Fernando Zamora, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tenim aquí uns quants dins al costat, després en parlarem,
però d'entrada com ha anat aquest acte,
quins són aquests nou reptes per al vi?
Estem molt contents de com ha anat tot plegat aquest acte.
Havíem convidat, perquè pensaven que era molt interessant,
a Pau Roca.
Pau Roca és el secretari de la Federació Espanyola del Vino,
que és una agrupació empresarial que, d'alguna manera,
aconsella i participa gran part de la producció del vi espanyol.
Ell ens ha fet una xerrada molt interessant,
diferent a la qual estem acostumats,
perquè tenim tendència a fer sempre xerrades
o conferències de tipus científic o tècnic,
i en aquest cas ens ha parlat una mica d'economia,
de màrqueting i, probablement, de perspectives de futur.
Ens ha explicat una mica la realitat del vi espanyol,
les evolucions del consum, les tendències de ventes,
les proporcions del producte que se destinen
cap a l'elaboració de mostos, cap a destil·lats,
una mica els principals països exportadors,
i una mica quines són, potser, les línies
que ha de desenvolupar un futur pla estratègic
destinat a incrementar l'exportació del vi espanyol.
Jo penso que ha estat una conferència molt ben feta,
molt ben estructurada, força crítica,
perquè no podem estar dient, com fem sempre,
que el vi espanyol és molt bo,
o el vi català és molt bo,
el que hem de mirar és comparar-nos amb la realitat
i pensar que, veritablement, la competència és enorme,
i qui no sàpiga adaptar-se una mica als desafiaments
que ens porta al futur mercat, desapareixerà.
A mi sempre m'agrada comparar una mica això
amb el famós llibre de Charles Darwin,
L'Evolució de les espècies,
en què diu que l'espècie que no sàpiga adaptar-se
a un entorn canviant s'extingeix,
mentre que la que sí que sap adaptar-se a un entorn canviant
és la que prospera.
No és el mateix passar amb el vi i, en realitat,
amb qualsevol activitat humana.
És la selecció natural, és a dir, l'esdevenir del mercat
el que marca les pautes.
I això jo penso que ha estat una conferència molt, molt interessant.
Una qüestió que sembla que ara,
hi ha tanta diferència de qualitat
entre un vi, posem per cas, de 12 euros
i un vi de 80 euros?
O és màrqueting?
A veure, això és una pregunta molt difícil de respondre.
Depèn de cada cas, suposo, no?
M'imagino que...
Puc dir que n'hi ha vins de 12 euros excel·lents
i algun vi de 80 euros està absolutament acabat.
Però, per regla general, què és el que podem dir?
A veure, el mercat i el preu depenen de determinats factors.
Un factor, evidentment, és la qualitat intrínseca del producte.
Però també hem de pensar que també hi ha tendències de mercat,
que hi ha referències com a determinades denominacions d'origen
que són més valorades.
I aquí entrem una mica en el que és l'oferta i la demanda.
Per què puja el petroli en aquests moments?
Perquè n'hi ha més demanda que oferta en aquests moments
i llavors se fa pagar el barril més car.
Doncs en determinats productes d'aquests,
que parlem de 80 euros,
són determinats vins que han estat considerats
per determinats formadors d'opinió
com vins magnífics.
I, clar, n'hi ha molta gent,
ni que sigui poca, però en el conjunt mundial,
és molta gent que demana aquest producte
i no hi ha prou ampolles per satisfar això.
Però, clar, estem parlant d'una part relativament petita
de la producció de vi.
Espanya produeix, com ens han comentat,
50.000 milions d'actòlitres.
I això vol dir que és una quantitat difícil de comercialitzar.
I aquests productes de 80 euros
no arriben ni a l'1% de tota la producció.
I, bueno, què hem de dir?
Cada consumidor ha d'ajutjar enllà de decidir-se
veritablement pel producte que li interessa.
I tenint en compte que el més important
serà la relació de qualitat-preu.
Si a una persona un vídeo de 12 euros
se'l satisfà plenament, perfecte.
I si són de 3 euros també,
perquè n'hi ha productes de 3 euros també molt bons.
He dit perquè hi ha aquí, segurament,
d'aquestes persones que van al restaurant
i demanen el vi més car de la carta
pensant que serà el més bo.
I a vegades no és així.
No necessàriament.
Hem de tindre en compte també que moltes vegades
els vins molt cars a vegades són vins molt vells.
Això que és el que vol dir.
Vol dir que potser ens trobem en una reserva
de fa 25 anys,
que en el seu moment era fantàstic,
però potser s'ha deteriorat.
I en aquests moments està bé, però no mata.
M'enteneu, no?
Llavors, tot això depèn.
Ha de ser el consumidor el que decideixi.
I no necessàriament el més car és el més bo.
Però això passaria en moltes altres coses.
Estem parlant, per exemple, de roba, de moda, etcètera.
Ja ho sabeu, no?
O de cinema.
Parlem de la nostra,
parlem del celler experimental del Mas dels Frares,
perquè heu presentat alguns dels nous vins
que s'elaboraran de forma llàrica experimental.
A quins tenim alguns?
Aquests alguns ja es venen fent.
Quines seran les novetats?
A quins destacaríem d'aquests que hi ha aquí davant?
Bé, jo m'agradaria presentar una mica tota la gama.
O sigui, tradicionalment,
cada any presentem alguns vins
que són de l'anyada que toca, de la 2004,
i, clar, els que m'hem veït amb criança són anteriors.
Enguany presentem, com sempre,
un vi blanc jove, de la colleta d'enguany, del 2004,
que és un copatge fet amb xardoner, macabeu, xarelo,
una miqueta de malvacia i una miqueta de pinot noir,
elaborat com a blanc de noirs.
També presentàvem un vi que encara no està ficat en la polla,
que és el negre jove,
està estabilitjant-se
i suposem que estarà ja preparat
per ser comercialitzat al Nadal,
o sigui, d'aquí un mes,
que seria el negre jove,
que està elaborat en cabarrat, sauvignon i merlot.
Què vol dir negre jove?
Negre jove vol dir que no ha passat per barrica
i que s'ha de consumir, no s'ha fet criança,
i que s'haurà de consumir durant el proper any, any i mig.
No és un vi de llarg envelliment.
També presentàvem el criança,
que hi havia un canvi de collita,
fins ara comercialitzàvem el criança del 2001,
i ara començarem a comercialitzar el criança del 2002,
però que la collita del 2001 s'ha acabat,
ha tingut molt d'èxit, veritablement.
També presentem els diferents productes escomossos.
Tenim un escomós que és el blanc de blancs,
elaborat amb les varietats tradicionals,
xarelo, macabeu i perellada,
i una miqueta de chardonnay.
Tenim un altre producte,
que és l'escomós blanc de noirs,
elaborat amb varietats negres,
a la manera de la xampanya,
i concretament amb pino noir i monestrell.
És un producte molt curiós
i que també ha tingut molt d'èxit.
I a nivell experimental,
i com a novetat en guany,
hem presentat també un escomós aromàtic,
elaborat amb les varietats malvacia i mosquatell,
que estaria una mica en l'estil
dels escomósos italians de la zona d'Asti.
També tenim una gama de vins dolços,
el negre dolç i el blanc dolç,
el blanc dolç elaborat amb malvacia i mosquatell,
amb envelliment d'un any amb barriques de roure,
americà, noves,
i l'altre, el negre,
que és un vi elaborat amb garnatxa i xirà,
que és un producte molt a l'estil de l'oporto,
per recordar alguna cosa.
No té res a veure,
però és una mica per recordar aquest tipus de vins.
S'ha tingut cura també del disseny de les ampolles, no?
Moltíssim, moltíssim.
Els dissenys s'han fet per diferents artistes tarragonins,
que han participat de forma absolutament gratuïta
i s'ha d'agrair aquesta participació.
I, finalment, la llogia de la Corona,
el millor vi que podem fer és el reserva del rector.
És un vi que només se fa a les senyades
en les que la qualitat del raïm ho permet,
és a dir, quan és un vi veritament magnífic
i volem que sigui un vi d'alta expressió, no?,
comparatiu amb grans vins que es fan a la zona.
Llavors, clar, cada any que es pot fer,
utilitzem en l'etiqueta el nom dels diferents rectors
de la Universitat de Tarragona,
però no em refereixo a la Rovira i Virgili,
sinó que em refereixo històricament a la Universitat de Tarragona,
que a l'edat mitjana va tindre ja
diferents persones que van ser els rectors corresponents.
Llavors, el primer rector era el senyor Joan Terès Borrull,
i que, per tant, és el que comercialitzàvem fins fa no res,
ja s'està acabant,
que era el reserva de l'any 2000.
I el reserva del 2001, que presentem avui com a novetat,
serà el reserva de Pere Torrents,
que és el rector que li va continuar.
No el fem tots els anys,
concretament no hi haurà reserva al 2002, segur,
perquè el 2002 permet fer un criant-se molt bo,
molt raonable,
però no permet, no té el nivell de qualitat de fer un reserva.
On es poden comprar aquests vins?
Aquests vins es poden comprar
en diferents botigues especialitzades de Tarragona i de Reus,
bàsicament, i també es poden trobar en alguns dels restaurants.
No tots, clar, tenim una, no l'ho he parlat,
però tenim una producció molt petita,
el Mas dels Frares,
és un celler experimental que té 5 hectàrees i mitja,
ens permet produir uns 50.000 litres de vi,
dels quals embotellem, jo diria,
entre escumosos, vins tranquils i vins dolços,
jo diria que al voltant d'unes 10.000 ampolles cada any.
I clar, això és una quantitat molt petita.
És el fruit del treball de pràctiques dels nostres estudiants,
que els permet aprendre l'ofici, però d'una manera real,
és a dir, presentar-nos vins i a fet se'm remeteixo,
és el que han fet els nostres estudiants.
I per això, no sé si és per això, per aquest motiu,
per aquesta raó, que venen molts estudiants,
no sé, jo n'he conegut de Madrid,
n'hi ha de Madrid, n'hi ha de la Rioja,
de Navarra, en fi, de l'estranger, de fora.
Bueno, hem tingut sempre, de forma tradicional,
som la primera universitat que va fer una aposta clara i decidida
per l'ensenyament d'enologia a nivell universitari,
i som l'única facultat d'enologia d'Espanya.
N'hi ha altres facultats que fan la llicenciatura,
però estan aquestes llicenciatures englobades
dintre de facultats de ciències o d'escoles d'enginyers.
Per això som l'únic centre específic dedicat a l'enologia,
i també fem una enginyeria tècnica agrícola.
I, bueno, en aquest sentit,
por el centre que té més prestigi,
som una mica la referència dins de l'estat espanyol,
i això ha fet que tradicionalment
tinguem sempre molts estudiants de fora.
Jo no tinc les estadístiques calculades,
però jo calculo que al voltant del 20% dels estudiants
que tenim cada any provenen de zones no catalan parlants del país.
Llavors vol dir que, malgrat el problema de l'idioma,
tenim una certa atracció,
i sense dubtes aquesta atracció és perquè fem les coses bé.
Avui també hem presentat una enquesta
del grau d'empiabilitat dels llicenciats en enologia,
d'aquells que troben feina al sortir.
Com són les dades? Són altes? Com estan?
Són magnífiques i contundents.
Sabíem que el grau d'empiabilitat era alt,
però no podíem imaginar la realitat, que és fantàstica.
Parlo de memòria, perquè no tinc aquí les dades,
però crec que me'n recordo perfectament.
Durant els anys que hem fet la llicenciatura de enologia
han sortit 162 persones amb la titulació.
Amb l'enquesta hem localitzat només a 150,
n'hi ha 12 que n'hem trobat per canvi de domicili, telèfon,
però això representa el 92%,
que és un univers estadísticament significatiu i extrapolable.
per tant, a la totalitat.
D'aquestes 150 que hem trobat,
a la pregunta de si estaven treballant,
143 han dit que sí i 7 que no.
A la pregunta, els 7 que no estaven treballant,
de quina era la raó,
3 deien que estaven per baixa laboral,
concretament 2, però premis de maternitat.
3 estaven buscant feina i un altre no buscava feina,
no tenia aquesta necessitat.
Llavors vol dir que estem parlant d'un 2,4% d'atur,
que és molt inferior al nivell que es considera normalment
com a atur tècnic, que és del 5%.
Després, dels 143 que estaven treballant,
a la pregunta si treballaven en alguna cosa relacionada
amb la formació d'enòleg,
130 responen que sí,
no 132 responen que sí,
i 11 diuen que no.
I aquesta és 11, la pregunta de per què,
és perquè molts d'ells eren professors d'institut
o farmacèutics que ja estaven treballant
i han estudiat tecnologia per ampliar coneixements,
però no es volen dedicar professionalment a missó,
perquè tenen una altra activitat que els satisfà.
I dels 132 que treballen com a enòlegs,
que estaven dintre del món de l'enologia,
les estadístiques ara s'accompliquen
perquè fem altres preguntes,
però majoritàriament tenen contracte indefinit
o són autònoms.
N'hi ha només un 28% de contracte temporal,
n'hi ha alguns que es dediquen com a becaris de recerca.
La major part estan treballant en bodega o en viticultura
o com a responsables dels laboratoris d'anàlisi
i respecte al nivell de responsabilitat
que tenen dintre de l'empresa,
n'hi ha uns quants que es dediquen a la gestió,
però majoritàriament diríem que estan
o com a directors tècnics de la bodega
o com a enòlegs,
això vol dir que estan com a segons de bord
dintre de l'estructura de l'empresa.
Creiem que són unes dades formidables
i que per tant les hem de fer públiques
perquè dubto que altres ensenyaments
puguin mostrar un nivell d'impleabilitat
semblant al nostre.
I per això estem tan contents,
perquè això vol dir que,
malgrat que no ens hem de mirar el malic,
sinó que n'hi ha moltes coses a canviar i a millorar,
això és cada dia,
això ens diu d'alguna manera
que hem fet les coses força correctament
i que som útils a la societat.
Una darrera qüestió, breument,
aquest curs 2004-2005,
quants alumnes s'han matriculat?
Bé, el 2004-2005 encara no ha començat.
Nosaltres comencem,
per estrenc-assembli,
enologia comença el febrer
i acaba el desembre.
Seguim el cicle...
Com l'acolleta?
Sí, exactament,
seguim el cicle natural de la vinya
i no el curs acadèmic.
Què és el que vol dir això?
que estem encara finalitzant el curs 2003-2004,
per estrenc-assembli,
però administrativament estem en aquestes.
Tenim una entrada de 40 alumnes establerta
i en els últims 5 anys, diríem,
que hem tingut ja el que podríem dir
l'estat estacionari,
ja s'ha estabilitzat,
hem tingut una entrada màxima de 45
i una entrada mínima de 37.
En guany tenim 37 estudiants.
I després, el que és la preinscripció
per al curs vinent, el 2004-2005,
llavors, en aquests moments,
tenim matriculat ja 27 persones,
crec recordar,
però ara entra, com ho comencem el febrer,
el segon període de preinscripció
i suposem, perquè tenen ja bastantes sol·licituds,
que arriben a omplir tranquil·lament les 40 places
i si no ens quedaríem en 38,
que farien una mitja de 40 al llarg del temps.
I continuereu, per tant,
fent bons anàlegs des d'aquí,
des de la Facultat d'Analogia
de la Universitat de Rovira i Virgili.
Aquest any, aquest nou curs,
ja plenament des d'aquí,
des de Sassalades,
esteu bé aquí?
Esteu a gust?
Suposo que estarem molt a gust
quan les coses se normalitzin.
A veure, és una experiència una mica traumàtica
el traslladar uns laboratoris,
traslladar uns equips,
traslladar uns serveis,
no?
És tot nou,
però això és com quan te canvies de casa,
és el mateix.
Llavors, que trigues,
a lo millor, 4 o 5 mesos
en estar perfectament a puesto,
però sí que estem bé.
Gràcies.