El restaurant de Macià Bou ja fa temps que vol integrar el calçot a la nostra cultura
i vol fer-ho d'una forma ben àmplia a través d'aquesta mostra literària del calçot
que aquest any arriba a la seva sisena edició.
En parlarem de tot plegat i fem una conversa amb Josep Maria Gaté, responsable de Macià Bou.
Josep Maria Gaté, molt bon dia.
Què tal, bon dia, com estem?
Molt bé, molt bé.
Com anau els calors?
De moment s'aguanten, tot i que tenim dies de tot, eh?
Sembla que no acabi d'arribar, no, l'estiu?
Per nosaltres ens ha arribat ja, eh?
Ja ha arribat.
Aquí a l'Alcant ja fa dies que fem anar al ventall.
Ja noteu aquí a l'Alcant, noteu la presència de turistes d'aquest mes de juliol o encara no?
Ha sigut una mica més minsa, una mica més fluixa que altres anys.
No hi ha hagut potser les expectatives que tothom tenia.
Però bé, l'estiu és llarg i calorós i suposo que si no arriba tard vindran més tard.
Quan parlem del calçot, Josep Maria, a vegades jo crec que la gent ja no sorprèn de res, no?
Perquè hem vist postres de calçot, gelat de calçot.
I un concurs literari també, de fet, vull dir, està bé, no?
Sí, anem a veure.
Mira, el restaurant Masia Bou de Valls fa ja 15 anys que fa una diada per l'exaltració del calçot i del seu correu.
Llavors, aquest any concretament serà el dia 11 de novembre en què farem la quinzena edició de la mostra del calçot.
I dintre d'aquesta mostra del calçot, que hi haurà tot un àpat fet amb calçots, des del primer plat fins als postres,
hi haurà un apartat, que és l'apartat literari, per dir-ho d'alguna manera, que serà la cisena mostra literària.
Llavors, clar, hi ha una sèrie d'escrits, tant en prosa com en vers, que haurà fet tothom que vulgui fer-ho.
I qui haurà un jurat, i aquest jurat designarà quins els guanyadors estan en un vessant com en l'altre, no?
És l'exigena a vegada que ho fem, i bé, té força èxit, té força acceptació, i la gent escriu, escriu el que vulgui.
Les bases les teniu vosaltres i tal, i estan al Departament de Cultura, estan a internet, estan a altres llocs,
i poden consultar-ho a fi efecte que posés el dia en aquest aspecte.
Més o menys, ara sent català, això està clar, no?
I el motiu central de l'escrit, el calçot, les calçotades, o el conreu, també, del calçot, ara més possible.
Sí, el calçot amb totes les seves vessants, ja siguin agrícoles, ja siguin gastronòmiques, o ja siguin literàries, no?
Tothom pot fer servir la seva imaginació, per allò que vulgui,
mentre, no sé, hi doni aquest aire literari, que és el que pretenem,
que el calçot no solament sigui gastronòmic, sinó que també formi part de la literatura i de l'art.
Josep Maria, com s'ha de córrer, ara fa sis anys, a fer aquest concurs literari, que em sembla que és bianual, no?
És bianual. En un principi era anual i ara és bianual.
Llavors, no és que se'ns hagués de córrer, el que passa és que sempre el calçot està lligat,
la calçotada en si, sempre està lligada a la cultura.
Penseu que la Masia Bou, que és la primera entitat que va posar a l'abast de tothom la calçotada,
els inicis de les primeres calçotades van ser a través d'una penya artística, que era l'olla, no?
Aquesta penya artística eren escriptors, escultors, pintors, literats, gent de l'art en general,
que són els primers que van intentar que aquest menjar tan ballenc es posés en boca i a l'abast de tothom, no?
Donant-ho a conèixer, fent representacions teatrals, mostres del cosot natural, que deien en lloc de fer la flor natural, pintura, etcètera, etcètera, no?
Llavors, a través de l'inici que va ser aquest, a través d'ells, s'han anat, mica en mica, tornant a integrar dintre d'aquest món,
que és el món de l'art que té un camp immens.
I en totes aquestes edicions, suposo que us han enviat de tot, no?
Bé, doncs sí. Hi ha coses que valen la pena, coses que no valen tant la pena,
però bé, tot s'agraeix, tot ho donem al jurat.
Aquest jurat està compost per sis membres, sis membres que són uns professors, l'altre són literats, l'altre són gent d'aquest món,
i ells designen qui és el que els sembla més bé per votació, tant en prosa com en poesia.
I més o menys els participants de tot arreu, també, o d'algun lloc més que l'altre?
De les comarques de Girona, de Barcelona, inclús del País Valencià.
Del País Valencià, també, fins i tot?
Sí, i d'aquí Tarragona, també, clar. Però es venen de tot arreu, de tot arreu.
Suposo que deuen fer les dues vessades, no, Jura Maria? Deuen, d'una banda, concursar, participar, diguéssim, en aquest concurs literari,
i, de l'altre, venir a provar el calçot, no? Clar, perquè si no...
Bé, una cosa... Bé, no té res que una cosa o una altra, o sigui, és totalment independent.
Ens poden enviar els seus escrits i vindre o no vindre a menjar els calçots.
De totes maneres, sempre és una bona excusa.
Esclar, i més a menys, no ho podrà explicar millor, no? Després a la mostra literària.
Sí, tot ajuda a inspirar-se menjant calçot.
Doncs queda dit, aquesta és a la mostra literària del calçot, que organitza el restaurant Macia Bou de Valls,
un restaurant, no? És que, del que hem parlat amb en Josep Maria Gatell, per cert, que, com ens comentava en Josep Maria,
la quincena mostra del calçot, que es farà l'11 de novembre, serà quan podrem conèixer en el seu verdict
qui ha guanyat aquest concurs literari.
Exactament. Llavors, en el transcurs d'aquesta diada, direm quins han sigut els guanyadors.
Josep Maria, gràcies i que provi l'estil.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per l'atenció que triu amb la Macia Bou, i a ser-ho, sempre a la vostra disposició.
Fins una altra, fins aviat.
Adéu, bon dia.