Isabel Mejías, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, gràcies per atendre la nostra trucada.
En un tema que jo no sé si començar la conversa,
preguntant què és el que hem de fer,
o més aviat què és el que no hem de fer,
després de les festes,
perquè, Déu-n'hi-do, jo espero que no sigui així,
però sospito que estan passant demà
amb mà dietes d'aquelles estranyes i coses rares
per perdre tot això que hem guanyat durant les vacances,
i no parlem només de pes,
sinó d'hàbits poc saludables
i que tenim l'organisme una miqueta saturat.
Doncs sí, sí, tens tota la raó,
perquè una de les coses que hauríem d'evitar
ara és el començar a practicar
totes aquestes dietes excessivament restrictives
i que no ens porten enlloc, saps?
O sigui, el que hauríem de fer és anar a poc a poc
tornant els nostres hàbits,
que haurien de ser els nostres hàbits alimentaris habituals,
i dur, doncs, d'un altre cop una dieta equilibrada,
sense excessos i variada.
L'ànim és molt feble,
quan estem allò amb una taula ben parada,
i ho comentàvem una mica fent broma anteriorment,
a l'inici d'aquesta hora,
però realment és cert, vull dir,
com que el dia 24 a la nit he menjat molt,
ja no vindrà d'aquí, menjaré també el 25,
però com que el del 31 he de tornar,
doncs mira, del 26 al 31 continuo menjant igual.
Per tant, els hàbits els hem perdut,
i costa de retrobar-los, no?
A banda queden moltes restes al rebost.
Exacte, és un dels problemes d'aquestes festes de Nadal,
i és que a vegades ja no només comencen el dia 24,
sinó que molts cops les comencem abans, no?
Una setmana abans ja comencem a comprar torrons,
i a fer sobre taula després de dinar,
i a menjar en accés a cada un dels hàpats
que acostumem a fer cada dia.
Per tant, és el que tu dius,
les festes s'allarguen,
i molts cops duren entre dues i tres setmanes,
en les quals no només fem alguns hàpats determinats,
més copiosos,
sinó que duem una dieta totalment desequilibrada,
i amb molts excessos, no?
Per tant, és això el que hauríem d'evitar.
En primer lloc,
intentar que aquestes festes de Nadal,
l'accés sigui més aviat puntual,
i només en els dies crítics.
Com que ja no podem tornar enrere,
el fet està fet.
Exacte.
Doncs mirem, havíem de posar solució
i anem a organitzar-nos una mica la vida
des d'aquest punt de vista.
Les persones que tinguin un problema d'obesitat
realment no entrarien en les explicacions
que donarem ara, la recomanació,
i jo ja m'ho permeto de dir-ho,
és que vagin al metge
i que es posin d'acord amb el seu metge.
Estem parlant ara que hi ha hagut,
d'una banda, un increment de pes,
o no?
Hi ha persones que no han incrementat el seu pes
pel seu metabolismo, la seva naturalesa,
però sí que de ben segur
han castigat una miqueta el seu organisme.
Aquest és un grup.
Després hi ha les persones que han experimentat
un lleuger augment de pes,
que pot anar entre un i tres quilos?
Sí, probablement sí.
Si és una persona sense qualsevol problema previ,
l'augment a les festes de Nadal
no té per què ser superior
a un, tres o potser cinc quilos,
però no més.
No més de cinc quilos.
No, si és una persona sense cap altre problema afegit.
Tan fàcil que es posen
i el que costa de treure.
Isabel, en aquestes circumstàncies,
què ens recomanes?
Insistim que aquí no donarem dietes miraculoses,
que ningú es pensi perquè això no és la solució.
Exacte.
O sigui, la recomanació seria la de tornar una mica
a el que haurien de ser els nostres hàbits habituals
i que serien els d'una dieta equilibrada.
Llavors, per tant,
què recomanaríem?
Doncs el que diem sempre, no?
Doncs consumir fruita i verdura,
que és una de les coses que estem perdent cada dia més.
Almenys hauríem d'ingerir dos cops al dia verdura,
al dinar i al sopar,
i també hauríem d'ingerir
entre dos i tres peces de fruites al dia.
Després també hauríem d'evitar els excessos,
els excessos sobretot en els greixos, no?
Evitar en excés els fregits, els quisats,
tota aquesta sèrie de coccions
que el que fan és incorporar greixos i olis a la nostra dieta.
Per tant, aquestes serien una mica les recomanacions claus, no?
També menjar dos o tres racions de làctics al dia
per ingerir les necessitats o les recomanacions de calci
i fer, doncs, almenys tres o quatre hàpats al dia, com a mínim,
perquè el nostre organisme s'habitui de nou a uns hàbits habituals,
sempre fent-ho dintre del nostre horari laboral habitual.
Isabel, curiosament, cada cop tenim més informació,
jo m'atreveixo a dir que gairebé tots sabem el que hem de menjar
i el que no, però, per altra banda,
cada cop s'incrementa més les persones amb sobrepes a la nostra societat,
en què està esdevenint una autèntica epidèmia.
I no només parlem d'obesitat infantil,
sinó també adulta i en l'edat de la maduresa.
Hi ha moltes persones amb excés de pes a la nostra societat.
Sí, sí, el que tu dius, i cada cop està incrementant-se més aquesta xifra
i cada cop ens acostem més al que seria un model nord-americà en aquest aspecte.
La nostra dieta és cada cop més desestructurada,
però és que, a més a més, no practiquem exercici físic,
que és un dels problemes també molt importants,
perquè mengem més però a sobre no ho cremem,
perquè tot el dia estem asseguts i no practiquem esport
i quan ho fem, a vegades, ho fem de manera poc saludable, no?
Doncs practicant exercici molt i molt intens
durant dues i tres hores que no ens porten lloc.
El que es recomana és una activitat física, doncs, habitual,
almenys dos o tres coses per setmana i que sigui suau, eh?
Que ens ajudi, doncs, a cremar aquestes calories
que ingerim en excés, per dir-ho d'alguna manera.
Fer coses, parlem d'allò que no hem de fer,
fer coses com ara deixo de menjar.
Exacte.
Quines conseqüències té?
A veure, conseqüències directes,
si és alguna cosa puntual, no en té cap, no?
Diguéssim, si jo ara m'he afartat el Nadal,
dic, doncs, mira, demà, que estic tan plena,
em passo el dia menjant fruita perquè el cos m'ho demana.
En principi, si no tens cap malaltia, no et passarà res, val?
Per allò que diuen de l'efecto rebote, popularment, això és veritat?
L'efecto rebote en quant a augment de pes.
Sí, que deixes de menjar, t'aprimes i després tornes a engreixar-te,
quan tornes a menjar normal.
A veure, no és del tot real, no?,
però el que sí que passa és que a vegades, doncs,
quan nosaltres fem dieta, doncs, durant molt de temps, no?,
i després deixem de fer-la,
doncs, quan comem i comencem a menjar de manera més normal,
el que sí que passa molts cops és que augmentem de pes molt ràpid,
perquè és el que tu dius,
perdre-ho costa molt, però guanyar-ho no tant,
i que molts cops, doncs, augmentes més de pes del que tu passaves, no?
Si havies aconseguit, això ens passa molt amb els pacients obesos,
doncs, baixar 5 quilos, per exemple,
en pic deixes la dieta,
els puges, i no solament hi puges 5,
sinó que arribes a pujar 7 o 8 quilos, val?
Aquest efecte rebot sí que el veiem una mica amb els pacients obesos.
I no només és causa de la dieta,
sinó també de l'activitat física,
és això que et deia.
El nostre cos és com una computadora,
li entra energia i li surt,
i aquest desequilibri és el que fa moure el nostre pes corporal.
És també un error eliminar aliments de la nostra dieta
amb la creença que engreixen les patates, les pastes, l'arròs,
tot això n'hem de menjar, també.
Exacte, o sigui, la dieta ha de ser equilibrada i variada.
Per què? Doncs perquè cada aliment té el seu
i cada un d'aquests aliments ens aporta alguna cosa, no?
Per tant, tant és un error fer una dieta molt estricta,
per exemple, la dieta de melocotón i cada dia melocotón,
com fer una dieta en la qual evitem algun tipus d'aliment
que pot dur algun element beneficiós pel nostre organisme, no?
Per exemple, fer dietes aquestes que tu dius sense fècules,
sense patates, sense arroz, sense pasta,
doncs pot ser perjudicial per al nostre organisme.
Són el que anomenem les dietes cetogèniques
i que poden comportar problemes greus per a l'organisme.
Per tant, hem de menjar de tot,
però amb la seva controlada determinada quantitat, no?
Hem de dur un equilibri, que en diem.
En el món de la dietètica hi ha obertes infinites línies d'investigació.
S'està treballant constantment en el tema
i van sorgint hipòtesis, tendències, teories.
es parla molt del tema aquest de dissociar els aliments,
és a dir, determinats aliments combinats de determinades maneres
engreixen on engreixen.
Què hi ha de veritat en tot això?
Doncs la veritat és que hi ha poquíssim.
Oi que està per investigar tot això encara?
És que més aviat és que no és cert, saps?
Perquè el que sí que està molt estudiat és
tot el que seria la ciència dels aliments.
És a dir, se sap quina energia porta un aliment,
quants carbohidrats, quantes proteïnes, etc.
Llavors, sabem perfectament el que té cada un d'aquests aliments
i encara que tu els associis amb uns o altres,
realment el que tenen és allò.
Vull dir, és igual que tu mengis el pa sol
que el mengis, per exemple, pernil.
Perquè el pa més el pernil fa una suma de nutrients
que és el que ingereixes.
I tampoc existeix realment alguna relació
entre aquesta associació d'aliments
i els efectes que tenen sobre l'organisme.
Jo és que tinc entès que ho veig més aviat
a un factor psicològic de la persona que inicia una dieta.
Exacte, exacte.
Molts cops el que passa amb aquestes dietes és això,
que et recomanen no fer certes associacions
que ja de per si podrien ser poc lògiques,
o que ja tendeixen a fer una dieta més equilibrada o no
i que tampoc tenen cap base científica, aquestes dietes.
Al contrari, nosaltres des d'aquí, des de la facultat
i des de l'hospital, sempre intentem evitar-les.
No les recomanem per res del món,
perquè moltes d'elles fins i tot poden comportar problemes greus
per a l'organisme, com aquestes dietes dissociades
que es fan cetogèniques, evitant les fècules.
Llavors, no tenen cap base científica
i seguides, a llarg termini, poden ser perjudicials.
Això no vol dir que tu un dia facis la dieta del pressa
i que això no et tingui cap problema per tu.
Estem parlant d'un moment puntual.
Exacte. Ara bé, si tu volguessis tu aquesta dieta
a llarg termini,
doncs com que no et porta a cap hàbit saludable,
doncs evidentment serà una dieta que no podràs seguir de per vida
i que, a més a més, si la seguissis,
tindria problemes greus pel teu organisme.
Comentaves, Isabel, això ho hem sentit tota la vida,
que com a mínim s'han de consumir 3 peces de fruita al dia.
La pobra fruita tan bona que és, déu-n'hi-do a la premsa,
que se li està donant per als temes de primar-se,
que sí, té molta sucre,
que no s'ha de menjar mai de postres.
Quantes coses es diuen de la pobra fruita, eh?
Sí, tens tota la raó.
I moltes d'elles, doncs evidentment, són mentides, no?
Com el que deies ara del postre,
que és una cosa que jo també sempre sento a dir
i que em pregunten als pacients, no?
Puc menjar la peça de fruita de postre?
Doncs i tant, per què no?
A veure, és el que et deien, no?
Doncs la peça de fruita té uns determinats nutrients
i que té els mateixos tant si te la menges abans
com després de dinar.
El que passa, doncs, que per què moltes dietes
recomanen fruita abans de dinar?
Doncs perquè si te la menges abans,
doncs ja t'adipa una miqueta.
I com que té fibra, doncs això
li dona una sensació de sacietat al nostre organisme
que fa que tu després mengis menys quantitat
a l'hora de dinar.
Llavors, és com un truc per enganyar el nostre organisme.
Però, doncs evidentment,
hem de promoure una educació alimentària correcta
i, per tant, no està bé dir, doncs,
que la fruita després de dinar engreixa.
No és cert.
Igual que dir que abans de dinar no ho fa,
perquè el seu contingut calòric és el mateix.
El que passa que la diferència està, doncs,
en que el teu estomac està més o menys ple,
simplement, no?
Llavors, moltes d'aquestes dietes el que promouen
és això, una informació alimentària
que pot dur a la gent a tenir idees
sobre els aliments i sobre la dieta incorrectes
i que no són saludables.
Fora també correcte que la pat de la nit
fos més suau i menys calòric que el del migdia?
Una miqueta sí.
Una miqueta sí perquè, primer,
perquè, doncs, evidentment,
potser passen unes horetes,
però no tens tota aquella activitat
que tens després de dinar, no?,
per poder-ho cremar.
I, per tant, això és cert.
Vull dir, tu, quan tu menges alguna cosa,
doncs, allò passa a formar part
de les teves reserves de l'organisme
i, si ho cremes o no,
doncs, s'acumularà o no,
per dir-ho d'alguna manera.
Però bé, això no vol dir
que no haguem de sopar
perquè després anem a dormir, no?
Perquè molta gent no brena, tampoc.
Ja que diu, no sopo i a cima primo.
Exacte, doncs, això també seria un error
perquè sí que el nostre cop
necessita certs determinats nutrients
i que no els podem evitar.
Aprimar-se no vol dir no menjar, eh?
Vull dir, hem de fer una dieta equilibrada,
aportant el que el nostre cos necessita,
però no passar-nos,
perquè totes aquestes dietes
excessivament restrictives,
doncs, tampoc porten enlloc,
perquè potser sí que t'aprimen ara,
doncs, però al cap d'un mes o de dos
no pots estar tota la vida sense sopar, saps?
Veus ara què dius
no pots estar tota la vida sense sopar?
Ja per acabar, jo et volia preguntar, Isabel,
que això segur que molts oients
ho estan pensant, de dir,
d'acord, avui començaré a vigilar,
tornaré a assumir els hàbits alimentaris saludables,
però quan arriba el cap de setmana
no puc fer un extra,
no puc prendre una copeta de vi,
no puc menjar-me un pastisset, per exemple?
Doncs, per què no?
Jo sempre ho dic als meus pacients,
és a dir, més val fer un petit extra
de tant en tant
que passar-nos cada dia una mica,
perquè si ens passem cada dia una mica
doncs acabem no fent dieta, no?
Un cap a la setmana, per exemple,
podem passar-nos una mica?
A més, doncs,
depèn de cada pacient i de cada persona,
però jo sempre ho acostumo a recomanar
perquè és que si no, al final,
t'agobies amb la dieta
i al final l'acabes deixant
i no serveix de res, no?
Per tant, el que hem de fer és això,
doncs, que la dieta sigui una cosa
que no ens avorreixi,
que no ens agobi,
hem de dur una dieta equilibrada,
però permetre'ns de tant en tant
algun capritxo
per no avorr-nos
i per no acabar d'engevant-ho tot.
Aviam, paràmetres estètics a banda,
el que compta és la nostra salut
i si mengem bé, evidentment,
doncs ens aprimarem aquests quilos de més
que hem pogut agafar a les festes,
però sobretot la nostra vida
doncs serà molt més saludable.
D'això no hi ha dubte.
Que no ens falti la informació
i el sentit comú.
La informació la tenim,
el sentit comú de vegades el perdem,
davant de determinats productes.
Isabel Mejías, dietista
de la unitat de nutrició
de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
de la URB,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Vinga, bon dia.
Adeu-siau.