La una del migdia, nou minuts i mig, ja ho dèiem que la recta final del matí de Tarragona Ràdio la dedicaríem a parlar de teatre
i amb dos actors que el proper divendres 30 de juliol els veurem juntament amb la resta de companys del repartiment
i interpretant en Juli César de William Shakespeare en una adaptació i direcció d'Àlex Anne Rigola
Aquests dos actors són el Pere Arquilloé, el Joan Carreras, bon dia a tots dos, benvinguts
Bon dia, bona hora
I estem molt contents que estigueu aquí perquè quan aneu de vol i fent gira sempre aneu corrents
us hem de trucar per telèfon prèviament i avui us podem tenir aquí i poder parlar
És una altra cosa
Tot i que porteu girant un quant temps amb aquesta obra, amb aquest Juli César
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
Quan es va estrenar, el 2003?
2002
Dos, imagina't
Quantes representacions que porteu a la conta, no?
No, no ho sé, però n'hem fet moltes, eh?
Bé, el Joan o el Juli César s'hi ha...
Jo m'he incorporat fa poc, diguéssim
Ell s'hi ha incorporat més, però jo no
Jo vinc des de l'estrena a Barcelona i no sé quantes funcions hem de portar
però no sé comptar pel voltant de les 200, podeu, 150 o 200
Tampoc són moltes perquè ha sigut un tipus de gira que
Clar, també ens obligat a vegades a desplaçar-nos a lluny
Hem estat per Europa, hem estat per tota Espanya
I tampoc s'hi gires d'aquelles que avui estàs aquí i demà pots...
El muntatge és un muntatge que és...
Sot, és ample i vol dies a vegades també de muntatge
Per poder-se muntar bé i il·luminar bé
Vull dir que tampoc és allò que ells vols tant, tant, tant, tant seguits
Però Déu-n'hi-lo els que han fet
Però Nat, vaja, jo és el que tinc aquí, eh?
Per això ho sé, o si m'equivoco em rectifiqueu i ja està
Aquí, com deia, però també Sant Petesburg, Tolus, Caracas
Vull dir que aquesta obra...
Sí, sí, a Roma
Déu-n'hi-do
Això és molt important, no?
Molt
Això és molt important per un actor i una companyia
La maleta plena d'etiquetes de països
És xulo, ensenyes la maleta a la gent
A més és una cosa que ara s'ha perdut
Anys enrere s'havien fet gires
Jo recordo parlar amb l'Orella, amb l'Anna Güell
Que havien fet gires interessants
I que es movien la gent per Europa i això
I ara fa bastants anys que no se'n fan gaire
De gires d'aquestes
I poder agafar una gira així, doncs, és interessant, no?
El vam és amb un Shakespeare
Que és universal
Exacte
Que tothom coneix l'obra
Ja vas bé, d'entrar, diguem-ne
Vas bé, però també és un gran risc, no?
Perquè el públic, afortunadament, cada cop és més exigent
I això estimula l'actor que el públic sigui exigent
Que no es conformi amb qualsevol cosa
Sí, home, ja va bé
Per això, el que deia abans el Joan
Si l'enganxes, a vegades que l'enganxes
Vull dir que la proposta sigui una proposta d'avui en dia
Que la gent s'hi senti identificada
Que entri bé, que la gent disfruti
Doncs, per nosaltres és sempre molt complet, molt agraït
És que amb un text tan bo
Si, per exemple, te'l fan d'una manera determinada
I no acabes d'estar content com te'l fan
Tu, com a espectador, et pots emprenyar fins i tot més
Que amb un text fluix
Perquè penses en un text tan bo, amb una magnitud tan bèstia
I parlant d'aquestes coses tan fortes
Però aquí penso que la cosa està molt justa
És a dir, es manté Shakespeare amb totes les seves grans passions
Amb tota la seva forma, amb tot el seu verb
En canvi, passat per una pàtina de contemporaneïtat
Diguéssim, que penso que el fa molt més proper
I a més perquè parla coses, les mateixes coses que estan passant avui
Que han passant-hi tota la vida
Jo no he vist l'obra, per tant parlaré d'oïda tota l'estona
Jo us preguntaré per allò que he llegit
Però vindràs
I tant que vindré
No me la perdré
No me la perdré
Ja és molt
Això del text que deies, justament, Àlex Rigola
De quina part del text ha prescindit de l'original de Shakespeare?
Perquè ja sabeu vosaltres que quan es parla de Shakespeare
o determinats autors, hi ha molt de purista
I de vegades es conformen i de vegades no
Aquesta obra és de les llargues de Shakespeare
Shakespeare té un seguit d'obres que es consideren amples
Aquesta obra, feta sencera, t'aniries tranquil·lament a les 5 hores, 5 hores i mitja
Aleshores, el treball que ha fet l'Àlex és molt interessant
perquè ha agafat...
Abans es feia teatre en aquests...
El glob, el deglob i tots aquests llocs
I la gent menjava cacuets i pipes, la cerveja
Anàvem a passar el dia
I llavors, primer que sí, les llegaven, però a passar el dia
I segon que els havien de dir les coses dues o tres vegades
perquè quedessin molt clares, no?
I la gràcia que ha tingut l'Àlex, penso jo, és que
s'ha quedat amb l'ànima ben bé de tota l'obra
Vull dir que l'obra hi és tota, sencera
Ha prescindit de tot l'accessori?
Però ha prescindit pràximment això, de tot l'accessori, no?
I què es queda a l'obra?
A pes? En temps? En dues hores?
En dues hores, amb una mitja part, inclús i tant
És una durada més que raonable per no ser Shakespeare
I a més en estiu...
I tant, i fresquets allà...
Passa com si res
Però l'obra, segueixo dient que és un concepte que és interessant per mi
que és que hi és l'obra, hi és tota
Però a vegades es fan retallades i et quedes en parts molt importants de l'obra
Però també t'en deixes d'altres
En aquest cas jo penso que no cal
És l'estat molt encertat, que s'ha quedat bé amb l'ànima
Jo no sé si l'he llegit així, però venia a dir una cosa com que
Posa a Shakespeare dins del teatre d'avantguàrdia
Aquesta representació del Juli César
No ho sé, això ja, no ho sé
Però és que jo sóc dels que penso...
Per la posta en escena, probablement
Jo penso que Shakespeare sempre hi és, eh?
Sempre hi és
El que passa és que durant molt temps se'ls ha tingut com por
Perquè és la manera aquella que té d'explicar les coses i dir-te les coses
Però és que parla del mateix
Del mateix que ens passa a tots nosaltres
I fot anys, eh? Que ho escriure
I és exactament el mateix
Parla de passions, de pulsions humanes
Tant poden ser d'amors fins a coses
Basades en caràcters
I fins i tot de poder
Que és el que parla aquesta obra
De com afecta el poder segons qui i de quina manera
I com es pot arribar en les altres esferes polítiques
Com es pot arribar a ser d'una manera molt determinada
Per aconseguir-ne més
O per establir un cert ordre pel poble
Etcè, etcè, etcè, etcè
És a dir que
Jo penso que és
I és, sempre hi serà
Però és que depèn de com te'l plantegis
M'entrada prescindiu dels colls arrissats i el bellut
Però no es pot anar així per la mica
Colls arrissats i el bellut no em portaven a la Roma
A Roma anaven amb togues i...
Jo em refereixo quan es representa el teatre clàssic
Ah, sí, sí
En aquest sentit
Sí, hi ha hagut molt pocs llocs que s'hagin sorprès
Algun lloc d'Espanya
S'esperaven les togues i l'espasí
I les corones de Lloré
I al principi una mica d'astorament
Però al cap de 20 minuts la gent hi ha dins de l'obra
Però s'ha triat la sobrietat a l'escena
Sí, sí, s'ha triat la sobrietat
Mira, hi ha dues o tres coses que són importants
El primer és la traducció del Sao d'Oliva
Que penso que és una traducció molt bona
Una traducció en vers i que arriba molt bé
I això la gent ja ho agraeix molt
I això ja se'n pot dir teatre que ha vengut de vanguardia
O teatre contemporani a vegades
És una traducció feta el 2002, per tant és molt nova
Per tant fa que allò mateix
A vegades la gent té aquella por del vers
Aquella cosa més... Cuidado
No, no, arriba és molt neta, molt transparent
Molt clara, arriba molt bé
I és un ple per les oïdes
La companyia és una companyia molt jove
De gent molt empenta
Gent que podríem dir que treballa
En un tipus de teatre físic
On les accions
I les escenes passen molt a través del cos
I això també la gent...
Hi ha molta energia
Molta energia
I s'explica tot des d'una transparència
Que penso en aquest nivell molt forta
I tercer, és un tipus de text tan bo
Que l'estructura per ella sola
Implica un thriller
Hi ha de tot allà
No saps si que allà i com acabarà
Però alhora hi ha poesia
Però alhora hi ha passions
Però alhora...
Vull dir que el compendi
Per mi ho ha juntat tot una mica
Si això llavors ho poses en una posta
Som escena d'on s'obri
Estem en un espai absolutament blanc
On juguem només amb unes cadires i una taula negra
Però que aquest mobiliari el fem servir
D'una manera amb extracció
Si tu vols
Però sempre a favor de l'obra
Si poses una música que pot anar des del Mozart
Fins al De Durs
I ja tens el...
Ja ja els veig
El còctel, agafa això, barreja-ho
Per què no la feu demà?
Ah no, que està a la Dulce Pontes demà
Demà no podeu
Que està ocupat
No, primer que la Pontes
Que faci la Pontes
La setmana que ve
La setmana que ve
Has parlat del vers
Doncs es troba a faltar el vers dins del món del teatre
El vers ben dit és una meravella
És una meravella
No tothom ho sap dir bé el vers
Aquest és el problema
Perquè no hi ha pràctica probablement
És que és el que dèiem abans
És a dir que si el vers, un vers, qualsevol vers
No es diu en un cert sentit comú
I amb una certa tècnica per poder-lo dir
Encara et pot resultar molt més feixuc
Del que pot resultar una obra normal
I encara t'emprenya més
Perquè penses
Ja que tens aquest text
Fes-lo bé
Hòstia, si només és dir-lo
Però clar, també és una qüestió de mirar-s'ho
És a dir, no és passar-ho per al
Ja que tens una estructura d'aquest tipus
És jugar-la tal com està
No intentar fer variacions
Molt, molt, molt, molt sweet generis
No, és tota l'obra en vers
Vull dir, en moltes parts
Shakespeare utilitzava la prosa i el vers
Per fer dos tipus de registre
Dins d'una mateixa obra diferent
Una cosa més popular
I una cosa més a l'hora
Més erudita
Depèn, bàsicament, dels personatges que feia parlar
Però sí que hi ha parts en vers
I hi ha parts en prosa
I és molt agraït
Tota aquesta riquesa de colorido
De formes mètriques
Tot això fa que enriqueixi molt
I fa que, si a més a més
T'estan explicant una història que és molt potent
I vista amb uns ulls d'ara
Doncs em sembla que...
El que us haig de dir, senyors
Sou tretz actors a l'escenari?
Som tretz o dotze
No, som dotze més un
Dotze més un
I dotze més un perquè són dotze
Més un gos
Jo aquí tinc tretz actors
No, no és qui m'ha enganyat
No, són dotze actors més un gos
El gos, però el gos, el gos, ojo
Té el seu sou, es diu Gastón
És un sou raonable
Té el seu lloc al món també
No li diem actor perquè...
Però està allà
I té un solo
I té un solo
Algú sí que li diu actor
Algú sí que li diu actor
Ja has vist per aquí, aquí jo he vist apuntat
És que ho fa molt més bé que molts actors
Que ja voldrien, molts actors
Té una sobrietat al de l'escenari, un empaque
Déu-n'hi-do
I tots aquests personatges representen virtuts i defectes
Per allò que dèiem dels valors universals
De Shakespeare
Per allò de representar tot el que arriba a ser la humanitat
El pitjor i millor de l'ésser humà
Això et contestarà el Joan
Jo et contestaré
No significo una responsabilitat ni més gran ni més petita
Jo penso aquestes passions que dèiem abans que parla Shakespeare
I que és per això que s'ha creat
Que ha acabat sent un autor universal
Que mai passen de moda
Perquè sempre són les mateixes
No estem acostumats
I moltes vegades no estem acostumats
A parlar d'aquest tipus de passions d'aquesta manera
Moltes vegades ens hem acostumat ja a fer una cosa molt televisiva
Molt sobria, molt directa, massa directa
És a dir, hi ha coses que necessiten el seu temps per ser explicades
I encara que faci servir aquest joc de la metàfora
Aquest joc de donar-li voltes abans d'arribar al kit de la qüestió
Jo penso que és molt agraït poder-ho escoltar d'aquesta manera
Perquè a poc a poc ens anem pervertint
Que tot ha de ser tot preparat com a fast food
Cada un dels nostres sentiments
Amb dues paraules ja en teniu prou
Amb un adjectiu i un nou ja en tenim prou
Clar, quan vas rebent tanta informació en aquest sentit
Sigui narratiu, sigui poètic
Jo penso que és molt agraït en aquest sentit
Poder sentir passions d'aquesta manera
Ara que parlaves de fast food
Estem acostumats a que tot ens ho posin fàcil
I aviam, tampoc no és divertit que ens ho posin tot fàcil
És una obra fàcil o afortunadament no és una obra fàcil
Des d'aquest punt de vista
Necessitem una certa concentració i una certa interpretació
És a dir, currar-nos una miqueta a l'espectacle
També com a espectadors
Perquè això és d'agrair, eh?
Sí, això és d'agrair
Però no sé què dir-te en aquest cas
Jo penso que arriba molt bé
Que arriba d'una manera molt potent
Si l'esforç ve d'algun cantó
Potser seria més aquest cantó de llenguatge
De tenir l'orella molt oberta
Però el que comunica l'espectacle, les emocions que poden arribar
Són molt en primer grau
Arriben molt de seguida
Perquè Shakespeare és molt potent en aquest nivell
I penso que el treball que ha fet l'Àlex
Doncs també ajuda cap aquí
Vull dir que no és un espectacle difícil
En cap sentit
I si més no té graus de dificultat
Hi ha gent que podrà anar a buscar un tipus de coses
I hi ha gent que podrà anar a buscar un altre
Durant quanta... Sí, digues, digues
No, i que com a estructura
Com tots els Hitchcock, diguéssim
Com totes les pel·lícules que tenen cert suspens
Quan es prepara un assassinat
Quan tothom es confabula en contra d'una persona
En aquest sentit
Sempre es manté un marge de suspens
I un marge d'atenció
En aquest sentit, una vegada l'espectador
Pugui trencar el fet
Que pel simple fet que sigui aquest llenguatge
Pugui veure la història darrere
A poc a poc
S'adonarà que tot això crea
Com una espècie de tensió
Que és l'atenció que acaba
Just amb la mort de Juli César
A partir d'allà tot desboca una altra cosa
És a dir, aquest tipus com d'estirar
D'estira i arronsa que hi ha amb l'espectador
Forma no només part de feina nostra
Sinó que també és el text que ho porta
Aquí sabem qui és l'assassí
Què?
Aquí sí que sabem qui és l'assassí
Qui són els assassins
Escolta, ara dius
L'amor de Juli César
També en aquesta representació
També té una importància visualment
Sí, també s'ha treballat
Juli César que apareix a l'escenari
Perquè això es pot explicar
Perquè tot arreu s'explica
Doncs amb un aspecte allò
Una miqueta deteriorat
Podríem dir
Després del crim
Sí, home, esclar
Pobret home
És que
Pobre bèstia
El deixen
Sí, és molt interessant
El treball que s'ha fet
Amb el personatge de Juli César
Juli César
Oh, com estic
Dins de l'obra
Són els aires acondicionals
El ser tothom jove
I això llavors
S'ha tirat per treballar
D'una altra manera
I el moviment
Per exemple
De cos
D'aquest personatge
És el que el diferencia
Dels altres
I penso que és un treball
Molt interessant
I la mort
S'enquadra molt
Dins d'aquest moviment
Seria
Durant quant de temps
Teniu intenció
O voldríeu fer
Aquest en Juli César?
De moment tenim
Segurament
Gira fins l'abril del 2005
No ho sé
Jo a mi ja no ho sé
Perquè he parlat del conte
Això és habitual
Avui en dia
No
Oi que no
És que clar
Jo quan parlava
Abans el Pere
Que deia
Des del 2002
Tu estàs parlant
De la primavera del 2005
Sumem
No pot ser un aerodí
No, no, no
S'ha sumat
S'ha sumat el Juli César
I en la mateixa companyia
Ja té preparat
El Santa Joana
D'altres curxedors
Els mateixos
Això tampoc és una cosa
Gaire freqüent
En aquest país
Per això
La mateixa gent
Per exemple
De cara a festes
Doncs fem 15 dies
Dins el Teatre Lliure
Fem 15 dies del Juli César
6 dies de descans
I 15 dies del Santa Joana
Que és un tipus de proposta
Que aquí no se sol veure gaire
Trobo que és molt interessant
La mateixa companyia
Doncs se'n va
Doncs
Si se'n va a Salzburg
I ens anem el mes que ve
Amb el Santa Joana
Ho fem amb català
Que ens anem al Bacete
Fent el Juli César
El fem amb castellà
Que ens anem a Tarragona
A fer el Juli César
El fem amb català
Que ens anem a Madrid
A fer el Santa Joana
El fem amb castellà
Acabarem tots
Amb una camisa de forces
Tancats amb un manicomi
Però
Però contents
Feliços
Però haurà valgut la pena
Home, em direu que no us agrada
Poder fer aquests papers
I aquestes obres
I tot això com a actors
I és que realment
És una meravella
Formar part de la nostra feina
Sí, sí
I perquè és difícil també
De trobar aquest tipus d'estructures
Aquesta cosa que deia el Pere ara
Aquesta espècie com de teatre repertori
Que és una cosa que fa anys
Quan sents els actors grans
Que tenien
Que se'n anaven
A agafar un autocar
I se'n anaven durant un any
Fent gires
I que se'n anaven el dia abans
Al mateix poble
I els deia
Doncs mira tenim aquesta obra
Aquesta i aquesta
Què voleu?
Doncs mira, doncs un Shakespeare
Perquè la setmana passada
Van venir uns
Que van fer un bodybuild
Aquesta espècie com d'activitat
Dins de la mateixa companyia
Aquesta sensació de companyia
Perquè no és una companyia estable
La sensació de companyia
És una cosa que és molt agradable
De viure
L'actor tenia currículum
I també quilometratge
Exacte
Com ara que moltes vegades
Hi ha aquesta cosa
De quedar-se instants
Home, jo no havia fet mai
De gira
I porto molts anys fent teatre
I no havia fet mai cap gira
És la primera que faig
Que passa que quan m'hi poso
No, no, no
Quan t'hi poses
T'hi poses
Déu-n'hi-do
Ara és la primera vegada
Però escolta
Fins al final
És un cas insòlit
Fora desitjable
Que passés més vegades
Sí
Sí, esclar
I pot passar
Com pinta el panorama teatral
Perquè pugui donar-se
Més situacions
Això també et contestarà el Joan
Jo aquestes
Que no sé què dir
El Joan
Ell s'apagaria
No
Es pot tenir una mica de confiança
Que es pugui
No, jo penso
Si ja n'hires aquest debat
Tenim temps
No
No
Perquè escall
Fas trampa
Aquesta pregunta no es fa al final
No es fa
Per crear això
Es necessiten ajudes de tot tipus
Es necessita una dinàmica
No només de la gent
Sinó per part
Per part de l'administració
D'ajudes
Per poder crear
El sentit d'aquesta espècie
Com de companyia estable
I que puguin atirant
El que no pot ser
És que tu facis una funció
Fais uns bolos
I després al cap d'uns mesos
Et tornin a cridar
Per fer una altra cosa
És a dir
La gent ha de viure en aquest sentit
Llavors això és una cosa
Que no s'estil·la
Però no s'estil·la
Perquè ens hem acostumat tots
A tirar per la nostra banda
I això és una cosa
Que és el que destructura
Com a actor
Jo me'n recordo
Quan vaig sortir a l'institut
Un dels meus somnis
Com a actor
Era poder formar una companyia
I ja vaig aprendre
Que era impossible
Formar una companyia
Tal com estava el sistema
Perquè ningú et deixava
Formar una companyia
Bé
Podies formar-la
Però monita de gana
I llavors
Quan trobes aquest tipus
De sensibilitats
Són les que t'enganxen
Sensibilitats
Que tenen a veure
Amb fer un teatre determinat
No un teatre luso
No un teatre convencional
Sinó un teatre
Que vulgui dir més coses
I a sobre
El sentit de companyia
Llavors clar
Quan tens aquestes dues coses
És molt normal
Que t'enganxis
A aquest tipus
I llavors per mi
Jo tiraria milles
Tiraria milles
Jo quan parles així Joan
No sé
T'enamores
Sí sí
I a més ho he de dir molt
Perquè clar
Està molt bé
Les sensibilitats
I les institucions
Però el que és molt important
És que hi hagi públic
És el que dóna sentit
Al fet teatral
Home esclar
I el públic
Entre altres moltes coses
S'aconsegueix
Amb bons espectacles
Amb bones obres
I amb molt de respecte
Per part d'aquells
Qui programen
I qui representen
I jo crec que en aquesta obra
Segurament trobarem
Moltíssim de respecte
Pel públic
No ens ho perdrem
Això és segur
Doncs vindrem
Serà el dia 30
A més hem pogut parlar
En dies d'antelació
Perquè es programin
Perquè s'apuntin a l'agenda
Tu que és ho repetint cada dia
Sí sí
Ara farem un asfalque
Es posant les vostres veus
I tot no patiu
Perquè ja anirem fent propaganda
Només faltaria
D'aquí al dia 30 de juliol
Déu-n'hi-do si tenim temps
El que no tenim temps
És ara
Perquè ja venen els dals informatius
Empaitant
I us hem d'agrair moltíssim
La vostra companyia
De veritat que ha estat un plaer
A vosaltres
Pere Arquillo i Joan Carreras
Gràcies per venir
Molt d'èxit
I que continueu girant
Per molts mesos
Adéu-siau
Merci
Gràcies
Gràcies
Gràcies