Un minut i mig, serà un quart de dues en aquesta hora,
amb un percentatge elevat d'escolars són a taula.
La majoria d'ells, com dèiem, els menjadors escolars,
consumint el menú que toca aquell dia.
Parlem de com mengen o com haurien de menjar els nostres fills.
El passat divendres ens fèiem ressó a través d'una notícia,
d'un estudi que ha elaborat el programa d'educació
per a la salut de l'escola del Departament d'Educació
a 80 centres en docents d'educació primària i secundària de tot Catalunya.
Entre ells, 14 centres de l'àmbit dels serveis territorials de Tarragona
amb una participació de més de 500 alumnes.
A grans trets, i si busquéssim el gran titular,
la veritat és que el resultat no és per llançar coets,
però com que tot s'ha d'explicar, per no prestar-nos equívocs,
tenim a l'altre costat del fil telefònic la responsable de l'estudi,
Assumpció.
Rosent, molt bon dia.
Molt bon dia.
Primer que tot, gràcies per atendre la nostra trucada.
i si li sembla com que de vegades els titulars es presten engany,
interpretacions que poden ser poc rigoroses,
explica'm una miqueta com ha anat aquest estudi,
quin era l'objectiu, què és el que es volia esbrinar a través d'aquest estudi
i després parlem dels resultats.
Miri, en primer lloc, ja per endavant,
com que he escoltat el comentari que he fet vostès,
que no és per llançar coets,
alguns coets i que llançarem.
Bé, doncs ja ens dona una bona notícia, veu?
Sí, aleshores, després d'això, doncs li diré, doncs que en principi
el que nosaltres volíem era apropar als escolars els bons hàbits alimentaris,
molt propers a el que és l'àrea mediterrània,
potenciant aquests aliments que es produeixen aquí,
que per tant els tenim a l'abast tots,
com són la fruita fresca, la fruita seca, les verdures i hortalisses,
bé, la fruita seca, sabeu, que a Tarragona té molta solera amb això,
les verdures i hortalisses, els llegums, els làctics, el peix, el pa,
l'oli d'oliva verge i l'aigua.
Tot això, el que nosaltres volíem potenciar a través d'aquesta actuació,
que més que un estudi ha sigut una actuació, una intervenció educativa,
en el qual han col·laborat els centres fent uns tallers
o grups d'estudi dins del centre,
assessorats des del programa d'educació per la salut a l'escola
i els serveis territorials.
Per tant, nosaltres teníem uns assessors que eren formadors del programa
que recollien via telemàtica les consultes que feien els centres
que estaven portant a terme aquest programa.
Era un programa a base de cultures alimentàries,
a base d'alimentació equilibrada i també dels bons hàbits alimentàries,
incluent també una mica la seguretat dels aliments.
Aleshores, vam fer una enquesta prèvia per saber una mica com estava la situació
i aquesta enquesta és de la que teníem resultats
perquè l'enquesta posterior encara s'està entabulant.
Vostè deia que sí que hi ha algun motiu d'alegria
i, aviam, segons els resultats que jo tinc per aquí damunt la taula,
a mi també em va sorprendre quan ho vam presentar
i és que, afortunadament, un percentatge molt elevat dels joves escolars
opta per l'entrepà en lloc de la rebosteria industrial a l'esmorzar.
Pensi que ja hi ha una prèvia aquí, que això és molt important.
Amb tots els centres de Catalunya s'està incidint sobre l'hora de l'esmorzar,
que hi ha d'haver prioritàriament, però aquí teníem un precedent,
que eren els esmorzars saludables que s'havia fet des dels serveis territorials de Tarragona,
conjuntament amb el Col·legi de Farmacèptics d'aquí a Tarragona.
I, esclar, poc o molt, aquestes són gotes que van fent omplir el bas, no?
I, d'alguna manera, estaven preparats, aquest alumnat,
per respondre favorablement a aquesta situació.
Però també en altres llocs de Catalunya, que no hi ha hagut aquesta activitat,
però que sí que hi ha hagut un moviment general de tots els centres escolars,
en aquest sentit, de l'esmorzar, també s'han produït resultats favorables.
Jo imagino que una cosa és la percepció o el nivell d'informació
que tenen aquests joves sobre els aliments, que són saludables,
i després, una altra cosa, els hàbits, no?, a l'hora de posar-los en pràctica.
Nosaltres, precisament, amb aquest fullet que vam repartir en els centres,
com a final i clorenda de tota aquesta activitat,
a part de recomanar els aliments que eren importants per potenciar l'esmorzar,
acompanyat d'una activitat física, molt, molt, molt important,
perquè el sedentarisme és el que provoca més problemes d'obesitat,
més que la pròpia alimentació, tot i que l'alimentació també,
doncs era que dèiem, posem-ho en pràctica.
O sigui, dèiem, no solament, els nois estan ben informats del que hi ha,
o sigui, del que han de menjar, i ho saben i ho coneixen,
però després aplicar-ho ja no és el mateix.
Per això nosaltres recomanàvem que ho posessin en pràctica,
que ho provessin, que compressin l'aliment,
que ajudessin a la compra a casa,
que elaboreixin algun àpat a la cuina de casa seva,
i quan un prepara una cosa té ganes que els altres la consumeixin.
I, per tant, això, aquesta implicació,
constituir-se com un taller d'alimentació dins de la cuina,
doncs penso que és el que ha donat més bons resultats
i és el que fa que els nois s'acostumin a olorar menjars estofats i guisats
més que l'alumini d'alguns productes, no?
Clar, de dir que els costa allò de l'amanida, de la fruita i del peix, sobretot, no?
Sí, però justament quan ells la preparen a casa,
que en alguns casos nosaltres recomanem justament
que elaborin algun plat fàcil de preparar,
que no els provoqui algun incendi a la cuina de la casa,
doncs les amanides tenen molt bon resultat
quan ells les preparen i les donen a consumir a casa seva.
Això les mares i els pares tenen molt bé.
Treu, treu, que ja ho faré jo que vaig més de pressa.
Ah, exacte.
Tinc amb paciència, no?
Ah, exacte.
Bueno, això ho fem tots.
Sí, per això.
Com a mare també faig el mateix, desgraciadament.
Clar, és que de vegades aquest any és quotidià de menjar,
que sembla un àmbit domèstic,
que es pot convertir en un problema de salut pública si no es fa bé.
Estem parlant de nivells d'obesitat exagerats per a una població infantil, no?
Sí, per això li he explicat a vostè,
que no solament és el que es menja, sinó com es menja.
Un aliment sempre únic, monòton,
el mateix tipus d'aliment no afavoreix un equilibri alimentari,
i després el fet de no fer activitat física,
d'estar moltes hores davant d'un ordinador, davant d'un televisor.
Això també s'ha valorat amb aquesta enquesta,
perquè aquesta enquesta la fèiem en funció no solament del que es menjava,
sinó l'activitat física que es tenia que complementar.
I llavors dèiem que l'activitat física,
juntament amb l'alimentació,
són essencials per a la prevenció de l'excés de pes.
Precisament en aquest estudi,
vostès van comentar també que aquesta activitat d'estar davant d'una pantalla
es feia justament a l'hora dels àpats.
Sí, però a l'escola no, ja l'he dit que no.
No, no, a l'escola no fora de l'escola.
Fora de l'escola.
Per tant, el que han incidit també,
i que a veure, jo crec que les famílies tenim prou problema,
prou feina per moltes coses,
però s'ha d'incidir que els hàbits familiars
acompanyin aquesta actitud favorable
a no estar massa davant d'un televisor.
Jo sé que hi ha moltes famílies que a l'hora de dinar o de sopar
el televisor es tanca,
però no sempre passa,
sobretot si no mengen en família o que mengen sols
o que esmorzen sols, que també sortia.
Però això és millorable
i en principi no ens hem de...
Sí, ens hem de preocupar,
però no hem de ser allò, doncs,
puntificar sobre que com que estan veient la televisió
i esmorzen a l'hora, doncs tot s'ha perdut.
No.
Clar, teníem interès a parlar vostè, senyora Roset,
perquè ja sap, darrere de titulars,
de vegades podem ser excessivament catastrofistes
o excessivament optimistes.
Per això és estimulament optimistes.
Hem de saber què passa
i a partir d'aquí donar alternatives.
I al donar alternatives
facilitarem molt aquesta actuació.
Tant a les famílies com a l'alumnat.
Si a la família se'ls...
a través dels seus fills i filles
se'ls està donant aquest fullet
que s'ha editat entre els departaments d'Educació,
Salut i Agricultura,
el qual també s'ha d'agrair molt que tres departaments...
Bé, jo personalment ho agraeixo com a programa,
però vull dir, és que ja estic a dins d'aquests departaments.
I estem implicats perquè des de diversos sectors de la societat
és bo que s'incideixi en aquests aspectes,
i tant des de la salut comunitària al Departament de Salut,
com de la salut escolar al Departament d'Educació,
com dels productes propis de l'àrea mediterrània
i els productes d'origen que poden tenir, diguéssim,
des del Departament d'Agricultura a Covella,
puguem arribar a que hi hagi un bon consum alimentari.
El missatge és claríssim, el d'aquesta campanya,
Gaudeix del menjar, mou-te i fer-se salut.
És molt clar, i a veure si ho apliquen bé...
I els grans també, no?
Els grans, els primers.
Nosaltres, en aquesta actuació...
Predicam l'exemple.
Sí, en aquesta actuació jo vam explicar
que hi eren quatre sessions que es feien al centre escolar,
que feia el professor o el tutor del centre,
segons el moment, doncs el tutor de la classe,
segons el moment i la planificació del curs,
i que poden tenir continuïtat,
evidentment, doncs dèiem que era bo
que una de les sessions es fes amb la família.
I llavors, si una de les sessions aquestes es fa amb la família,
doncs se sensibilitza a aquest espai,
perquè la família també és bo que conegui el que hi ha.
De moltes vegades, unes coses les faria si les coneguessis, no?
Qui saps que és bo, doncs menjar
i a més a més fer força activitat física, saludable, eh?
Perquè hi ha aquella física que també és excessiva
i tampoc porta enlloc, eh?
Com tot en aquesta vida en mesura.
Exacte, sí senyora.
I això és el que nosaltres recomanem,
menjar de tot, menjar variat,
en mesura i, sobretot, equilibradament.
I, doncs, amb totes les hores necessàries pel descans,
amb totes les hores necessàries per dormir,
amb tot l'espai necessari per dinar o per sopar.
I tot això, doncs,
ens pot portar a uns bons hàbits que ja siguin quasi coautomàtics, eh?
Doncs, moltíssimes gràcies, Assumpció Roset,
per atendre la nostra trucada.
De res, de res, espero que hagi servit d'alguna cosa,
però insisteixo, no hem de ser catastrofistes,
jo crec que a partir d'aquí hem vist, doncs,
que els nostres nois i noies consumeixen,
bàsicament, l'esmorzar, cereals i consumeixen làctics,
que potser els falta una mica consum de fruita,
però que, bueno, que a partir d'aquí, doncs,
com que això és millorable i es pot fer,
una fruita a mig matí,
o bé l'entrepàs, si es menja fruita a casa,
és el millor de tot.
Doncs, Miri, ens ha donat una alegria.
Ja pensàvem que menjàvem fatal,
tota la canalla del nostre país.
No, no, que menjen molt malament, eh?
Naturalment, no es pot generalitzar.
No, no.
Gràcies, Assumpció. Fins la propera.
De res, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.