Parlem amb la coordinadora, amb Rosa Comas.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Què has provat fins ara?
Fins ara encara no he tingut temps de provar res,
però hi ha aquí 8 canapés diferents
i tenim de tot, una mica
bascarpone,
nous caramelitzades,
tenim bolets, bueno, de coses per aquí.
Ara ho provarem, ara ho provarem.
Explica'ns, Rosa, quina és la novetat d'aquest any
d'aquesta edició de Lletres a taula.
La novetat principal és el fet que
hi ha com dues línies de treball, podríem dir,
dues opcions de joc, no?
Hi ha una sèrie de restaurants, dels 8 restaurants,
que són els Arcs, el Piscolavi,
ai, perdó, els Arcs, el Llegut
i Restaurantes de Mel,
que el que hem fet és continuar una mica
amb la línia seguida fins ara
i han muntat plats literaris
a partir de textos de la literatura universal.
És a dir, s'han inspirat en aquests textos.
Això es feia a l'anterior edició, per exemple, no?
Sí, això es feia com s'havia fet a les dues anteriors edicions
i bé, doncs,
han continuat aquesta línia.
En algun cas, en el cas dels Arcs,
hi ha un homenatge a Neruda,
s'han sumat a la celebració dels actes de la Neruda
i en el cas, per exemple,
de Restaurante de Mel,
doncs, el que fan és basar-se en dones,
en el llibre dones de l'Isabel Clara Simó,
o sigui, han fet tota una elaboració de plats
a partir d'aquests textos, no?
I més, una elaboració molt original i molt personal,
és a dir, té molta gràcia.
Aquesta serà una de les vessants.
L'altra, que és la principal novetat,
és que hi ha un vincle molt especial entre alguns restaurants
i alguns escriptors del Camp de Tarragona.
Exacte, sí, perquè hi ha hagut...
La resta de restaurants, el que han fet
és treballar directament amb un escriptor del Camp de Tarragona
i això ha creat, doncs, una experiència diferent, no?
Perquè en aquest cas, en molts dels casos
dels restaurants que han fet aquesta línia,
doncs, normalment, el xef ha proposat un menú
i, aleshores, els escriptors, col·laboradors,
han creat un text expressament per aquest menú.
És a dir, tenim la gràcia, el privilegi, jo crec,
de comptar amb uns textos nous, inèdits,
escrits per ja escriptors d'una trajectòria ja molt notable
i comptem, doncs, això, amb aquests textos nous
fets expressament pel client
perquè, doncs, pugui gaudir, no?,
d'aquest joc creatiu entre menú i literatura, no?
Que és una mica la idea de lletres a taula,
aquest joc lúdic, no?,
d'entre gastronomia i literatura.
Els sentits, en definitiva, no?
Despertar els sentits, no?
Sí, és una manera de tastar,
de comets, la literatura, no?,
perquè, de fet, sense el client això no té sentit
perquè tu vas allí experimentar l'activitat
però, a més, la fas, no?
I bé, també et volia comentar que d'aquests escriptors,
aquí en tenim uns quants,
però, doncs, hi comptem, per exemple,
amb l'Olga Txirinacs, el Jordi Tinyena...
Ara, aquí no hi és el Jordi, però hi és l'Olga, eh?
L'Olga, l'estic veient, que se costa cap aquí.
Olga, Olga Txirinacs, bon dia, com estem?
Molt bé.
És bo aquest cava que ens han donat, o no?
Estem brindant, sí, sempre, jo soc la lliga del xampany,
per això del cava no, perquè el cava és una obligació comercial que hi ha,
però els escriptors hem de dir xampany,
això, hòstia, està admès, no?
Ho saps tu, això? Està admès, que es digui xampany...
Ja em sembla bé, ja, escolti'm.
Què m'explicarí d'aquesta nova edició de la Tardor Literària,
d'aquesta edició gastronòmica, d'aquest sentit, doncs...
Doncs que cada edició se supera ella mateixa,
i avui ja sembla això una eclosió del tipus de les grans demostracions
que es fan a Barcelona, eh?
Això ja està molt ben organitzat i molt ben servit,
i penso que la gent hi pot trobar tots els gustos.
Creu que encara ens hem de comparar a Barcelona,
hem de buscar aquest referent, o no, no caldria?
Molt, i trigarem encara que ens tinguin en compte,
això és una cosa que als escriptors ens toca molt de prop,
ens toca les vores, perquè és molt difícil,
i això ho sap tothom, que els escriptors del sud
pugem cap amunt, o siguem projectats cap amunt,
escriptors i editorials, eh?
És molt difícil que siguin projectats cap amunt.
No passa el mateix amb Girona,
que Girona té molta més presència a Barcelona,
això tot periodista ho pot comprovar pels diaris,
i llavors és molt més difícil, no sé per quin motiu,
però sempre ha sigut així,
i ara el que es tracta és que això tingui un ressò,
i amb el ressò es veu una mica més,
això és la importància dels diaris i de les televisions
que puguin tenir, jo crec molt també amb els xarxes localitzats,
de televisions i de diaris que es distribueixen per tot el país,
diguem-ne, que tenen corresponsalies i això,
perquè aleshores això es veu i se sent una mica més.
I en els escriptors el que ens interessa molt
és la projecció, sobretot cap enfora,
és el que ens falta.
si hem de parlar d'això, no sé si hem de parlar-ho ara o no hem...
anava a dir que les editorials van per feina,
però estarà vostè d'acord amb mi que les editorials avui en dia
ja no hi és, ni hi és, però no en tanta quantitat,
a quin model clàssic de l'editorial d'abans avui en dia van a vendre,
van per feina, la majoria, no totes.
Naturalment, llavors la lluita es fa molt més aferrissada,
però hi ha una segona part,
que és la que ens està interessant molt,
i això és un canvi, significa un canvi profund,
amb la política cultural,
que és que l'escriptor el que vol és sortir en fora legítimament,
una aspiració legítima, una ambició legítima,
així com el pintor i el músic surten naturalment
perquè no tenen idioma.
Aquí ara estem necessitant, ara i sempre, la traducció,
i la traducció és difícil d'aconseguir.
Aquesta és una segona part,
perquè hi pot haver molta projecció,
hi pot haver premis i això,
però si no surts de l'enclau del país,
aleshores tampoc ets conegut a fora,
i el que esperem és a ser coneguts a fora.
I molts premis haurien de consistir en una traducció.
Ara ja es comença a veure una miqueta,
però la política aquesta necessita agents literaris,
necessites que els editors s'hi impliquin,
i llavors costa molt vendre, diguem-ne.
Ja és qüestió, doncs,
ara tu m'has dit una economia,
en un sentit que l'editorial necessita vendre i rendir-me,
però l'economia nostra seria vendre cap a fora.
Ara obriríem un debat que no acabaríem,
però parlem de lletres a taula,
parlem de la seva aportació,
Olga Xirinax, a vostè,
quina és la seva aportació,
en quin restaurant l'han vinculada?
Jo soc en el Marlota,
amb el Jordi Tinyena,
i ens vam reunir un dia,
vam començar a parlar de les coses que ens agradaven,
i llavors també no solament intercanvi de lletres,
he fet un poema resumint el menú,
o sigui, la meva és una aportació curta, diguem-ne,
però resumida, la posia sempre és així,
però també he vist que hem fet intercanvi de menjars,
perquè jo faig unes pomes farcides de botifarra negra,
el Marlota també va tenir en compte...
A veure, pomes farcides de botifarra,
per això ho faig jo,
però no és que ho faci el Marlota,
però ell va prendre nota d'això,
i també va prendre nota d'un plat que fem nosaltres a casa,
que és el consumer d'ànec amb flam salat,
que és molt bo.
I no el treu d'ànec, o no el compra d'ànec,
perquè és complicat trobar un ànec de granja bo, eh?
Sí, normalment només se troba per Nadal,
que surten els ànecs i els dindis i totes aquestes bèsties,
però sí, doncs això, el consumer d'ànec, que se'n troba, eh?
Si el demanes amb algunes granges n'hi ha,
i aleshores això és molt firm.
I ell també veig que n'ha pres una nota per posar...
Em sembla que és el Quim i Quima,
que llavors hi afegeix algun boletet,
però aquest any ha sigut una fase de moment pels bolets, eh?
molts plats de bolets i molta tardor,
però no n'hi ha ni un al bosc.
Nosaltres som boletaires de fa 40 anys,
i no hi havia absolutament res.
La setmana que ve en sortiran, diuen?
Diuen, hi ha d'haver 21 dies després d'una pluja,
però és que no ha plogut per allà,
els boscos que anem nosaltres.
Però és que no n'hi ha ni aquí, ni al Berguerà, ni a cap lloc, eh?
No, no, és que no n'hi ha, el bosc està completament neixut.
Quin canapé em recomana d'aquests que hi ha per aquí?
Alguna especial?
Jo els he de recomanar a tots, eh?
Ara s'hi anirem a provar, Olga, gràcies.
A vosaltres.
Doncs, sí, quasi que els provarem, Rosa.
Encara no hem propat res, eh?
Ja fa sent que estem aquí.
Sí.
Tu ja has pogut provar alguna cosa?
No, encara no, però bé,
és que estem aquí xerrant amb la Rosabel,
del restaurant Piscolabis.
Rosabel, bon dia.
Què tal, com estem? Bon dia.
Què ens has preparat d'aquí?
Què és el que prepareu al restaurant Piscolabis?
Sí, de fet, avui és una semimostra
perquè la idea és presentar-ho amb una altra copa de vidre
i llavors hem hagut de portar un pastisset d'hojaldre
fet amb codonyac i poma.
Però bé.
Me l'ensenyes? Me l'ensenyes?
Està per aquí, a veure?
Aquest pastisset d'hojaldre.
Mira, deu ser.
A veure, a veure.
Ui, que bo que t'ha de ser.
que està farcidet de codonyac i poma.
Llavors, doncs, és un postre
que està dintre d'un context
que la Rosa Pagés ha treballat sobre el tema.