Eudel Carbonell, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Què és l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social?
És un institut de recerca de paleoecologia,
és a dir, de l'ecologia antiga, humana,
però també de la història social.
És a dir, volem que a través de les ciències de la vida i de la terra
puguem fer tecnologia social.
És a dir, a través del coneixement dels canvis climàtics del passat,
dels canvis de vegetació, dels canvis d'hàbits de les espècies,
a través d'aquest coneixement del mitjà que ha evolucionat els humans,
volem també fer pensament i entendre com la nostra espècie
s'incorpora a la biosfera i què fem bé, què fem malament,
què és el que hauríem de fer, etc.
En aquest sentit, és un institut de nou tipus.
Volem que sigui un institut fora de la paleoecologia,
fora de la prehistòria, fora d'aquests conceptes de simonòlics
que a mi tant m'emprenyen,
perquè en realitat el que hem de fer nosaltres és conèixer
l'evolució de les coses, els contextos,
i no dedicar-nos disciplinarment a conèixer coses
que per mi ja no tenen interès.
Moltes vegades, i ara entrarem en la part més formal,
i parlar amb l'Odal Carbonell té aquesta temptació,
que en lloc de seguir un ordre formal d'entrevistes,
doncs de seguida s'ens provocada a parlar de temes
que estan dins d'aquest àmbit.
sempre buscant respostes a través de l'estudi
de l'evolució humana del passat.
Molt bé.
Amb tots els respectes, els professionals,
què pinten ara els sociòlegs que estudien el present?
Aquí no hem estat el mateix.
Els sociòlegs, psicòlegs...
Estudiòlegs, psicòlegs, pedagogs...
Etcètera.
És una mica, i els que tiren cartes,
i els que fan la bola...
No em diguis que els poses junts, que s'enfadaran.
Els que tiren les boles, d'això no.
En aquest sentit, és un coneixement
que, des de la meva perspectiva,
no té una estructuració que els capaciti,
no parlo pas, tothom és lliure
i tothom pot fer anàlisis, etcètera.
Però jo penso que no es pot fer
una anàlisi en profunditat
de les situacions actuals que viuen,
dels hàbits de tot tipus,
sense tenir una base empírica, analítica,
com la que tenim des de les ciències
de la vida i de la Terra.
En aquest sentit, i no és, òbviament,
cap cosa pejorativa,
com els meus col·legues sociòlegs,
psicòlegs, per suposat,
però jo penso, penso jo,
i a més a més ho dic perquè ho penso,
que no hi ha un coneixement
suficientment estructurat
com perquè aquesta gent pugui fer
una perspectiva que tingui
un àmbit de consistència real.
En aquest sentit, jo penso que,
des de les ciències de la vida i de la Terra,
sí que es pot donar consistència
a l'anàlisi de la nostra espècie
i el que està passant actualment.
i per això dic que és molt perillós
aquests psicoanàlisis
o anàlisis dramàtics de la nostra espècie
des d'una sèrie de disciplines
que no tenen aquesta fonamentació empírica.
Es corre el perill
del que passa a les ràdios
i a les televisions moltes vegades
de fer tertúlies incompetents
i traslladar a la societat
no un pensament consistent,
sinó realment
les cabòries de quatre locos,
de quatre persones,
que no tenen puta idea
de com funciona el món.
Tal com està funcionant,
que no satisfà a ningú
o a uns quants,
només es busquen respostes
a través d'aquestes anàlisis socials.
Moltes vegades el resultat
d'aquests estudis s'esmercen
molts diners,
moltes hores,
molta feina en interpretar
allò que suposa una actitud
poc humana de la societat.
Moltes vegades no es busquen
aquestes respostes
buscant l'autocompleença
de la mateixa societat
que justifiqui
totes aquelles accions?
D'acord, aquest és el problema
i és el problema, per exemple,
del pensament conservador mundial,
que aquí l'hem viscut terrible
amb el neofeixisme de l'Aznar,
planteja que fa falta
aquest tipus d'anàlisis
del coneixement o pensament
perquè ens ajudaran molt
a prendre decisions
que siguin més crítiques,
més progressives
i més progressistes
i que articulin la nostra espècie
de manera que no posem en perill
el nostre funcionament.
Això és una cosa molt seriosa.
Per tant,
amb el que estàvem parlant ara,
de les estructures transdisciplinars,
és a dir,
de trencar
les barreres analítiques
del coneixement
i d'integrar-lo i fusionar-lo en el pensament,
però des de l'objectivitat,
per suposat,
del mètode,
és com podem portar
a la societat un pensament
que arribi a les causes
o que pugui arribar
a la reflexió profunda
de l'estructuració social.
Estic convençut
que si aquest tipus
d'observatoris,
d'instituts,
es posen a funcionar
des de la ciència bàsica
i projecten ciència aplicada
en tecnologia social,
tindrem molts elements
per fer transformacions profundes
de l'espècie.
Moltes més respostes.
No es pot transformar
tirant les cartes,
fent anàlisi sociològics
o fent...
No es pot,
de cap manera,
transformar,
perquè les argumentacions
no són prou sòlides
ni consistents
per fer-ho.
Per tant,
correm el perill
en mans de bruixots,
en mans de disciplines actualistes,
de cagar-la encara més.
Entenem que tot això
el que ve és a justificar
un sistema
que està molt consolidat.
Efectivament.
Tot el que s'està fent ara
i ho estem veient contínuament
és desproporcionat
en el sentit
de què?
Fins i tot
afectant
els nostres propers processos
d'instal·lació vital
a la biosfera,
fins i tot així,
fins i tot
tinguent en compte
que posem en perill
la nostra existència,
posem en perill
influint
sobre les tendències
dels canvis
en el planeta.
Tot i sabent
que això està passant,
els interessos primats
econòmics
són més importants
i som capaços
de sotmetre's
a un sacceig d'espècie
terrible.
I això encara és indicatiu
que la consciència d'espècie
encara no ha arribat
i menys la consciència
crítica d'espècie
perquè
la gent
podem fer moltes coses
malament
però res que afecti
la seva supervivència
i això
és el que ara estem fent.
És a dir,
sabem fins on puguem
tibar la corda?
Però sí que ho sabem
i aquí ve
aquest tipus
d'anàlisis
no sociològics
sinó científics.
anàlisis
de paleoecologia,
anàlisis
d'autoecologia
humana,
anàlisis
de comportament
d'espècies,
de primatologia,
de llingüística,
de desenvolupament
de la comunicació.
Els humans ens permeten,
ens han de permetre
abans de caure a la cinglera
parar-nos un metro
abans i reflexionar
i saber que
si continuem caminant
ens fotrem a baix.
I no dir
ens fotrem a baix
però és igual
que és el que està passant
actualment.
És a dir,
és igual,
no passa res,
ens fotrem a baix
i quan estem a baix
ja veurem què passa
que és el que estem fent ara.
Això hem d'evitar
i això només ho podem fer
portant el coneixement,
socialitzant el coneixement,
portant el debat social
el coneixement científic.
No és que la ciència
hagi de controlar la societat
és que la societat
ha d'utilitzar la ciència
per conèixer
el funcionament social.
Però la ciència
de debò
pot explicar tot?
Home,
el que no pot explicar
la ciència,
desgraciadament,
no hi ha res que ho expliqui.
És a dir,
la ciència no pot explicar tot.
Té resposta per tot la ciència?
No,
la ciència no té resposta per tot
però si algun tipus
de metodologia
pot ser capaç
d'explicar
és la ciència.
I tot i les mancances
que pot tenir.
Però és que no hi ha res més
que pugui explicar
res.
Per què?
Perquè sense un mètode
de satge-error,
sense un mètode empíric,
sense teoria,
sense reflexió,
és impossible
que cap altra forma
de coneixement
pugui explicar
res.
Les religions
o els mites,
tota aquesta colla
de collonades,
han servit
per portar-nos
cap a la frontera
de la destrucció.
L'única forma
de parar això
és
que el coneixement
socialitzat
sigui
l'element
de reflexió
objectiva
de les coses.
No,
o m'han dit,
jo penso això,
jo crec,
no s'ha de creure
ni pensar
ni no pensar.
S'ha de tenir
coneixement
i discutir
sobre el que es coneix.
i aquí canviarem
el funcionament
dels mecanismes
d'adaptació
de l'espècie
al planeta.
I com donen
la confiança
i els diners
les institucions
i els polítics
a una persona
que pensa
com l'Eudald Carbonell
i tot el seu equip?
Jo suposo
perquè no saben
el que...
A vostè alguna vegada
a mi li han dit
que és antisistema
i tot, no?
És que no saben
el que fan.
I és el que li anava a dir.
Estan segurs
de qui li donen
els diners per fer això?
I és el que...
I a més a més
o hi ha una inconsciència
del que fan
o realment
són tan conscients
que sobrepassen
la meva capacitat
d'anàlisi
del que estem explicant aquí.
Però no és un problema
és el que estic dient ja.
Esclar,
és que hi ha una cosa
molt curiosa.
Els antisistemes
són ells en general.
Perquè els col·laboren
aquests sistemes
en fons.
És a dir,
que això s'ha analitzat malament.
Jo soc transcultural
i és això.
Entenc la cultura
com una frontera
de les relacions
de les persones
i el coneixement
com també una frontera
que hem traspassat i tal.
I aquesta gent
entén les estructures
i les organitzacions
socials
com a mecanismes
de destrucció.
Per tant,
són antisistema.
Jo no,
jo soc antisistema.
Jo soc sistèmic.
Ja, ja,
vaig explicant això
segons el que ja veurem.
Perquè, clar,
jo ara deia
com s'han atrevit
a donar-li tants diners
la confiança
d'aquest projecte
o un projecte
que ja està
d'at i beneit
que a més,
aviam,
probablement
sigui doncs
poc científic
que el dic
que bé que ho facin
a Tarragona.
Ho sento,
està molt bé
que ho facin a Tarragona.
Home,
doncs seria igual
a una universitat
com a la Rovira
i Virgili,
una universitat
relativament jove
si tenen en compte
les altres universitats.
És molt important
que hagi caigut aquí
tot aquest projecte.
És molt important
que un institut
tingui una vocació social
a partir del coneixement científic.
És a dir,
que la ciència bàsica
es demostri
que pot ser aplicada.
Que el nostre coneixement
sempre quan...
M'ha costat molt començar
els polítics
i parlar
amb el Pujol,
amb l'expresident,
ja van entendre això.
Van entendre
l'important que era
aquest tipus de coneixement
per saber
què estava passant.
Perquè ell em deia...
Això és una conversa
per això la dic.
El Pujol em deia...
Deia,
esclar,
miri,
és que nosaltres...
I li deia,
miri,
els polítics
han de començar
a entendre el món
cent anys a la vista,
comprendre-lo a 40
i transformar-lo
als 10.
Diu,
miri,
estic d'acord amb vostè.
Diu,
però nosaltres en 10 anys
i és la nostra perspectiva.
Però jo he vist
que ara Pujol
moltes vegades
quan parla,
parla ja de 50 anys
i de...
Vull dir que està convençut
que no hi ha tàctiques
eficaces
en la societat
si no hi ha
un pensament projectiu.
Doncs en aquest sentit
és el que estem parlant.
Ara és el que hem de desenvolupar
i està molt bé
que aquest institut
estigui a Tarragona,
per suposat.
Aquest institut
està a Tarragona
per què?
Però jo estic a Tarragona.
És una cap tipus
de conclusió.
Estic molt content
que estigui a Tarragona.
Hauria pogut estar a Girona,
en les circumstàncies
d'àfrica i marxés d'allà,
o podria estar
quan se vol del planeta
perquè la feina
la faríem igual.
És a dir,
la feina d'anàlisi,
d'observatori,
de treball científic,
d'investigació bàsica
aplicada,
la faríem igual.
És que de fet
parteix d'una feina
que s'està desenvolupant
en el mar de la URB
amb el grup
d'autoecologia humana
del Quaternari.
És que és una continuació
d'això.
És una continuació,
diguem-ne que
ubiquen aquest grup
que estreneu pis,
per dir-ho d'una manera,
i un pis de l'UXA.
Molt bé, exactament.
Podríem definir-ho així, no?
Sí, perquè les línies
de recerca
continuen sent
bàsicament les mateixes.
I aquest institut,
i el dilluns tindrem
la presentació,
que espero que vingueu,
perquè avui faré
un acte ideològic
i explicaré
què és això,
molt senzillament,
per donar a la societat,
perquè vull que des del naixement
d'aquest institut
sigui una participació
ciutadana de veritat
i sentin aquest institut
com una cosa seva,
no els de Tarragona, no.
Qualsevol persona
que pensi,
qualsevol persona
que pensi,
que pensar,
és necessari,
que conèixer,
és bàsic,
per poder tirar endavant
l'espècie.
I el dilluns
aquestes qüestions
les farem.
I precisament,
les qüestions importants
que plantejaré
són molt senzilles.
Una,
que de les ciències
de la vida i de la terra,
ho repeteixo perquè
la gent que m'està escoltant
tingui molt clar
què vull dir,
les ciències de la vida
i de la terra
aplicades a la història social.
Una.
Dos,
que és un institut
que es basa
en el treball disciplinar
i cartesià,
analític,
per això estem
als serveis científico-tècnics
o cantors
a Sant Peres a Salades,
que sigui convertit
en integració
transdisciplinar.
És a dir,
que treballarem
a les fronteres
del coneixement,
no de forma disciplinar
i decimonònica
i de forma fragmentària.
Segona qüestió.
I tercera qüestió,
que la ciència,
el coneixement científic bàsic
del nostre treball
que ha fet
l'autocologia humana,
és a dir,
com es comporten els humans
en el seu mitjà
i les seves interaccions,
serà més projectiva
que no havia estat.
Per tant,
hi ha una branca
d'aquest coneixement bàsic
de les nostres publicacions
i vull continuar
a fer fitxatges
de científics
de fora d'aquest país,
d'on sigui,
perquè hi hagi una branca
que transformi
aquest coneixement
en pensament.
Aquest és l'objectiu.
Transformar coneixement
en pensament.
O sigui,
una de les branques.
I aquest és el sistema
que estic obrint
i que s'obren
arreglades
les perspectives
que et deies abans,
de la reflexió
d'espècie,
de buscar causes,
de buscar condicions,
de buscar contextes
en els quals
s'estan produint
els nostres regonaments
i les nostres interaccions.
És a dir,
vull contribuir,
encara que sigui
en un gra de sorra
i de forma molt específica,
a fer pensar la societat.
Això,
Audel Carbonell,
jo l'he sentit
dir tota la vida,
el tema de socialitzar
el coneixement
i la ciència.
El coneixement
i la ciència,
malgrat
les possibilitats
d'informació
que tenim avui en dia
ens queda molt lluny,
perquè sembla que som dropos
i que no volem accedir-hi
o ningú ens ha ensenyat
de la necessitat
que tenim de saber
de tot això.
És que la ciència,
a part de ser,
jo penso,
jo el coneixement,
de ser molt interessant,
és que et fa molt interessant.
És a dir,
jo sempre dic una cosa,
estar amb persones
que són persones
que els preocupa
l'estat de l'espècie,
que els preocupa
els canvis climàtics,
que els preocupa
el funcionament
de la matèria,
de l'energia i tal,
a part de ser molt interessant,
és que et fa molt interessant.
És a dir,
la societat,
si realment,
en comptes de discutir
tot el dia de futbol,
que ja està bé,
d'esport,
discutessin de ciència
amb la mateixa passió,
seríem una humanitat
extraordinàriament potent,
intel·ligent,
a part de potent,
i a més,
que ens ho passaria molt bé,
és que aquest,
és una altra cosa
que s'ha de fer arribar a la gent,
la ciència és molt fàcil
i el coneixement
encara ho és més,
és el més humà
i és el més fàcil de tot.
L'únic que cal
és arribar,
fer comprendre
que són mecanismes
molt senzills
i que a través d'aquests mecanismes
poden trencar
aquesta espècie
de paret,
que hi ha quan dius
no,
això és molt científic,
no, escolti'm,
no és pas molt científic,
ni menys científic.
Però la barrera
està per trencar,
encara.
La barrera,
home,
la barrera es va patant.
Jo penso que ha anat cedint
en la mesura
que la gent
se'n va adonant
de preguntes,
que hi ha algunes preguntes
que no s'han fet,
que se les fan
i que comencen
a trobar respostes.
Me'n recordo
i això ja fa temps.
Quan vam treure el llibre
Encà no som humans,
que era una reflexió
d'aquest tipus
ja fa dos o tres anys,
vam anar
a una televisió local
a Barcelona
i aquesta gent
em va agradar molt,
em va fer un programa
molt interessant,
van sortir al carrer
i preguntar,
escolti'm,
el dolor carboní
diu que encara no som humans,
vostè sap què vol dir ser humà?
I va ser molt curiós
que ningú sabia
exactament
què vol dir ser humà.
I llavors,
arran de discutir
la gent,
discussions
que vaig sentir
en bars,
en llocs
que es preguntava
en què vol dir ser humà.
És interessantíssim
que la gent es pregunti
què vol dir ser humà.
Ho trobo extraordinàriament
brillant, no?
Que una persona digui
que el figo està lesionat
o està al Madrid
i digui
no, escolti'm,
és què vol dir ser humà,
hosti,
dius collons.
Això no pregunta
que té una transcendència
i una lògica
històrica brutal, no?
I que ens fa molt,
ens fa
molt interessants, no?
Home,
la resposta
a aquesta situació
de bojos
que estem
visquent al món
en aquests moments
també ens la pot donar
la ciència,
el coneixement científic.
Jo penso que
les dues coses
més importants...
Perquè estem assistint
a un període
de la història
realment...
Ara diré una botada,
però llavors reflexioneu
que la gent
quan m'escolti
reflexioneu.
Jo penso
que el més important
després de la ciència
és el sexe.
Per què?
Però jo alguna vegada
l'he sentit dir,
perdó,
que el sexe,
al final,
quan siguem humans,
no tindrem sexe
tampoc.
Jo això l'he sentit
a l'Eudal Carbonet
i m'ha escandalitzat.
Ara ja és...
I quan anirem a parar?
Ara ja és per què dic això.
Ara ja és per què dic això.
Precisament perquè
els animals vius
i els os mamífers
ens hem de reproduir
a través de la sexualitat.
La sexualitat
forma part
indestriable
del procés
d'humanització.
Però
la ciència
i el coneixement
fan part indestriable
del procés
d'humanització.
Per tant,
que valquen
un sobre l'altre.
i ara
que
la humanització
ha progressat
tant
en compte del que pensa la gent
ha progressat tant
i ens hem fet tan intel·ligents
que la tècnica
és el característic
de l'humà.
El sexe
és característic
de les vaques,
dels bous,
però la tècnica
ni les vaques
ni les gallines
ni els gossos
no en tenen.
Per tant,
ara
que el que ens caracteritza
és la capacitat
que tenim
de relacionar-nos
a través de mitjans
i estructures
és el que ens humanitza.
Per això dic
que
ara
molt temps
havia estat el sexe
el més important
que ho sento.
M'entens,
afirmes
que quan siguem
humans de debò
ja no tindrem sexe.
És que no té cap sentit
tampoc tot això després.
És a dir,
aquí estàvem discutint
i això és
quan ho dius
la gent diu
aquest paio
quines bestieses
que diu
és igual
la gent pensa el que vulgui
perquè tu és lliure
de pensar.
Jo dic el que penso
i el que penso
és com tot
si ho treus de context.
El coneixement
és molt més interessant
que el sexe
per descomptat.
És a dir,
no hi ha cap tipus més
de...
el coneixement
i et diré per què
el coneixement
no cansa mai
el sexe, sí.
El coneixement
i no s'acaba mai.
Relacionar-te
no s'acaba mai.
És a dir,
al contrari,
com més coneixes
menys xaps
i més vols conèixer
i no té
problemes d'edat.
Al contrari,
et pots fer molt gran
i pots tenir
les mateixes
ganes
el sexe, no.
Per exemple,
i no ho pots
perdre,
aquest coneixement
és un patrimoni
teu,
indestriable.
Aquesta lluita
entre humanització
i humanització,
que és una dicotomia
falsa,
però que en realitat
quan et poses
a reflexionar
les trenquem
analíticament
per entendre-les,
és el que està provocant
actualment
tants problemes.
Tants.
Comportaments primats
cada vegada més.
Per què cada vegada més?
perquè estem fent
aquesta dissociació
i això no es pot dissociar
encara que per explicar-ho
serveixi.
I aquesta dissociació
porta això,
porta a falta
de principis,
a falta de criteris,
a manca de...
Per què?
Precisament
la tecnologia
que és el mitjà
que ens humanitza
és molt poc entès.
Però aviam,
estadístiques,
últimament,
45...
Era una dada
que coneixíem aquests dies,
el 45%
de nens
en tot el món.
Estan en una situació
absoluta d'assetjament
per la fam,
per la sida,
per la guerra.
Aquesta situació
és fruit de la ignorància?
Aquesta situació no.
De tots?
Aquesta situació
és fruit de la falta
de consciència d'espècie.
És a dir,
és situ...
Per això ho ha fet sempre,
no?
L'espècie ha acabat
amb la mateixa espècie.
Ara no passa res més
que el que hem fet sempre.
Això de dir...
No és que ara...
Ara en el món
vivim 6.000 milions
de persones.
Si això fos el segle XVIII
es moriria de gana
el 90% dels que viuen.
Per tant,
ara viuen...
Passa en gana
un 20%.
És molt poc
en una espècie
un 20%
que no tingui
una bona alimentació.
És terriblement cruel,
però és molt poc.
Statísticament,
és pràcticament
res.
el que és trist
i el que és
depurable
de l'espècie
és que
produint energia
3 vegades
la que necessitem
segons la fau
hi hagi un 20%
de l'espècie
que passi gana
que hi hagi malalties
que hi hagi nanos
que no puguin tirar endavant
perquè no tenen
una càrrega proteínica
suficient.
Això
diu molt poc
en favor
de la nostra consciència
d'espècie.
És a dir,
som molt animals
encara.
Això sí que no és
humà.
perquè la tecnologia
que és la que permet
que tinguem
un estat de benestar
de salut
i de vida
s'hauria de socialitzar
que és el que dic sempre jo
i ser per tothom
i això arreglaria
tots els problemes
que hi ha en el món.
Tots.
Tots vol dir
que l'espècie
tindria unes condicions
mínimes,
bàsiques
per tirar endavant.
Hem fet
grans salts
d'aquesta espècie
i salts
que la gent
analitza
i de la meva perspectiva
no ho analitza
amb prou exactitud.
Però
en un segle
hem alfabetitzat
l'espècie.
O sigui,
només hi ha un 30%
de gent que
s'ha de escriure
és molt poc.
És increïble
que en un segle
que el segle XX
hagi
produït
un canvi
intel·lectual
en un planeta
tan gros.
En un segle
hem trobat
els mecanismes
i vacunes
que feien autèntics
estralls
i pandèmies
en el món.
Des de la grip
a la vara
en un segle.
És extraordinàriament
progressiu
l'espècie.
Ara bé,
per què
això s'acaba aquí?
I per què
tornem a actuar
de forma miseràble
i com a primats
que tots
no mengen
sempre separats,
no mengen més junts,
que fan diferències
que vivim
una cultura
de l'antiglobalització
amb fronteres,
amb mecanismes
greix d'estrangeria?
Per què el capitalisme
és tan antiglobalitzat?
És una pregunta
que sempre me la faig.
Com pot ser
que un mecanisme intel·ligent
sigui antiglobalitzador?
Com pot ser
que la gent
hagués que travessar
amb una varga
que s'enfonsi
a l'estret
quan fa falta gent
per treballar?
Com pot ser
que s'aixequin
monos per tot arreu?
Que s'aixequin
que siguin
visats per funcionar?
Com pot ser
que sigui antiglobalitzador
un sistema
que hi ha una sola espècie
en el planeta?
Hauríem de ser
absolutament planetitzadors.
És a dir,
que soc jo,
soc un planetitzador.
no importa la llengua
que parlis,
no importa el sexe,
no importa el que pensis,
importa la capacitat
de relacionar-se
i de dialogar,
de treballar,
de construir,
de comportar-nos
com humans,
no com primats,
que també ho som,
però la part primat
que tenim en el cervell
i la part mamíferi reptil
que tenim a l'ànic
de l'encara
deixar-la a part.
És a dir,
no passa res
per deixar-la a part
un temps,
no?
Com està aquí.
Aquest és el temps.
Entrant al terreny
de la vida quotidiana,
de l'actualitat,
de la situació
en aquests moments,
és un terreny
en el qual,
quan parlem amb l'Odal Carbonell,
ens agrada entrar-hi
perquè,
d'alguna manera,
explica
allò que ens ocupava
a l'inici
de la conversa,
que la ciència
és important per això,
no perquè una sèrie
de científics,
sembrillants,
estiguin tancats
en un institut,
en una urna de vidre,
sinó,
senzillament,
és que vostès
treballen
perquè aquells
que vulguin escoltar-ho
trobin resposta
al que és
la realitat contemporània,
no?
O que busquin,
que deies tu,
que trobin resposta
o que busquin
a preguntar,
o sigui,
comencin a preguntar-se.
És un exercici
que moltes vegades
en converses,
en diàlegs,
que tinc amb polítics
i amb molta gent,
gent del carrer,
amics, etcètera,
dic,
preus un moment,
agafa't tu
i pensa,
fes un exercici
que és molt senzill.
tu estàs aquí,
estem nosaltres aquí assentats
i et pensa
què fas tu i Holanda
aquí assentada a la ràdio,
per què estàs aquí?
Si tu pots contestar-te
aquesta pregunta,
o sigui,
començaràs a pensar de veritat.
O jo,
perquè estic aquí assentat
a la ràdio Tarragona
i estem parlant d'això.
Si contestes això,
trobaràs tots els mecanismes
que fan que estem aquí
i trobaràs l'explicació.
I tens feina per tota la vida,
ja, eh?
Aquí està.
No te l'acabes.
I no,
i no que dius tu,
i un científic el que no pot fer
és pensar que les provetes
com el microscopi electrònic
o la cromatografia de gasos,
que tot això
soluciona els problemes del món.
No.
Els problemes del món
es solucionen fora dels laboratoris.
Els laboratoris,
igual que la paraula,
serveix per comunicar,
serveixen per construir els mitjans
que permeten
resocialitzar
la nostra espècie.
O sigui,
fer-la més social.
La resocialització contínua
de la nostra espècie
és el que ens fa cada vegada
una gent més acceptable.
Ara és impensable,
doncs ho poso per il·lustrar.
Kant,
com els millors pensadors,
fa dos segles i mig
deia que les dones
no podien pensar.
Estic parlant del pensador
més d'això.
Que els esclaus,
si una cosa normal
ho trobava normal,
tothom,
fins que ha sortit
l'antiesclavisme,
el 99% considerava
o que les ètnies
de color
que no eren blanques
eren
inferiors.
Inferiors.
Aquest era un pensament,
però un pensament social.
Ara,
qui és l'Occident?
Qui és la persona
que pot pensar
aquestes bestieses?
La persona que pensa
aquestes bestieses
és un epifenomen
i s'hauria de tancar
perquè és un boig,
o no?
Plantejar aquestes qüestions
que dic tan importants,
que són tan importants,
no?
Al contrari,
què pensem cada vegada més?
Que abans són més integradors.
I és així.
Estem veient,
per exemple,
que la complementaritat sexual
és un èxit de l'evolució.
que ens posem a treballar
els mascles i les femelles junts
en comptes de restar energia social.
El que fem és construir
molta energia social.
Quan veiem que diferents grups ètnics
s'ajunten per treballar,
per tocar,
per fusionar música,
la música és millor.
I és aquest el tema
que estem explicant aquí.
És a dir,
estem integrant
tots aquests mecanismes
que fan sorgir
el millor del procés
d'humanització
i el converteixen
en procés d'humanització.
Per això dic
i aquest canvi
que hi ha hagut
s'ha produït
fa 600 anys
o 300.
No ho oblidem.
Fa 200 anys
la gent pensava
que la religió
podia solucionar
els seus problemes
i la gent
no pensava
en ningú al món.
La gent creia.
Ara,
en societats
que la majoria
de la gent pensa
i que molt poca gent creu
que si tenen
el racionalisme
afortunadament, no?
Ens està a la gran aldia,
perquè ens està donant
molts motius
per sentir
que no tot està perdut, eh?
Esclar que no està perdut,
per suposat,
perquè si,
mira,
estaria perdut
abans,
i posarem exemples.
Ara pot prohibir
un parlament
que no es treballi
sobre cèl·lules troncals,
això parlàvem
amb en Bernat Sòria,
que és un bon amic meu.
Es pot discutir
en un parlament,
però és que abans
els cremaven.
És a dir,
abans,
la gent que tenia
coneixement científic,
aquesta pandilla
de terats
i de sectes religiosos,
els cremaven
molts científics.
És a dir,
no,
deia,
no,
vostè no investigui,
no,
l'agafaven
i el fotien
a l'est...
Això passava
fa 300 o 400 anys.
De totes maneres,
el canvi és brutal.
Jo recordo
fa molts anys
l'Eudald Carbonell
parlant,
dient que
s'estava fent a València,
però això fa molts anys,
que a València
s'estava treballant
el tema del genoma humà
i que això seria
una descoberta
en els propers anys
increïble.
No és la paraula,
però com si fos
allò una cosa extraordinària,
i ara que
el coneixement científic
sobre tota la informació genètica
que tenim
els homes i les dones
doncs ha arribat
al punt que ha arribat,
ara tota la discussió
se centra
en problemes ètics
i no pas
en el tema científic
purament en el qual
en l'última dècada
s'han fet uns avanços
realment de vertigen,
no?
D'acord.
Està clar,
veiem,
jo soc molt progressiu
amb aquestes qüestions
i veig,
escolti'm,
i per allò de la religió.
Posem els temes,
per exemple,
sí,
perquè acabem,
saps per què t'ho dic això?
Ho dic perquè
acabem convertint
aquests temes
en religions també.
Això no es pot parlar,
això és intucable i tal.
És el que passa,
amb certa cuia,
un ecologisme
barat,
no un ecologisme
basat en l'ecologia
com a document científic
per conèixer el món,
un ecologisme barat,
que suposa,
perquè és una nova religió
això també,
o sigui,
s'ha d'entendre
el marc d'una nova religió,
no?
Una religió en la que,
sense conèixer
els mecanismes profuns
de l'estructura
dels organismes,
transformen
en política
i en una veu,
moltes vegades
distorsionada,
el que hem de fer
on hem de fer
el planeta.
És a dir,
això,
per exemple,
és un altre barració,
perquè és una altra creença,
és una altra creença,
això.
Un exemple d'això?
10.000.
D'un tema, eh?
Pensar que el planeta
el fem canviar nosaltres,
aquestes bestieses,
aquestes pretensions.
El planeta
fa 50 milions d'anys,
però al nord tampoc hi era
i no érem nosaltres,
no hi érem.
I els dinosaures
eren els que manaven
i nosaltres no hi érem,
es van morir tots.
Per tant,
això de la capa d'ozó,
nosaltres sí que...
Intervenim.
Intervenim a les tendències
termodinàmiques
d'aquest planeta,
però no som els responsables
d'això.
Nosaltres,
òbviament,
la nostra intervenció,
per això dic
la falta de capacitat
de gestionar bé
la diversitat,
la falta d'això,
efectivament,
l'estim molt bé,
però no som els responsables
últims
del que passa en el planeta.
Som la consciència del planeta.
És aquí com ve tot el...
I com que som consciència del planeta
el que s'ha de fer
hem de decidir nosaltres.
Per exemple,
aliments transgènics,
no,
escoltim,
però què diu?
Per què diu
que aliments transgènics no?
Què dic jo?
Diu,
és que les vaques i els animals
els donaven de menjar,
carn de carn
perquè s'engreixessin abans.
I què?
El problema no és que els donaven carn,
és que els donaven carn
que estava en mal estat
aquí als prions.
Tota la cosa
de les vaques boixes.
Si està en mal estat
una cosa,
la mala esponja i forma.
No és un problema
de menjar carn,
un herbívor menge carn,
perquè no en pot menjar.
Nosaltres també érem herbívoros
i ara mengem.
Som omnívoros
i d'aquí a un temps
pensem...
És que no es pot donar menjar
dolent.
ni a tu.
Ni a una vaca ni a nosaltres.
La vaca pot ser molt natural,
però si està podrida...
Clar, clar,
em farà mal igual.
Per tant,
s'ha de sortir
de les debats
sacralitzats
en els quals
no, això és dolent.
Escolti'm,
què vol dir dolent?
M'ha d'explicar vostè.
És dolent
que es facin les coses malament.
És dolent
que es faci el que no es convé
com a col·lectiu.
Però
quan és que és bo
o és dolent?
Quan...
Escolti'm,
les societats
que són polígames
o poliàndriques
que troben malament
que la gent
visqui en parella.
És una perversió
per ells, realment.
Exactament.
Amb grups de primats
com, per exemple,
el Bonobo,
el ximpàncer pigmeu,
els avis
aprenen,
fan aprendre
els petits la sexualitat.
És a dir,
l'àvia i l'avi
s'ho fan
en molts petits
per ensenyar-los
com es fa l'acte sexual,
com cooperar i tal.
I, bueno,
ho troben avarrant.
Es trobaria avarrant
que ho fessin en primer...
En la nostra societat,
esclar.
Llavors,
i aquestes discussions
que tenim, per exemple,
amb la qüestió aquesta,
l'ecologia d'això,
estan molt bé
com a mecanismes
que disparin
idees i discussions.
Però
hem de pensar
que si no expliquem les coses
conduirem
el món aquest
a una bogeria.
Hem d'explicar
si és bo.
Però no tots
podem ser científics
ni dedicar-nos
a fer ciència.
Aquí hem de creure,
al final.
No, creure ningú.
Hem de pensar.
On trobem la...
No, no.
Sí.
Però no, no, no.
D'acord, tens raó.
Hem de pensar.
Però hi ha coses
de vida quotidiana
que no són tan elevades
que hem de resoldre.
Per exemple,
comentaves el tema
aliments transgènics,
no.
Jo vaig al supermercat
per molt que pensi
i analitzi
la meva realitat.
Menjo cada dia.
Soc humana.
o no soc humana encara.
Jo us explicaré coses
que et semblen...
Em fa dir el que no vull dir.
Clar, clar, no.
Tu dius-ho.
Jo no faig dir res.
Ets tu que dius el que vols dir.
Jo no t'obligo dir res.
Tu que...
Però, per exemple,
aviam,
baixem el món dels mortals.
Eudal, per favor,
en la vida quotidiana.
D'aquí...
Com resolem
tots aquests dubtes.
T'explicaré...
No, t'explicaré...
I en fem una mica
de perspectiva social.
Vinga, va.
D'aquí 200 anys
en un supermercat.
Algú anirà i dirà
escolti, això és natural.
Natural, no,
això no vull pas.
Clar, natural...
Ningú voldrà res
que sigui natural.
Perquè diran,
bueno, escolta,
això ho menjava
en la prehistòria,
aquella bandilla d'animals
que eren uns animals...
A mi de mica
aquestes pastelletes...
Es fotien una poma d'un arbre
que està ple de microbis
i de tot.
i esclar,
ningú dirà
qui és
que es fot
la llet d'una vaca
que quan jo era petit
bevíem llet de vaca
que era boníssima.
No pots fotre...
L'edit de nata
que deixava.
No pots fotre...
Tu dones una cria nostra.
Dos dies llet de vaca...
I a l'hospital.
I a l'hospital segur.
Segur.
Sí, sí.
I nosaltres sí que l'apreníem
i no ens passava bé.
Clar que no,
perquè el nostre organisme
estava preparat,
però aquí hem deixat de veure'n.
La selecció natural
està actuant en contra
d'aquest tipus d'aliments
tan forts,
làctics.
Tot això
que és el que estem discutint aquí
és el que s'ha de discutir
i és bo, home.
Dèiem,
és bo que contaminin el mar.
Escoltim,
això no és bo.
Qualsevol boig.
És important
que tenin energia,
per suposat.
Quina energia és la més brata?
La nuclear.
Ens agrada?
A mi, escoltim,
a mi,
si es colla
i això no es plota...
No es facin,
si em puc donar l'interruptor
i em surt...
No, és que ets tu,
que ets sense l'interruptor
perquè, clar,
ningú viu sense l'interruptor
ni sense cotxe ni...
Ara,
aquí és el convenit.
S'han de fer les coses
en condicions
de seguretat absoluta.
És a dir,
s'ha de preveure tot.
És a dir,
no es pot fer les coses
només per negoci.
S'han de fer les coses
per eficàcia,
per rendiment d'espècie.
És a dir,
si tu fas una central nuclear
però tens un 1%
de posats
que peti,
no l'has de fer.
Perquè si peta
és un desastre terrible.
No, has d'emocionar els riscos
és evident.
Doncs amb això,
amb tot,
s'ha de pensar d'aquesta manera
i no estic a favor,
estic en contra
i en tot cas,
hi ha una cosa
que jo crec
molt sanitàriament
seria molt bona,
fer explicar a la gent
quan diu alguna cosa
que tu expliques
el que faig jo
que els toca a molts pebrots.
Quan veig,
jo dic,
explica'm això.
Clar,
m'ha d'explicar.
Llavors resulta
que el que estava tan convençut
d'allò
quan no sap explicar-ho,
dic,
escolta'm,
però tu,
en quina religió estàs tu?
T'ho hem d'estar
en les religions?
o no?
Però sí,
però es corre el risc
quan es van explicant
aquestes coses
que algú el prengui
per un gurú.
És conscient d'això,
no?
Jo,
escolti'm,
jo,
mira,
jo em penso que...
Jo penso com l'Odal Carbonell,
no ho sé,
jo,
si això no estem caient.
No hi ha ningú
que pugui pensar com jo.
Cadascú pensa per ell,
ha de pensar per ell,
el que penso que vulgui,
més igual.
Però jo el que no vull
és que pensin com jo,
el que vull és que contribueixin
a discutir,
a pensar
de forma constructiva.
o el desastre aquest de flix,
de l'amagatzement
de sediments tòxics,
però que estan sonats.
Fotre'm un riu,
amagatzemar que recull
terminals d'aigua
que poden,
que hi ha un cas
de desprendiment i tal,
tota aquesta merda,
però que estan sonats.
Com és que puguin deixar fer això?
Això és una bestiesa.
Per exemple,
això,
és a dir,
no es tracta de ser ecologista o no,
es tracta de tenir sentit comú,
que no pots tirar,
amb un riu que es potabilitza aigua,
sediments que tenen
una alta probabilitat
de toxicitat,
perquè als 200 anys
cau aquesta presa,
això es mou,
o el que sigui,
i pots intoxicar.
Però és que això no és d'ecologista,
això és d'obietat,
és una obietat
que aquesta gent
els han de quedar a la presó,
directament,
fer-los i netejar
els 500 milions d'euros
que valgrau,
els 1.000 milions,
i agafar-los i fot-los a la presó.
Perquè,
si tu no saps,
i això ha passat moltes vegades,
que hi ha perill en una cosa,
tu no pots,
en aquella persona,
no pots prendre decisions.
No pots prendre decisions.
El primer que has de fer,
com es fa ara amb una medicina,
amb tot,
és una època de prova,
i quan estàs convençut,
escolti'm,
això es pot fabricar,
però la fabricació d'això
costa
generar materials tòxics.
Has de pensar
com aquests materials tòxics
els farà reciclar.
Enteneu?
Has de pensar
com?
Que discuteu.
Si tu fabriques
material radioactiu,
que trigarà,
o gurs d'ells,
mil milions
a desactivar-se d'anys,
has de pensar
soterral
amb un
amb un sediment
o primari
que no es mogui,
que mil milions
no s'han mogut,
i fot-lo allà dins,
ja està.
Ara,
no fotis el mar.
No agafis
10.000 bidons
o es fotis el mig.
Perquè, bueno,
és que per sentit comú,
el mar,
allò,
qualsevol transformació
que hi ha
i qualsevol mecanisme,
l'has cagat.
Com ho has de fer?
Les condicions,
és a dir,
tipus en l'embalatge,
el tractament,
un forat
dins d'una roca
a mil metres
de profunditat,
un lloc
que saps
que ha estat
mil anys
perquè la geologia
del planeta
la podem tentar,
que no s'ha mogut,
i ho fots allà dins
i ho tenques.
Ja està.
Per això
dic,
en fi,
que pensar és molt important.
De gent,
estem sobre un reactor,
a la Terra,
al centre de la Terra,
que hi ha una fusió
contínua,
una fusió nuclear,
i fisió nuclear.
La radioactivitat
no l'ha inventat la mà.
Som una bomba atòmica.
No,
veiem,
la resta de qüestió,
estem vius
perquè som radioactius,
això la gent tampoc ho sap.
Quan és radioactiu,
i per això podem estar
amb el carbó 14,
si no fossis tu radioactiu
i aquest i jo radioactius
no estaríem vius.
Què és el dolent?
Llavors,
quan hi ha massa radioactivitat,
és dolent
la temperatura del cos,
quan tens 35 graus,
malament,
però quan tens 45
també perquè ja és la part.
És dolent tenir temperatura,
no,
és dolent tenir molta
o tenir poca,
per tant,
s'ha de preguntar,
s'ha de fer explicar
a la gent que defensa les coses
com és que faig allò
i per què ho fa.
Si una persona et pot reonar,
et pot explicar
per què fa una cosa,
tu pots estar d'acord o no.
Però mai pots estar d'acord
amb una persona
que saps reonar o què fa,
perquè estem en mans
de la irracionalitat.
Això és evident.
En roda de premsa,
a través d'un comunicat,
ja s'ha explicat
la dotació econòmica,
quants metres tindrà
l'espai que acollerà
aquest institut,
quants investigadors treballaran.
Això són
xifres que es poden buscar
en qualsevol lloc.
Ens interessava més
conversar una estona
amb l'Eudald Carbonell
perquè ens fa veure
que en aquest institut
el que es farà
és treballar
al voltant de la vida
i de la vida
dels éssers humans.
Els polítics,
els que
tenen la decisió
d'aprendre's,
ells ja diran
quants diners
us han de donar o no,
però en principi
la vostra feina
és aquesta.
Estudiar la vida,
estudiar l'evolució
de l'home
i donar-nos
l'oportunitat
que ens fem preguntes.
Ara sí que ho he dit bé,
no?
Ara sí,
ara no m'he equivocat.
El d'Eudald Carbonell,
físicament
estaràs a l'institut
o com sempre
aniràs tombant
per tot arreu?
Físicament
estaré com pugui
perquè
entre altres ocupacions
que tinc
com que
ara no dono classes,
ja fa
tinc uns meus
convidors.
No ho anores?
Sí,
m'agrada molt.
No dono classes
però puc fer altres
cinc conferències
per a tot el món
en un any,
per tant.
Tinc moltes
ocupacions
derivades
del que penso
i de ser coherent
amb la meva forma de pensar.
i això fa que
actualment
que vivim en un món
on les comunicacions
on els missatges
van molt de pressa
jo corro amb ells.
Jo circulo per la xarxa.
Vas com internet,
eh?
I a més a més
quan el cridem
de les ràdios,
d'aquesta ràdio
d'aquesta casa
doncs si pot venir
sempre ens diu que sí
per això està sempre tan ocupat
perquè mai té un no
per ningú,
oi?
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Nota que va ser una...
Bé,
que la Iolanda sempre ho dic
va ser una molt bona alumna meva
per tant
està clar que és una...
Ui, m'he posat vermella.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Molt bon dia.
Adéu-siau.