circuits
amb diferents circuits,
són nous circuits
amb diferents
distribucions
d'inici
a final,
no?
I el que es fa
és,
bé,
el patronat d'esports,
tindrem
models d'aquests circuits,
o bé,
a la caseta d'informació
que hi ha aquí
a la mateixa
plaça
de turisme,
sí,
també en deixem,
és una zona
que està molt propera
al parc,
és a dir,
aquelles persones
que tinguin interès
en utilitzar el parc,
doncs tenen el que són
les possibilitats
que es puguin
utilitzar aquestes valises
o bé
al centre d'informació
d'aquí,
de la plaça imperial
o bé
en el patronat d'esports.
I de manera organitzada?
A veure,
de manera organitzada...
En fa alguna activitat
d'orientació?
A nosaltres,
de manera organitzada,
el que hem fet
ha sigut aquest curs de formació.
No descartem l'any que ve
tornar a fer un altre,
si estàs sentint gent
i pugui tindre interès,
doncs tornar a fer
un altre curs de formació.
És a dir,
nosaltres el que hem fet
ha sigut deixar el lloc preparat
perquè es pugui fer.
en llocs com els esplais
on tenen els grups de nens,
les escoles
i pròpiament les escoles
que és on poden ensenyar
aquestes tècniques
els professors
d'educació física
o licenciats,
tot el personal
que estigui amb atenció
als nanos
són qui poden
donar aquesta informació
i poden utilitzar
aquell parc.
Això no vol dir
que no potser
un dia nosaltres
ho organitzem.
Sí, sí.
En sigui una cursa
i que es pugui organitzar
alguna cosa perfectament,
però no vol dir
que està feta...
De moment l'espai
ja està organitzat per això.
Està feta per organitzar
tota la ciutat,
únicament,
sinó perquè l'utilitzi
tot aquell que estigui
interessat en poder-ho
fer servir.
Aprofitem que tenim el Dani
perquè en debò
del Club Montsant d'Orientació
a Activitats
sí que en feu,
sobretot que era el bon temps.
Sí, nosaltres
una mica
el club
no és molt gran
perquè en si
l'orientació
ja en com a una comunitat
que no és molt coneguda.
Són poca gent
però el que fem
és organitzar
des de cursets d'iniciació
a cursets avançats
d'orientació
a organització de curses
en si
amb col·laboració
per exemple
amb el Patronat
com vam organitzar
aquesta última
la darrera setmana
i sí que organitzem
activitats d'aquest sentit
d'iniciació
a l'orientació
inclús d'utilització
del mapa del parc
com vam fer
l'últim curset
i vam incidir molt
perquè fos una introducció
que la gent ho conegués
que fos una promoció
i sempre estem organitzant
constantment
cursos
d'orientació.
Jo aprofito
l'ocasió
aquest cap de setmana
no organitza directament
el Patronat d'Esports
però sí que col·laborem
indirectament
FIAC
d'aquí d'Arragona
una empresa d'assegurança
s'ha organitzat
una cursa d'orientació
que es diu
una aventura en tu ciutat
es fa aquest cap de setmana
i surt d'aquí
del parc de Saavedra
és una cursa familiar
una cursa
i llavors
doncs bé
intentar animar
totes aquelles persones
que vulguin
vindre
se surt
des de les cinc
de la tarda
fins a les set
es pot sortir
a les vuit
s'acaba
i són sis punts
per la part alta
de la ciutat
d'aquí Tarragona
i bé
la intenció
doncs és
intentar
donar més a conèixer
aquest esport
i en aquest cas
naltros
com a patronat
d'una manera lúdica
i després
el Dani deies
que és una pràctica
poc coneguda
però es tracta
justament d'això
de donar-la a conèixer
organitzant
moltes proves
d'aquestes característiques
quantes vegades
no hem comentat
en aquest mateix espai
que fa 10 anys
ningú s'atrevia
a posar-se uns pantalons curts
i anar a córrer
per la ciutat
i ara està tot ple
de persones
que practiquen
aquest esport
tan senzill
com córrer
doncs això és el mateix
en funció de la difusió
que se'n faci
de ben segur
que hi ha més persones
que s'apunten
i és com tot
en aquesta vida
que si no ho proves
no saps si t'agrada
s'ho passen molt bé
jo el Dani
ens pot explicar
més bé
la reacció de la gent
però és una estona divertida
home jo crec
que et fas un tip de riure
perquè ja d'entrada
no deus trobar
coneixes diferents indrets
que potser
no eres conscients
de què hi eren
estàs en companyia
d'amics
fas nous amics
estàs a la natura
estàs en un moment
d'esbarjo
i veritablement
és una activitat divertida
i fins i tot
quan et perds
jo ho dic
per experiència pròpia
vull dir que
fins i tot
quan et perds
té la seva gràcia
home jo crec que
hi ha moltes persones
que l'única possibilitat
que tenim
en una prova
d'aquestes característiques
és perdre'ns
sí
ja sortim
no hi va haver
algú que va dir
que les dones
no sabíem llegir els mapes
això no és veritat
és un mite
això no és veritat
això no és veritat
clar que no és veritat
per favor
aquesta dalsada
molt bé
doncs
ens ha encantat
conèixer o apropar-nos
a aquesta pràctica
que a més a més
no sé si ho hem dit
però té un aspecte
també molt positiu
i és que camines
i camines
és un dels exercicis
més saludables
que hi ha
en aquests moments
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Dani Bullo
diplomata en educació física
coordinador d'entrenaments
del Club Montsant
d'Orientació
i membre
de l'equip oficial Salomón
a la Copa del Món de Raids
d'Esports d'Aventura
gràcies
bon dia
a vosaltres
Roser
moltes gràcies
Rosa
gràcies per venir
i ens retrobem la propera setmana
si no hi ha novetat
esperem que així sigui
adeu-siau
bon dia
gràcies a vosaltres