I en aquest dilluns volem començar la setmana conversant
amb el gerent del Patronat de Turisme de la Diputació,
amb Octavio Bono. Octavio, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè, per cert, avui mateix, en aquest mateix dilluns,
se'n va cap a Dublín, d'aquí a poques hores, no?
Bé, sortim demà pel matí, però sí, tenim l'ànim
de poder començar a construir una acció cara al 2005,
aprofitant l'excel·lent posicionament que té la Costa Dourada
en el mercat irlandès, les noves oportunitats que s'obren
en aquest país, també, amb els enllaços a baix cos.
I, per tal, bé, de començar d'una forma, una acció que seria
per la primavera del 2005, necessitem anar posant fil a l'agulla
amb molta entel·lació.
En un parell de dies suposo que tindrem una idea bastant clara
de què és el que volem portar a terme, i en els diferents llocs
i localitzacions on ho podem fer, i a través de quin tipus de suport
en el propi territori, i en el nostre ànim està això,
que en aquest parell de dies puguem deixar mínimament afilarat
aquesta acció que serà, doncs, una de les accions importants
del patronat l'any vinent.
Precisament, vostè ara fa referència a les companyies sèries de baix cos.
Sabem que el Consorci del Camp està mantenint diferents contactes,
també en diferents companyies.
Aquestes dies es parlava d'Air Berlín, entre d'altres.
La Diputació també forma part del Consorci del Camp.
Des d'aquesta òptica, quin és l'estat de les negociacions?
Com estan? Vostè en té constància?
Bé, el fet és que, més enllà del que ja s'ha aconseguit fins al moment,
doncs, existís l'oportunitat d'enllaçar amb altres companyies
que puguin operar a la zona.
El mercat del baix cos és molt afervescent i els interlocutors són molts.
Air Berlín és una de les principals companyies.
De fet, és la segona companyia alemana en volum de passatgers,
amb una xifra gairebé d'11 milions de passatgers l'any passat,
que en guanya, a més a més, serà força més elevada.
s'entra molt a Mallorca la seva activitat
i redistribueix després també vols cap a altres punts a la península
i podria ser una excel·lent oportunitat per fer falca en el mercat alemany
en el que hem anat perdent quota enrere any.
A hores d'ara es tracta d'intentar arribar en un punt d'acord confortable
per totes les parts pel que fa al suport que hagi de rebre
i aquesta seria la situació més recent.
No només han tingut l'oportunitat de conèixer les dones,
sinó que ja tenen una proposta, n'han fet una altra
i es tracta de buscar si és possible aquest punt d'acord.
Ja som, de fet, a la segona quincena de juliol,
un temps, tot i que no alta temporada, però si ja, mínimment turístic,
quins són els pronòcis que es pot fer des del patronat de turisme de la Diputació?
Quins són els números que fan hores d'ara?
Nosaltres fins i tot el moment, i pensant en la informació que hem anat revent
per part de l'Observatori Turístic, hem vist com el nivell d'activitat a casa nostra
enguany s'està situant lleugerament per sota de l'any passat.
També hem de veure que aquest és un aspecte que no ens sorprèn,
perquè aquesta previsió l'anunciàvem aproximadament ja des del mes de novembre,
atenent a determinats referents dels principals mercats emissors cap a casa nostra,
el comportament de les reserves, la situació econòmica i de consum en alguns dels principals països,
i això ens feia veure que enguany seria un exercici no fàcil.
Les xifres ens estan, malauradament, donant la raó,
i el nivell d'activitat enguany no només queda lleugerament per sota del de l'any passat,
sinó que d'altra banda reclama un esforç comercial per part de les nostres empreses molt important.
Per tant, per assolir que a nivell d'activitat la gent està fent veritables esforços
amb el tema de preus, intentant generar les millors propostes i provocant reacció en el propi mercat.
L'última xifra que tenim, perquè avui encara no tenim dades d'aquesta primera quinta del mes de juny,
jo no estarem encara en parellet de dies en rebre-les,
però l'última xifra que tenim és la que tancava el mes de juny.
Vam veure com el conjunt de l'oferta d'allotjament, del conjunt de la demarcació,
se situava en el 50%, just un punt per sota de la dada fa un any.
Han tingut un comportament pràcticament igual que el de l'any anterior,
càmpings i apartaments,
i lleugerament per sota els hotels que són els que han fet baixar aquest punt,
al nivell mig d'ocupació.
Tot i així, també hem de pensar que aquesta és una situació que sigui pròpia de Costa Daurada,
i tan sols del conjunt del nostre país de Catalunya,
sinó que es fa extensiva en tots els destins del Estat Espanyol
i en bona part també de la Mediterrània més occidental.
No hem de pensar en això com un aspecte positiu,
el fet que no sigui només un problema nostre, sinó que un problema de diversos,
però sí que tampoc podem deixar de fer aquesta valoració en el context
en què es troba immersa Costa Daurada,
veient, insisteixo, que aquesta és una tendència que afecta la major part dels destins
d'aquesta part més occidental, com l'ideia, de la Mediterrània.
Justament des d'aquesta òptica i amb aquestes dades,
què és el que es pot fer per lluitar, certament, entre cometes,
d'una manera directa contra aquests altres mercats potencials emergents,
com ara, per exemple, Tunísia o alguns països de l'est?
Què és el que tenim i que cal potenciar?
Suposo que el preu, com vostè feia referència ara,
deu ser un dels elements importants a tenir en compte, no?
Sí, però aquest és una espiral perillosa,
perquè el competitiu és per preu.
Si només ho volem ser per preu, difícilment ho serem.
Jo crec que aquesta és una batalla perduda.
Pensant, sobretot, en molts dels costos laborals,
que en aquests altres feius que són competència nostra,
doncs, un empresari pot trobar-se, no?
El nostre exercici ha de ser, doncs,
d'intentar generar una oferta diferenciada
amb una bona relació qualitat-preu,
amb un entorn de serveis, infraestructures,
altres aspectes paral·lels,
els de la pròpia actitud turística,
doncs, que sigui també de qualitat
i que faci, doncs, que els nostres visitants trobin,
pel que fa als serveis, però també pel que fa a l'entorn,
una destinació, doncs, millor,
encara que potser en preu més cara,
que aquestes altres, doncs,
on l'activitat turística, doncs, pot ser molt potent,
però el context del país, doncs, pot tindre encara certes deficiències.
Paral·lelament amb això, també cal avançar
en la captura de nous segments de mercat,
el tema del baix cost, doncs, ho és,
i per això s'està treballant,
o també amb la de nous mercats d'origen,
per exemple, les excel·lents oportunitats
que se'ns poden obrir cara a l'any vinent
en els països nòrdics i escandinaus,
arrel d'alguna de les accions que s'han portat
justament en guany davant
d'operadors com tu i que ens permetran
enllaçar un mercat en el que la nostra participació
sempre havia estat molt petita
i on feia temps que estàvem perseguint
de poder fer falta i de poder-hi entrar.
Nous mercats d'una banda, nous segments d'una altra,
millora de la nostra relació qualitat-preu,
millora de l'entorn de serveis i infraestructures
per al turisme, aquests són les diferents eines
que s'han d'anar activant.
En certa manera, no sé si...
Això seria potser anar més enllà, no?
Però replantejar el que estem oferint, no?
Fer un cert replantejament entre totes les parts implicades
i pensar que és el que podem oferir a partir d'ara?
Per exemple, hi ha algunes comarques,
sobretot a la part de Girona,
on ja es planteixen seriosament
el fet de reformular el que s'està fent fins ara.
Perquè ja veuen, evidentment,
que aquest estiu és on serà complicat.
A veure, el que serveix és que hi ha canvis
en els hàbits dels nostres clients
que han de fer ajustar també la nostra realitat d'oferta.
És a dir, veiem que la gent reserva més tard,
que el viatge individual comença a ser important
en alguns mercats al marge de l'aturoperació,
que les estades són més curtes,
que hi ha el desig de trobar més que un espai
d'instal·lacions del servei del turista,
un espai per l'experiència,
és a dir, per gaudir d'una veritat
l'experiència del turista,
i això ha de fer evolucionar la nostra oferta.
Però aquesta evolució, insisteixo,
queda bastant condicionada
pels propis canvis que està tenint
la demanda en si mateixa
i que es fan sentir, en algun cas,
d'una forma lleu
i d'altres d'una forma molt intensa.
Per exemple, tota la transformació
de l'operativa del transport aèria
a través del baix cos
és un element que fa cinc anys
difícilment era pensable
que arribés a la dimensió actual
i que tingués els efectes que està tenint.
Ser sensible, insisteixo, en aquesta evolució
i adaptar-nos a aquests nous requeriments
del propi mercat.
Ara bé, no pensem que el que farem
és girar com un mitjó
la destinació, la seva realitat turística,
perquè hi ha tota una pila d'elements
de caràcter estructural
que difícilment són transformables.
Nosaltres tenim en aquest moment
58.000 places d'allotjament hoteler
d'una determinada categoria
que ens situa davant del mercat
de classe mitja-mitja
i que no podem transformar d'avui per demà
o tenim una oferta apartamentística
regulada de pràcticament 40.000 places
que ens orienta
cap al turisme familiar
de determinats països
i que no podem transformar d'avui per demà.
Per tant, hi ha d'haver un procés d'adaptació
que s'està produint.
Potser no s'està produint al mateix ritme
que el que el propi mercat reclamaria,
però una cosa és parlar d'evolució,
transformació o d'adaptació
i l'altre seria, insisteixo,
de fer una destinació
que estigués a les antípodes
de la que avui tenim,
cosa que això no és factible.
Suposant que vostè,
en aquest viatge que justament
em prendrà avui cap a Dublín,
potser podrà tenir contacte,
esperem, suposem que sí,
amb potencials turistes
que puguin venir aquí
o, si més, no,
t'ho portarà un grup de dos
que es portaran turistes aquí a l'estiu.
Ja, a l'inversa,
per exemple, la gent d'aquí
que se'n van a Dublín,
posem per cas,
de vegades expliquen,
o jo li explicaré una cosa molt senzilla,
que agafen,
compren aquest vol de baix cos
i després tot el que és
el dia a dia,
l'alimentació, per exemple,
el menjar se l'emporten des d'aquí.
Això a l'inversa pot passar també?
És a dir,
que turistes de Dublín,
per exemple,
vinguin aquí a passar l'estiu
a la Costa de Dorada
i s'emportin el menjar
o pràcticament no facin despesa
aquí a la zona?
No, no ho crec.
I ja no només és una opinió,
sinó que li puc parlar de xifres.
Miri, hem fet el seguiment
del que és l'activitat del baix cos
en aquest any.
Tinc informació, per exemple,
del segon trimestre de l'any
entre els mesos de...
que serien entre els mesos
de març, abril i maig,
no el segon trimestre,
sinó aquests tres mesos.
I el perfil socioeconòmic
del usuari,
no parlo només de Berlín,
sinó de tot l'usuari
del vol de baix cos
fins a aquesta data que li dic,
finals del mes de juny,
ens feia veure que se situava
en el 58% dels casos
en els col·lectius
que serien assalariats mitjos,
assalariats alts,
directius i professionals liberals.
Si aquest és el perfil,
els hàbits són uns altres.
Una cosa és que el vol
sigui en si mateix una oportunitat
i que la gent estigui disposat
a viatjar més
perquè el preu és econòmic.
Una altra cosa és que vulguem
associar la idea de baix cos
a baix capacitat adquisitiva,
cosa que no és certa.
Queda clar.
Octaví, una darrera consideració
que els darrers dies,
i ara canviem una mica de qüestió,
però baixi,
hi té relació,
en certa manera,
arribava
als mitjans de comunicació
una notícia
que ens quinava l'atenció,
si més no,
se'm va com si tornés
a reaparèixer
la polèmica,
entre cometes,
entre sèrdui turístic i alquímic.
Va ser concretament
la setmana passada
que des d'aquest
darrer sector alquímic
es va anunciar
que algunes parts
del conegut pla director,
concretament les seves esmenes,
la reclamanien
per la via
del contingut administratiu.
Recordem que no fa
ni un any
de l'aprovació d'aquest pla.
Els ajuntaments
de Salou i Cambrils
ja han anunciat
que impugneran
qualsevol canvi
al pla director.
Això pot afectar
el sector,
el turista concretament,
des del seu punt de vista?
Jo crec que no pas
en el turista
i que aquesta situació
en clau interna
no la percep.
Quina és la xarxa
d'interrelacions
dels diferents agents
aquí a la demarcació
des del punt de vista
del turista
és un element
que li passarà
més que desapercebut.
El que fa clar
és que és una situació
que potser ens agradaria
que no s'estés produint.
Jo només puc fer referència
a quin és el posicionament
que en general
s'ha vingut tenint
des de la Diputació
en aquest sentit
que és el d'intentar
trobar
totes les activitats
productives
de la demarcació
el seu espai
una convivència harmònica
i ser conscients
que la realitat
d'allò que tenim avui
és la que és
i que
ja ha de tindre cabuda
confortablement
totes les activitats
també al turisme
no cal dir.
Aquest és el plantejament
que s'ha fet
des de casa nostra
i insisteixo
que de ben segur
que des de la perspectiva
del turista
aquests aspectes
no li arriben
i que més enllà
de la proximitat
d'un i a un altre sector
quan un ve de vacances
té altres inquietuds.
Queda clar.
Otega,
que vagi bé el viatge
que tingui un bon viatge.
Molt bé,
moltes gràcies.
Fins una altra.
Adéu-siau.
Adéu-siau.