Quatre minuts serà un quart de dotze del migdia.
Periòdicament aquí al matí de Tarragona Ràdio
conversem una estona i ho fem amb molt de gust
amb algunes de les tècniques de la Unitat Tècnica de Salut Pública
de l'Ajuntament de Tarragona, Gloria García o Gerri García.
Avui és el tor de la Gerri. Bon dia, Gerri.
Ja saps què diguem en allò on hi ha confiança.
La Gloria la tenim de vacances?
I tant que sí.
De fer els tors, no? Perquè a més per vosaltres l'estiu és una època també de molta feina.
Sí, tenim molta feina, la veritat és que sí.
Bé, però les denúncies sanitàries augmenten,
per qüestions d'olors, de plagues, que augmenten moltíssim,
sobretot a principi de l'estiu,
i després que comença tota la campanya d'inspeccions sanitàries
de geladeries, restaurants, bars i les platges.
L'estrella invitada.
És l'època daurada de la Unitat Tècnica de Salut Pública.
Al llarg de l'any hi ha les inspeccions de rútina,
però quan arriba l'estiu el dispositiu és molt més ampli
i a més es mobilitza personal, fins i tot alia la unitat.
per fer determinades pràctiques.
Perquè, per exemple, si parlem del tema de les platges,
no només hi ha una analítica de la sorra, sinó també de les aigües.
Sí, sí, no, fem...
Bàsicament l'analítica principal que està contemplada a la comunitat
és la de les aigües.
El que passa és que nosaltres aprofitem, fem una inspecció visual.
La recollim tota la setmana.
En quina periodicitat? La setmanal?
Sí, sí, setmanal.
Una setmana des de la sorra,
o sigui, anem caminant i entrem dins de l'aigua,
i una setmana ho fem amb la llanjada de la Creu Roja,
que col·labora amb nosaltres,
i llavors es fa l'alçada on estan els patins i, bueno...
On és la zona més davant, no?
Més enllà ja se'n fora més complicat.
Sí, sí, no, i, bueno, fem totes les setmanes.
Després estan les inspeccions alimentàries.
Sí, molt importants també a l'estiu, eh?
No només el tema dels gelats, que ho hem comentat,
sinó d'altres aliments.
Clar, els restaurants, els bars, que és molt important.
Bé, tot i que cada vegada està més controlat,
però, clar, el que són les salses i tot això,
ja sabeu que dóna molts de problemes.
S'ha d'anar molt en compte.
I jo crec que, ja sabeu,
bueno, tothom sap que potser aquí estan més controlats,
però qui viatja, hi viatja a certs llocs,
doncs ha d'anar en compte.
Jo crec que aquí, afortunadament,
els empresaris d'hostaleria ja fa temps
que troben de forma comercialitzada
doncs en derivats o productes
que ja venen preparats justament
perquè no es contaminin en la seva manipulació.
I això ha millorat molt amb el tema de l'ou
i altres productes d'aquests, no?
Això ha facilitat molt les coses.
Sí, s'utilitza molt l'ou liofilitzat,
que la gent, bueno, moltes vegades no ho sap
ni se n'adonaria,
però doncs dona una seguretat alimentària molt important, eh?
I això, pensem que quan sortim,
diu, bueno, no passa mai, no passava res.
Doncs sí, passava, hi havia gent
que es posava malalta
i hi havia moltes passes, sobretot de diarrea,
o sigui, coses d'aquest tipus.
I després pensem que els adults, bueno,
no tenen tants de problemes.
per als nens, eh?
Una infecció, una toxoinfecció alimentària
amb un nen pot ser molt greu, eh?
I més a l'estiu, més deshidratacions, etcètera.
De totes maneres hem millorat molt, eh?
Sí, molt, molt.
Perquè fa uns quants anys,
jo recordo que era normal
i s'assumia amb normalitat
determinades contaminacions a l'estiu.
Clar, parlem ja de fa molts anys, eh?
No, però això que dius és un comentari que,
mira, bueno, ara parlant,
és molt interessant.
Fa anys, allò de l'aigua,
pensem que la qualitat de l'aigua que tenim,
bé, ens pot agradar menys o menys
pel sabor a clor o el que sigui, no?
Però hem de reconèixer que sanitàriament
hem millorat moltíssim.
Fa uns anys, les passes per l'aigua
també d'una passa.
Gerri, jo no sé si te'n recordes
perquè penso que ets una mica més jove que jo.
Molt poc, eh?
Però jo recordo,
i ara surt aquí la beta aquella
que tenim de tant en tant
en aquest programa una mica nostàlgica,
però la dada serveix, eh?
Si algú recorda que ens truqui, eh?
Perquè diran aquesta dona que diu ara
que s'ha tornat mig boja,
que fins i tot des de sanitat
es feien campanyes de vacunació
per coses com ara la còlera,
pel tema que hi havia molts problemes de diàrrega,
fa 30 anys, 35,
era molt normal
que la gent anés a sanitat
a vacunar-se de còlera a l'estiu
i dius, això t'arragona,
no vol dir que hi hagués una plaga,
però que sí que hi havia
determinades infeccions
i determinats processos
que justament perquè no hi havia aquesta sanitat
es duien a terme,
i tampoc no ha passat tant de temps.
Hem millorat des d'aquest punt de vista.
Sí, i pensem, per exemple,
que hi ha llocs en el món
en què el còlera, el vibriocòlera,
que a més és característic
d'un problema sanitari en aigües,
és vigent.
Vull dir, que si surtin fora,
en certs llocs,
hem de ser conscients
i hem de tindre en compte,
sobretot ara que ho dic de passada,
perquè no és el tema que volíem parlar,
però bé, aneu a compte amb els gels,
amb els menjars elaborats
que no han estat cuinats ni calentats,
vull dir, si anem a països...
Ara no n'hi ha prou emprendre aigua embotellada,
perquè en els glaçons de gel pot...
Exactament.
Clar, si pensem que anem a un país que és càlid,
doncs el gel ens ve de gust.
Però els gels moltes vegades
estan fabricats amb l'aigua
que ells habitualment beuen.
Si tu beus una aigua embotellada
i després prens, jo què sé,
la Coca-Cola amb gel,
doncs pot ser...
Tot i aquestes precaucions
que prenen els professionals de l'hostaleria,
és recomanable demanar determinats plats
que estiguin ben cuits,
que no tinguin determinats ingredients,
més que res perquè així
s'allem a taula més tranquils, no?
Sí, sí, home, clar,
i és important la tranquil·litat,
és important.
Pensem també que hi ha un factor
extraordinari,
sobretot a les zones turístiques,
que és la quantitat de gent
que bé, anem...
O sigui, si tu un restaurant
té una capacitat de 80 persones,
habitualment està al 60%,
els dies d'estiu
estan al 100% o més,
perquè estan donant tors.
Això fa que no es treballi igual,
això ens passaria a tothom.
És normal.
Una qüestió a tenir en compte.
Ara que parlaves,
comentaves aquest fet de l'ou
i liofilitzat,
és així com a...
Liofilitzat.
Liofilitzat, bé.
Liofilitzat, bé.
Liofilitzat.
O pasteuritzat.
L'ou aquest que ja ve de fàbrica fet,
ja ens entenem.
Fins i tot es comercialitzen
en els supermercats
a petita escala.
Perquè ara a l'estiu
hi ha productes
que es comercialitzen
d'aquesta manera.
Crec que sí.
T'ho dir perquè
podríem fer un cop d'ull
als supermercats,
perquè avui també ens volies
parlar d'etiquetatge.
Exactament, sí.
Però què m'anaves a dir de l'ou?
No, això que és pasteuritzat.
Pasteuritzat.
Jo ja m'he ido
a mi microbiologia
i liofilitzat el huevo.
Normalment és pasteuritzat.
Va, doncs l'ou pasteuritzat
també és ben...
És un procés de calentament
i, bueno, que és diferent.
La paraula també és complicada
de pronunciar de totes maneres.
Sí, és així de divertida.
Parlem d'etiquetatge,
però des d'un punt de vista
d'un tema
que sembla que preocupa moltíssim
i com passa moltes vegades
en aquells temes
que esdevenen polèmics
i hi ha tanta informació
que de vegades
no sabem ben bé,
doncs si hem de tirar
per un camí
o per un altre sempre
o moltes vegades
les informacions, evidentment,
obeixen
a un interès
d'aquell que les dona.
Ens estem referint
als aliments transgènic.
Vostès han sentit a parlar molt
ja fa molts anys
que s'experimenta
amb la transformació genètica
de determinats aliments
perquè la seva productivitat
o rendibilitat
sigui més alta.
En fi, obeix
a molts factors.
Hi ha col·lectius
que són reticents
d'aquesta manera.
També el que és
tota l'experimentació
amb els transgènics
ha canviat moltíssim
i ha evolucionat.
El cas és que estan aquí.
Ara no entrarem a parlar
en què significa
i quin és el procés
que pateix un producte transgènic,
però sí que hem de parlar
de l'etiquetatge
d'aquests productes
perquè hi ha tota una legislació
que obliga a reflectir
determinades coses, no?
Sí, la legislació
es va aprovar
al setembre de l'any passat,
es va publicar
al novembre,
però es va donar
una moratària
de sis mesos,
per la tant,
és nova d'aplicació,
per dir-ho d'alguna manera.
És una normativa
sobre com
s'han d'etiquetar
els productes
que tenen transgènics.
la diferència principal
és que fins ara
s'etiquetaven
els productes
que tenien
més de l'1%
de transgènics,
ara és un 0,9,
això sembla una tontada,
però no és cap tontada,
és una diferència
de l'error.
Aquest 0,9
es permet
perquè se suposa
que els aliments transgènics
com és
la Unió Europea
només es permeten
tres,
que és la soja,
la colza
i el blat,
el maïs,
el blat de moro,
d'acord?
Llavors,
s'ho suposa
com
s'emmagatzemen
en grans jocs
de grans tonel·latges
que hi pot haver
una transferència petita,
per això s'accepta
aquest 0,9%.
D'acord?
La diferència és que abans
només posaven transgènics
o tenien que estar
etiquetats com a transgènics
els productes
que eren directament transgènics.
Per exemple,
compraves una llauneta
de blat de moro
i si era transgènic
tu ho havia de posar.
Però ara,
la diferència és que
tots els productes
elaborats
en productes transgènics
en aquest percentatge
ho han d'inclorar.
Hi ha moltíssims.
Aquí està la diferència.
Tots els productes elaborats,
jo què sé,
són uns canelons elaborats
que s'han fet amb una farina,
que té,
conté
un percentatge
de transgènics,
això ho ha de posar.
El que passa
que nosaltres ara
suposo que la gent dirà
però jo n'he vist
tants
i si hi ha tants
per què?
Perquè la llei permet,
no és retroactiva,
per la qual cosa
els productes
que ja estaven etiquetats
sense aquesta
sense aquest detall.
Exactament,
els estocs que hi havia
que són molt grans
doncs poden continuar
com estaven fins abans
però d'aquí un temps
ja començarem a veure.
Això és perquè el consumidor
pugui escollir.
Però des que surt la llei
s'obliga
que el nou producte
surti ja etiquetat
i que no es colin allò.
hi ha molts,
hi ha molts, molts, molts
de producte,
molts d'estoc
en tot.
Clar,
plats preparats
no tant
però si el plat preparat
utilitza una farina
que abans
que no estava etiquetada
com a tal
doncs mentre utilitza
aquesta farina
tampoc ho ha de ficar.
M'enteneu?
Vull dir,
per això no està
introduint-se molt.
Però bé,
és una diferencià
molt important.
Tots els productes
alborats
hi ha moltíssims.
Pensem que són
les farines,
les destrosses,
els midons,
els...
el rebosteria industrial
ens fa pensar
que deu
dur producte transgènic,
les pastes
elaborades també
amb les farines.
Sí, sí,
moltíssims productes
poden tindre això.
Clar,
si mires les dades
que dona Greenpeace
doncs són altíssims
els percentatges.
Si mires dades
potser de consum
o d'industria
doncs són menys.
Però bé,
això sempre és una guerra
de dades
que ni puc ni sent.
Clar,
aquí cal diria
mirar totes les fonts
i aleshores quedar-se
entremig una miqueta
i fer una valoració
al màxim objectiva
possible
o mateix
en recabant
tota la informació.
És una paraula
que sembla
que ens fa molta por
probablement
per aquesta
guerra de dades
que estan
tastats
en fer uns i altres
i ens deixen
els consumidors
una mica despistats.
Bé,
és que els ecologistes
han pres
una part
molt important
de...
Bueno,
han pres una...
Tenen una opinió
discutible
o no discutible
però tenen una opinió
que han expressat
clarament
i l'opinió pública
també els hi ha arribat.
Una cosa
que volia comentar
també tindrien
que està etiquetat
com a transgènics
totes les fruites,
verdures
que són transgèniques.
És a dir,
nosaltres a la Unió Europea
no en tenim
d'aquestes.
Per exemple,
els americans
que utilitzen transgènics...
Tomàquets, per exemple.
La tomàquets
és una reina
dels transgènics.
Dels transgènics,
exactament.
Els Estats Units
porten un munt d'anys
i tenen molts cultius transgènics.
Doncs a la Unió Europea
no hi ha encara...
transgènics sense perjudicis,
no?
En principi no hi ha...
Sí, no hi ha tant de perjudicis,
però bueno,
és que nosaltres també som diferents
en quant a cultura
i en quant a...
No som diferents d'ells
o nosaltres d'ells,
o més a saber.
Bueno, vull dir que
els transgènics
estan entrant
en molta més dificultat
a Europa,
als Estats Units,
als Estats Units
és una cosa humida
i bueno,
jo crec que ni se la plantegen,
no ho sé,
perquè això no conec
gaire el tema allà.
Sí que és cert
que si algun dia
la Unió Europea
provés algun producte natural
directament,
com tu dius,
els tomàquets,
ho tindrien
que estar etiquetats,
exactament.
I també
tenen que estar etiquetats
els pinsos,
això sí que és molt important.
I la majoria
dels pinsos
que s'utilitzen
en l'alimentació animal
porten soges
o blat de morro
transgènics,
d'acord?
I han d'estar etiquetats.
El problema
que diuen els ecologistes,
per exemple,
respecte a aquesta nova llei
que ha sortit,
és que els animals
que han estat alimentats
d'aquests pinsos
no han d'estar etiquetats.
No han d'estar etiquetats?
No.
Està comprovat
que el que mengen
després ens ho mengem nosaltres,
no?
Això, bueno,
les hormones i...
No, no cal ser biòleg
per entendre
que això és així, no?
No, la traçabilitat
dels transgènics
és una miqueta difícil.
Això és el que pretén
aquesta llei,
que si tu, per exemple,
menges un producte elaborat
i hi hagi una traçabilitat
cap a darrere,
que si en algun punt
de tot el procés
de fabricació
hi ha hagut
algun transgènic,
doncs sí que hi consti.
I que tu hi tinguis coneixement,
perquè el consumidor
té dret a saber
el que menja.
Això és molt difícil,
també s'ha de dir,
vull dir que la traçabilitat
és difícil,
els aliments
sobretot elaborats.
Però, bueno,
per exemple,
els ecologistes
i algunes associacions
de consumidor
li posen aquesta pega.
Els animals,
la carn d'animal
que ha estat alimentada
amb pinços transgènics,
amb components transgènics,
no ha d'estar etiquetada
com a tal.
Això és una de les causes.
Després els ous,
que venen d'animals
també,
i els que estan elaborats
han produt
ferments transgènics.
Bueno,
anem a veure,
per exemple,
un iogurt
que té de tot,
un iogurt.
Sí,
bueno,
molt xano,
molt bé.
La meitat de coses,
jo tinc entès
que no serveixen per res,
però li posen la casita
i no sé què més.
Bueno,
això ja va a gustos,
però sí que li posen
molt gens
i coses d'aquesta.
Però, bueno,
per exemple,
el que són els ferments làctics,
que s'homenen fermentos,
el que forma el iogurt
o el que forma els cuajos
de les llets,
dels formatges i tal,
doncs poden ser transgènics.
Aquests tampoc
s'haurien d'etiquetar.
O sigui,
aquests tres punts
són els tres punts
discutibles de la llei
o que en els grups
d'opinió
més se'n parla.
Probablement,
es faci una passa
més enllà
en els propers mesos
o en els propers anys
perquè,
de fet,
ja és un pas,
no?,
que s'obliga
a etiquetar
ara aquests productes
perquè hem estat
un munt d'anys
ingerint aquests productes
que tenien aquest percentatge
mínim
de transgènics
i no ho sabíem.
Sí,
efectivament.
si no està a l'etiqueta
no pots anar preguntant
sobretot al senyor
de la botiga
que, escolti,
això té transgènics
i jo què vol que li digui,
senyora.
I hem fet una petita passa,
si vols,
ara queda molt de camí
per recórrer,
no perquè no es consumeixin
aquests productes,
que aquesta farà
una altra discussió,
sinó,
com a mínim,
que sabem el que mengem.
Sí,
exactament.
Saber que estàs menjant
el que s'hi queda
de fer consumida
és estudiar què és
i veure si ho vol
o no ho vol consumir.
Això ja és una altra cosa,
un altre tema.
Després de l'estiu,
jo imagino que començarem
a veure aquests productes
ja més etiquetats,
probablement,
i continuarem parlant.
Molt bé.
Gerri García,
tècnica de la Unitat
Tècnica de Salut Pública
de l'Ajuntament de Tarragona.
Què dir-te?
Doncs que com sempre
ha estat un plaer
conversar amb tu una estona
i que sempre ens expliques
coses interessants.
Moltes gràcies.
Fins al proper programa.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.