Doncs sí, efectivament, Iolanda, bon dia.
Estem al carrer Martí Ardenya, número 6,
al restaurant Piscolabis.
Perquè els suïts que es facin una idea
és el que és restaurant
que es troba en un carrer que
comunica el carrer Unió
fins al Palau de Fires i Congressos.
És un carrer que entra cap a dins i per aquí es troba
el restaurant Piscolabis.
És el restaurant que, com bé deies, demà
rebrà el reconeixement per part
d'aquesta nit del turisme i ens pot explicar
de com ha anat i o per què d'aquest reconeixement
la recebeu de Rullana. Ella és la responsable
propietària del restaurant.
El recebeu, molt bon dia.
Molt bon dia. De fet,
el tema del premi
va ser una sorpresa total, molt gratificant
i sobretot
que portem ja aquest any
farà 20 anys que estem a Tarragona
obrint, lluitant
dia a dia i ha sigut
una forma de dignificar
el nostre nom
i el nostre treball. Sí, sí, molt contents estem.
Ha canviat
la tipologia dels clients
en aquests 20 anys? Sí, clar.
Aquí hem viscut
els novis,
després s'han casat,
els nens, o sigui,
hi ha hagut diverses generacions.
Llavors, inicialment,
hi havia un públic
potser més de Tarragona
i, bueno, com a tot arreu,
vull dir, ha anat evolucionant i ara
ens trobem que inclús a vegades
sortim al menjador i no coneixem
gaires, quan abans això
no et passava mai, sempre
coneixes tot el client, però
no ho coneixem perquè probablement són els fills
dels senyors que venien
amb el seu moment i, clar, no estàs
en línia directa amb ells,
però, bueno, molt bé, estem molt contents.
molt contents.
Per cert, la mena bona
pel premi que el rebreu demà
amb aquest acte que es farà
a Fortir de la Reina,
un dels restaurants també
no es conegus de la ciutat.
És cert que el Piscolàvis és un restaurant
amb el que ve gent d'aquí, de la ciutat,
però també molta gent de fora de la ciutat,
o sigui, que és conegut fora de Tarragona.
Sí, efectivament.
Nosaltres tenim,
però és bàsicament gent nacional,
clients nacionals.
Estrangers no hi ha gaires
i els que venen són persones
que tenen molt clar el que volen
i busquen coses molt especials,
però el client nacional de tot arreu
ens ve sempre a fer una visita
i estem molt agraïts.
I què busquen?
O dit d'una altra manera,
què els oferiu al restaurant?
Ells jo tenen molt clar el que busquen
perquè la primera vegada
no et diuen qui són
ni demanen
i llavors a partir d'aquí
la segona vegada ja comencen a contactar
i a preguntar què és el típic,
què és el que no,
però bàsicament tots ho tenen molt clar
i el tema del que és la decoració
els recorda molt
cadascú té gràcia
perquè cadascú ho interpreta a la seva manera
amb uns lonjes,
uns altres cacerillos,
vull dir,
tots tenen una relació
amb la decoració del seu lloc
i per això té gràcia
perquè, vaja,
és una forma de connectar.
De l'aspecte gastronòmic,
Rosabel,
què és el que diries que els agrada
o piscolàvis?
Què és el que els fa tornar?
Jo penso que
un to de piscolàvis
és la informalitat.
O sigui,
la idea bàsica que sempre busquem
és el fet
que
quan veien aquí
poden bé
o menjar formalment,
que això vol dir
un entrant
i un primer
i un segon
i un bon vi,
o bé,
doncs el dia que no tens gana
que vols picar
i de més,
doncs és la forma
de voler sortir
perquè l'important
jo crec que
és interrelacionar-se.
La gent surt
per divertir-se
i parlar.
I el tema del menjar
és un condicionant
molt gratificable
però que veus
que dintre d'aquesta casa
és estar bé,
bàsicament estar a gust,
trobar-te amb persones
que al teu costat
són superagradables amb tu
i clients
i de la mateixa nivell
i de més.
Crec que és la gràcia.
No és per re
però estem en una taula ordona
que es presta molt a parlar,
és a dir,
més a més de sopar o dinar
poder parlar
entre els diferents components
de la taula.
És cert que
amb el vi
es nota
que la gent
cada cop és més
més acurada
a l'hora d'anar a sopar o a dinar,
és a dir,
cada cop hi entén més?
Sí,
i a més el tipus
de persones
que t'ho demanen
el curiós és que són
gent jove,
o sigui,
cada vegada
hi ha més cultura
i a més
a nosaltres
l'oferta
ens obliga
que ens va molt bé
que hi hagi
més quantitat
de varietats
i el client
t'ho agraeix,
o sigui que
creix,
creix aquesta cultura.
I encara continuen
demanant més rioques
o ja aposten pel vi
d'aquí del Priorat?
Aposten per tot,
vull dir,
aquí inclús
hem tingut que parlar
que tindrà vins
de fora,
tenim una carta
de vins internacionals
però li donem
diguéssim
la prioritat
als vins de la zona
per descomptat.
Però bueno,
com que
et trobes de tot
a tot arreu
doncs és allò
que va s'evolucionant
en funció
de l'oferta
i la demanda.
Demà,
Rosabel,
tant tu com a El Salvador
es trobareu
a l'in del turisme
amb d'altres gent
del sector turístic,
també amb encàrrecs
d'aquest sector
tan important
aquí a casa nostra.
Què diries
que és el que
li falta
amb el sector?
Què diries
que és el que
encara
continuació
amb la signatura pendent?
Al Crisiu,
per exemple,
s'ha parlat molt
que el model
de sol i platja
està esgotat,
és a dir,
que cal innovar,
reinventar el sector.
Què creus
que li convé
a la ciutat?
Parlem de la ciutat.
Jo penso
que a nivell turístic
un dels nostres
problemes principals
és trobar
una estabilitat
en quant al treball.
Vull dir,
el que nosaltres
interiorment
lluitem dia a dia
es reflexa
amb el món exterior.
Llavors,
jo penso
que en absolut
està agotat
el tema
de sol i platja,
perquè pots
compaginar
perfectament
la ciutat
de Tarragona,
que és molt bonica,
i el que és,
diguéssim,
la platja,
però
a nosaltres
ens condiciona
una mica
els problemes
interns
que sofrim
i que patim
avui en dia,
que és el tema
laboral,
la inestabilitat.
Però jo crec
que en absolut
està acabat
el tema
de sol i platja,
ni molt menys.
Deixem preguntar-li
a Rosabel,
amb el sabador
que és aquí també
el copropietari
del restaurant.
Sabador,
bon dia.
Bon dia.
Ja hem parlat
una mica
amb la Rosabel
de l'oferta
del Piscolabis,
hem parlat
de què és el que li hidrà
de la gent
i per això tornen
quan venen,
que hi ha client
bàsicament nacional,
però d'aquí també
d'altres llocs
que són a Tarragona,
la ciutat.
Què diries
que és el que fa
que us hagin donat
aquest reconeixement
que anireu a recollir
demà la nit
del turisme?
Bon, suposo
que és la constància,
les ganes de millorar,
les ganes
de la inquietud
que tens
per donar oferta
i servei
a les diferents opcions
que es presenten
a la ciutat.
Al seu dia
es va obrir
el Palau de Congressos
i vam veure
que hi havia
una manca
d'oferta
a nivell
de menjadors
o de dinars
de Congrés
i de reunions
pel Congrés
i llavors
vam dir
que nosaltres
vam tenir l'ocasió
d'ampliar
el nostre establiment
per donar
aquesta oferta
i, bueno,
gràcies a Déu
va funcionar bé
i a manera
que vam fer
el Congrés
anem treballar
i anem una mica
junts
amb aquest tema
i fan coses allí
i nosaltres
treballem aquí
o al ràdio
si anem
conjuntament
amb aquest tema.
Tarragona
és una
per dir-ho
si entre cometes
una plaça
especialment
difícil
perquè fa el sector
de la restauració?
Home,
difícil,
suposo que
totes les places
són difícils.
Tarragona
pot ser
una ciutat
més aviat
petita
o fins ara
petita
sempre costava
més
a l'hora
d'entrar
o d'integrar-se
dintre
l'entramat
de la gent
de la ciutat
però, bueno,
és el que diria
abans
a base
d'il·lusió
i empenta
i intentar
fer lo millor
que tu saps
els fruits dels temps
que portem ara
a part d'aquest
guardó
nosaltres
fa 20 anys
que estem aquí
d'Aragona
i, bueno,
és una
conseqüència
de tot això
que t'he dit
o sigui,
tota la vida
hem fet el mateix
hem posat ganes
i, bueno,
la gent
respost sempre
bé
a les nostres
sugerències
i ofertes.
I per 20 anys més
sí que tots
ho puguem veure,
demà que baixi
molt bé
la nit
del turisme
aquest reconeixement
que el disfruteu.
Moltes gràcies.
Gràcies també
a la reserva del Gràcies.
Moltes gràcies.