...
Aquí el tenim després d'una absència més que merescuda.
Moreno, si el veiessin.
Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
Molt bé, ja tornem a ser a casa,
ja tornem a estar amb el restaurant obert,
ja tornem a estar treballant,
i recordant una miqueta els aromes
i tots els menjars que hem fet amb aquest viatge a Cuba,
que realment ha sigut interessant gastronòmicament parlant.
Home, és que quan es viatja,
un dels elements fonamentals del coneixement
d'altres cultures i altres països és la gastronomia.
Hi ha poca gent que no inclogui aquest capítol
d'una manera destacada quan viatja.
Sí, a més, hem tingut la sort de poder viatjar
així una miqueta pel nostre compte, no?
I llavors anàvem parant...
Per tant, no és allò de cuina internacional,
sinó que menges els aliments del país.
Sí, a la cuina internacional vam fer res,
uns dies al final de tot per descansar,
però tot el viatge ha sigut, doncs,
mira, aquí paro, aquí m'ho miro,
aquí m'aconsellen, aquí mirem a què mengem, no?
I, bueno,
et fa veure moltes coses, no?
Tant de la cultura, com del sistema,
com dels ingredients que tenen allà,
com de la manera de fer,
com de les influències,
perquè no hem d'oblidar que
la majoria d'aquesta cuina
és un 50% o un 70% de base de cuina espanyola,
i després hi ha influències de cuina holandesa
i de cuines així una miqueta més nòrdiques.
Tota la influència de la colorització.
Sí, i sobretot cuina africana,
també dels esclaus,
tota la influència de...
tot el tràfic d'esclaus que hi va haver,
doncs també hi ha molta influència de la cuina,
perquè, a més, es trobaven que
la cuina dels esclaus i la cuina cubana,
per ingredients, era molt semblant, no?
Llavors, en canvi,
de la cuina autòctona cubana
no se'n sap pràcticament res,
és lògic, fa molts anys d'això,
i sempre n'ha estat.
Però, doncs, amb la resta, sí,
molta clara d'això,
de la cuina africana, espanyola,
interessant, una barreja molt interessant.
Home, jo imagino que vens d'allà
i et trobes aquí amb pluja
i aroma de calçons pertot arreu,
el contrast ha estat impressionant, no?
Sí, sí, perquè, a més, d'allà no ens ha plogut,
un dia ha sigut, suposo, que consolidat,
ens ha plogut un de matí, a més,
i, clar, això, els que anem pensant
que anem a un clima tropical
és una miqueta raro, no?
Jo, t'imagines que cada dia a la tarda
plourà una miqueta o una miqueta així, no?
Perquè és allò tan verd i tot això,
doncs, és que hi ha molta aigua.
I llavors, bueno, et sorprèn una miqueta.
Però, bueno, anem per la cuva,
per la...
Per la cuva gastronòmica.
Per la cuva gastronòmica.
Jo començaria a parlar una miqueta dels mercats,
que per mi és una referència molt important
quan vas a viatjar.
Mira, abans jo quan deia
que no hi ha viatge que no dediquis
un capítol important a la gastronomia,
i jo no sé tu, però el primer...
Per conèixer també un país o una ciutat,
el primer que s'ha de fer,
o el segon o el tercer,
és visitar el mercat.
El mercat, sí.
Allò et dona una idea
de per on van els trets,
des del tipus de mesures sanitàries
que s'apliquen,
la qual cosa també et fa pensar
o veure quin tipus de govern municipal
té aquell país, aquella ciutat.
És a dir, hi ha aspectes interessantíssims.
El més curiós de Cuba és que d'entrada
és il·legal el mercat,
o sigui que això ja et marca.
A Cuba, o sigui,
des que arribes fins que marxes,
és il·legal.
O sigui, tot és il·legal allí,
perquè el que hauria de ser legal,
el que l'Estat permet fer,
no deixa viure la gent.
O sigui, no n'hi ha prou
perquè la gent pugui sobreviure.
Llavors, cada dia s'ha de travessar la llei.
El mercat negre.
I s'ha d'anar al mercat negre,
cada dia del món.
Llavors, els mercats...
Jo tinc entès que els turistes
van anar a comprar al mercat negre.
Sí, sí, sí.
Ja directament.
Sí, sí.
El que passa és que hi ha les diplotiendes,
que en teoria són oficials,
en teoria,
que es paguen dòlars
i llavors aquesta és la que va dirigida el turista.
El que passa és que d'aquestes n'hi ha moltes
i moltes no són oficials.
I després hi ha molta gent que ven pel carrer.
Sobretot producte que ells puguin produir,
com un producte de primera necessitat,
com pot ser ous, verdures, tot això,
que taparan en un camionet,
o un senyor que ja coneixes,
o un lloc amagat.
Però en llocs físics, físics,
és una miqueta difícil
perquè està molt vigilat.
O sigui, hi ha un control policial
i un xivetisme a nivell del poble,
que diuen ells,
que està molt extens
i està supercontrolat tot.
Llavors, doncs,
han de fer el que poden i com poden.
I quan arribes a aquest mercat,
quins productes trobes?
En quines condicions?
El mercat és molt sorprenent
perquè a més vam anar en un mercat
que estava a prop del carrer 23,
que el carrer 23 és un dels més importants
de la Habana, no?
I queda esperat
perquè el mercat és superpetit,
molt petit,
i hi ha molt poca varietat de productes.
I vam anar al febrer.
El febrer, per nosaltres, aquí a Espanya,
és el més fluix de productes en general,
sobretot de verdures,
de producte fresc,
perquè fa fred i tal.
Però allà no tindria per què ser així, no?
Jo recordo altres viatges de caribenys
en altres països,
i bé, el veu sobretot fruita tropical,
molta varietat,
tot això, no?
Allà no, allà de fruita tropical,
pràcticament no se'n veu.
Plàtans, se veuen plàtans,
cocos, pocs,
però també se'n veuen,
i aquesta espècie de patates
que tenen ells.
La batata.
La batata, la guaiaba,
no, la guaiaba no,
l'on se diu la...
Bueno, aquesta espècie de cosins,
de les patates, sí.
És un tubèrcul allargat, blanc.
Sí, sí, sí, sí.
De fora és tot marrón,
però quan el protegeix és blanc.
Llavors també et trobes
pebrotets tipus del padrón,
d'aquests peditons.
Que són xiles o...
No, no, no, són com tipus padrón.
Tipus ben bé, tipus padrón.
Després això, frijoles,
frijoles negros,
frijoles blancs,
tomàquets petits,
de mala qualitat,
mal cuidats,
tot.
Arros, no?
Arros, arrros.
Molt ja ho voldrien,
però doncs no.
No, molt d'arròs no.
Molt mala qualitat.
Proporcionalment a la resta d'aliments
que l'arròs hi ha més que l'altres productes.
Sí, sí.
Alls també,
petits,
mal cuidats.
És que el que es veu en general
en tot el país
és que el sistema comunista
que està...
Bueno, la dictadura
aquesta comunista
que està imparant
desmotiva totalment a la gent,
tant als pagesos
com a nivell de producció
de tota mena,
i llavors no hi ha producció.
O sigui, en un país tropical
és difícil trobar pinyes,
és difícil trobar mangos,
és difícil trobar de tot, no?
Quan allí,
en qualsevol altre país,
és que surten dels arbres,
només cal cuidar-los,
només cal plegar-los,
simplement, no?
Allí no van ni a plegar-los,
perquè és que no hi ha motivació,
no hi ha uns...
O sigui, no,
jo si plego dos carretons
no cobraré més
que si em plego un,
o si jo m'hi mato més
i són més bonics,
no en trauré més rendiment
que si un altre
que ho faci pitjor, no?
No, perquè tots som iguals, no?
Llavors, doncs,
no hi ha aquest incentiu
i tot està tot molt descuidat
i sobretot la qualitat.
Tu vas pel mercat
i t'imagines un mercat tropical, no?
I dius, ostres,
quines pinyes que veuré,
i quins copos...
Tot i si l'habres menjat, no, Francesc?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
El que passa és que és...
Vaja, per mi és necessari, no?
Constantar aquest fet
de com està el país, no?
De com està...
Perquè és un país
que en pic connectes amb la gent,
és un país molt alegre,
una gent molt, molt...
que pot ser molt feliç,
però que estan amagats,
que estan en por.
Després parlem de les causes
que fan que l'ordre internacional
sigui el que és
i que hi hagi molts i molts països,
no només Cuba,
que viuen en una situació
realment difícil,
la seva població.
Perquè després parlarem
arrel d'aquest tema
del conflicte de l'Iraq
amb Santi Castellà,
que és professor de Dret
i Relacions Internacionals
de la Universitat,
Rovira i Virgili.
És una situació força coneguda
i que, com bé deies,
cal constatar.
Entrant en el terreny gastronòmic...
Ja, gastronòmic purament.
Mira, al mercat,
a part d'això,
es veia carn,
carn de porc, sobretot.
La carn, en general,
està dedicada només al turisme,
o sigui, no...
Pollastres, també?
El pollastres, diríem
que seria el producte nacional.
El que es menja
quan es pot a les cases, no?
Però quan es pot, eh?
Vull dir, no es menja cada dia,
ni molt menys,
ni cada setmana, eh?
Però doncs sí,
tradicionalment sempre ha sigut
el producte més...
que n'hi ha hagut més, no?, allà.
La vedella,
n'hi ha moltes,
se'n veuen pel camp,
se'n veuen forces,
però doncs tampoc no està permès el consum,
o sigui, només és per turisme
i per exportació, no?
Llavors, en general,
la carn, la proteïna animal
és molt escassa, allà.
Però la que jo he menjat
amb paladares,
amb cases particulars i tot això,
és realment exquisit,
i vaig quedar parat, parat.
Perquè, clar, allà, per exemple,
el porc no és com aquí
que el tenim estabulat
amb uns piensos i tal,
no, no, allà hi corren
pel darrere de la casa,
mengen el que poden,
i és una miqueta allò del porc de glà,
no?, sense la glà,
però doncs és un porc d'aquests salvatges
que està treballat.
Producte natural,
poc,
que enganxa,
però natural.
A més,
la raça del porc d'allà
és molt semblant
a la raça del porc ibéric,
és un porc vermell o negre,
llavors té una carn
molt i molt gustosa.
A més,
també el preparen,
el fumen,
també el fan fumat
i llavors després el cuinen,
el fan a la brasa
o com sigui.
Per conservar-lo.
Per conservar-los,
per tradició,
no ho sé.
i és realment bo,
o sigui,
tenen un porc,
jo vaig menjar amb un paladar
a l'Habana,
un porc fet simplement a la brasa.
Un paladar val a dir,
que és un establiment
on vas a dinar.
Sí, un paladar
és un restaurant,
diguem-ne,
però que estàs
en una casa particular.
I obren les portes
sobretot a turistes.
Sí,
n'hi ha de legals
i n'hi ha de legals
com de tot,
i n'hi ha de més macos
i de més lletjos,
però doncs és això,
és per anar a menjar.
I llavors,
aquest lo vaig menjar a més a la brasa
i estava realment excel·lent,
excel·lent.
Una altra cosa famosa
de Cuba
és la llangosta,
la llangosta,
les gambes,
la llangosta va a quedar
una miqueta sorprès,
la veritat,
jo m'esperava una llangosta
més fluixa,
amb menys gust,
perquè jo ja n'havia menjat.
Perquè per alguna raó...
Sí,
el carip,
és el que diem sempre,
el carip és una aigua molt rica,
amb...
Amb plàcton,
amb plàcton,
amb temperatura,
amb tot,
i llavors els animals
es fan de seguida,
no?
Llavors,
és com allò que diem
del port de granja
o el port de...
Doncs aquest,
diguem-ne,
és com si la mengés pienso,
no?
Aquesta llangosta,
entre cometes,
que no ho és,
però doncs,
tot i amb això,
jo no sé per què,
no ho sé,
no ho he descobert,
però és molt més gustosa
la llangosta,
o almenys,
potser perquè la preparaven
més bé aquí,
que no pas a República Dominicana
o a altres llocs del carip,
no?
Que jo no la vaig trobar
gens gustosa,
però aquí,
doncs sí,
aquí la preparen
de moltes maneres,
sobretot allà,
és que,
no ho sé si és per economia o què,
però molta cosa es menja
a la brasa o a la planxa,
eh?
Llavors,
la preparaven molt a la brasa
o a la planxa
i...
La llagosta a la brasa,
senzillament.
Sí,
oberta dalt a baix
i marcada.
I està a força bona.
Aleshores,
la millor manera de menjar-la.
Sí, sí,
de fet, sí.
Si t'agrada aquest tipus de menjar-la.
La gràcia està també
una miqueta amb la salseta
que t'hi posin i tot això,
no?
Alli fan un sofregillat
de ceba i tomàquet
i alls tendres,
eh?
que està molt bo.
O sigui,
l'all tendre
amb el tronquet verd de dalt,
eh?
Fan una miqueta de sofregillat.
Només saltejar d'allò
dos tombs a la paella
de l'all.
Després hi tiren ceba,
eh?
També fan dos tombs,
queda bastant cru tot.
Llavors agafen tomàquet
ratllat o tallat
a de uets petitons
i ho posen tot dintre també
i ho saltegen una miqueta,
no?
Hi posen quatre espècies,
fan servir molt el comí,
eh?
És una espècie
que es fa servir molt allà
i llavors també hi poden posar,
doncs,
llorer,
altres espècies
i amb aquesta salseta
amb pica sortit de la brasa
la tiren pel damunt,
no?
I llavors és per acompanyar
el gust
i realment hi lliga molt bé.
És una miqueta
aquella idea de les galeres
amb ceba i tomàquet
que fèiem, eh?
Sí, sí.
Doncs una miqueta això
però per la llangosta.
I vaig quedar parat
perquè la llangosta
realment era gustosa,
no era com la d'aquí,
que d'aquí encara la tenim més,
difícil de que creixi,
encara és més bona,
però doncs sorprès,
sí, sí,
a més de preu,
clar, totalment il·legal,
però allà les llangostes
entre un dòlar i dos dòlars
te les venen pel carrer,
vull dir llangostes
de dos quilos,
vull dir grosses,
grosses i maques.
I llavors,
doncs clar,
allí és el deporte nacional,
donar llangostes als turistes,
tothom t'ofereix llangosta
pel carrer
i bueno,
vam menjar llangostes
i ens va sortir per les orelles.
En gambes,
també deia sobre
allà el tema
de la marines
a la gamba,
a més de menjar
un dia de gamba grossa,
molt maca,
fluixeta de gust,
evidentment,
estem molt ben acostumats
aquí amb la gamba,
però també era bona,
també era bona,
tenia la pell fineta,
potser era època de muda
o això,
i llavors això
també és d'agrair,
i ens la van fer
rebussadeta
i aquesta la van fer
amb alls tendres,
però només
alls tendres,
a l'ajillo,
que ho li deien,
però amb all tendre.
Utilitzen molt
l'all tendre,
i la ceba
i la tomaca.
Molt,
bàsicament això
d'espècie,
ja et dic,
per aliviar molt comí,
i després
allí els plats,
almenys les menjades
que jo vaig fer
van ser totes iguals,
sempre és un plat fort,
que és el que tries tu,
i després s'acompanya
amb una varietat
de verdures
i fruites
de guarnició,
però a més d'anar al plat
són altres plats,
no?
O sigui,
allà el que fan
és molt l'arròs bullit,
aquest arròs bullit sec,
tipus xino,
sí,
per acompanyar
uns frijoles negros,
que es barregen
moltes vegades
amb l'arròs
i tot això,
frijoles negros
no he menjat de qualitat
en dos cases,
molt bons,
la resta
deixava molt de desitjar.
Home,
si fa o no fa
des d'aquest punt de vista
com a tot arreu
quan viatges,
que hi ha llocs
que el menjar és
impossible
i d'altres
doncs que és més...
No,
però també és per la qualitat,
també una cosa...
La qualitat del producte,
la manera de cuinar-lo,
perquè a vegades
veus un producte
que l'han cuinat malament
però que era bo
o pots arribar a deduir...
Però en aquest cas
és que el producte de pobra ja...
Sí,
és que els frijoles
n'hi havia que no hi havia
manera de fer-los tous,
no?
No sé què...
Bueno,
això,
el menjar,
la combinació,
no?
Doncs això,
l'arròs,
els frijoles,
pepino,
pepino,
sortir el pepino
per les orelles,
no sé per què,
però doncs
posen pepino a tot arreu
i és un producte
que evidentment
a mi m'agrada tot,
no?
I també molt menjo,
però no m'agrada gaire
que estigui a tot arreu
perquè deixa massa gust
pepino,
el deporte nacional,
tomàquets,
com més t'apartaves
de l'Havana,
més bons,
evidentment,
més cap al camp,
amb els tomàquets
que més hi posaven,
hi posaven aguacates,
eh?,
aguacates
i para de comptar,
l'enciam no el coneixien,
un producte molt de luxe,
l'enciam,
qualsevol tipus d'enciam
d'aquest,
llavors fent servir la col,
la col era el seu enciam,
una miqueta com els americans
en aquest aspecte,
llavors la col talla
de tafineta també
per acabar de completar
aquesta miqueta de manida,
no?
En general era això,
també,
llavors també et podien portar
un plat d'aquestes patates
que tenen ells,
que no són patates,
que ara no...
S'en hi ha més,
no?
No,
no,
tampoc,
és que ara no me'n recordo,
ja us ho portaré el nom,
ja us ho portaré,
el tinc apuntat,
a més,
per aquí se'n poden veure
alguna vegada
i jo no he vist,
vull dir,
és un producte que a més
he gastat i ara,
no ho sé,
tinc bloquejat el nom
i no em surt.
Doncs n'hi ha dos tipus,
sobretot,
principalment,
un que és
més semblant a la patata
en quant a la textura de dintre,
els dos de fora s'assemblen molt,
és com un munyato,
val,
munyatos també n'hi ha molts allà,
llavors també te'l feien fregit,
no sé què,
el munyato també es fa servir molt.
Carabasses,
també,
llavors,
aquesta patata que ja et dic,
una que és més semblant al munyato
i l'altra que de fora
és també semblant
però de dintre fa com unes,
hi ha uns nervis,
com unes arrels que l'atreveixen
i aquest el fa una miqueta
més desagradable a l'hora de menjar.
Més estallós,
no?
Sí,
més que arreu aquests nervis,
que com que talles la patata
i et surten aquests nervis a dintre,
no?
Com si tinguessis arrels,
no?
Uns fils.
Uns fils,
sí,
però grossos,
eh?
Aquesta potser era la més neutra de gust,
més semblant a la patata,
aquesta dels fils
i l'altra,
ben curiós,
que la primera que em vaig menjar
dic,
ostres,
això un bullit amb un caldo de tocino
o alguna cosa així,
no,
no,
era la pròpia patata
que tenia aquest gust,
tenia un gust com de tocino,
un gust especial,
no?
Aquesta
m'agradar molt de textura,
eh?
Una miqueta dura,
no n'hi ha cap que sigui d'entendre
com la patata,
són més dures,
són les verdures més dures,
però tenen un gust interessant
i diferent,
no?
Són coses d'aquestes que...
Una altra cosa que sempre et posaven
per acompanyar
eren xips de plàtano,
o sigui,
allò,
els xips de plàtano.
Ah, sí?
I què tal?
Bé,
molt bones,
molt bones.
A més,
aquestes xips de plàtano
tenen dues utilitats,
també em vaig comprar un llibre
d'Astronomia Cubana,
també.
Ja farem alguna recepta
en aquest programa.
Sí,
força interessant
i una d'elles
era que tu fas els xips,
els xips de plàtano
és simplement tallar el plàtano finet,
que estiguin verds,
és molt important
que el plàtano estigui molt verd,
eh?
Ho posa allà la recepta,
que estigui molt verd el plàtano,
llavors el talles finet,
el regres amb una miqueta de llimona,
sí,
el regres amb una miqueta de llimona
i el fregeixes,
senzillament,
amb oli.
El sortir de la fregidora.
I tires una miqueta de sal pel damunt
i pebre,
si vols.
Després també es pot fer
el forn,
també es poden fer el forn
aquests plàtanos,
amb el forn fort
i que també se't torni en dintre,
però el més fàcil és fregir.
Llavors,
queden cruixents
com les patates xips
amb gustet de plàtano,
una miqueta més sutil
perquè entregués verd i tot això.
i la llimona i tot això.
Doncs ja no té tant de gust.
Però,
després,
el curiós és que
les xips que sobren
d'aquest de menjar,
les que t'han sobrat,
les pots anar guardant
en un lloc ventilat
perquè s'assequin ben seques
i quan les tinguis molt seques
les mols
amb un morter
o amb un aparell
d'una trituradora,
les fas farina
i serveix per lligar caldus
i fas una sopa de plàtano
i queda molt bona.
Això sí que es cuina d'aprofitament.
Sí,
sí,
fan una farina de plàtano
amb tots aquests xips.
Vas guardant les que et van sobrant
després pots fer una sopa
com si fessi servir una tapioca
o una cosa així.
Ah, exacte,
per lligar
amb aquest plàtano.
El que passa és que
necessita bastant,
o sigui,
no té el poder de lligar
d'una tapioca o d'això,
ens n'hi ha de posar bastant,
lliga més per concentració
que no pas per lligasson,
però ha de quedar gustós.
Jo encara no ho he provat,
però doncs ho provaré,
ho provaré
perquè és una d'aquelles coses
que m'han quedat gravades,
no?
I que, bueno,
aquí també tenim de plàtano,
no és el d'allà,
allà tenen el macho,
que és aquest gros
que és el que fan tot això,
llavors tiren vàries
varietats de plàtanos
que són amb els que...
De diferents mides.
Amb els que fan
per diferents coses, no?
Cosa que també
difícil de trobar als mercats,
la varietat de plàtanos,
tot, tot, tot.
Però escolta, Francesc,
el que sí que hauràs trobat
que a més tu ets
un gran admirador
d'aquest producte
són puros.
Sí, puros sí.
Cigars.
Puros sí, puros sí.
Allà, a més,
vam tenir molta sort
perquè, bueno,
això que vas viatjant,
que us haurà
de la unitat dels viatges,
vam conèixer
el fill del director
de totes les fàbriques
de Pinar del Rió,
de puros,
que una de les coses
que no sabia
és que el puro
no depèn ni de la finca
ni de la planta,
la selecció,
sinó que simplement
fulla per fulla
que va a un puro
o a un altre.
O sigui,
de la mateixa planta
es pot fer un coiba,
es pot fer un romai julieta
i es pot fer un romain.
Depèn de la qualitat
de la fulla.
De la qualitat final
del producte,
llavors van separant
per qualitats, no?
Doncs,
i a l'hora de fer-los
és el mateix.
no hi ha una fàbrica de coiba,
una de rovaina,
no es fa tota la mateixa fàbrica,
doncs vinga,
ara hi ha una tirada
i aquest senyor
que està fent Robusto
del rovaina,
l'altre està fent
Churchill del coiba
o Espléndido.
Llavors,
dintre de la mateixa fàbrica
es produeix
tota la vitola,
tot el vitolari
de puros cubanos,
no?
Jo això no ho sabia,
doncs, bueno,
una informació més
que em van donar.
Llavors vaig conèixer...
És important pels restaurants
també que el puret
aquest al final sempre...
Vaig conèixer
aquest noi,
el fill del rovaina
i aquest senyor,
aquest noi,
ens va obrir les portes
una miqueta
de totes les finques
tabaqueres de per allà
i ens va acompanyar
a la finca rovaina,
vam conèixer
el senyor rovaina,
vam estar amb ell
fent unes copes de ron
i parlant
de tot això
de la producció.
Molt interessant
veure els aromes
quan entres
tant als camps
perquè a la finca rovaina
es fa,
sobretot,
se fa capa,
que és la part de fora
del puro,
la fulla que es veu,
la fulla més cara
del puro,
que és la que es veu,
és la capa
i hi ha molts pocs plantacions
de capa a Cuba,
és la planta més difícil
i és el senyor rovaina
la més famosa,
i llavors vam veure
el plantació de capa,
vam veure
tot el procés d'assecament,
molt interessant,
amb uns aromes increïbles,
després vam veure
el procés de fermentació
de la fulla,
que també hi ha
un altre lloc diferent,
amb també uns aromes diferents,
i tot el procés aquest
que fa que el puro
sigui el que és
el puro cubano.
Vaig parlar de la cuina
amb el puro,
allà no el coneixien,
m'ha sorprendre molt,
tot el tema
d'aquests postres
que faig amb puros,
cuina en si també
de puros,
allà no el coneixen
en absolut,
o sigui,
l'únic que fan
és mascar-lo el tabaco
o fumar-lo,
en general,
evidentment,
fumar-lo,
i també una miqueta
no es fuma tant
com se fumava,
també per l'economia.
Home,
clar,
tot costa diners.
Pensa que allà
un cubano té dret
a dos puros al mes,
el rest tu t'has de buscar
la vida.
Llavors com que hem de deixar
de fumar,
has de deixar de fumar
perquè imagina't,
escolta una cosa,
ens quedem amb el puro,
ens queda el cafè i la copa,
si et sembla,
parlem la propera setmana,
i continuem parlant
una mica
d'aquesta estada a Cuba,
d'aquesta experiència
personal,
evidentment,
però també gastronòmica
pel que fa al nostre programa
i del que convingui.
Molt bé.
Benvingut.
Moltes gràcies.
I ens retrobem
la propera setmana.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.