Com els en dèiem ara fa un moment, avui ens volem acostar a una experiència
que s'ha dut a terme i que es continuarà duent a terme.
Esperem que així sigui en els propers mesos al Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Ens acompanya la coordinadora d'ESO, Montserrat Arbó. Molt bon dia.
Bon dia.
Aquesta és una experiència radiofònica que avui escoltarem,
però que heu treballat prèviament a les aules.
Dins del que és, diguem-ne, tot el programa de l'ESO,
d'alumnes de segon d'ESO, que són els que avui ens acompanyen,
com s'inserta aquesta experiència? És un crèdit? Com la ubiqueu dins del currículum?
Doncs, dins del currículum l'hem ubicat com una activitat complementària.
De fet, ha sigut, sobretot, treballar la llengua, de forma senzilla, d'una forma creativa,
que ells, sobretot, disfrutin amb la llengua.
I que, a més a més, puguin produir un text més o menys absurd,
perquè el contingut, l'argument, no és el que és més important en aquesta activitat,
però sí el saber expressar-se, el saber oferir unes paraules que tinguin uns sons, uns ritmes,
i també una mica conèixer el món de la ràdio.
Quan els vas fer aquesta proposta, va haver algú o algun alumne que va dir,
ràdio, què és això de la ràdio?
Perquè jo tinc la sensació que una part dels joves, estem parlant de joves d'uns 13 anys,
aproximadament, segons BESO, doncs probablement escoltin la ràdio perquè a casa seva s'escolta,
però que són més televisiós els joves, que no per radiofònics, podríem dir, no?
Sí, sí, sí. Se dediquen sobretot a la tele, és el que els agrada,
i avui en dia les màquines, tot el que sigui audiovisual, doncs això els encanta.
La ràdio els hi costa.
La música potser els agrada, no?
Sí, la música.
Sí, la qüestió musical, sí, però bé, la ràdio com a ràdio, no,
sinó que també la música d'internet, de qualsevol altre font, però la ràdio els hi costa.
També per conèixer una mica totes les possibilitats que té la ràdio,
clar, els he fet obligar que per les nits, per les tardes, sentissin una mica la ràdio.
I què t'han dit mentre anàveu treballant?
Perquè clar, això no és només el seu temps, si no es parla.
Que és una mica rotllo, que és una mica rotllo.
Aviam, Montserrat, siguem realistes, la televisió i la ràdio.
Noi, noia de 13 anys, intentem posar-nos en la seva pell.
Programacions de ràdio.
Hi ha alguna cadena, alguna emissora que en un moment puntual pot ser un programa infantil,
però diem infantil, o ja és una ràdio més adulta o per un públic, diguem-ne, de més edat,
d'una franja a partir dels 17-18 anys.
Aquesta franja horària, dius, a la ràdio probablement tret de la música,
no trobin, doncs, allò que necessiten, no?
El més curiós i més atractiu per ells són els anuncis.
Els anuncis, per ells, els he agradat molt, sobretot pels continguts i les formes,
i els he agradat molt, més que res, ja veus, programes que poden tenir un treball darrere de professionals,
però els anuncis, tota la publicitat...
És que l'imagino que sentir parlar tot el dia de política, de coses d'aquestes,
doncs, es resulta una mica...
Els adults a vegades no ho diuen, perquè...
Realment per ells pot ser una mica feixuc.
Però tu creus que l'experiència ha estat bona, no?
Sí, perquè la comunicació, que és el que realment volia que es poguessin expressar,
que hi hagués uns intents de comunicació entre ells, que parlin,
perquè, de fet, no parlen, sinó que, doncs, els mòbils i tots els missatges,
la comunicació verbal, els hi costa.
I utilitzar les paraules correctament, també.
I, mira, ja ha hagut una experiència bona de trimestre.
Han preparat un programa, ho han fet tot ells, eh?
Nosaltres l'únic que posem és el micròfon, diguem-ne, i la tècnica,
perquè realment tot, absolutament tot, ho han elaborat ells, els textos, les músiques...
Ho hem d'escoltar tots plegats com el que és, una experiència radiofònica
que han dut a terme alumnes de segon d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
A nosaltres ens va encantar la idea, quan la Montserrat ens va trobar
i d'escolta, què hem fet això?
Tenim interès que els nois i noies vegin la ràdio
i una miqueta que vegin, no recompensada, però sí reconeguda,
doncs aquesta feina que han fet i hem dit, doncs, escoltar, endavant.
Per tant, vostès això ho escolten com el que és,
una experiència d'alumnes d'ESO de la ciutat de Tarragona.
Montserrat, moltes gràcies.
Fins al proper trimestre.
Sí, perquè teniu més alumnes.
Una altra classe.
Doncs vinga, ara d'aquí un momentet escoltarem aquesta experiència radiofònica,
no sé si té títol, en principi, no, perquè si hi ha de tot una mica, no?
És una mica l'experiència de la classe segon C, sobretot segon C.
Segon C d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Gràcies, Montserrat.
Vinga, adéu.
Gràcies.