La malaltia celíaca o celiaquia és una intolerància crònica
al gluten del blat, la cibada, el cègol i a l'ordi.
Però no és fàcil identificar-ho perquè, tot i així que es pugui veure clarament
que el pa porta blat i la pasta porta blat,
aquests cereals poden estar en molts altres llocs.
I hi ha moltes persones, tenen dades de si pateixen moltes persones aquesta malaltia?
S'estima que la prevalència actualment és d'un cada 200,
encara que hi ha estudis que ho rebaixen moltíssim.
Per exemple, recordo que recentment s'ha publicat a Finlàndia un estudi
que parlava d'un cada 68 afectats.
Amb la qual cosa això vol dir que no és que en vagin sortint menys,
sinó que es busquen i llavors es troben.
Aleshores, senyora Torralba, quines conseqüències té pels pacients,
pels afectats d'aquesta malaltia?
Doncs això pot causar, en primer lloc, problemes de malnutrició
entre les persones que ho pateixen.
Però aquesta malnutrició, evidentment, comporta tota una sèrie d'alteracions en l'organisme.
O sigui, pots trobar una alteració, no ho sé, per exemple física,
de diarrees, de vòmits, de pèrdues d'embaràs, anèmies, falta de ferro, etcètera.
Tot això, doncs, si més no algú pateix aquestes situacions,
el que caldria és que se li detectés, si més no se li descartés,
que no fos produït per una malaltia,
seria que ahir, aleshores, en aquests moments, es començaria a fer la dieta
i totes aquestes símptomes desapareixerien.
Els afectats són persones de qualsevol edat?
Sí, la malaltia seria que afecta tant a nens com a adults,
tot i que fa anys que es pensava que la malaltia era només de nens.
Evidentment, ja fa molts anys que s'hi treballa
i aquests nens creixen els que han arribat adults,
perquè potser 30 anys abans, si no es detectava la malaltia,
aquestes persones morien abans d'arribar a ser adults.
Per això és molt important fer una dieta correcta,
per això és molt important la divulgació,
per això és molt important aquesta ocasió que tenim avui
de parlar amb vostès de la mateixa manera que, no sé,
jo recordo ara que els col·legis de farmacèutics de Tarragona
va ser el primer col·legi de farmacèutics que es va signar un acord
perquè, inclús des de les farmàcies,
es pogués informar en les persones que tenen aquesta malaltia,
que potser ho desconeixen i que és una bona ocasió que els dirigeixin,
perquè, evidentment, és un dels llocs on es va aparar
abans d'anar al metge, en moltes ocasions.
Parlant de la divulgació, com dèiem,
vostès han organitzat per demà una jornada aquí a Tarragona.
Amb quin contingut?
És a dir, de què pretenen parlar?
Sí, hi ha dues vessants.
Per una banda, es parlarà de cel·liaquia i qualitat de vida,
i és que aquest doctor forma part d'un grup
que està fent un estudi sobre qualitat de vida
en una determinada edat de cel·líacs.
És tan important que ens trobem,
ells estan trobant, i ho hem comentat,
que hi ha moltes ocasions als joves en l'edat aquesta
que comencen a sortir i tots els amics se'n van a parar amb una pizza,
facin transgressions de la dieta.
I espero que ella ens pugui donar algunes conclusions
i que pugui sensibilitzar cel·líacs joves,
adults, els pares, etcètera,
perquè això no passi.
I, per una altra banda,
una persona que està investigant
a la Universitat de Robera i Virgili de la seva ciutat,
parlarà del paper dels anticòsos.
O sigui, és una vessant diferent,
potser també per entendre,
espero que sigui molt didàctica,
crec que ho serà,
i que pugui, doncs,
tindre una altra visió
que el pensar que tens mal de panxa
i que el que has de fer és no menjar amb gluten.
Les disfuncions que provoca la cel·liaquia,
com es poden combatre,
més enllà d'això que comentava vostè,
evidentment, de tenir una nutrició, doncs, acurada?
Doncs, únicament així.
Només d'aquesta manera?
Sí, sí, sí.
L'únic medicament que té el cel·líac
és el seu aliment correcte.
I tan necessari és això
que una de les reivindicacions
que s'han fet des de fa molts anys,
bé, li diria que potser des de fa 15 anys
estem perseguint,
inclús a nivell europeu,
perquè la nostra associació pertany
a l'Associació Europea d'Associacions de Cel·líacs,
que es va crear precisament a Barcelona,
i s'ha aconseguit que en aquests moments
es creï una normativa,
o sigui, ja ha estat aprovada la normativa 2000 barra 13,
que per als que estem dintre d'aquest món,
doncs, ja ens la coneixem de memòria,
i entre d'altres s'ha inclòs el gluten
com un dels alergents,
que serà d'obligació declarar-ho.
Però això, abans de finals de 2005,
no crec que sigui,
no estarà plenament implantada.
I, mentrestant, nosaltres ja hem aconseguit
que a la Generalitat de Catalunya,
concretament al Departament de Consom,
doncs, se'ns escoltés,
i s'ha creat, doncs, com un pacte de cavallers
entre els fabricants de Catalunya,
que estem en un país molt solidari,
val a dir-ho,
i el que intentem és que identifiquin,
o sigui, ens adelantem en aquesta normativa
perquè el Salia pugui anar al supermercat
i ompli el cabast de la compra
amb productes clarament identificables.
És a dir, el tema de l'etiquetatge,
per dir-ho d'alguna manera,
és bàsic per a vostès, evidentment.
Bàsic, bàsic,
perquè nosaltres a l'associació
elaborem una llista de productes permesos.
O sigui, per una banda,
hi ha el que és substitutiu del pa,
de la pasta, de les galetes, etcètera,
que això ja està fet per als fabricants especialitzats, no?
I ja compleix unes normatives,
i tot és correcte.
Però tot això es ven a farmàcies
i a botigues de dietètiques
i amb un elevadíssim cost.
I aleshores què passa?
Que vas al supermercat
i et trobes que has d'omplir
el cabast de la compra
i sí que hi ha famílies
que no tenen moltes possibilitats econòmiques
i busquen o busquen,
que això em sembla que ho fem tots,
doncs en un moment donat
que una marca determinada
potser està més arregladeta de preu,
però que en aquest cas
doncs no te'n pots fiar
perquè és clar,
normalment el que és més econòmic
no és el més bo de qualitat.
Què vol dir això?
Doncs que el gluten,
com que es pot posar com a espessant,
com a coadjuvant, etcètera,
en els productes normals de supermercat,
doncs si no està identificat
clarament en l'etiquetatge
que allò és tal qual el que veus,
o sigui,
com a exemple li podria dir,
doncs els sucs,
els sucs naturals no hi ha problema,
però avui en dia ja hi ha begudes de color,
diguem-ho d'aquesta manera,
que semblen sucs i no són sucs
i aleshores aquí pot haver-hi perill,
no?
i això doncs ho podem estrapolar
doncs amb botits
i aliments per a cuinats, etcètera.
És a dir, senyora Torralba,
tenim el problema econòmic,
que són productes molt cars
els ja específics,
que podem trobar en farmàcies
o en botigues de dietètica,
i després el tema de l'etiquetatge
per saber clarament
la composició exacta
de cada producte que es compra.
Exacte.
S'ha de saber què és el que comporta,
perquè en moltes ocasions
porta farina de amidot de...
i ara, a part que estarà ben especificat,
doncs que no en porti, per exemple,
o sigui, coses que no siguin necessàries
que portin d'aquests espessants,
doncs que no els hi posin.
Que per una altra banda,
també ens trobem amb la por
que aquesta normativa,
el que faci, i lluitem, i lluitarem,
i els demanem als fabricants
que ens facin cas,
que es curin,
es vulguin curar amb salut
i dir, mira, jo hi posaré
que em porta per si de cas,
o que em pot portar per si de cas.
No.
Pretenem que el celíac
no n'hagi de prescindir
de coses que no em prescindiria
si no posessin una agenda d'aquest tipus.
Ens podem trobar amb persones malaltes,
amb celíacs,
que desconeguin justament la seva situació?
Sí.
I precisament per això,
en aquests moments,
quan es diagnostica
amb un malalt celíac,
s'acostuma a fer un estudi
en els familiars,
perquè evidentment és el risc més proper,
per dir-ho així.
Però és possible
que en aquests moments
pel carrer hi vagi algú
que tingui determinats símptomes
d'aquests que hem comentat,
o sigui,
una anèmia,
una falta de ferro,
inclús un mal humor,
un aspecte del cabell estrany,
i digui,
bueno,
a mi no em troben el que tingui,
acaben al psiquiatre,
o li diuen
que si és dona
que són problemes de la menopàusia,
o que les dones
estem estèriques,
o que estàs,
no sé,
amb altres símptomes
que no tenen res a veure
i els passa desapercebut
descartar que sigui
una malaltia celíaca.