...
Francesc Lleudó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I benvingut.
I avui el Francesc, tot i que...
Ja saben que jo miro molt la butxaca.
Ell és el professional de la cuina
i jo m'ocupo més del tema domèstic en aquest espai.
I el Francesc ens proposa tota una sèrie de preparacions
fetes amb cireres.
Per què?
Perquè d'aquí un mes, aproximadament, justament,
mira, casualitat, d'aquí un mes exactament,
el 22 de juny, que serà dijous,
també serà corpus.
I per corpus ja saben vostès que la tradició gastronòmica
diu que mengem les cireres, les coques amb cireres.
Jo diria això de la butxaca perquè avui el Francesc ens ho prepara,
però esperarem que baixin una mica de preu, eh?
Sí, bueno...
És la primera setmana de cireres, més o menys, la segona.
En realitat, sí, segona o tercera setmana,
bueno, en realitat més,
però doncs, diguem-ne, cireres per comprar, doncs sí.
Encara estan intocables, eh?
Depèn, eh?
A veure, no estan barates ni molt menys,
però es poden trobar ja cireres de 3 euros,
que això ja comencen a ser comprables.
Jo les últimes les he vist a 6, per això et deia, home, 6 euros...
Sí, no, jo ja n'hi he vist a 3, al mercat, eh?
No majoristes ni res d'això, sinó al mercat.
Ara ja podem començar a comprar-los, doncs.
I amb coses així, a 3 euros ja se'n troben.
Evidentment, hi ha dos o tres preus,
depèn de la mida i de la qualitat de la cirera,
però doncs jo n'hi he menjat a 3 euros i bones, eh?
Una miqueta, no massa petites, tampoc.
Una miqueta...
Era un vermell d'aquests una mica clars,
no era aquell vermell intens que ens agrada tant,
però eren bones, eh?
O sigui, per això ja volia començar a treure el tema de les cireres.
Encara que jo també tenia aquí un apunt
que podríem també fer una cosa
que també fem normalment per a aquesta època
i que la gent no la treballa, que és la carabassa.
També havia pensat d'explicar-vos
amb quatre pinzellades una crema de carabassa.
I és que som molt fans de la carabassa en aquest programa, eh?
Sí, sí, sí.
És que és una cosa que jo recordo de l'àvia,
de tota la vida.
És molt tradicional a la cuina nostra.
I és molt bona, eh?
I alegra molt els plats, també.
És molt bona i és molt econòmica
i, a més, els nens,
jo sempre ja sabeu que sempre parlo dels nens,
agrada molt perquè és dolça.
O sigui, és una coina germana de la pastanaga,
encara que no tinguin res a veure, diguem-ne, com a família,
un és un tubèrcol i l'altre és un fruit,
però tenen aquest mateix color,
la mateixa dolçó, són molts semblants.
I amb aquesta crema que us vaig proposar
hi posem precisament pastanaga i carabassa,
les dues coses.
Doncs farem una crema de carabassa i pastanaga,
parlarem de les cireres,
ara que els maduixots, que no les maduixes,
ja comencen a anar de cap a caiguda.
Ara ja els hem deixat enrere un any
que hi ha hagut molta producció, no?
Hi ha hagut molt, sí.
Maduixots, que no maduixes,
maduixes no se'n veuen.
Home, el que és la maduixeta petita,
aquesta salvatge, la de bosc, aquesta no.
És que aquesta ve més tard,
aquesta ve juliol-agost.
Aquesta, almenys, jo recordo
quan anàvem a Viella a plegar-les
per aquells camins,
era juliol-agost, que és quan sortien.
I el que és la maduixa,
la maduixa normal, aquesta grossa,
que estem acostumats a menjar,
aquesta...
Aquesta és la de producció industrial.
Sí, és la de producció industrial.
I jo crec que encara ens durarà ben bé
tot l'estiu,
perquè ja fan uns cultius
que els van atreçar,
no els adelanten,
i llavors s'adapten molt bé
a la demanda del mercat,
que és al final el que vol el pagès.
Doncs escolta, Francesc,
ui, perdó, per on vols que comencem?
Per la carbassa?
Comencem la crema,
a fer el paper i llapis,
és molt curteta,
és molt fàcil de fer.
Ah, no, no, no,
no tan fàcil,
no tan fàcil.
Primer hem d'anar a comprar la carbassa.
Quina?
Quina hem de comprar?
Bueno, la carbassa,
evidentment,
que no sigui la de Cabell d'Àngel,
que és aquella...
Que no sigui la blanca.
Aquella verde
amb unes ratlles blanques,
que queda com una...
La més tradicional
dintre de casa nostra,
però la menys coneguda
a nivell de medis, no?
O sigui,
és una carbassa
que no surt en fotografies,
sempre que penses en una carbassa,
penses en aquella carbassa
de color carbassa.
La de la Ventafox,
per entendre'ns.
O la de Halloween, no?
També.
Doncs no,
o sigui, a veure,
sí, aquesta és la carbassa
que hem de gastar.
Però també n'hi ha una
que és de color carbassa,
que també és allargada,
que exteriorment
sembla la de Cabell d'Àngel,
però que no ho és.
Que és més verd,
aquesta,
és un verd més intens.
Però per dins també
és de color carbassa.
I per dins també és carabassa,
i l'osseta,
i té la pell més tova.
Són diferents tipus de carabassa.
Jo, per mi,
la que m'agrada més
és aquesta carabassa
que té aquesta forma
del salva-vides,
d'allò que es posaven abans.
Ah!
Aquest més gordeta de baix
i s'estira de dalt.
Que també s'utilitzava
com a recipient
per guardar líquids,
també, antigament.
Doncs aquest tipus de carabassa,
sense estar tan perfectament dibuixada,
n'hi ha una
que és la que més se comercialitza,
i a més va molt bé
per la mida també,
per comprar a casa,
perquè és una mida molt assequible,
és una carabassa
que acostuma a fer
entre quilo i dos quilos.
Sí, perquè l'altra
has de comprar un tros.
L'altra és molt gran,
no n'has de comprar un tros.
Però aquesta sí,
aquesta té una mida molt bona.
Jo l'he estat treballant
aquests dies
amb el terracua taula,
amb tot el tema dels romans,
que sempre feien de carabassa els romans,
doncs jo també he fet un plat.
I aquesta carabassa
ve molt plena,
té poques llavors,
només baixa el cul una miqueta,
en la qual cosa l'aprofites molt
i és petita,
la pots comprar,
la pots portar bé
i la pots gastar d'una vegada.
Doncs aquesta carabassa
jo diria que és l'ideal.
Per netejar-la és molt fàcil,
només cal que talleu
les dues puntes de dalt i de baix
com si fos un meló,
la talleu a rodanxes grosses,
més o menys que tinguin
tres o quatre dits,
i llavors,
quan tinguem la rodanxa tallada,
poseu el tall damunt de la fusta
i amb el ganivet
aneu girant la carabassa
i aneu repelant tota la vora.
Així senzillament.
Quan arribeu a un dels talls
que dintre veieu un forat
que hi ha les llavors,
amb una cullera,
traiem les llavors
i repel·lem.
No hi ha més secret.
Llavors,
hi ha dues maneres de fer-la
aquesta crema de carabassa.
Una és partint d'un sofregit,
no sofregit,
sinó d'ofegar la carabassa
amb una mica de ceba
o porro o calçots,
ara ja estan els calçots,
doncs una miqueta de ceba,
porro, escalunyes,
algun tipus de verdura
de la família de les cebes,
als tendres també poden quedar bé.
Això ofegat
amb una cassola
amb una miqueta d'oli d'oliva,
a foc suau
i ofegadeta una miqueta,
després simplement
mullar-la,
si voleu fer una crema
molt més,
molt natural,
diguem-ne,
i molt poc greixosa,
la mullem amb un brou,
amb un caldo,
amb un caldo de gallina,
queda boníssim,
i senzillament
després de bullir,
triturat,
passat pel xinès
i ja està.
Rectificar d'alguna espècie,
si voleu posar una miqueta
de nou moscada
o voleu posar una miqueta
de pebre,
això ja,
el gust de cadascú,
ja la teniu.
Hi ha l'altra variant
que s'hi pot afegir
una miqueta de pastanaga
en aquest sofregit també,
en aquest ofegat,
no vull que agafi color,
només és ofegar,
carabassa,
pastanaga
i ceba,
ofegadet,
tot ofegadet,
mullat amb el caldo
i també triturat
i això,
i després hi ha la variant
diguem-ne més de festa,
més gustosa,
que mullaria
meitat amb nata
i meitat amb un caldo.
Aquesta queda molt més bona de gust,
més rodona,
però bueno,
porta més greixos
i tot això.
Inclús hi ha la variant
que quan ja la teniu acabada
i ja l'he passat
pel color del xinès i tot
i encara està calenta,
que està recient passada
pel color del xinès,
s'hi tira uns de ues de mantega
i es remena
i es diu que es munta
amb mantega.
Queda molt fina
i molt agradable
a la boca.
I es pot menjar
o bé tevi
o bé fred també, no?
Fred del tot,
si l'has muntat amb mantega, no.
No, sense muntar amb mantega.
Cristal·litza
i ja està.
Però si no,
li posem la mantega, sí?
Sí, llavors...
Com una bici suat,
perfectament.
Es pot menjar freda perfectament.
Allò ens és aconsellable
fer-la una miqueta més líquida
perquè quan es refreda
agafa més cos
i que quedi menjable
perquè si no,
si la fem una miqueta espessa
amb calent molt bé
però quan es refreda
ens quedarà massa espessa
per menjar com una crema.
Senzillament això.
Si no,
també hi ha un altre variant
que és
en vez de coure les coses
a la cassoleta
primer les posem al forn
la carabassa.
Quan ja la tenim neta
la posem al forn
la cuiem al forn
la carabassa
amb la ceba
i la pastanaga
d'acord?
Ho cuiem tot al forn
la pastanaga
l'hauríem d'embolicar
amb un paper
d'aquests d'alumini
i les cuiem al forn
doncs un quart d'hora
20 minutets
tot junt
i després ho passem
a la cassola
i ho mullem
amb el caldo
tot igual
però en vez de fer
el sofregiret
a la cassola
el fem al forn
el gust canvia una miqueta
i no ho sé
no té més
simplement una miqueta
de canvi de gust
però és així de senzilla.
Si ens obre, Francesc
l'altre dia
apuntàvem també
una recepta
molt senzilleta
la podríem dir
si et sembla
que és per fer
com un acompanyament
que fa la funció
d'una senfaina
també per acompanyar
una carn
que és agafar la carbassa
jo t'ho explico
però a veure si t'agrada
segur que els oients
que cuinen carbassa
de tant en tant
segur que coneixen
que és una manera
molt senzilla
i molt ràpida
i per aproximar-se
a un gust
allò que dius
mira no m'agrada
tampoc no t'ha costat
tanta feina
és agafar la paella
una miqueta d'oli
i uns alls
sense pelar ni res
allò una mica trencadets
els passes una mica
per la paella
tires un parell
d'anyores
o pebrots de romesco
per aquest plat
li va millor
l'anyora
així en cru també
allò talladeta
plaf
en dones uns tomets
per allà
tires la carbassa
una miqueta de sal
i deixes que s'acabi
de coure
i com un acompanyament
d'una carn
o alguna cosa així
doncs també és una opció diferent
i és molt gustosa
i queda bona
i ara que dius això
jo en aquesta setmana romana
la carabassa
l'he salit fregida
la carabassa fregida
és molt bona
sí, sí
és carabassa fregida
el que passa
que li poses el pebrot
i així
per donar-li una mica
d'alegria
però sí que queda bona
i jo em va sorprendre
també la carabassa fregida
és com el monyat
un any més reivindiquen la carbassa
com cada any
quan arriba
aquesta època de l'any
l'àvia la feia amb arròs
la bullien amb arròs
fan arròs bullit
amb carabassa
que també queda molt bo
arròs bullit amb carabassa
així tal qual
sí, sí
tu t'agafes l'aigua
o caldo
quan bullit
i tires l'arròs
i la carabassa
tota l'hora
perquè la cocció
és la mateixa
més o menys
i llavors ho fas bullir
tot junt
hi ha una mica
de la carabassa
que es desfà
i li dona color
a tot
a l'arròs
i queda com un arròs
caldós
una cosa especial
que queda molt bona
i molt agradable
igualment també s'utilitza
de vegades
en llegums
quan es fan per menjar
amb cullera
allò amb una miqueta
de caldo
un tall de carbassa
també li dona
fins i tot
una certa
es passeja una miqueta
aquest caldo
i li dona un gust
també
jo l'he vist amb cigrons
la carabassa
l'he vist amb llenties
amb cigrons i espinacs
sí, amb cigrons i espinacs
amb llenties també
amb fesols
és que és una cosa
que a part
que alimenta molt
a veure
abans no hi havia patates
quan estem parlant
dels romans
i doncs
la carabassa
era el substitut
era el sostén
de la gent
doncs mira
aquest producte
tan humil
el posem també
aquí en aquest espai
de cuina del matí
de Tarragona Ràdio
anem a buscar
productes més
sofisticats
podríem dir
o diguem-ne
més preguats
com és la cirera
cireres també
vostès ho saben
hi ha de
de moltes classes
de moltes qualitats
d'aquelles que es fan
a la terra
d'altres que són
d'aquelles d'importació
d'altres que estan
a les càmeres
durant dos mesos
i arriben aquí
que semblen de trezo
més que una altra cosa
nosaltres intentarem
buscar cireres
que siguin bonetes
i nacionals
evidentment
i nacionals
perquè les tenim
molt a prop
són de la terra
no?
sí, a més que tenim
un clima ideal
per les cireres
i a veure
i hem de tirar
cap a casa
no per desmereixer ningú
és que a més a més
són més bones
també
sí, sí
bueno, jo el que us
volia proposar avui
la primera proposta
que farem
en aquest programa
de cireres
és un plat
una miqueta
de diumenges
molt fàcil de fer
i que es pot aprofitar
després tota la setmana
això ens convé
un ànec
escabetxat
amb cireres
d'ànec
el treballem poc aquí
doncs avui
he pensat
que era un bon dia
per treure'l
i per què no treballem l'ànec?
no estem acostumats
perquè de preu
tampoc no és tan accidentat
no, i perquè
a veure
i a més no és veritat
que no hi hagi tradició
en antros
almenys els que som
de terra endins
terra endins de Reus
tampoc no se'n va
gaire lluny
però doncs
és molt diferent
la cuina de Reus
de la de Tarragona
és molt diferent
molt diferent
doncs
com la de Tarragona
a Torre d'en Barra
i també és una costanera
i cada espai
i estem acostumats
a menjar l'ànec
perquè hi havia els masos
i els masos
doncs
sempre s'ha tingut ànec aquí
l'ànec verd o l'ànec mut
sempre s'ha tingut
i com a animal
d'ornament
com a animal de companyia
no
però doncs
d'ornament
i de suministre
de menjar
sí
ara no se'n vagin
a la plaça Imperial Tarraco
a buscar ànecs
perquè el francès
doni una recepta
per favor
l'encarreguen a la carnisseria
és millor
també és bé plomadet
i tot
i està molt millor
doncs
ja hi és aquesta tradició
no és una cosa
que vingui dels francesos
i tot això
sinó que ja la tenim
aquesta tradició
i ben arrelada
però doncs
no és una cosa
en tot cas l'hem perdut
i era un plat
d'una vegada l'any
de diumenge
perquè l'ànec
el mataves una vegada l'any
no en tenies per matar
cada dia
ara se'n fa
de tant en tant
per Nadal
allò quan vols sorprendre
els començats
els dius
home farem un ànec
en lloc d'un capó
o un gall d'indi
i després també
els que anaven al pas
que anaven a caçar el pas
doncs també
però és diferent aquest ànec
no?
sí
és completament diferent
i s'ha de tractar
diferent també
sí
és un ànec salvatge
té un altre gust
té un altre textura
té un altre tipus de carn
és completament diferent
però també queda molt bé
així es cavatxar
molt bé
anem a comprar-ho
primer que tot
ja saps que jo
això insisteixo molt
perquè em sembla una bajanada
però és important saber
com ho hem de demanar
a veure
jo l'ànec aquest
en aquest cas
només aprofitaria
les cuixes i les ales
llavors
com que només aprofitem això
podem comprar-les
ben bé soles
fresques
o comprem tot l'ànec
i els magrets
el que són els pits
que n'hi diuen magrets
els fem com hem fet sempre
que també els podem fer en cireres
però els fem allò
a la planxa
que quedin com han de quedar
una miqueta sagnants
una miqueta bé
i ens els mengem
com sempre
i els disfrutem
diguem-ne
i després les cuixes
les ales i tot això
els escabetxem
molt bé
llavors feu com vulgueu
si voleu fer-ho d'una manera o de l'altra
però el magret d'ànec
escabetxat
no és bo
a veure no és bo
queda bo
però queda dur
és una peça
que és noble
és una peça
que quan la cous massa queda dura
però que quan fas el seu puntet
és famós
el magret d'ànec
és una cosa famosa
llavors no val la pena
fer-la molt bé
no val la pena fer-la molt bé
i val la pena menjar-se-la
d'una altra manera
per fer aquest plat
l'únic que necessitem és això
cireres
l'Anna
que ja l'hem comprat
les cireres
les cireres
per fer aquest plat
millor que siguin grosses
i dures evidentment
i amb el més color possible
el més fosques possibles
jo el faria a la cassola
allò ens necessitem una cassola
pot ser de test
pot ser una cassola de ferroculat
pot ser una cassola normal i corrent
d'inoxidable
el que siguin
el que tinguem a casa
vaja
i el que necessitarem
és una miqueta de ceba
una miqueta de pastanaga
una miqueta de sofregit de tomaca
herbes
que hi posarem
farigola, llorer i romaní
herbes molt d'aquí
vinagre
una miqueta de caldo
i una miqueta de sucre
i para de comptar
podem posar mel o sucre
després us ho explico
és un plat senzillet
el primer que hem de fer
és tallar
aquestes cuixes
o tot el que anem a posar
dintre de la cassola
petitó
perquè per les que veig
després se pot agafar més bé
perquè si no
després te surt
tota la cuixa
escabatxada
i l'has de trencar
i val més que sortir
a peces
les que veig
és una cosa de picar
doncs val més ja tenir-ho
tallat petitó
al mateix moment de tallar-ho
podem apartar una miqueta
la pell amb els greixos
que és molt considerable
amb l'ànec
equival a una part
molt important
quasi quasi que el 50%
d'un ànec
del pes d'un ànec
és greix
però està tot localitzat
a la pell
a la part exterior
a dintre de la carn
no n'hi ha greix
per això és una miqueta
contradictori l'ànec
és molt saludable
perquè no porta greix
l'ànec
perquè el pots treure
molt fàcilment
llavors aquest greix
la guardem
perquè amb aquest greix
el posarem a la cassola
a foc suau
tapat
molt suau el foc
que es vagi fonent
que ens faci d'oli
serà amb el que
començarem a cuinar
o sigui el primer
cassola foc molt suau
tapada
amb el greix a dintre
que ens vagi plorant
i podeu tirar una miqueta
d'aigua si voleu
això ajuda
a que no se calenti massa
l'oli
i a que el greix
quedi perfectament blanc
i no es cremi
si teniu pressa
no n'hi tireu l'aigua
però el foc suau
i ho deixeu
uns 10 minutets
que plori aquest greix
llanceu el greix
amb unes pinces
o amb un girapèix
o amb una aranya
ho traieu
i amb el greix
que ha quedat
allí hi marcarem
l'ànec
agafem l'ànec
el posem amb el greix
aquest ben calent
i tirem l'ànec a dins
sal i pebre
i deixem que quedi torredet
de fora
quan fem un rostí
exacte
quan tinguem torredet
el traiem
i amb aquesta mateixa
oli que ha quedat
i sofregim una ceba
tallada a rodanxes
o a grills
com vulgueu
però tallada petita
no massa gran
i una miqueta de pastanaga
però la pastanaga
sí que la tallo gran aquí
perquè després la trauré
no la vull deixar
i llavors si la tallo gran
la trobo de seguida
i la puc treure bé
si la voleu deixar
la talleu a rodanxetes
i la sofregiu allà dintre
també
tots junts
sense cap problema
ho tapem
i deixem que es confiti
una miqueta
aquesta ceba
i aquesta pastanaga
quan ja la tinguem
confitadetes
destapem
i llavors
hi podem tornar
a tirar dintre
tot el conill
que ja tenim
ai el conill
perdó
l'ànec
que ja el tenim
tot torredet
tenim un conill
també l'aprofitem ja
queda bo també
llavors
hi posem
una bona rama
de farigola seca
si està en flor millor
però no us quedeu cortets
hi podeu posar una remeta maca
amb els escabetxos
no hi molesta
unes fulles de llorer
una o dos
una miqueta de romani
en branca fresc
també
que ara també
s'està acabant
i el florit
però déu-n'hi-do
però està maca la fulla
però n'hi ha
molt maco
i llavors
quan tinguem
totes les herbetes
hi tirem
un rejolinet de vinagre
veureu que fa
i redueix
com sempre expliquem
deixem que redueixi
una miqueta
i llavors
el tirem al caldo de gallina
fins que cobreixi
una miqueta més
de la meitat
de l'ànec
llavors tapem
i deixem que faci xup xup
llavors
per un altre cantó
perquè aquí falten
les cireres
evidentment
les cireres
no els hi poso
perquè si els hi posessin
des del començament
se les farien
quedaria molt bo
les escabetxos
ho podeu fer
quedarà boníssim
però no trobareu les cireres
llavors jo el que faig
és amb una paella
a part
agafo una miqueta
d'aquell greix d'ànec
el torno a fondre
el trec després
i només deixo el greix
ja fos a la paella
i agafo les cireres
i les saltejo
amb aquest oli
amb aquest greix
vaja
amb una miqueta de sal i pedra
quan ja les tinc
una miqueta torredetes
per fora
i tiro un sucre
un edulcorant
que pot ser sucre normal
pot ser sucre moreno
pot ser mel
qualsevol de les tres coses
i queda molt bé
tant se val
la que utilitzen
tant se val
que us canviarà el gust
però quedarà igual
si el resultat final
serà igual
serà bo
sempre és millor
les dues últimes
el sucre blanc
sempre sabem
que és el germà pobre
a nivell de gustos
de tot això
el sucre candy
el sucre moreno
és molt bo
i la mel també
llavors el que vulgueu
per exemple
per 4 persones
hi hauria d'haver
ben bé
uns 200 grams
de cireres
250 grams
de cireres
o sigui
que n'hi van bastantes
llavors de mel
en aquest cas
se n'hi haurien de tirar
ben bé
dues cullerades
superes ben plenes
o de sucre candy
també
llavors hi tirem
i anem voltejant
i veureu que la mel
se fa un caramel
al voltant de la cirera
l'anem voltejant
hasta que quedi
ben caramelitzat
que agafi el color
torredet
típic del caramel
quan ja tinguem
aquest color
hi tirem vinagre
en aquestes cireres
més o menys
dues cullerades
superes de vinagre
deixem reduir
i que torni a caramelitzar
una miqueta
i quan ja ho tinguem
tot això
ho tirem dintre
de l'esquavet
per damunt de l'ànec
que ja teníem
tapem
i ho deixem bullir
uns 10-15 minuts més
però això és
evidentment
per el que us dic
ha d'estar dintre dels últims
10-15 minuts
de la cocció de l'ànec
que ja estava
collent-se
la cocció d'aquest ànec
quina serà?
doncs depèn de la qualitat
de l'ànec
depèn de moltes coses
però acostuma a ser llargueta
acostuma a durar
aquest escabeig
una hora
una hora i mitja
inclús dues hores
depèn de la qualitat
de l'ànec
de la mida
i tot això
i dels talls
com us heu tallat
de petits
també
aquí no és interessant
accelerar el procés
amb l'oll express
o podríem fer també
si els escabeixos
amb l'oll express
queden molt bé
perquè clar
la concentració
de gustos
i d'aromes
serà més bona
l'únic problema
és que no podràs obrir
per tirar-hi les cileres
o sigui
l'hauràs de
fer una part de la cocció
i després completar-la
sense olla express
seria una altra opció
exacte
també podries fer
l'ànec
i a tou
amb l'olla express
i quan hi ha esta tou
obres l'olla express
i tira les cileres
i ho fas bullir
10-15 minutets
perquè agafi el gustet
i ja està
home així potser millona
sí
home t'estalvies fenya
tot el que són
estufadets
o coses que hagin de fer
la segona cocció de la carn
hi ha la primera
i la segona cocció
de totes les carns
la primera és quan la deixes senyant
i te la menges tal qual
i la segona
és quan hi ha
l'has d'estufar
i l'has de deixar
una mica més de temps
llavors doncs
aquesta segona cocció
la després
hi va molt bé sempre
abans em dèiem
home
tires el conill
això ho podem fer
amb una altra carn
o les característiques
de l'ànec
perquè clar
a l'hora d'escabetxar
hi ha moltes aus
que es poden fer
i a l'hora de marxar amb cireres
també
o sigui
ho podeu fer amb guatlles
ho podeu fer amb un pollastre
tant de corral
com normal
es pot fer amb tors
es pot fer amb perdiu
es pot fer
amb qualsevol tipus d'au
us quedarà bé
inclús
pels més atrevits
ja és un gust
una miqueta especial
però amb alguna cosa
de peix blau
també pot quedar bé
amb peix blau
el que passa que aquí
jo hi tiraria les cireres
des del començament
el que he dit
que no fem aquí
per trobar-les
i trobar-les a la salsa
no tan atressos
exacte
llavors es posaria
des del començament
que es desfacin bé
i que s'incorporin bé
a l'escabetx
i no trobar-les després
llavors en aquest cas
els hauríem de treure els pinyols
per no trobar els desfets
per allí
llavors
en aquest escabetx
s'hi pot afegir
una miqueta
el sofregit de tomàquet
i li ajudarà
el de les sardines
el de l'ânec
també s'hi pot posar
evidentment
si us hi agrada
també s'hi pot posar
però el de les sardines
és més obligatori
posar-hi aquesta miqueta
sofregit de tomàquet
o posar-hi les cireres
perquè acaba de rodonir
el gust
i queda molt bé
alternatives d'una banda
aquest ànec
perdó
escabetxat amb cireres
ara
no és que sigui
molt complicada
l'elaboració
però ja hem vist
que sí que necessita
el seu temps
i el seu carinyo
com tota la cuina
un cop fet d'elles
ho podem aprofitar
tota la setmana
parlem de conservació
congelació
el mateix escabetx
a la nevera
és un conservant
en si mateix
l'escabetx
és una cosa
que en unia bun de l'oli
en aquest cas
jo no
a la recepta
no ho hem dit
perquè ho hem fet
amb el greix d'ànec
però
m'ho he deixat
i hem d'afegir oli d'oliva
sobretot
cap al
quan mullem amb el brou
quan mullem amb el caldo
de pollastre
i afegim l'oli d'oliva
perquè ens acabi
d'ajudar
a cobrir
a fer l'escabetx
i llavors això
una vegada fred
es posa a la nevera
i ens fa de conservant
i és anar estirant
de la cassola directament
sense treure
de la nevera
anar estirant
el que vulguem
amb els dits
millor que no
perquè ens durarà menys
si ho fem amb unes pinces
amb una cullera netes
ens pot durar ben bé
una setmana
una setmana i mitja
o dues setmanes
dintre de la nevera
sempre quan no s'assequi
estigui sempre cobertet d'oli
o tapat
i no hi posem els dits dintre
i no se'ns faci molt bé
per un embrutat
aquesta contaminació és important
i més que ara a l'estiu
de vegades no hi parem compte
perquè a la cuina
doncs mira
entra, surts, agafa, tapa
en destapa
i no ens adonem
i hem d'anar molt de compte
la contaminació d'un aliment a l'altre
a més tampoc
entrar i sortir de la nevera
tampoc és massa aconsellable
o sigui
si veieu
quan ens ho acabarem
traieu de la cassola
el que sembli
i poseu-me un plat
i el resto
a la nevera una altra vegada
de seguida
no deixeu per allà damunt
i quan acabo de dinar
ho deso
no, no
perquè llavors
s'està pujant
i baixant temperatures
i aquí és quan hi pot haver problemes
quant de temps
aproximadament ens aguanta
perquè també ens podríem plantejar
una porció a congelar-la
sí
però és que inclús
els cales que veig
és una conserva
o sigui
si tu ho poses en un pot
això
i ho esterilitzes
o el pot ja està esterilitzat
i ho fas tot
recient fet amb calenta
pot durar anys
anys
o sigui
és un conservant
les cabets
llavors
depèn del que
però
ja et dic
a la nevera tal qual
sense cuidar-ho massa
15 dies bé
a més
això
després
per berenar
amb una miqueta de pa torrat
o una miqueta de pa en tomàc
amb dos trossets
d'aquest ànec pel damunt
queda boníssim
o amb un amanit
també
les micoles pel damunt
i tires aquesta vinagreta
perquè amb les cabets
no deixa de ser una vinagreta
l'amaneixes amb aquesta vinagreta
reforçada una miqueta amb vinagre
potser
i ja tens una amanida
d'ànec escabetxat
per exemple
la pots fer servir amb truita
o sigui
pots batre uns ous
fer la primera tirada
llavors tires l'ànec
i te la vas plegant
amb l'ànec dins
anar que escabetxat
i ja està
té moltíssimes aplicacions
i menjar tot sol
també està molt bo
també si poden posar
les patatetes
si pot posar alguna coseta
per acompanyar
queda molt bo
doncs ja veu
les cireres
evidentment
tenen el seu protagonisme
que ara corpos
amb les tradicionals coques
però també tenen
altres aplicacions
en la cuina
aquesta ha estat
una petita mostra
que ens ha portat avui
el francès
per cert que
no t'he preguntat
a l'inici de l'espai
tàrraco a taula
ha estat un èxit
molta feina
moltíssima feina
però ha estat un èxit
i aviam
es veia la gent
sobretot a la Termopòlia
allà al Camp de Mar
que ja demanaven
amb una certa familiaritat
el producte
això a vosaltres
m'imagino
que us dona molt d'orgull
no totes les tapes
ni molt menys
vull dir
n'hi ha moltes que les repetim
però sempre n'hi ha de noves
però l'interrogatori
que us sotmetien
els primers anys
ja no
no
perquè la gent ja sap
una miqueta on va
els clients
tenim molts clients habituals
molts clients
que cada any fitxen
cada any passen per allí
cada any
inclús dinen
o sopen
o berenen
i la gent
la veritat és que li agrada
disfruta
i jo crec que és una cosa
molt interessant
dintre de totes les activitats
que es fan romanes
jo crec que
passar per l'estómac
sempre és una activitat
més
i més agraïda
doncs
parlant d'agraïments
gràcies per venir
una setmana més
aquí al matí de Tarragona
Ràdio Francesc Lledó
del restaurant
Marlota
de Tarragona
moltes gràcies
bon dia
a vosaltres
bon dia