Aquí seguim, no ens hem mogut tant del lloc mentre fèiem aquesta pausa per la publicitat en directe,
des del matí de Tarragona Ràdio i parlant de la festa d'una perspectiva, diguem-ne, més petita,
però no això menys important. Parlem dels nens, de la canalla, que quan arriba a la festa probablement
és un tòpic, és cert, però és que és veritat. Són, jo no sé si els autèntics protagonistes de la festa,
però són uns grans protagonistes de la festa, perquè no la viuen només en el moment puntual de sortir al carrer,
sinó que ja tenen un cert neguit dies abans que comença a l'escola d'un temps cap aquí.
Afortunadament també es treballa molt el tema de la festa major de la ciutat de Tarragona.
I això es tradueix, per exemple, en la visita que des de fa un quant temps
fan alguns dels elements del seguici a diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona.
Enguany, la Víbria, la Moxiganga, les Colles Castelleres i el Lleó estan visitant alguns centres d'ensenyament.
Nosaltres un dia d'aquests també anirem acompanyant aquest element del seguici
i a veure com reaccionen els nens.
Però avui concretament els volem parlar d'un llibre que, per cert, es pot trobar
com a molts altres llibres dedicats a la festa i a la ciutat de Tarragona
que hi ha aquí a l'estat de les festes, que es titula
Santa Tecla a les escoles una cometa, un número 1,
això vol dir que pot albirar que hi hagi continuïtat, que és molt bo,
i la figura majestuosa de la Víbria.
Això és un quadern de treball de fitxes didàctiques
i és obra de la Marta Badia, el Josep Cornador i el Gerard Alías.
Ens acompanya una de les autores, que és la Marta Badia. Bon dia, Marta.
Hola, bon dia.
Benvinguda. És possible que s'incorpori a aquesta conversa el Gerard Alías,
que a més a més és grellet, també és una persona molt vinculada a la festa, no?
Sí.
Estava treballant, si em diu, per poc que pugui ja m'hi acostaré.
Jo imagino que podrà acostar-s'hi.
Aquí estem parlant de moltes coses alhora, eh?
Parlem dels elements que va a la festa, parlem d'un llibre,
però sobretot parlem de l'interès de la gent del món de l'ensenyament
perquè la festa sigui també un element pedagògic a les aules, no?
De fet, la festa major és un element que es treballa des de sempre a les escoles.
Totes les escoles, al setembre, i més les de Tarragona,
treballen i posen com a centre d'interès els elements del seguici i la festa major.
La proposta nostra és una mica treballar més a fons aquests,
donar diferents versions, diferents possibilitats de treball
en cadascuna de les àrees de primària i d'infantil,
perquè el llibre està dedicat a les etapes d'ensenyament infantil i primari,
i també fent un especial interès en les llars d'infants,
perquè les propostes que hi ha per infantil es poden allargar a 0-3.
Això és una cosa que hem tingut present nosaltres quan vam fer el llibre
i volem que la gent ho sàpiga, no?
Que no pensem només en els nens a partir de 3 anys,
sinó que pensem en els nens a partir de 0.
Que la festa major l'hauria de viure tothom.
Deia que aquesta proposta estava feta mirant totes les possibles àrees d'ensenyament
i que en guany s'ha presentat aquell llibre de la Vibria
i que el que volem o el que pretenem és que la festa es conegui,
perquè quan un coneix una cosa és quan l'aprècia, és quan l'estima
i és quan tens possibilitats que això es defensi, es perpetuï i es segueixi gaudint.
Com es converteix tot aquest interès en un llibre?
Doncs escrivim...
Sense abandonar els altres, no?
Que dèiem d'aquest centre d'interès que hi ha als centres educatius.
A més a més, afegim un altre element que és un material
que es pot tocar amb les mans, que es pot treballar.
Sí, a veure, el llibre té diferents parts.
Una part que és, diguem-ne, d'informació,
en la qual hi ha coses concretes, com descripcions d'on surten,
coses d'interès general, diguem-ne, documentació.
Després hi ha un altre partit en el qual hi ha les propostes de treball.
En aquestes propostes de treball s'expliquen
diferents possibilitats d'activitats relacionades amb diferents àrees de coneixement.
I després, al final, hi ha fitxes concretes de treball,
en el qual hi ha dibuixets, en el qual hi ha sopes de lletres,
en el qual hi ha les partitures de música,
hi ha propostes de treball rítmic, etcètera, etcètera.
I encara, al final de tot, hi ha un anex,
en el qual hi ha aquells cites concretes que creiem que són interessants
perquè són els documents allà on nosaltres hem anat a veure,
o sigui, les fonts en les quals ens hem basat per poder edificar aquest llibre.
És un exemplar dedicat a la Víbria, per alguna raó en particular?
La Víbria?
De fet, sí i no.
O sigui, està dedicat a la Víbria perquè l'any passat la Víbria va fer el seu aniversari,
va fer el desè aniversari de la Víbria,
i la Víbria va ser la que va tenir la idea de portar l'element a les escoles.
Llavors, això vam ajuntar-ho tot i vam fer una proposta de treball,
així, a nivell experimental,
amb unes propostes per poder treballar la Víbria,
i d'aquest treball embrionari va sortir aquesta publicació que s'ha tret ara.
Llavors, la Víbria, per què la Víbria?
Doncs, senzillament perquè l'any passat es va ajuntar tot un munt de fets
i tot un munt de situacions,
i la Víbria és un dels elements del seguici.
Per tant, la Víbria, doncs, perquè l'any passat va fer el seu desè aniversari
i perquè va ser el primer que hem treballat.
Home, sense...
Menys tenia ningú.
Els elements de foc tenen aquella cosa que ho atreuen moltíssim
o aterren els nens, no?
Per tant, tenen aquella particularitat, també.
Sí, però el llibre també ho intenta explicar, això,
i sobretot els mestres o els pares que...
Perquè penso que el llibre sí que està dedicat a un top pedagògic,
però potser també als pares els pot interessar,
perquè hi ha qualsevol persona que tingui una mica d'inquietud
sobre saber coses, no?, dels elements i curiositats de l'element.
Deia que si tu...
Jo tinc l'experiència que si tu expliques als nens cap a on va el foc,
quan es dispara el foc,
quan sona el petard, el tro que acaba la carretilla,
com t'has de posar, com has d'anar de tapat
i què et pot passar quan passa la bíbria
o com t'has de comportar,
tens una seguretat que fa que puguis disfrutar
de l'element de foc sense estar aterrat.
És que hi ha nens que tenen autèntic pànic,
d'altres no, d'altres que sonen bojos quan veuen els elements de foc.
Sí, però un dels elements del pànic pot ser el so.
L'altre és l'espectacularitat del foc.
Si al so tens la prevenció de saber quan,
o més o menys preveure quan pot petar el petard,
i t'aparta una mica les orelles,
doncs aquest tapó ja les tret una mica.
I si el nen té al costat una persona gran
que li dóna seguretat,
és la manera més fantàstica de poder-te apropar al foc.
Jo ho dic perquè és de la manera que jo he entrat al foc.
Si a mi m'haguessin dit fa 7 o 8 anys
que jo estaria sota el foc,
no ho hagués dit mai.
O sigui, hagués dit que no.
És possible, eh?
Si tens por de dir-ho, ho veiem amb la Marta.
No és possible entrar-hi.
I sóc una de les que no em perdo cap corre-foc.
I sóc una de les persones que potser he fet entrar més gent
que d'entrada tenia por al foc.
O sigui, penso que si saps on vas,
vas amb alguna persona que et dóna confiança
i ets conscient del que estàs fent,
el foc és fantàstic.
Un dels autors del llibre, jo m'imagino que no es perd cap festa
perquè és greller, és el Gerard Elías.
Bon dia, Gerard, que s'incorpora ara a la nostra conversa.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Tu tampoc no et pots perdre ni un detall de la festa
per passió i per obligació, fins i tot, podríem dir, no?
Tu ets dels que van a les matinals aquestes, no?
Perdoneu el retard.
I ara, està més que justificat motius laborals, eh?
Sí.
Ja ens ho han dit i t'agraïm molt que hagis vingut.
Tu ets dels que matinen, no? Amb la gralla.
Sí, jo sóc dels que matino i per alguns sóc dels maleïts.
Dels insultats per alguns, no?
A tu t'insulten molt, a l'interior moltes persones com altres companys.
Parlem de la festa, se suposa que tot això és festa també, no?
No, no, i no pot faltar, eh?
Aquesta manera de despertar-nos les gralles.
Parlaven del foc, de l'element de la bíblia.
La música és fonamental en una festa i la música també està present en aquest llibre.
Sí.
Amb la partitura de determinats tocs, no?
Però l'especialista de la música amb la part del llibre és la Marta.
També la Marta.
Sí, que si vols li pots sumar.
I deixem tota en vella, deixem tota en vella.
No, no, és un treball, a veure, cadascú té una, potser sí que té una mica més d'especialització,
però el treball és un treball conjunt de tres i hem estat sempre tots tres, a totes.
Ens hem dividit la feina, però hem estat sempre tots tres, a totes, eh?
Hi ha alguna novetat respecte a aquest treball, no?
Que a partir de dilluns es materialitzarà virtualment parlant.
Sí, a veure, hem elaborat una mini-presentació amb un programa informàtic que es diu Powerpoint,
que estarà penjat a la biblioteca Tinet, possiblement des de dilluns.
Si no és dilluns, serà dimarts o molt tardar dimecres, però estarà a disposició de qualsevol persona que el vulgui consultar.
És possible que tècnicament, m'acaben de dir-m'hi ara els tècnics d'OASI,
que en lloc d'estar penjat en Powerpoint, perquè pesa molt, estigui penjat en PDF,
però que es podrà consultar, o sigui, hi haurà les diapositives, hi haurà les imatges d'aquest suport, diguem-hi, informàtic,
que és una manera o una altra manera de tenir material visual sobre la bíblia.
Mentre estava explicant això a la Marta, jo observava el llibre, el llibre la veritat és que és molt atractiu,
és molt llaminer perquè té aquests dibuixos, fins i tot també em venen ganes d'ajuntar els numerets,
allò per crear la fibra de la bíblia, que és el típic allò passar temps.
La veritat és que això, molt nens, nens, però als grans també ens agradaria posar-nos...
Mira, jo tinc el boli aquí, és una temptació, eh?
Doncs no ho deixeu de fer, eh?
La sopa de lletres, vull dir, tots aquells passatems, tots aquells llocs tradicionals,
amb aquest element que és... tu ets el responsable de la part, diguem-ne, més lúdica, no?, del llibre, tinc entès?
Som es tres, és un triomvirat, això.
Gerard, ja que has vingut i ens has d'explicar alguna cosa del llibre, que tinguis a veure, home, clar, només faltaria.
A veure, la idea és que fos llaminer, està enfocat a la canalla, com suposo que haureu comentat,
i aleshores les coses han d'entrar per la vista, no?, i una mica la idea era aquesta,
era que quan el nen vegi això, quan l'alumne, el mestre, li ensenyi això,
o quan el mestre primer vegi això, doncs li agradi a ell, i després quan ho presenti als alumnes,
doncs que agafin ganes, com dius tu, d'agafar el llapis, el retolador i posar-te a dibuixar.
La idea és aquesta també, o pintar, no?, que cridi l'atenció visualment, en principi.
Per les alumnes, aquest llibre, en principi, no està només adreçat a les escoles,
sinó a les famílies, als pares, als nens, llibre de regal, fins i tot, algun nen, alguna nena,
mira, calla, que és un llibre que, en principi, està pensat per a tothom.
La nostra idea és, com diu el títol, Santa Tegla per a les escoles.
Per a les escoles.
Però, extensiu, es pot fer a tothom.
Perquè es pot trobar aquí, per exemple, en aquesta paradeta que tenim aquí a la Rambla,
es pot trobar l'estant de les festes.
De les festes i es pot adquirir allà.
A un preu mòdic.
A un preu mòdic, es pot dir.
A les escoles es regala, perquè la finalitat és aquesta,
l'Ajuntament ho ha inclòs dintre del projecte educatiu de ciutat.
Marta, digueu-ho directament.
Ens hauríem de veure, eh, tots aquí.
Per a la gent que no es veu, és que la Marta en fa senyes.
La Marta en fa senyes i tots aquí en tot hem traduït.
No, que l'Ajuntament, el Departament de Cultura i de Festes,
ha regalat a cada escola quatre exemplars.
A les escoles de la ciutat han regalat quatre exemplars
i que s'ha distribuït, doncs, així, gratuïtament a les escoles.
Que després es pot trobar l'estant, perquè el pot adquirir qualsevol persona,
però que les escoles el tenen gratuïtament.
I com dèiem, el preu mòdic de sis euros, eh, ja diem-ho tot directament,
perquè sàpiguen el què.
No sé si és una impertinència preguntar per quan ha el número 2,
hi haurà número 2, perquè després de l'UVL 2, com està la cosa,
quines perspectives hi ha?
Per disposició dels autors n'hi ha.
Perquè fins que acabeu el seguissi, no us queda res.
Sí, no sé si seguirem els nostres fills o els nets, no ho sé com...
No podeu deixar d'herència aquest treball.
El problema és que si el seguissi ja estigués acotat, doncs, la feina és limitada.
A veure, no depèn de nosaltres, depèn de que les oportunitats polítiques segueixin veient la conveniència,
seguim el projecte, i al darrere hi hagi un recolzament econòmic,
però per nosaltres no quedarà, lògicament.
És una cosa que ens agrada que hem començat i que ens agradaria seguir.
Del que no hi ha dubte, insistim en allò que apuntàvem a l'inici de la conversa,
que el relleu generacional està més que assegurat en la festa major de Tarragona.
Només cal veure no només la canalla que participa directament en el seguissi infantil,
sinó la quantitat de nens i nenes que voldrien participar-hi,
hi ha llistes d'espera, ja ho saben vostès, a les entitats,
i la quantitat de nens i nenes que llueixen la samarreta, el mocador,
que se senten part de la festa, tot i que no surten al seguissi infantil,
que això també és important.
No pot haver-hi aquest seguissi, sinó hi ha tot un gruix d'espectadors
de totes mides i edats que l'acompanyen i el segueixen.
Hi ha unes associacions que dinamitzen la festa major cada any més,
seccions infantils, i això és molt important.
A part del que es veu fora, que surt pel carrer,
a part de la gent que mobilitza, d'espectadors, participants,
hi ha la fenya aquesta de les entitats que a vegades queda amagada que no es veu,
però que és una fenya tots els anys que també és d'agrair,
i són la gent que en principi fan pedrera.
Nosaltres us agraïm molt que hàgiu vingut avui aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Marta Badia, Gerard Alías, recosa el Josep Curnador, per cert,
que és un altre dels autors de llibre. Enhorabona, eh?
I l'any vinent, aviam si parlem del número 2, què us sembla?
A veure si pot ser.
Moltes gràcies i bona festa.
A vosaltres.
I si m'ho permeten, els vull presentar la següent convidada,
tot i que ja molta presentació tampoc no necessita,
és l'Artemis Plaja. Bon dia, Artemis.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Que has vingut a veure com està el tema del so,
d'aquest terra que hem de col·locar i que hem de posar per ballar aquesta tarda?
Exacte. S'ha de tenir tot previst, que no hi hagi cap incident per aquesta tarda.
De totes maneres, això de ballar al carrer, ho teniu molt per la mà, eh?
No és la primera vegada ni de bon tros que ho feu.
No, no és la primera, però sempre hi ha problemes.
El terra és sempre el nostre punt feble.
Ens posaran un linoleum, però lògicament ballar sobre d'un linoleum a terra dur,
no és el mateix que tindre la fusta.
No podran ballar amb les puntes, hauran de ballar algunes amb ambes,
altres amb la sabatilla de mitja punta, però bé, ballaran igual.
Però jo imagino que el públic entén que una actuació com la que fareu aquesta tarda
és allò, una oportunitat més per treure la dansa fora,
per acostar la dansa al gran públic,
i que és, diguem-ne, reivindicatiu en el bon sentit de la paraula, no?
Sí.
De dir, la dansa pot estar present a tot arreu i en tot el context,
com ara una festa major.
Exacte, perquè no, és una festa, no?
Quan tothom fa festa sempre acaba ballant.
D'un i d'un, ja sigui un pas doble, o el que sigui.
Acaba ballant, no hi ha dubte.
Com heu previst l'actuació d'aquesta tarda?
Que per cert començarà al voltant de dos quarts d'avui,
dos quarts d'avui i cinc aproximadament, no?
Sí, just després de la tronada.
I com heu previst?
Fan el pregó la tronada i després nosaltres,
o sigui que han de córrer de la plaça de l'Ajuntament,
han de vindre corrents cap a la Rambla.
De totes maneres, en aquestes festes ja ho sabem,
que hi ha molts actes paral·lels i que s'ha de triar,
anar tombant i anar arreplegant una miqueta de cada cosa,
perquè si no és impossible.
Doncs nosaltres fem una demostració de...
La dansa clàssica que portem és el que es diu neoclàssica,
perquè no pot ser un clàssic pur,
per condicions d'escenari.
Després fem dansa contemporània
i acabem amb una miqueta de dansa espanyola,
que així donen un to d'alegria.
Perquè vegi una miqueta de tot i perquè agradi a tothom,
perquè a cadascú li agrada un estil diferent de dansa.
Heu triat o faran aquesta actuació alumnes a diferents nivells,
diferents graus, diferents edats?
Sí, actuen els alumnes oficials de l'escola
que estan fent la carrera de grau mitjà.
Començarem amb les petites de primer
i acabarem amb els grans de sisè,
que acaben en guany,
i després els d'espanyol estan ja més barrejats.
Ja teníeu, de fet, ja van sortint noves fornades, no?,
de ballerins que han acabat els seus estudis.
Doncs l'any passat va acabar la primera.
La primera promoció, podríem dir.
Exacte, exacte.
I què tal, com els hi va?
Perquè jo imagino que seguiu molt atentament, no?,
la seva evolució en què van acabar tots els estudis.
Sí, bueno, una s'ha quedat a l'escola,
donant classes i altres, doncs mira, van buscant.
La feina de la dansa és difícil, és difícil.
Ho he dit moltes vegades que és complicat,
però és d'aquells oficis que quan un hi entra,
jo tinc entès que ni que sigui difícil, continuen, no?
Déu-n'hi-do.
Però mira, la dansa és això,
has de continuar prenent classes per estar en forma,
per ballar cada dia millor,
i quan hi ha una audició, doncs et presentes,
i si fas les mides que demanen,
perquè demanen alçada, demanen estil de ball,
demanen un munt de coses.
Però que hi ha més exigència, no?
Sí, si tens el perfil que demanen,
doncs el lloc és teu.
Però bueno, i jo des d'aquí vull animar els nois,
perquè segueixen a veure pocs nois.
Això cada any, eh, ara tenies cada any on dir, eh?
En quina proporció podríem dir que hi ha de nois
i noies que...
Doncs mira, si a l'escola jo en tinc 170 alumnes,
doncs nois tinc 4.
Què dius ara?
En què sents?
Això ho tenia l'any passat,
l'any passat eren 170, final de curs,
i nois eren 4.
Sembla impossible que aquestes alçades que encara hi hagi aquesta...
Sí, és increïble.
I jo sé que hi ha molts nois amb moltes ganes de ballar.
Però són perjudicis, encara.
Però sí, sí.
Tu creus que encara hi ha perjudicis?
Sí, encara, encara, encara.
I als pares, doncs, els hi costa.
Les mares sempre diuen,
sí, home, el podíem portar a ballar si ell té ganes,
però el pare sempre és una miqueta més reticent
i que em perdonin,
però sempre els agrada més que els fills facin futbol
o que facin judo o coses d'aquestes.
Que estigarem mirant-se 24 hores seguides
la pel·lícula de Billy Elliot.
Exacte, exacte.
A veure si així s'animen una miqueta.
Això està claríssim,
amb aquesta pel·lícula es veu,
que a veure el que ha de ser,
doncs, serà,
facis el que facis,
en el futur,
doncs, si ho tens en los genes.
La llàstima és que siguin els perjudicis,
el que impideixin, doncs,
que un noi que realment tingui interès per la dansa
no acabi d'entrar-hi.
Doncs des d'aquí animem.
Des d'aquí fem una...
Més que els nois, els pares i les mares,
que es deixin aquests perjudicis,
que no tenen sentit.
Clar, que no passa res.
I a més, als nois els agrada ballar
i ho fan molt bé.
I la dansa és molt masculina.
Potser pensen que els hi posarem un tutu.
No, no els hi posarem un tutu.
Els nois ballen d'una altra manera.
La tècnica és diferent per als nois.
Se'ls posa a l'escenari com a homes
i molt masculins
i a més ballen molt bé.
És maquíssim veure un home a l'escenari.
Però mira, això que dius, Artemis,
jo pensava que es donava fa 30-40 anys.
Però pel que expliques,
encara ens té una miqueta de temps.
Encara, encara continuem.
Tots que s'animin els nois.
Avui veurem noies, només.
Veurem un noi.
Un noi, bé, també servirà de reclam.
Veurem un.
Molt bé, doncs recordin la cita
per veure aquests joves
de l'escola de dansa Artemis aquí
a l'estat de les festes.
Tots jo al costat de l'estat de les festes
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Artemis, gràcies, molta sort.
A vosaltres, gràcies.
Adéu.
Adéu.