3 minuts i un quart d'11 del matí.
Com els hem dit, avui parlem amb Jurapentón Burgacer,
president de l'Autoritat Portuària de Tarragona
i fins no fa gaires dies regidor socialista de l'Ajuntament de la Ciutat.
Aquest mes d'agost es compliran 15 anys
des d'aquella emoció de censura de l'alcalde socialista Jurap Maria Recasens
que va permetre al convergent Joan Miquel Nadal
assolir l'alcaldia de la ciutat que encara ostenta.
Jurapentón Burgacer, molt bon dia.
Bon dia.
Dic això perquè vostè ha sigut company de viatge,
tot i que diguem que en vaixells diferents
de Joan Miquel Nadal al llarg d'aquests darrers 25 anys,
25 anys, si ho remarco al Consitòri de Tarragoní,
li hauria agradat ser alcalde?
Sí, però jo sóc dels que he dit sempre que
així com el Joan Miquel diu que des de petit pensava
que tenia que ser alcalde, jo des de petit no ho pensava,
però de gran, des que em vaig dedicar a la política municipal,
inclús quan estava a la UGT,
jo m'incorporo a la llista municipal l'any 79
perquè estava com a dirigent a la UGT,
i el tema municipal era un tema que m'encantava
i per tant si alguna mancància he tingut
aquest personal durant aquests 25 anys
no haver estat a l'alçada suficient
per ser alcalde de la ciutat.
Per què va entrar en política, vostè?
Jo vaig entrar principalment a la política
per la via del sindicat, de la UGT,
i vaig entrar a l'Ajuntament,
a la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya
com a conseqüència d'aquest.
O sigui, i a més, són els abatars
de la confecció d'una llista en un partit polític.
Jo no tinc la seguretat,
però sí que tinc una mica la sospita
que jo començava a la llista del Partit dels Socialistes
a l'any 79 en el número 11 o 12.
I per raons d'aquelles que passen
dintre dels partits polítics,
doncs vaig acabar estant en el número 3.
Imaginis, si em pregunta,
per què vaig sortir regidor?
Doncs no tinc la resposta,
perquè primer anava en el número 11
i no hagués sortit,
i de cop i volta vaig anar al número 3,
i aquesta va ser la clau perquè,
la clau de l'inici d'aquests 25 anys,
que hi ha algun mes,
que s'acaba el dia 2 d'agost,
que s'acaba el dimarts,
exactament no dimarts,
no dimarts, ja ho dic bé,
s'acaba el dimarts,
amb una trajectòria llarga,
dilatada, de clars i foscos,
però l'etapa més important de la meva vida.
Indudablement tinc 52 anys,
faré 52 i 25 i he estat a l'Ajuntament,
és l'etapa més fructífera de la meva vida.
Què és el que més recorda,
ja sigui per bo o per doent,
d'aquests 15 anys de mandat a Convergent,
què és el que vostè recorda així més?
Què més l'hagi impactat?
A mi el que més em va impactar d'aquests anys,
sobretot i principalment,
va ser l'entrada a l'Ajuntament,
o sigui, l'entrada als primers dies
i les primeres setmanes
era com entrar en un lloc
absolutament desconegut,
per molt que havíem fet
algun curset de pràctica
de política municipal,
doncs tenia poc a veure
entre la teoria del llibre
i el que era la pràctica de l'Ajuntament.
Una vaga de guàrdia urbana
que va haver-hi al poc temps
que nosaltres estiguéssim
al front del govern municipal,
recordo que era un govern
en el que estàvem el govern d'unitat,
un govern des d'ella,
bé, no recordo el nom,
però era un govern en el que
els únics que no estaven governant
era l'OCD en aquell moment,
la resta estàvem tots governant,
govern de progrés,
és un govern de progrés.
I recordo aquesta vaga,
una vaga de la guàrdia urbana,
en la que hi havia alguns dirigents
de la guàrdia urbana,
alguns mandos de la guàrdia urbana
en aquell moment,
que provenien de l'extrema dreta
política,
i doncs feien el seu paper,
va ser un...
Bé, jo recordo que
un company de consistori
en aquell moment,
que era l'Enric Oliver,
i jo, doncs,
en aquella vaga
vam haver de córrer
davant dels guàrdies municipals,
donis compte del que dic,
dic que dos regidors
van haver de córrer
davant de dones guàrdies municipals,
insisteixo,
la guàrdia urbana no era la d'avui,
o sigui,
era la d'aquests moviments
d'ultradret en aquell moment.
Com, ara també es manifesta,
no, no, no,
però també protesten.
No, es manifesta
amb la tenen les seves raons,
però en aquell moment
hi havia alguns dirigents,
eren tres o quatre dirigents,
que eren,
doncs,
que no acceptaven el canvi democràtic,
no?
I, per tant,
el que significava
el canvi democràtic
en aquell moment
vam ser
l'Enric Oliver i jo,
doncs,
ens vam perseguir
per un passadís
intentant agredir-nos,
no?
I després,
com a anècdota també
important
va ser el 23F,
no?
El 23F,
doncs,
el moviment que es va produir
i a la tarda
el cop d'estat
es produeix
i s'inicia a la tarda,
no?
La nit del 23F
és una nit
que difícilment
el que l'hagi viscut
dintre de la...
A veure,
tot el país
la va viure,
no?
I va impactar
per als que la van viure
dintre de les administracions,
o sigui,
físicament dintre
de les administracions,
deixa un record
inaborable,
no?
I després,
com a positiu,
vostè em parlava
de la moció de censura
de fa 15 anys,
no?
15 anys.
Doncs aquell agost
del que em recordo
és d'una de les notícies
jo crec més importants
que s'han produït
a la ciutat
en la seva història moderna,
no?
Que és la portada d'aigua,
o sigui,
l'arribada d'aigua
a la ciutat.
Independentment
de qui talles la cinta,
perquè no sé
si la va tallar
l'alcalde Nadal
o va ser l'alcalde Regasset,
no devia ser l'alcalde Nadal
que va tallar la cinta,
això era fruit
d'anys
de discussions
i de feina,
perquè Tarragona
tenia molts problemes,
però hi havia un
que era radicalment
un problema,
que era l'aigua salada.
La manca d'aigua
i la que hi havia
era aigua salada.
La portada d'aigua de l'Ebre,
o sigui,
que els tarragonins
i les tarragonines
obrissin l'aixeta
i trobessin aigua bona,
aquesta jo crec
que és una de les fites
més importants
de l'última part
de la història
de la nostra ciutat.
molta gent se'n recorda
d'anar a la plaça
i tornar a casa
i dutxar-te
amb aigua salada.
No,
i les cues
que hi havia,
per exemple,
a les fonts de l'Oliva
amb garrafes
per anar a buscar,
o sigui,
la imatge,
la iconografia
dels anys anteriors
a la portada d'aigua
a la nostra ciutat
és la d'anar a comprar aigua,
però sobretot
la d'anar a buscar
fons d'aigua
per tot arreu,
amb carrets,
amb els cotxes,
amb les furgonetes,
sobretot la imatge aquesta.
Pensi que vam remodelar
a les fonts de l'Oliva
precisament perquè la gent
pogués anar a buscar
aigua amb condicions,
no?
Escolta'm,
vostè,
com definiria la seva relació
amb l'alcalde de Targona
Joan Miquel Nadal?
La d'ara i la d'abans?
O si és que ha canviat,
no ho sé.
Bueno,
hem tingut
clars i foscos,
no?,
com deia abans.
Jo crec que quan ens hem
conegut bé,
o sigui,
perquè 25 anys
donen per conèixent,
la relació ha estat
suportable,
jo diria que bona.
Però hem viscut moments
també en què
ell és més
més visceral
i més
agressiu,
dic en el sentit
allò
no físic,
sinó que és una persona
que primer dona el cop
i després pensa,
no?
I jo soc una mica
al revés,
però ens hem acostumat
i per tant
jo crec que quan hem
sabut cadascú
quines eren
els nostres punts
febles
i els nostres punts
forts,
doncs
jo
li tinc un respecte
i crec que tinc
una bona relació
personal,
malgrat que de vegades
ni a ell li deu agradar
el que jo faig
ni a mi m'agrada
el que ell fa,
no?
Però jo crec que
quan ens hem conegut
les relacions
han sigut
més confortables.
Jo
aquestes setmanes
porto dient
quan me pregunten
què vostè ha trobat
a faltar
a l'Ajuntament,
no?
I què li puc
de què puc acusar
jo
l'alcalde de Nadal?
Doncs
que no ha fet
el possible
però que és intel·ligent
i podria haver fet-lo
en la que s'ha pogut
tirar endavant
una política més
d'unitat d'acció
de les forces polítiques.
De vegades
la majoria absoluta
o tenir-la
absoluta
o no tenir-la
i buscar-la
amb altres partits polítics
no és suficient
perquè aquests temes
importants
de la ciutat
es facin
o es facin
amb un cert consens,
no?
Però,
per a més,
els resumers
hem tingut moments bons,
dolents,
però jo crec que
quan hem tingut
al llarg dels anys
un coneixement cadascú
de nosaltres
de com som,
doncs
les relacions
han estat cordials.
Vostè va néixer
al carrer Castanyos,
a la part baixa
de la ciutat
i ara continuo
treballant al port.
Us ho podia reimaginar
que acabaria
per fer un lloc
on ha estat treballant
durant 35 anys?
No,
no perquè ningú...
Jo vaig començar
molt jovenet
al port,
jo m'he criat
a la part baixa
de la ciutat,
com vostè pot veure,
vaig néixer
al carrer Castanyos,
em vaig criar
la meva família,
tota ella estava
relacionada molt
amb el port,
i m'he criat
en l'àmbient portuari.
Jo quan era jovenet
doncs anava a jugar al port,
el port era un element
molt més obert
i entrava molta gent,
hi havia milers
de treballadors
i per tant també
hi havia tota la canalla
estàvem per allí.
Després vaig entrar
d'aprenent
i quan un entra
d'aprenent
en un lloc
com el port,
jo l'altre dia
en un sopar
que feia
amb homenatge
a la gent
que s'ha jubilat
i tal,
algun dels
de les persones grans
ja que estan jubilades
a l'empresa
em deien
jo recordo
quan tu vas entrar
al port,
clar,
tenia 14 anys
i me refeia
el recordament
d'alguna anècdota
com per exemple
que jugàvem
al fet d'amagar
per la pedrera,
imagines vostè
el que vol dir
els 14 anys
jugant
cobrant
treballant
d'aprenent
jugant
el fet d'amagar
el port té una vida
diferent
no és el mateix
treballar el port
que treballar
una química
o treballar
una cadena
de producció
i jo m'he acostumat
i jo crec que vitalment
necessito treballar
en espais oberts
espais relacionats
amb el mar
i en aquest moment
ser president
del port
d'una empresa
en la que has començat
d'aprenent
doncs
és un honor
i després una constatació
que en les societats
lliures
això és possible
és possible
començar a treballar
d'aprenent
i acabar
siguent
el president
de l'empresa
avui els treballadors
no juguen
a fet i amagar
però
per colt infant paga
no fa gaires dies
hem pogut veure
que hi ha hagut protestes
volien equiparació
amb altres ports
de l'Estat
com s'entén això?
jo crec que
tinc entès
que demanen
un plus de 150 euros
mensual
si no vaig errat
com és possible
que uns ports
de l'Estat espanyol
es cobri més que aquí
vaja
sí
precisament aquest plus
és per intentar
arreglar aquesta situació
que s'està produint
aquí ports de l'Estat
va cometre un error
que és que
davant de la pressió
de dos ports
que eren
Algeciras i València
va cedir
davant de la negociació
col·lectiva
al mateix temps
que s'estava fent
la negociació col·lectiva
va haver dos ports
que apretaven
per cobrar
una part
del que teòricament
resultarà
de la negociació
de la negociació
col·lectiva
ports de l'Estat
aleshores
va afluixar
i va acceptar
aquesta
aquesta
bonament a compte
això va ser un error
i així ho vam dir
perquè si en aquestes condicions
dones un abonament
a dos ports
és injust
per la resta de ports
no rebre'ls
i jo per això
he dit
que manifesto
que entenc
i a més comparteixo
que no es pot donar
aquesta discriminació
i a més
li he dit
a ports de l'Estat
li he dit
a la premsa
li he dit
a tot arreu
amb tots els foros
en què era necessari
dir-ho
li he dit
aquesta situació
és una situació
discriminatòria
i que s'ha d'arreglar
el problema
és que
no tinc en la meva mà
ni jo
ni els altres
25 ports
que no han fet
aquest abonament
no tenim
en la nostra mà
el pagament
d'aquesta ajuda
i això és el que
provoca
un conflicte
que es tradueix
cada dimecres
hi ha un tancament
de dues hores
i de tant en tant
em tancen
el trànsit
al port
jo li aprofito
per dir una cosa
jo entenc
i respecto
i en algun moment
puc inclús compartir
una part de la filosofia
o sigui
no tant dels 150 euros
sinó de la discriminació
o sigui
no puc assumir
el tema de la discriminació
i per tant
accepto
com no podia ser
d'una altra manera
aquests actes
de reivindicació
per part del comitè
el que no accepto
i dit
i continuo dient
que no trobo lògic
que
els talls de trànsit
per exemple
que es produeixen
una vegada al mes
sembla
durant dues hores
a l'entrada
de l'eix transversal
sigui una fórmula
justa de reivindicació
per què?
perquè perjudiquem
a uns tercers
que res tenen a veure
amb el conflicte
ara si li fem
podem parlar
d'una qüestió
del que també en parlarem
amb el següent convidat
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
el director general
de l'EQT
Javier Bord
ho dic perquè
ja sé aquí els estudis
i en aquest moment
crec que l'estàs sentint
ahir s'anunciava
l'entrada en funcionament
de dues línies
de mercaderies regulars
que aniran al port
amb el nord
i el sud d'Itàlia
una és nova
l'altra és una línia recuperada
es respond d'aquesta manera
a la petició
dels darrers dies
de l'EQT
de les químiques
que es queixaven
de la manca
de línies regulars
de mercaderies
el primer és saludar
el Javier Bord
perquè és un bon amic
i per tant
si està aquí entre nosaltres
doncs saludar-lo ja
a veure nosaltres
aquesta aportació
de dues línies
des de Tarragona
al nord
i al sud d'Itàlia
no és tant com a resposta
al que manifesta
la indústria química
perquè nosaltres busquem
aliats
el port sol
la naviera sola
el consignatari sol
si no anem aliats
i tenim complicitats
amb el que genera
la càrrega
doncs tindrem de tot
però no tindrem càrrega
i si no hi ha càrrega
no hi ha barco
el que nosaltres estem dient
és que si la indústria química
ens manifesta
no ara
només ja
sinó fa temps
que el que necessita
són línies de transport
de les seves mercaderies
i que en aquest sentit
val la pena dir
que algunes
ha hagut en el seu moment
s'han perdut
però el que jo poso
avui damunt de la taula
és aquí tenim línies
per fer aquest transport
i el que demano
la seva complicitat
perquè en la mesura
que sigui possible
que ells doncs
es comprometin
en que part de les seves mercaderies
puguin sortir
per aquestes línies
perquè a més
nosaltres estem oferint
preus tant o més competitius
que altres ports
i nosaltres
per fer aquesta línia
jo puc assegurar-los
que per anar a Itàlia
aquesta línia
serà més barata
que qualsevol dels ports
que hi ha al nostre costat
si no és un problema de preu
doncs
si no és un problema
de logística
perquè el barco assisteix
el que caldrà veure
és doncs
a veure on tenim el problema
i desbloquejar-lo
en definitiva
el que nosaltres diem
aquí hi ha un servei
que el pot utilitzar tothom
i un dels que poden utilitzar
aquest servei
d'una manera prioritària
naturalment són
algunes indústries químiques
que exporten
els seus productes
cap a Itàlia
però
que produeixen
el seu producte
d'exportació
a les nostres contrades
el que demanem
doncs és complicitat
res més
de tota manera
el tràfic de mercaderies
al port
en conjunt
recordem
crec que un 60%
del gruix
pertany a les químiques
del transport
de mercaderies
principalment
com a importació
el que sí que té
el port de Tarragona
és un port
principalment
importador
de cru
i d'altres tipus
de productes
i després
el que hi ha
també una vegada
transformats
és el que nosaltres
diem
que una vegada
transformats
aquests productes
els que surten
solidificats
per entendre'ns
doncs
poguessin sortir
pel nostre port
altres també
surten
líquid
però el que nosaltres
estem parlant
és allò
principalment
el producte
transformat
i envasat
en contenedors
que és el que
a nosaltres
ens interessa
en definitiva
per concloure
ja són bons clients
les químiques
però encara podrien ser més
són els nostres
millors
i primers clients
mira què dic
millors i primers
i a més
cal
mimar-los
o sigui
no em dol
de dir-ho
cal mimar-los
ells han de pagar
el que és just pagar
o sigui
tampoc
no vol dir
que les coses
hagin de ser gratis
per tenir bona relació
ja paguen
el port té
la primera influència
que té
és la dels productes
derivats
del gran complex
petroquímic
que hi ha
els segons
són els sòlids
els sòlids
i els granels
per entendre's
i el que busquem
és que tot això
tingui un apartat
a ser possible
cada vegada més important
que és el tràfic
de contenedors
no és fàcil
però
el que estem posant
és allò
mitjans
perquè sigui possible
en podríem parlar
més estona
d'aquesta qüestió
però hi ha altres temes
que voldríem abordar
amb jurament d'en Borgeser
per exemple
aquesta setmana coneixíem
que la prollongació
del port
del DIC
perdó
de l'escollera
serà finançat
per fons europeus
concretament
la meitat
dels 45 milions d'euros
pressupostats
això els permetrà invertir
vostès ja ho han dit
en d'altres projectes
que ja tenen fixats
crec que un podria ser
el moll paral·lel
bé nosaltres
el que això ens permetrà
és que en els propers anys
nosaltres hem de prendre
una decisió estratègica
respecte a la necessitat
de construir
un nou moll
adosat al DIC
que anirem a construir ara
no és físicament
exactament el mateix
el lloc
però
necessitem més moll
volem construir aquest moll
i hem de decidir
si ho farà la iniciativa privada
o ho farà
l'autoritat portuària
jo en aquell moment
si tingués que decantar-me
diria que prefereixo
que ho faci
l'autoritat portuària
l'aportació d'aquest fons europeus
per què vol que prefereix
que sigui l'autoritat portuària?
perquè sí
tenim la possibilitat
que el moll sigui públic
quan un particular
fa un moll
aquell moll
és principalment per ell
i ho pot jugar els altres
si ho fa l'autoritat portuària
doncs com a servei públic
tothom podrà anar
en aquest port
o sigui que és una filosofia
diferent
les dues són vàlides
o sigui
no descarto una a l'altra
però jo en aquell moment
la decisió
que si tingués que prendre
l'avui prendria
seria la de fer-lo
l'autoritat portuària
però ja veurem amb el temps
tenim un any i mig
o dos encara per decidir
però el que sí que ens permet
és aquesta aportació de fons
és que
si l'autoritat portuària
vol fer-la
aquesta inversió
podrà fer-la
perquè té recursos suficients
ja que parlem
d'inversions
i d'obres
com està
la marina
els llots
bueno
la marina
tàrraco
el aparcament
del moll de costa
jo ara
he passat pel moll de costa
passo cada dia
però ara també
doncs
jo el que recomano
anava a dir
que la gent baixi a veure'l
però no és que
si volen anar a veure les obres
que baixin ràpid
perquè
quan es tallarà el trànsit
al setembre
tallarem el trànsit
i això pot ser
un cert caos
controlat
però un cert caos
el per què
perquè
estem acostumats
a anar amb cotxe
a tot arreu
i quan tallen un carrer
doncs tenim una certa tentació
d'anar cap al caos
circulatori
el moll de costa
el tallarem
el mes de setembre
estarà tallat
dos mesos o tres
i caldrà prendre
unes mesures complementàries
molt importants
perquè l'afluència
de cotxes
sobretot els caps de setmana
és molt important
i després
perquè hi ha uns veïns
molt entranyables
per nosaltres
perquè són els nostres veïns
que són la gent
del Serrallo
que també ha de poder accedir
amb la màxima llibertat possible
aprofito per dir
de totes maneres
que els veïns del Serrallo
han manifestat
des del primer dia
i ho continuaran fent
perquè estic convençut
els conec
i sé que són així
que saben
són solidaris
i per tant saben
que per fer una obra de millora
primer cal patir
una mica
almenys possible
i són els que
cada vegada em diuen
per fer una truita
cal trencar ous
no hi ha truita
sense ous
i per tant
això sí
contra menys
d'or i el tall d'obra
millor
l'avantatge
que aconseguirem
després
és que tindrem
com vostè preguntava
una marina
que ja està en obres
o sigui
està en obres
d'una manera
bastant avançada
que l'any que ve
a final de l'any que ve
estarà acabada
i el pàrquing
que en aquell moment
doncs
setembre
octubre
novembre
jo espero que al gener
doncs
puguem obrir
el moll de costa
que no estarà acabat
el pàrquing
però que sí
que a meitat
de l'any que ve
tinguem un pàrquing
que pugui donar servei
a tota la part baixa
de la ciutat
el serrallo
el moll de costa
etc
les obres són
on hi ha aquella grua
de gran tonatge
que està al costat
del restaurant
a mi em va impressionar
moltíssim
ver aquella grua
perquè dius
per fer un pàrquing
aquesta grua
què fa aquella grua
que està fent?
aquella grua
és una grua
que a més fa
pantalles
murs pantalles
és una grua
que
és molt gran
és una grua
que el que fa
és agafar
aquest moll
aquest pàrquing
el que té
és que
les parets
de formigó
del costat
cal fer-les
amb unes pantalles
de formigó
doncs aquesta grua
el que fa
és sustentar
aquests panels
mentre
es fa l'aparcament
jurament
el que ha estat
avui aquí
amb nosaltres
el matí
de Tarragona Ràdio
per cert
vol traslladar
alguna qüestió
el director general
de l'EQTS
i que d'aquí
uns minuts
serà aquí en directe
bueno
traslladar-li
el que ara
traslladaré
personalment
el que deia abans
nosaltres
el port i la química
i la química
i el port
formen part
del mateix cos
econòmic
de les comarques
tarragonines
i per tant
hem d'anar a una
anem a una
ja estem anant a una
i el que hem de fer
és col·laborar mútuament
com ho estem fent
i hem d'aprofundir
encara molt més
aquesta col·laboració
doncs ara mateix
li traslladam
aquesta pregunta
al director general
de l'EQTS
Javier Borr
Jurep Antona
Burgessé
moltes gràcies
fa vacances vostè?
a l'agost
la meitat d'agost
faré uns dies de vacances
doncs gràcies per vindre
i que parli amb les vacances
igualment gràcies