Bon dia, Ricard.
Efectivament, com ho ve deia, ens trobem aquí a l'Avinguda Andorra,
a la cartera de Calavalls, per entendre'ns,
que és, de fet, molts oients recordaran aquell lloc
perquè és on antigament hi havia la fàbrica de galetes de l'Alotze.
Ara hi ha, en aquestes mateixes instal·lacions,
la seu central de Creu Roja, aquí a la nostra província.
Hem vingut aquí perquè volem conèixer, com ho ve deia,
és de prop aquest servei de teleassistència,
un servei en el que, en el de curs del dia,
es fan des d'aquí, des del lloc on s'ho mara,
que és una sala de control amb diferents aparells,
trucades preventives a les persones que són usuàries
d'aquest servei de teleassistència.
I en aquests moments tenim a un dels voluntaris,
per aquí hi ha persones voluntàries,
com ara el Francesc o el Sabador, o el Francesc Aguilar,
o el Sabador Bonafè, que ells són jubilats,
són voluntaris del servei, i són els que cada dia
fan aquestes trucades preventives per veure i per parlar,
sobretot amb aquelles persones que hi ha a l'altre costat
del fil telefònic, usuaris del servei,
per veure com es troben.
En aquests moments, el Sabador Bonafè
és a punt de fer una de les trucades,
i escoltarà en aquest moment com fa la trucada,
que ja és a punt.
Bon dia, senyor Montserrat.
Soc del servei de teleassistència de Creu Roixa
i m'hi dic Salvador.
Simplement li trucaven per saber interessar-nos
per la seva salut.
I com ha passat a l'estiu,
perquè si ja ha sigut pesat i tot això.
Està sola?
Sí.
Molt bé.
Bé, dona, vostè i jo agafa una paciència.
Sí, ja ho sé, tinc en compte que a la nostra edat,
bueno, sí, és que jo també sóc gran,
jo tinc ara 72 anys,
però, vamos, me dedico a això per una mica d'ajudar,
a trucar-los a vostès i donar-los, o sea,
pensar o solicitar com estan,
per si insisten a alguna cosa.
Vale, vale.
Està bé?
Bueno, ja ho saben que a aquestes edades,
pues, claro, vostè quants anys té?
Ah, té 82 anys.
Vale, vale.
Bueno, pues, està molt bé,
però que vostè, per la manera que parla i tot això.
Bueno, bueno.
Pues nada, escolti,
tinc una mica de paciència
i vaig a vostè,
en comandes,
vostè, vostè, vostè,
és practicant,
d'això?
Ah, sí, vale.
Pues nada,
la millor companyia que pot tenir vostè
és en comandes a Déu
i ell li fa a vostè com un consol.
Sí, ja ho sabem,
que estàs vostès molt sols,
però bueno, vale, vale.
Bueno, nada,
no faltava més,
agrair de res, dona.
És la nostra missió.
Ara, bon dia.
Passi-ho bé.
Déu.
La trucada que ha fet el Salvador,
bona fe,
una persona que segurament
és molt probable
que en el decurs del dia d'avui
aquesta que acaben d'escoltar
sigui l'única trucada que rebi,
sigui l'única veu
que s'interessi per el seu estat,
per com es troba
i per què és el que la preocupa.
Salvador, bona fe,
escolti-me,
vostè,
ja d'entrada la seva veu
consola força, eh?
Home,
jo el que procuro,
perquè, clar,
normalment sempre me contesten,
que estan molt soles
i, clar,
i que quan te'n preguntes com estan
et diuen,
sí,
a vegades n'hi ha vegades
que et diuen molt bé,
molt bé,
i et colguen
i ja està.
Però normalment,
la majoria et diuen,
volen expandir-se
i exorallar-se una mica
i et compten totes les seues penes.
I després t'agraïen,
t'agraïen que els escoltes.
I, clar,
doncs diuen,
no, dona,
nosaltres el que volem és ajudar
i interessar-nos
si necessiten alguna cosa,
i, llavors,
vostè sempre procurant
dir-los que
no se'n lleven mai
el colgant
de l'aparatet
del cervell
per si necessiten alguna cosa,
que no els deixen
perquè n'hi ha algunes vegades
que se'n deixen
a la mesita
de dormir
de la mesita
del llit,
del costat del llit
i, clar,
doncs,
si els passa alguna cosa,
es cauen a terra,
no poden trucar el botó.
I els consciències una mica,
que és el que la Creu Rocha vol,
perquè enseguida,
immediatament,
de Creu Rocha,
tan pront
ells els toquen el botó,
si els passa alguna cosa,
us rebuen
una central
que n'hi ha en Barcelona
i en Barcelona
immediatament
tenen
telèfonos de contacte
fins a l'Ajuntament
per si és precís
que els envien
en seguida
una ambulància
o els familiars,
el que siga.
I així,
aquesta gent
viu més
tranquil·la
sabent
que ja que estan sols
però almenys
poden atendre-los
perquè és molt lamentable
que estiguin
en terra,
que no puguem fer res
i que es mullin
el millor
per no poder atendre'ls.
Fixi-se al valor
que vostè ha estat
potser
tres minuts
amb aquesta trucada
i l'efecte
que arriba a tindre.
I un quart d'hora.
Ara ho deia a vostè
que a vegades
li expliquen
els problemes,
el que estaven
en el dia a dia,
aquelles petites coses
del dia a dia
que per elles
són molt importants
i que en canvi
ningú les escolta,
no?
Bueno,
nosaltres procurem
escoltar-los,
animar-los
i això
i quan diguem
que per exemple
hi ha persones
que diuen
si no fos per Déu
això no ho aguantaria,
seria qüestió
de suicidar-se.
Dic,
no,
això no,
normalment
són dones
d'això,
també n'hi ha
nòmens
que tenen
el cervell
de l'existència
i estan
i estan molt contents
perquè veuen
el tracte
i que no
els abandonen,
o sigui que
normalment
ens preocupem
per ells
i clar,
per això
hi ha persones
que veuen
que la família,
que la majoria
tenen família
i no es fan
pràcticament
molt de cas.
Jo li vull preguntar
que no tenen fills,
no li parlen
dels fills?
Sí,
sí,
també hi ha coses bones
de fills
que ens diuen
que són molt bones persones
però clar
que estan fora
perquè la majoria
estan fora
o n'hi ha altres
que ho estan treballant
i que no poden
atendre'ls
i que quan sigui
quan ja venen
del treball
venen a visitar
però n'hi ha
la majoria
també
que tenen fills
que diuen
que els fills
no es fan ni cas
i que no volen
saber res d'ells
i se preocupen
o sigui
no se preocupen
i clar
una cosa
que una persona
estranya a la família
se preocupen per ells
doncs allò a elles
s'agrada
i clar
ho agraeixen molt.
I a vostè
què li aporta, Salvador?
Vostè en tant que voluntari
vostè jubilat, sí.
Una satisfacció interna
per veure
que puc per almenys
donar un consol
perquè això
jo no puc
per més tampoc
però per almenys
ells
no se senten tan soles
al poder explicar
els seus problemes
i nosaltres
doncs
mira
la satisfacció
de donar un consol
i això també
una cosa
de solidaritat
en el cap
és el próximo
nostre
el próximo
o sigui
jo és que
jo sóc valencià
i per aquí
vostè ja ho veurà
com parlo
el català
una mica
mig de tot.
Però és el mateix
el valencià
i el català
és el mateix
no?
Bueno
Sí, sí
és el mateix
Escolti'm, Salvador
aquest home
que hi ha aquí al costat
és en Francesc Aguilat
també és un voluntari
com vostè
també ha jubilat
com és el Francesc?
Escolti'm ara que no s'escolta
El Francesc
doncs mira
jo li diré una cosa
el Francesc
és un home
molt complidor
ell quasi m'arrastra a mi
o sigui
que si jo no fos per ell
si no fos per ell
jo la majoria
de les vegades
no vindria
però ell
ell no falla
ell no falla mai
i és un home constant
bueno
té una voluntat
de ferro
i és una bellíssima persona
la qual m'honra molt
la seva amistat
La Guita encara no podrà ni parlar
de l'emoció
Francesc
bon dia
Bon dia
Escolti'm, vostè és valencià també o no?
No, no, jo soc català
sóc de Lleida
però ja fa 40 anys
que estic a Tarragona
l'ha deixat molt bé
el Salvador
l'ha deixat molt
potser m'ha fet massa
potser m'ha fet massa
sí, doncs fa 40 anys
que estic a Tarragona
i estic molt content
aquí a Tarragona
s'hi pot viure
a mitat de preu
perquè el clima que tenim
de Lleida
en comparació aquí
doncs aquí s'està molt més bé
i ja no m'he mogut d'aquí
ja fa 40 anys
estic molt bé
i estic molt content
de tota la gent de Tarragona
i tot
Què ens pot explicar
d'aquest servei
de l'existència
d'aquestes trucades
que fan al diari?
Aquest servei
doncs el mateix
que ha dit Salvador
voluntari de Creu Roja
de teleassistència
doncs hi truquem
per exemple
a l'Antònia
o la Maria
és igual
i ens expliquen
tota la seva vida
i la vida
i miracles
com aquell que diu
ens expliquen tot
i els escoltem
amb molta paciència
i els animem
a que estiguin
tranquils i contents
si alguna cosa
necessiten
que ens truquin
i estan
doncs no sé
estan molt agraïts
i la prova
és que
quan ens tornem a trucar
la mateixa persona
que és vostè
és Francisco
o Salvador
per exemple
ai pues sí
el conec
el naveu
ja ens coneixen
i jo estic
doncs ens agrada molt
i sobretot
que fem una caritat
molt bona
a la gent
amb la caritat
perquè és lo principal
a la vida
ens agrada molt
sí
diu que aquestes persones
ja les coneixen
ja s'acostumen
a sentir la seva veu
no?
esperen en certa manera
la trucada?
doncs a vegades
sí
sí l'esperen
a vegades
ja ho crec
que l'esperen
cada mes
dos dies
mira més
un mes i mig
ens tornem a trucar
bueno pues vale
a veure si ens poden
vindre a veure alguna vegada
he anat a veure
amb dos
a la Míriam no li vaig dir
vaig anar a veure
una senyora
a la meva dona
vam anar els dos
vam estar allí
mitja horeta
o tres quarts
i va estar la Marta contenta
aquí a la Rambla de Tarragona
va estar la més contenta
aquella dona
i a una altra
vam anar a veure
amb una altra
que a ella ja li vaig dir
i també una senyora
que va estar més contenta
que la nés a veure
doncs sí
per a mi és una gran alegria
de fer això
ja es nota
es nota eh francès
ha parlat de la Míriam
la Míriam Jiménez
és la responsable
del servei
de l'assistència
de Creu Roja Míriam
molt bon dia
hola bon dia
ja ho han explicat tot
una mica
el francès i el salvador
se'ls veu contents
bueno jo penso
que són dos voluntaris
molt especials nostres
i que fan una tasca
que realment
la fan amb molt de carinyo
que és lo principal
pel nostre servei
no ranyaràs no
amb el francès
per venir a fer aquestes visites
que va
jo sempre li dic
que això
han de ser una mica
ells els que decideixen
on arriben
i el que fan
i pensant molt
que són moltes les persones
que necessiten
de la companyia
d'altres persones
i que ells també
s'han de cuidar
que és molt important
hem parlat molt
del que passa aquí
en aquesta sala de control
de Creu Roja
parlem del que hi ha
a l'altre costat
d'aquestes persones
que es troben soles
i que en el dia a dia
en els fets quotidiens
doncs no sempre
els resulta fàcil
tirar endavant
no avançar
Sí, en general
nosaltres a la província
de Tarragona
tenim uns 900 usuaris
la majoria d'ells
són persones grans
perquè pel seu perfil
són persones
que passen moltes hores
soles al domicili
i el servei de teleassistència
bàsicament
el que cobrim
és la part de l'emergència
en el sentit
que si la persona
cau té alguna necessitat
apretant el botó
contactant la central
i és Creu Roja
qui gestiona
aquest servei
per ser atès
no obstant
com a Creu Roja
consideràvem
que tenia que haver-hi
una part molt més humana
que serien
els voluntaris
que són els que
o a través del telèfon
com el Francisco
i el Salvador
fan l'atenció
i el seguiment
d'aquestes persones
o com d'altres voluntaris
que per la seva disponibilitat
pel seu temps
poden desplaçar-se
també als domicilis
i fer la visita
en persona
que també hi ha
un bon grup
que ho fan
Quins requisits
cal tenir
per tenir dret
a aquest servei
de teleassistència?
A quins usuaris
s'han adreçat?
En un principi
el servei de teleassistència
va adreçat
a les persones grans
i és així
en un principi
com ho hem plantejat
però cada cop més
ho estem adreçant
a altres col·lectius
com poden ser
malalts oncològics
que passen
bueno
passen temporades
enllitats
o que tenen
recuperacions
o posoperatoris
a dones víctimes
de violència domèstica
també se n'estan
col·locant
en l'actualitat
i jo crec
que el servei
de teleassistència
cada cop
s'enfocarà més
com un servei
d'atenció
a la persona
que ho vulgui atindre
exactament
el col·lectiu
serà cada vegada
més ampli
i la població
que podrem atendre
serà més amplia
també
Míriam
què creus
que pot significar
per a aquestes persones
que estan a l'altre costat
d'aquest usuari
del servei
de teleassistència
rebre aquesta trucada
d'una veu
a una veu amiga
que els parles
interessa per ells
jo sé per què ho dic
ho dic
perquè potser
ara algú
estarà escoltant
i potser això no ho fa
què creus
que pot significar
per a aquestes persones
jo penso que dos paraules
companyia i seguretat
la teleassistència
representa la companyia
per la part humana
i la seguretat
perquè sàpiguen
que 24 hores al dia
els 365 dies de l'any
apretes el botó
i a l'altre costat
sempre hi ha algú
que farà el possible
per poder atendre
el problema que es planteja
sigui del tipus que sigui
i això penso que és bàsic
quan arribes a una edat
el poder estar-te a casa
continuar vivint a la teva casa
amb els teus objectes
el teu entorn
el teu barri
la teva família
i estar segur
que passi el que passi
els hi podrem ajudar
que és l'important
se'n fixa que poc costa
fer la trucada
i en canvi
que quan se beneficis
reporta
amb aquella persona
a qui va adreçar
una persona que potser
en el dia a dia
parlem l'altre cop
insisteixi
amb aquests fets quotidians
petits
que els expliquen
aquesta trucada
i que d'altra manera
potser no es podria explicar
a ningú
bé perquè no hi siguin
i perquè viu sola
aquesta persona
o potser perquè
els que hi haurien de ser
tampoc hi són
que també són
una altra realitat
clar
la realitat
que es troba
la persona gran
és això
o que realment
està sola
perquè no té ningú
o perquè està sola
perquè la gent
que tindria
estar al seu costat
per les circumstàncies
que siguin
no hi són
jo crec que el Francisco
i el Salvador
no s'acaben de valorar
realment
la tasca que fan
perquè nosaltres
sí que podem dir
que al servei
rebem moltes trucades
d'agraïment
de dir
és que l'altre dia
em van trucar
i vam estar parlant
cinc minuts
en un moment
que realment
em feia molta falta
perquè estava trista
perquè havia tingut
un problema
amb el meu fill
o perquè simplement
feia tres dies
que no parlava amb ningú
Míriam, gràcies
gràcies a vosaltres
anem a fer una altra trucada
Francesa, Salvador
què us sembla?
ah sí
sí?
doncs aquí
aquí trucarem ara
aquí sorprendrem ara
aquí
truquem
marquem
està marcant el telèfon ara
el número de persona
amb la que parlarà
en Francesa Aguilar
jubilat voluntari
escoltem-me
de moment
bon dia
bon dia Josep
sóc voluntari
de teleassistència
em dic Francisco
i truco des de la Creu Roja
per saber com se troba
i després
per saber si el telèfon
de penjol
que porta
li va bé
tot això
com se troba Josep
es troba bé
doncs ens alegrem moltíssim
que estigui bé
i després
si necessita alguna cosa
ens truqui
una forta encaixada
des de la Creu Roja
que el senyor el guardi
i el protegeix
Josep
moltes gràcies
adócia i bon dia
la trucada de Francesc
trucades com aquestes
en el de curs del dia
són moltes
i també
vaig trucar abans d'ahir
amb una senyora
que tenia 101 anys
i em va dir
diu
si tinc salut
el febre de l'any que ve
faré 102 anys
el dia 6 de febrer
faré 102 anys
la felicito
ja li desitjo per vostè
que arribi a aquesta edat
escolta
això és massa pot ser
102 anys
el 6 de febrer
em va dir
que tindria
i parlava claríssim
aquella senyora
per telèfon
li vaig dir a la Míriam
li vaig dir
escolta
aquesta senyora
em va fer una il·lusió tremenda
101 anys
és la més gran
que he parlat
n'hem parlat
de 96 anys
i de 70
fins a 90 i pico
cada dia
però de 101
no havia parlat
de cap
des d'aquí
m'invita per felicitar-la
Francesc Salvador
Míriam
gràcies
per atendre'ns
aquí a la vostra seu
a Creu Roja
i des d'aquí
és tot el que podem explicar-vos
d'aquesta realitat
que avui hem volgut conèixer
en profunditat
perquè és una realitat
que cal tenir molt present
en el dia a dia
i en aquestes petites coses quotidianes
fins ara mateix