Tres quarts de dotze, seguim endavant avui des de la rampa nova de la ciutat,
des de l'estant al mòbil de Tarragona Ràdio,
que està mateix de l'estant de les festes de Santa Tecla.
Estem fent aquest programa en directe.
Per segon dia consecutiu estarem tota la setmana i també la setmana vinent
parlant única i exclusivament de la festa de Santa Tecla.
Fins ara parlàvem de l'estant de la gastronòmica,
parlàvem d'aquest veraç de Santa Tecla,
i ara parlarem d'un altre acte popular que tindrà lloc per cert el mateix dia,
per una mica abans, a les doce del migdia, a l'enquicar se la passa al mercat.
Estem parlant de la tercera baldonada popular,
del que en parlem ara mateix perquè ens acompanyen els seus responsables,
en Manel Sant Romà, de la penya espanyolista.
Manel, com estem?
Bé, molt bé, molt animats, i bé, i esperem que aquesta contribució
que fem dins de les festes de Santa Tecla, la penya espanyolista de Tarragona,
doncs bé, sigui un èxit, com ja portem ja tres anys fent-ho,
aquest serà el tercer any, i bé, esperem mantenir l'èxit
que van tenir amb les edicions anteriors, no?
Penya espanyolista Antoni Fàbergas.
Antoni Fàbergas de Tarragona, correcte.
Digueu-ho, diguem-ho, parlem amb propietat.
Escolta'm, com anirà?
Perquè aquí no hi hagi estat mai, hem de dir que hi haurà, doncs, la baldonada.
Baldonada, sí.
Baldonada.
I també hi haurà, doncs, bé, el pa amb tomàquet, el vi...
Sí, sí, sí, ja és una tradició que, com he dit abans,
ja portem tres anys, doncs, duent la terme, no?
I, a veure, per a la gent que, doncs, encara no ha provat la baldana,
o no sap més bé el que és la baldana,
hem de dir que la baldana és un... és com una botifarra,
una botifarra negra d'arròs, que és molt típica d'una zona
molt propera a la nostra, no?, de la zona del delta de l'Ebre,
de la zona de l'Ebre, no?, tortosa i per allà baix.
I, bé, doncs, hem pensat que una manera, no es tracta de fer propaganda,
ni molt menys, no?, d'introduir un nou element gastronòmic
dins del que és la ciutat de Tarragona i dins de la festa de Santa Tecla,
doncs, bé, creiem que, doncs, és una bona mesura, no?,
doncs, per promocionar d'una manera, doncs, aquesta famosa baldana, no?
Molt típica i molt bona.
I molt bona, per cert, per cert.
Aquí invitem a tota la gent que l'aprovi.
Molt bé, eh? Com ho fareu?
Quantes racions teniu previst fer?
Sí.
Ho fareu a la brassa? Fareu foc?
Sí, sí, sí, ho tenim ja tot, mitjanament,
controlat, ens queda lligar uns quants flecos, com diuen en castellà, no?
Però bé, ho farem a la plaça Cursini, la plaça del Mercat,
a partir de les 12 del migdia, i bé, el tast, en aquest cas,
consistirà, doncs, en una baldana, que Déu-n'hi-do,
els que vulguin fer el vermú pràcticament no l'havien arran després.
Com és, com és, de grossa, com és?
Doncs és una, a veure, et diria uns 10 centímetres.
Un pa més o menys.
Un pa més o menys, un pa més o menys, eh?
Pa de pagès, bon pa de pagès sucat amb tomàquet,
i un got de vi, doncs, per qui vulgui empassar-se-la millor, no?
Posarem unes taules també allí, perquè la gent, doncs,
perquè l'experiència d'altres anys ens diu que la gent, a veure,
pot resultar una mica incòmode, no?,
el plat, el tovalló, la baldana, tot això,
doncs posarem unes tauletes, unes planxes de fusta,
perquè la gent pugui apujar el plat i gaudir, doncs, d'aquesta gastronomia, no?
Que la gent pugui estar còmode i tranquil·la, assentada.
Deixa'm anar a veure, Manel, ara seguim parlant, eh?
Deixa'm anar a veure què fan els nostres companys de l'unitat mòbil,
perquè tenim, justament, l'unitat mòbil a la plaça del Fòrum,
al restaurant, al bar La Queveda.
Jordi Sorinyac, bon dia.
Molt bon dia, Josep, què tal?
Com estàs?
Doncs, efectivament, estem aquí, davant de la plaça del Fòrum,
molt ben acompanyats,
i, vaja, ens està fent la boca salibera, eh?,
tant parla de menjar a aquestes hores.
De la volumada, eh?
Però tu ara ens parlaràs d'un altre tema gastronòmic,
de l'espineta amb cargolins.
Força tradicional, eh?
Abans els pastissers parlaven cabres de Santa Tecla
és el tercer any i és un acte que està relant força,
doncs, vaja, l'espineta amb cargolins.
Francesc Querez, molt bon dia.
Bon dia.
Ens comentava abans a Microtancat
que déu-n'hi-do els anys que es fa ja per les festes de Santa Tecla.
Home, fa molts anys, jo us diré que, vull dir,
la meva àvia ja el feia,
la meva àvia la va seguir fent i nosaltres seguim la tradició, lògicament.
Vull dir, és una tradició, per dir-ho d'alguna manera,
per almenys a casa nostra, de tota la vida.
Ara el francès ens explicarà una mica de la recepta.
Ja ens ha avisat que, entre cometes, falsa,
perquè tampoc no ens esvetllarà tot de secrets,
no sigui en cas que l'acupin.
Però abans, amb un establiment com aquest a l'acabeda,
a la plaça del fòrum,
amb un establiment d'aquests de tota la vida,
des de 1921, com diu el rètol de l'entrada,
com es viu aquest plat de l'espineta amb cargolins?
Perquè em sembla que la gent ja està fent les reserves,
pel dia 23, pel dia Santa Tegla al matí,
poder tenir el seu lloc a taula per menjar aquest plat típic.
Exacte, vull dir, la gent ja la setmana passada
van començar a fer en petita escala les reserves
pel dia de Santa Tegla,
en guany, perdó, avui ja la cosa es va movent una miqueta més,
vull dir que cadascú es vol assegurar
tindre la seva reacció d'espineta, no?
A veure, com es viu?
Es viu amb ànsies, es viu amb ganes,
es viu amb il·lusió de veure que cada cop més
el plat tradicional nostre de la patrona,
vull dir, es va popularitzant més entre la gent,
tant la gent gran que no la coneixia,
perquè hi havia gent que no la coneixia,
com amb la gent jove que va entrant en el tema.
Un plat que abans, possiblement, en anys anteriors,
la gent el feia més a casa per dinar,
però que ara, pel que fa als bars,
la gent se l'acostuma a prendre per esmorzar, no?
Abans, sortint d'oficit, tradicionalment,
al migdia abans d'anar als castells.
Bé, o sigui, lògicament aquest plat,
quan jo dic que la meva àvia ja el feia,
vull que la meva àvia ja el feia a casa,
i com la gent de l'edat de la meva àvia,
quan tenia la seva edat,
doncs tothom feia per Santa Tecla el plat típic,
que era el dinar de l'espineta en Caragolins.
Gràcies a Déu, vull dir,
la tradició s'ha popularitzat molt,
s'estès molt i tothom vol menjar espineta en Caragolins.
Llavors, els bars que la fem,
la fem per esmorzar,
perquè la gent dinar a casa, però vol esmorzar al bar.
Però no el sortir d'ofici, com dius,
perdona que et rectifiqui,
sinó que, encara que sigui estrany,
a partir de les 7 del matí.
A les 7 del matí ja comencen els primers.
A les 7 del matí hi ha gent menjant,
que són precisament els que han d'anar amb el seguici,
i abans de sortir amb el seguici,
aquests ja volen sortir amb l'espineta posada,
perquè després no en tindran temps.
Més endavant, el transcurs del matí,
a totes hores, però vull dir,
els primers són entre 7 i 8 del matí.
Déu-n'hi-do.
Clar, tota la gent, fins i tot n'hi ha alguns que venen de la nit,
que han fet l'empalmada,
i que venen aquí amb uns ulls de son
per agafar forces amb l'espineta.
Exacte, i a més a més, vull dir,
aquest dia, jo ho diria tall d'anècdota,
vull dir, entre cometes,
la cabeda es converteix en un...
En un...
En un after hour, potser.
No, en un after hour,
no, però vull dir, en si,
en un menjar ràpid per emportar,
perquè molta gent que encarrega l'espineta,
a banda dels que venen amb nosaltres aquí,
n'hi ha que la prenen cap a casa per dinar.
Vull dir, que els cuinem nosaltres
i la prenen cap a casa,
no se la mengen aquí, sinó que la prenen,
que existeix fins i tot això.
Jordi, Jordi.
Sí, dientamana, Josep.
Mira, heu explicat exactament
com es fa el plat,
o què és el que hi ha al plat
a l'espineta en cargolins?
Ara ho expliquem.
Hem situat una mica la litúrgia d'aquest plat,
i ara hem de preguntar a Francesc,
quin és el secret de l'espineta en cargolins?
El secret de l'espineta en cargolins,
bàsicament, per mi,
és un,
que és el plat típic de Santa Tegla,
vull dir, aquest no és un secret a veus.
Quin secret és?
A veure, l'espineta té dos tipus de persona,
el que li agrada i el que no li agrada gens,
vull dir, no existeix l'entremig,
vull dir, la persona que prova l'espineta
i no li agrada, no li agradarà mai.
Per què?
Perquè és un plat molt especial,
és un peix macerat amb sal
durant dos anys amb botes de roure,
perquè agafi la seva consistència,
i és un peix,
llavors, bueno, tipus bacallà,
vull dir, s'ha de salar,
s'ha de saber de salar,
i llavors cuinar-lo,
però vull dir, com a secret secret no en té cap ni un d'especial,
vull dir, és un plat típic del poble,
i com a plat típic, vull dir,
els del poble sempre s'ha menjat de pobra.
Poguera.
I després té l'acompanyament aquest dels cargolins,
no?, amb tot, a la seva salsa.
Exacte, vull dir,
avui dia el cargolí és molt difícil de trobar,
tot s'ha de dir,
vull dir, llavors el que generalment es fa
és substituir el cargolí pel cargol següent
amb mida, per dir-ho de alguna manera,
i amb gust,
que és la carregina,
que és un cargol,
una mida entre el cargol normal que coneixem,
diguem-ne, el cristià o el bobé,
i el cargolí és una mida d'entremig,
molt gustós,
per mi és el millor cargol que hi ha,
i que tradicionalment ara,
en lloc del cargolí,
primera, és més fàcil de menjar,
perquè és més gran,
no perds tant de temps,
es troba més fàcil,
i se'n troben més,
la veritat és aquesta.
Josep, alguna qüestió pel Francesc,
referent a l'espineta amb cargolins?
M'ha fet pensar,
jo fa temps,
que fa molt de temps que no menjo cargolins
amb tomàquet i ceba,
amb un suprachit de tomàquet i ceba,
que m'acordi que abans,
alguna vegada havia menjat i que eren boníssims,
i que costa trobar llocs que te'n facin,
com comentava vosaltres ara,
que costa, no, Francesc,
trobar cargolins?
Cargolins és molt difícil ara trobar-ne,
la veritat és que sí,
vull dir, nosaltres aquí,
per tradició,
vull dir,
ara no,
ara perquè ja és impossible,
i la gent doncs canvia hàbits,
però fins fa,
jo diria que fins fa 4-5 anys,
nosaltres no compravem mai cargols,
ni cargolins,
ni carregines,
sinó que els clients del bar,
se n'encuidaven d'anar a buscar-los,
anaven al camp,
sortien al camp,
unes setmanes abans a Santa Tecla,
i llavors m'emportaven,
i em deien,
quants quilos necessites?
10, 20, 30,
i amb temps,
en dos o tres dies,
doncs els aconseguíem, no?
Ara, bueno,
clar, aquesta gent ja no s'hi dedica,
s'han fet grans,
ja no hi van,
i llavors els has de comprar,
però el cargolí,
el mercat,
per almenys el mercat que coneixem nosaltres aquí a Tarragona,
és pràcticament impossible.
M'ha fet gràcia, Francesc,
allò que has dit que,
de l'espeta amb cargolins,
hi ha qui li agrada i qui no,
jo crec que amb aquest que no li agrada,
i no l'han provat,
perquè segurament hi ha que no li agrada,
diuen que no li agrada,
o que no li fan una mica d'escarafall,
i no l'han provat,
i no li agrada.
El que no l'hagi provat,
que l'aprovi,
l'aprovi perquè és un plat exquisit,
és un plat que té mil paladars.
No sé què en viu el Manel Sant Romà,
que tenim aquí el responsable de la poblada popular,
Manel, que estàs dient que no l'has provat,
o que no t'agrada, que no...
No, no, que no l'he provat.
Ah, que no l'he provat.
Potser si l'aprovo,
com deies tu, igual m'agrada.
Doncs mira, Francesc,
aquí en tens un que anirà a provar-la, eh?
Me sembla perfecte.
Francesc, moltes gràcies.
De res.
I també gràcies a Jordi, Jordi, Jordi Sorignac, gràcies.
Fins ara, Josep.
I suposo que tornes cap aquí,
perquè ja saps que parlem de castells, no, la tornada?
Això mateix, coses interessants d'explicar.
Doncs t'espero per aquí, eh?
Vinga, fins ara.
Doncs el Manel, el Manel, l'aprovarem, no, o què?
Jo, home, sí, clar que sí.
Clar que sí que l'han de provar.
Tot amb aquesta vida s'ha d'aprovar, diuen no.
I l'espineta, que és típic d'aquí, doncs encara més.
I els que els agrada l'espineta,
també que parlem a la donada,
però el dissabte, a les 12, a la plaça del Mercat...
A partir de les 12, correcte.
A partir de les 12, no?
I, en fi, ja m'ha explicat una mica tot.
Som molta gent participant i organitzant tot aquest tema?
Sí, la veritat és que diversos socis de la penya,
doncs estarem allí al peu del canó,
doncs servint les racions.
Per tant, servir-ne, o segur unes 60, 60, 650 racions, en total.
Abans ja comentaves que, més o menys, per l'hora,
que són les 12, que molts ja no...
no dinaran, tu, eh?
Després d'aquesta valdonada,
amb pa amb tomàquet de molí, tomàquet del bo, allò que...
De ben segur, de ben segur.
A veure, hem posat un preu mòdic,
un preu que és, més que mòdic, simbòlic, d'un euro, no?
Lògicament, els socis de la penya i els seus acompanyants
estan, lògicament, convidats, no?
O sigui, aquí no anem nosaltres a treure
rèdit de l'organització d'aquesta, no?
Sinó que, potser sembla que som una entitat
de fora de la ciutat, cosa que no és certa, no?
Nosaltres som de l'Espanyol, del Real Club Deportiu Espanyol,
i bé, és una manera més, doncs, d'integrar-nos
dins del que és la ciutat, perquè, a fi, al cap, tots som tarragonits, no?
Del nàstic, per supost, i del nàstic.
I del nàstic, també, que quedi clar.
No, però vull dir que no serà una valdanada, a veure,
blanc i blava, no? Serà per tothom.
Home, no, per tothom, això per supost, home, això per supost.
El del Barça, també, no?
També, també. Farem un esforç, farem un esforç amb simpatia, per supost.
El principal és la simpatia en aquest món.
Manel, doncs, escoltem, que vaixeu molt bé, serà dissabte 18 a les 12,
a partir de les 12, valdanada popular a la plaça del Mercat.
de la motifarra negra, amb arròs, típica de l'Esterna de l'Ebre,
molt bona, molt bona.
I d'aquella que no sé, jo em sembla que amb una empatia...
Potser més que a l'Espineta, eh? Potser més que a l'Espineta.
Que abans l'he dit una mentida, eh? Abans l'he dit una mentida.
Ara que no em sent ningú, ho puc dir, que he dit una mentida.
Va, va, va, perquè no t'escolta ningú ja em vols dir, doncs.
Perfecte, molt bona.
Manel, gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé.
A vosaltres, a vosaltres.
I són pràcticament tres els minuts que manquen per les 12.
I, per cert, tenim tres samarretes de la Festa de Santa Tecla,
que no estan aquí, estan als estudis de centrals,
però que els volem regalar.
Volem regalar tres samarretes de la Festa de Santa Tecla,
tres samarretes del Vall de Diables.
Per qui seran?
Doncs atenció, per això serà el repte d'avui.
Seran per les tres primeres persones,
pels tres primers oients que vinguin aquí,
a la ramba nova, davant del Teat de Metropol,
a l'estam de Tarragona Ràdio,
però que vinguin amb el barret de la Festa.
És a dir, les tres primeres persones que vinguin aquí,
a l'estam de Santa Tecla,
a l'estam de Tarragona Ràdio,
amb el barret de la Festa,
tindran tres samarretes, una respectivament,
de franc, samarretes de la Festa de Santa Tecla.
És a dir, que ja ho sabeu, a partir d'ara,
i fins a dos quarts de dues,
teniu de temps per poder passar per aquí
a l'estam de Tarragona Ràdio,
amb el barret de la Festa,
i les tres primeres persones que vinguin aquí,
tindran aquesta samarreta, doncs, gratuïtament,
de franc, de la Festa de Santa Tecla.
Arribem a les 12, fem una petita pausa,
la informació, el treure del objecte informatiu,
i de seguida tornem per parlar de castells.