Una mica de sempre havia estat fascinat per aquest individu
i de cop va ser fent una relectura després que vaig dir
que quan pot ser que no s'hagi fet res.
Sempre m'he sentit atret per diversos motius.
Primera, per la seva qualitat a l'hora de fer cançons
i perquè d'alguna manera ve a ser, diguem que fa la mateixa feina que feia jo
però 900 anys abans, és conciutadà meu, o sigui, és de Berga, diguem, del Berguedà
i per tant això també m'uneix amb ell i a més és un pot, un cafre i un d'allò
i això també...
Però tu vas tallar en caps quan feia ell?
No, no vaig tallar en caps perquè...
Jo et veig una persona com a molt més moderada, eh?
Sí, sí, però potser no ho faig perquè ara les coses han canviat.
Que si haguessis nascut al segle XII...
Tot el segle XII més a saber, no?
Has fascinat aquí, dius, calla, que això està en provençal.
Sí.
I dius, ara què faig jo amb això, amb aquesta figura, amb aquesta obra que m'atreu tant,
jo la vull explicar, jo vull que la gent la conegui...
Clar, això és una feinada.
L'important era...
Aviam, ja estava traduït al català
i estava publicat en provençal, amb les traduccions literals sense rima dimètrica.
O sigui, jo el que vaig plantejar no era fer...
No era, diguem, reproduir el que havia fet, sinó apropar-lo, no?
canviar-lo de format, que era el format, doncs, de llibre,
el format en provençal, el format traduït,
però que, doncs, bueno,
estava a l'abast pràcticament de la gent que estava molt interessada en això, no?
Llavors, doncs, va semblar que potser, doncs,
musicant les cançons i fent un disc,
doncs, es podia apropar a molta altra gent
i es podia donar a conèixer aquest personatge, no?
El fet d'emmerdar-se amb l'obra,
amb tota l'obra,
i llavors ja són xuleries, a més a més.
I et diré més, o sigui,
el Marcel, ell diu que només ha tingut a veure la instrumentació,
però jo estic segur que si no vés...
Si jo no vés conegut el Marcel
i no vés confiat en què, doncs, ell hi participés,
segur que no em vèrere atrevit a fer-ho tot, no?
A més, com que
és una persona que ja feia un parell d'anys
relativament a prop
perquè estàvem treballant plats en el projecte Masclat,
veia les que habitualment anava liant
i sempre estava liant CDs amb 30 músics,
amb 50 músics,
amb coses absolutament gegantines.
Tira, tira.
I aleshores pensava,
bueno, això, que en un principi penses
això no es pot fer,
doncs ho veia cada tres mesos
n'estava liant una d'aquestes, no?
Llavors vaig pensar, home, es pot fer, no?
I més si tens alguna persona
que ja està acostumada a l'obra, no?
Això que nosaltres diem en versos,
tècnicament es diu cirvantesos, eh?
Cirvantesos.
Cirvantesos.
Sí, el cirvantesos és un gènere
que diste una mica
del que és les cançons d'amor cortès,
que és sobretot el que feien els trobadors, no?
Cirvantesos.
Són més cançons per parlar de coses socials,
fins i tot per insultar, ridiculitzar.
Que és bàsicament el que feia Guillem de Berguedà,
o sigui, el 90% de la seva obra
es dedica a insultar els seus enemics,
a ridiculitzar-los,
a amenaçar-los de mort,
a narrar com els hi ha fotut banyes,
és bastant diferent.
I per aquest home,
el Guillem de Berguedà,
era un home de Casabona,
era un cavaller.
Era un...
Com a mínim de títol.
El seu pare era vescompte,
però ell no va ser mai vescompte,
possiblement perquè el van...
el rei Alfons d'Aragó,
sembla que li va treure la possibilitat
d'arredar el títol del seu pare,
com a conseqüència
que un dels enemics de Guillem de Berguedà,
que era Ramon Foc de Cardona,
no va tenir prou Guillem de Berguedà
d'estar-lo insultant tota la vida,
sinó que al final,
ara faré la cita,
que és el 3 de març de 1175,
Guillem de Berguedà el va assassinar a traïció,
per la qual cosa va haver de fugir,
va ser desheredat i desposseït d'aquest títol,
per la qual el títol de vescompte del Berguedà
va morir amb el pare de Guillem de Berguedà.
Fascinant els versos,
però també fascinant l'època
i el personatge i tot allò que l'envolta,
no hi ha dubte.
És allò com una gran aventura.
Aviam, teníem la matèria primera,
si em permeteu que ho digui així,
dius, ara hem de musicar tot això.
Hi ha moltes maneres
i qui millor ho sap és el Marcel Casellas,
que de música popular i tot el que en dient molt,
i aleshores dius, bé, això com ho musiquem?
Quina forma li donem?
Home, mira, llavors el títol del que va fer
va ser encarregar de les 30 cançons o 32,
que és l'obra completa a 32 persones
que li posessin una melodia.
I 32 músics de moltes índoles,
des d'un dels pets o dels brams,
gent vinclada al rock o a la música lleugera,
gent vinclada a la música tradicional
i fins i tot a la música clàssica.
I llavors, doncs, amb tot aquest conjunt de melodies
que acaben arribant,
o una en forma de caset,
l'altra en forma d'un petit manuscrit,
d'una fulla i tal,
doncs es tractava de veure com...
Com a això fèiem un disc o dos,
vaja, que són dos,
o un espectacle, no?
I llavors vam optar per fer una orquestra,
crear una forma d'orquestra,
que al final ha resultat ser de 16 músics,
en la qual hi ha un quartet de corda,
un quartet de rondalla,
o sigui, de lleuts i mandales i mandolines,
i una secció neta de vent,
en la qual intervé, a part de saxo,
a part de saxos clallets,
doncs la tenora,
i una secció rítmica moderna de música lleugera.