Dos quarts i cinc minuts, doncs, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara parlàvem de turisme, de dades turístiques,
i ara parlem de dades ben diferents, dades d'habitatges protegits o d'habitatges...
N'hi ha diferents tipus, per exemple, hi ha els pisos de producció oficial i els de promoció pública.
De tots plegats en parlarem dels que s'han concedit fins ara,
dels que hi ha, diguem-ne, entre cometes en rebost,
i dels que no hi ha manera d'assolir, perquè hi ha molta demanda,
i, en canvi, de pisos d'aquestes característiques n'hi ha molts pocs.
Ara en parlem i ho fem en conversa amb el delegat de l'empresa pública Aditge, Jordi Navarro.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho he dit bé, Aditge?
Aditxa.
Aditxa.
Aditxa.
Aditxa, una empresa pública de la Generalitat que gestiona pisos de protecció oficial.
D'entrada, Jordi, quina diferència hi ha entre un pis de protecció oficial i una promoció pública?
Bé, molt senzilla. Diríem que la protecció oficial, bàsicament, el que fa l'administració pública
és fixar un tope de venda. És una promoció privada on es fixa el tope de venda
i on la gent que s'hi acull rep una subvenció per part de l'Estat, d'ústres determinats.
Però podem estar parlant de determinades promocions on els preuves de protecció oficial varien molt.
Seria per un tram de població econòmic que es podria dir, si molt entre cometes, classe mitjana
on podria haver-hi un parell de nòmines, una parella que els dos tingués una nòmina i relativament important.
La promoció pública ja són el que es podria dir molt etiquetadament vivendes socials
adreçades a un tram de població ja més desfavorida i on el control d'aquestes vivendes es fa per part de l'administració pública.
És a dir, és patrimoni, en aquest cas, de la Generalitat. Mentre que la protecció oficial són promotores privades.
En el segon cas, famílies amb rendes per tot els 18.000 euros, no?
Sí, sí, sí. Per accedir o per ser sol·licitant d'una vivenda de protecció de promoció pública
no es pot accedir a aquesta quantitat, exactament, ni tindre una altra propietat.
Es pot vendre un pis de protecció oficial?
Un pis de protecció oficial?
Dels primers, que han dit.
Dels primers, sí, clar. El que passa és que a partir d'un de primers anys el pots vendre allà en el mercat lliure
i si és abans has de tornar els diners d'aquesta ajuda econòmica que t'ha donat l'administració pública.
L'altre dia vam veure un titular que es va quedar l'atenció que deia que gairebé 300 persones
es queden sense un pis protegit al camp de Tarragona per falta de sol.
Bé, el que vam fer va ser un balanç dels últims tres mesos de les vivendes que havien donat
d'aquestes característiques per tant de població desfavorits, no?
Però estàvem parlant de pisos recuperats, d'aquests pisos que per diferents motius tornen a l'administració
i els hem adjudicat, no? I el que es van trobar és que vam donar 56 vivendes
i hi havia moltíssimes més sol·licituds que no es van poder atendre tal com seria adequat
i que compren els requisits.
Llavors, a l'hora de fer un petit diagnòstic de per què faltan vivendes,
una de les causes, no l'única, evidentment, és que falta sol.
O sigui, que els ajuntaments han decidit sol per fer vivendes de promoció pública,
que vol dir que li se deixen a la Generalitat, en aquest cas,
perquè construeixi vivendes i es puguin adjudicar, no?
Clar, si no, ja sol, és el que comença el circuit perquè acabin sent vivendes socials.
Complicat, no?
Sí, perquè, a veure, estem parlant d'un tipus de vivendes que políticament,
i per molts colors, no és cap de pas d'un color polític,
doncs costa que els ajuntaments facin aquest gest de cedir-ho a l'administració pública
perquè faci vivendes, no?
És més fàcil o es fa més sovint cedir-ho en promocions privades
on s'obliga que hi hagi una part de protecció oficial, no?
Que ja dic que jo no critico la protecció oficial,
és un sector complementari a la promoció pública,
però haurien d'existir els dos, no?
Comparà, ja ens acabaram de fer recentment.
També hi era el director del Serveis Territorials de Benestar, Jordi Tous,
que va reconèixer que el nombre de demandes tramitades és molt baix,
és francament baix.
Sí, o sigui, el que ens hem trobat en aquest nou govern,
perquè estem parlant del nou govern,
doncs és un volum de mercat per a aquest tipus de població,
del que existeix, el que hem fet és intentar donar-ho el més aviat possible
i accelerar-ho.
Però ara per a hi ha un dèficit en aquest tram de vivendes
per a sectors desfavorits, no?
Això és evident.
També ho hem comentat, s'està estudiant la possibilitat, no?,
per no dir que són les coses dels ajuntaments,
de fer compres com a empresa en el que és el mercat secundari,
és a dir, en el mercat de segona mà.
no sols anar a la nova construcció,
perquè és complicat, no?,
i a vegades també comporta molta concentració
de famílies determinades problemàtiques, no?,
i tipus gueto,
i anar més a la compra en el mercat de segona mà, no?,
com a una futura línia de treball
per intentar resoldre aquest dèficit de vivenda social.
Parlant d'això que en deies ara,
és a dir, com es faria, quin seria el mecanisme,
un pis, per exemple, que no està habitat,
que és un pis de lloguer,
qui el lloguaria i qui l'oferiria a un altre preu,
suposem que més baix,
perquè també el mercat de lloguer està pels mòbuls,
qui ho faria, això?
És a dir, qui posaria aquests diners?
O qui hauria de posar aquests diners, segons el que vosaltres...
A veure, si estem parlant de mercat de segona mà,
hauria de ser l'administració catalana,
en aquest cas la Generalitat,
o bé per la fórmula de la compra,
que s'està fent, alguns comencen a fer,
és a dir, comprar el pis,
en lloc de vendre a un particular,
el vens a la Generalitat,
o bé li se deixes per un temps determinat.
Llavors, la Generalitat ja té,
ja hi ha una normativa, ja hi ha un decret,
que és el que vam estar explicant l'altre dia,
on estipula uns mínims, uns requisits,
i es puntua en funció de les necessitats socials
d'aquella família.
No és el mateix, evidentment,
tindrem dos fills que tres,
que està separat, que no està separat,
que les diferents circumstàncies
són familiars i econòmiques.
I es fa un barem,
és a dir, si hi ha 30 pisos,
les 30 famílies que surten a més puntuació
són les persones a les que s'adjudica aquella vivenda
i, a canvi, paguen un lloguer a la pròpia,
a la pròpia administració,
amb el benentès que l'estan ocupant.
Si no l'ocupen,
han de renunciar a la vivenda
i aquella vivenda es torna a adjudicar a una altra família.
No voldria ara, Jordi Navarro,
no voldria fer d'amagòsia barat,
però hi ha una realitat que és complexa
si partim d'aquesta base,
però, en certa manera,
l'arribada d'immigrants
ha fet que el llindar de la pobresa
hagi fluctuat?
És a dir,
si abans es considerava pobre
a unes persones que ara no ho són tant...
Sí, evidentment,
els estudis de la pobresa
van no en estàndard,
sinó que van en funció
de la mitja que hi ha econòmica
d'una determinada zona.
Vull dir que no és el mateix ser un pobre a Tarragona
perquè hi ha un tipus de mercat,
un tipus de consum
que ser pobra en un altre país.
A la qual, la mitjana
sí que ha variat.
Molta de la immigració,
evidentment,
aquests dies s'està parlant molt,
no és legalitzada,
amb la qual cosa tampoc pot treballar
o treballar amb uns sous molt baixos.
Evidentment, els ingressos no són els mateixos.
De fet, es pot comprovar
amb el volum de sol·licituds
que hi ha una bona part...
Un 39%.
Un 39%.
No tant com a vegades la gent es pot imaginar.
Home, és gairebé la meitat.
Estem parlant de prop del 40,
és a dir, pràcticament la meitat
de la sol·licitud.
Les 346 rebudes són immigrants,
són sol·licitants immigrants,
majoritàriament del Magreb.
Sí, igual que el que està passant,
evidentment,
és que amb aquest tipus de mercat,
les famílies immigrants
no tenen accés a altres tipus de vivenda.
Vull dir que es poden trobar
amb una família,
amb una parella jove
que fa un esforç bestial
per anar a una vivenda
de protecció oficial,
d'aquestes que dèiem,
d'un tram mig.
Però hi ha famílies,
com poden ser bona part
de les famílies immigrades,
que no tenen altra solució
que anar a una vivenda
de promoció pública.
Amb la qual cosa,
el dèficit,
com que la tendència s'anà a augmentar,
probablement anirà augmentant.
Avui hi hagi una estadística,
no em voldria equivocar,
ho dic de memòria,
però em sembla que es parlava
que un de cada tres immigrants
que han anat a Europa
són aquí,
a l'estat espanyol.
Un de cada tres immigrants.
sinó,
ho dic a memòria,
d'una dada d'aquest matí.
A Catalunya.
A Catalunya,
concretament.
O sigui,
que és un presentatge alt.
Sí,
el que passa és que,
a veure,
també va molt el presentatge
a funció d'on hi ha més treball
i que l'economia
també s'ho pot permetre més.
O sigui,
que hi ha els pros
i els contras.
La màia de treball
immigrat
també va als llocs
on,
presumptament,
trobar feina
més facilitat.
El sol
és el culpable
de tot,
entre cometes,
perquè també
quan s'havia parlat
de bombolla immobiliària,
del preu dels pisos
pels núvols,
sempre es posa
la mateixa excusa,
el mateix pretext,
la manca de sol,
que el sol està caríssim.
Qui gestiona el sol?
És a dir,
el sol,
de qui és?
Majoritàriament.
És a dir,
si poguéssim fer porcions,
de qui seria?
Particulars?
La Generalitat?
Els ajuntaments?
De qui és el sol?
Això ja depèn
de cada ajuntament,
per això hi ha els plans generals,
els plans urbanístics,
que estipulen
què és urbanitzable,
què no és urbanitzable,
però, evidentment,
el cost d'un pis
té a veure amb dues coses,
bàsicament,
el que és l'estàndard
de construcció,
és a dir,
tant el metro quadrat
de construcció,
que això va variant,
i amb el tema del sol,
i aquí amb el tema del sol
sí que hi ha molt per jugar.
Evidentment,
no és el mateix
el sol de Tarragona,
de la ciutat de Tarragona,
que el sol
de qualsevol poble
d'una comarca més menuda.
Qui fixa, però,
aquest preu?
És a dir,
el preu del sol,
qui ho fixa?
On va funcionar el mercat?
Cüestió de perdir demanda?
Clar,
és un tema de mercat,
evidentment,
si estem parlant
que un ajuntament
fica sol urbanitzable,
sobre a subhasta,
llavors,
evidentment,
la promotora
que té més diners
ho agafa.
O sigui,
paga més diners,
però l'ajuntament
li ven aquella promotora,
llavors,
a partir d'aquí,
també hi ha els preus posteriors,
per això hi ha promocions
que valen molt més diners
que d'altres,
no?
No és el mateix,
per això dient
que també és difícil
que l'ajuntament
faci el gest,
però estem parlant
de solidaritat
i d'habitatge social,
a dir,
en aquest terreny
és el públic
i el seré això,
no?
Vull trucar a la Generalitat
perquè la construcció
la faci l'incassol
en aquest cas
i després l'acabi gestionant
a Dixa, no?
Però ja dic,
és un gest
de voler atendre
les sol·licituds
de vivendes
d'un municipi, no?
Que d'altra banda
també és garantir
una mica
la cohesió social
del propi municipi.
Si no tenen gent,
vull dir,
l'altra pregunta
és aquestes famílies
que tenen dret a un pis
i no el tenen
on estan vivint
i en quines condicions
estan vivint
i com viuen, no?
És el que dius
i això també fa augmentar
la pobresa
que deies tu
o d'altres coses, no?
La manera de treballar millor
és que tothom
tingui els drets
d'alguna manera
d'educació,
sanitat,
habitatge garantits, no?
I fixa't que
quan parlem de pobresa
ara de vegades
pensem en un fet llunyà, no?
O si més no,
llunyà de la nostra realitat
quotidiana
que estic pensant
en qui té feina,
qui va fent, no?
Aquí un dia passa
amb el sistema social
que tenim
cada cop és més fàcil
que algú d'un dia
per l'altre
diguéssim
caigui a la pobresa, no?
És a dir que
cada cop hi ha
més incertesa, no?
Clar, i estem parlant
de l'habitatge
que és un de la...
tothom necessita
una vivenda
i s'està convertint
en una cosa
d'un consum
molt per a determinades situacions, no?
La protecció oficial
que dic que és per un tram mig
17,
jo funcionen pesetes
encara 17,
18 milions de peixetes
no t'heu ningú.
És qüestió
que cadascú faci
els seus números
i una parella jove
amb un fill
han de treballar els dos
perquè just li pugui arribar
amb la qual cosa
molt ràpidament
pot caure en aquest
dindar que deies, no?
També es parlava avui en dia
de pobresa
de tota la vida
i del que es diu
el concepte
nova pobresa, no?
de famílies
que potser
que potser
estan treballant
que tenen una nòmina
que uns anys enrere
més o menys
anirem fent
però que clar
si l'habitatge
es converteix
d'aquesta manera
en una cosa
molt inaccessible
doncs
realment pot caure
en problemes, no?
Societat de consum, eh?
Aquest consum
Sí, el que passa és això
que l'habitatge
o l'educació
o la sanitat
no haurien de ser
objectes de consum, no?
Com a mínim
és la primera necessitat
jo sí que defenso
que si una persona
veu una segona vivenda
doncs
que se li busqui la vida, no?
O que si té un pis
de promoció pública
ha de viure allí
no ha d'utilitzar-ho
per especular
o per anar-se'n a viure
a un altre lloc, no?
És una ajuda
per moment puntual
de la vida
d'una persona, no?
d'una família
Mentrestant, els joves
cada cop s'emancipen més tard
i viuen més temps
amb els pares
fins als 30
i llargs, eh?
Perquè clar
molt dia, doncs
De totes maneres
amb el tema
d'habitatge per joves
i a diferència
que els ajuntaments
i estàndard, tal qual
d'habitatges
de ser dissol
però habitatges
per joves
sí que comencen a haver
diferents ajuntaments
que comencen a ser dissol, no?
Parlem de dades concretes
d'aquí de Tarragona
des del mes de gener
d'enguany
la Generalitat
ha adjudicat
o regularitzat
a 56 pisos
a Tarragona
en tenim 25
crec
concretament 25
Reus 14
i Constantí 17
i de fet
són els tres únics municipis
del camp de Tarragona
que tenen habitatges
de promoció pública
Sí, perquè estem parlant
d'aquests models
de fa uns quants anys
vull dir que no és el model
d'ara
però és una herència
estem parlant
de Camp Clar
de Sant Josep Pobrer
i de les 600 vivendes
de Constantí
estem parlant
de promoció pública
molt concentrada
molta concentració
de vivenda
el model
que suposo
que defensaria
qualsevol
amb sentit comú
és que hi hagi
vivendes socials
descentralitzades
no de grans
de grans promocions
clar, aquests pisos
són pisos
que ja estan ocupats
per algunes famílies
o bé que han marxat
perquè han comprat
un altre pis
o que hi havia
alguna ocupació
il·legal
inconsentida
o per morositat
per diferents circumstàncies
o per no ocupació
i són pisos
que s'han recuperat
i evidentment
s'han tornat a donar
famílies
que ho necessiten
perquè hi ha un dèficit
i hauríem de trobar
altres pisos
en altres zones
que no fossin
justament aquest estrès
no podem estar pendents
que una família
marxi per donar-li
un pis a un altre
sinó que hi ha d'haver
més habitatge
Creus que l'administració
podria fer ús
ara em parlaves
d'un pis
que estava en desús
podria fer ús
d'un pis
que està buit
és a dir
un pis que està buit
que és d'un propietari
i que no hi fa res
és a dir
que n'hi ha lloga
ni hi ha lloga
ni hi viu
i tens aquest pis
allà parat
és a dir
que no se'n fa cap ús
Creus que l'administració
podria intervenir
en aquest pis?
A veure
alguns ajuntaments
que intenten forçar
la manera que tenen
d'intervindre
és gravar molt
l'IBI
en un habitatge
desocupat
o en una segona vivenda
és una fórmula
perquè almenys
a aquella persona
li suposi
una preocupació
una preocupació
que no en tregui benefici
però allò que ha de ser
no clar
és d'anar a promoció
privada
és privat
i fa el bus
que em vol
com si el té buit
la manera
és obligar-lo
a això
Creus
Jordi
que les perspectives
de futur
són
avançadores?
Jo confio
ja dic
ara per exemple
una perspectiva nova
és aquesta
i això realment
sí que es veu
promocions
de lloguer
per a gent jove
o de compraventa
en alguns municipis
de per aquí
a la hora
també hem de treure
la imatge
que l'habitatge social
sol va adreçar
a famílies marginals
que no és cert
sinó que
és qüestió
de fer números
qualsevol família
que vulgui fer
per exemple
es donen punts
per constituir
un nou nucli familiar
una parella joa
i en aquest sentit
jo soc optimista
també soc optimista
en aquesta línia
de comprar
en el mercat secundari
de segona mà
és a dir
no anar sola
en el que és construcció
perquè l'habitatge buit
n'hi ha molt
i és el que dius tu
llavors hem de veure
també la manera
que això
passi a formar part
del patrimoni públic
en aquesta perspectiva
també
és bastant interessant
igual que
hi haurà una altra perspectiva
a curt plaç
que és
que l'administració catalana
llogui
vivendes
a gent que vulgui
llogar-la
i les rellogui
amb aquests criteris socials
amb la qual cosa
el llogater
cobrarà
cada mensualitat
evidentment
d'una manera adequada
i tindrà el pis
d'una manera
tranquil·lament
el podrà llogar
la Generalitat
perquè sabrà que
a vegades
un llogater
té el por
que no li pagaran
que trobarà
el pis destroçat
aquesta és una nova perspectiva
d'intervindre més
en el mercat
de lloguer
a partir del que és
el mercat privat
també ho dic de memòria
crec recordar
que a l'estat espanyol
no sé si són 3 milions
de pisos buits
pot ser
3 o 6 milions
fins i tot
3 milions
hi ha molt d'habitatge buit
hi ha molt d'habitatge buit
per això dir que
una nova línia
potser us sentiu parlar
que ara s'està treballant
amb la idea
que és l'agència catalana
de l'habitatge
que agafarà més volum
que el que és ara mateix
a Dixa
una línia és aquesta
anar als pisos
que hi ha buits
a oferir llogar-los
com a administració
amb un contracte
fix de 5 anys
on se paga
on el lloguer
d'aquell pis
el fa l'administració
i l'administració
el relloga
evidentment
amb criteris socials
i el lloguer
té quan passen els anys
si vol
el recupera
en les mateixes
condicions
que ell tenia
obre noves perspectives
un projecte
del que aquí sí
s'han parlat força
com és el projecte
de Terres Cavades
creus que allà
se'n podríem fer
de pisos
de producció oficial
i clar
estem parlant
d'un projecte
que té promotors
i això
qualsevol cas
deu depèn d'ells
o de l'Ajuntament
no ho sé com està
creus que seria
un bon lloc
o una bona oportunitat
Terres Cavades
a veure
ja dic que
cada promoció
és l'Ajuntament
el que decideix
com juga
en aquell terreny
és com
dic la paraula
jugar
en aquest sentit
allò és una promoció
privada
on sí que
pel que
es conec
per els milions
de comunicació
la protecció oficial
puc considerar
més que hi ha declaracions
que serà un preu
passat dels 18 milions
per vivienda
de protecció
oficial
quan estem parlant
de promoció pública
estem parlant
que els ajuntaments
cedeixin el terreny
a l'administració catalana
en aquest cas
que es quita competències
perquè sigui
nosaltres
fem de promotora
clar
evidentment
des d'aquesta òptica
hi ha més garanties
que vagin a famílies
amb necessitats econòmiques
entre altres coses
perquè quan la situació
econòmica canvia
o hi ha una desocupació
aquell pis
torna a l'administració
catalana
no depèn tant
de les promocions
de terres cavades
o quines siguin
sinó
de com
això
es concreta
en els plans parcials
el que l'Ajuntament
decideix fer
en cada lloc concret
el que hi haurà
l'habitatge
d'aquestes característiques
de promoció pública
pel que em consta
a mi ara no n'hi haurà
és més de protecció oficial
i he dit que no ho critico
sense opinar sobre el projecte
que podria tenir la meva opinió
com a ciutadà
no critico la protecció oficial
simplement dic que s'ha de complementar
més en promoció pública
hi ha terreny per créixer
aquí a Tarragona
és a dir
creus que hi ha possibilitats
sí
lo passa que també
sol d'aquest que poguéssim cedir
a la Generalitat
clar
perquè estem parlant
acabes de desmentar
un barri
no pràcticament
una zona
on evidentment hi ha molt de terreny
però qualsevol que es conegui
els barris
veurà que els barris
no estan cosits entre si
que era una de les idees
que s'havia parlat
en el pla general
hi ha molt d'escampat
entre barris
i que hi ha lloc
n'hi ha molt
sense tindre que anar
a fer massa invents
el que també és important
és aquesta perspectiva
que apuntaves
que hi ha molt pis buit
amb la qual cosa
hem de veure
de quines maneres
s'intervinen sobre pis buit
no té massa sentit
que hi ha 20 i tants pisos buits
ni si tiri sol
per anar fent vivendes
hem de trobar fórmules
sobre mercat privat
sobre segona mà
que puguin anar fent
a formar part del patrimoni públic
mentre tant
les peticions van creixent
sí, sí, sí
les peticions van creixent
per això quedem
de la nova pobresa
perquè ja no estem parlant
sol d'una família nombrosa
que té una nòmina petita
sinó de
és qüestió de fer números
un pis de 18 milions
o 20 milions de pesetas
una hipoteca
no la pot aguantar
una sola nòmina
en una casa
i sense parlar de cria
o així
per sense sortir al carrer
i fer res més
vull dir que si estàs amb això
perquè a vegades
sé que és impopular
vull dir
és la feina que jo faig
i m'és encantadíssim
perquè professionalment
treballo en aquest món
però la imatge
que vull donar
no és que els pisos socials
van sol
per famílies marginals
que també tenen dret
evidentment
sinó que realment
qualsevol persona
es pot trobar
i clar
hem parlat d'aquestes promocions
però si algú ens escolta
hi ha promocions
a Vilaseca
al Tafull
al Cuber
i que qualsevol
que fes un estudi
d'aquell perfil d'habitant
és un ciutat mig
que treballa
que té la seva nòmina justeta
i no estem parlant
d'una família marginal
ni molt menys
però evidentment
creixerà
la demanda
anirà creixent
en la mesura
que el mercat
cada vegada
sigui més inaccessible
amb la qual cosa
hi ha gent
que l'única opció
que li queda
és anar a demanar
aquest tipus de vivenda
Jordi Navarro
delegat de l'empresa pública
a Dixa
gràcies per vindre a Matí
a Tarragona Ràdio
explicant-s'ho
i esperem que sobrin
noves perspectives de futur
molt bé
no sé com
ja ho explicarem
a poc a poc anirem treballant
exacte
a mica en mica
i ja ho explicarem
molt bé
d'acord
gràcies
i fins aviat
molt bé
gràcies
gràcies