Fins demà!
S'imaginen sortir un matí de boira i anar al camp, per exemple,
s'anar cap a la mossara.
Com a company a partir d'un pastor, deixant anar al bestiar
i conèixer en directe com és la rutina diària d'aquest ofici tan vell
i també tan prestigiat en temps antics.
Ara, però, ningú vol fer de pastor.
És una feina de 24 hores a cada dia, 365 dies de l'any.
Com és la feina de pastor en el mes d'agost?
Li preguntem a un pastor de la Deixar, al Baix Camp,
l'estiu Josep Oliver Martorell, i té el ramat a la mossara.
Josep Oliver, molt bon dia.
Bon dia.
Com és la feina de pastor ara a l'estiu?
Miri, l'estiu és per anar bé, doncs, matinar bastant temps.
Sí, la casa aviat al dematí, allà a les 6,
anant-nos a les 6 en punt.
Bé, el dia que hi bany, ara més hi bany dos dies,
perquè ja tinc 70 anys.
Faré ara, el dia 24, faré 70 anys.
Josep, quants anys fa que feu de pastor?
Vagui comptant dels 15 anys,
dels 15 anys, perquè no era el temps d'ara,
que llavors se sortia aviat del col·legi,
anàvem, nosaltres vivíem a la selva del camp,
i, doncs, i miri, aviat, doncs,
se van posar a treballar perquè no hi havia altra solució, doncs.
Jo ja vaig agafar, doncs, la seguida aquesta,
que el pare ja les tenia, eh?
Fa 220 anys que ve això que va seguir.
El fill està en unes oficines a Reus, no?
Sí, sí.
La xiqueta ni poguer-les ni veure-les, no?
Doncs jo he anat aguntant jo fins ara.
Ara hi ha un xiquet, un nebot,
un nebot, que és qui les guarda ara, no?
Que està casat amb una, bueno, doncs,
una filla de la germana meva, eh?
Que jo li sóc padrina, la nena, eh?
Bueno, doncs ara això li agrada a ell.
Bueno, li agrada, no sé si seguirà.
Jo encara hi bany tres dies cada setmana.
I aneu a la Mossara,
és a dir, que esteu per allà a la muntanya.
I molt a gust que hi bany.
I com és el dia a dia per allà a la Mossara?
Jo el dia a dia, va molt bé,
el dia que no hi ha boire.
El dia que hi ha boire, doncs,
m'amoïno més.
Perquè, si no te les pots deixar gent,
les bestioles, perquè, doncs,
com d'aquí 40 passes,
ja no les afigures, no?
I és més pesat per aquest sentit per la boire.
Això ara dies així com ara avui,
i la millor demà estarà ben despejat,
ja estàs bé,
jo m'hi sento a gust,
m'hi sento bé,
més a gust que aquí a casa,
vés?
Ara, doncs, demà me toca anar-hi,
bueno, me toca,
perquè avui, diguéssim, no?
i divendres,
i el dia a dia ja fan festa altre cop,
dilluns també,
bueno, això hi van tres dies cada setmana.
Josep, Josep,
les ovelles,
abans ho deien que no ja en tenen de dies,
perquè, ara vostè,
perquè deien que ja està una mica més descansat
i tot això, no?
Sí, ja, més descansador.
Però abans, escolti, minerals,
ni cap dany ni res, eh?
No, això no.
I miro, dia de cap dany,
ara, perquè,
vull que ho diu vostè, no?
el dia de cap d'any,
doncs, aquest xiquet va poder fer festa, eh?
Home, és natural que és jove,
té 30 anys,
doncs, és jove.
Doncs, li vaig dir,
ai, mira, jo,
a mi no em fa res,
de nà,
i, doncs,
ell va poder fer festa,
el dia de nà,
aleshores, m'entén, no?
I, doncs, mira,
anem seguint així.
Les tinc a casa igual,
les tenim tot igual,
bueno, segueix igual,
tot segueix igual,
sinó que, doncs,
tinc un dia de descans.
Quants animals teniu, ara,
Josep?
300,
320.
I tot són ovelles, o...?
Hi ha 36 cabres.
De les cabres se van molt bé,
perquè hi ha ovelles que fan dos de petits,
i d'aquesta manera, doncs,
n'en fem pujar una amb les cabres.
O dos, o el que s'assembli, no?
i així, les ovelles,
les ovelles,
però en general, doncs,
millor que en tinguin un.
Les cabres,
la cabra és el boc o no?
El boc és la cabra o no?
O sigui,
què és un boc?
Un boc és l'amo de les cabres,
i el marrall és l'amo de les ovelles.
I quina diferència hi ha entre un marrall i un boc?
o perquè l'un té llana
i l'altre té pèl.
Les cabres, doncs,
tenen pèl.
I els dents, doncs,
se tenen d'esquilar,
doncs, que tenen llana.
Doncs, ja, diguéssim,
els marrans,
que es diuen marrans, diguéssim,
que són els dels ovelles,
doncs, per exemple,
per tre...
Posem morredor.
Posem 300 ovelles,
doncs, necessiten
vuit homes,
doncs, vuit marrans,
vuit o nou,
perquè sempre n'hi ha
que s'ho obri un,
perquè, si no,
les cries,
doncs,
n'hi hauria una
que no criaria,
doncs, ja es té muntat
d'aquesta manera.
I el boc,
i l'amo de les cabres,
el que tenen pèl,
diguéssim-ho,
boc,
doncs,
per l'esquiar,
ni que n'hi hagi,
posem entre totes,
a vora,
31 i 5,
31,
em sembla que hi ha,
doncs,
amb un sol ja n'hi ha prou.
Aquestes bèsties,
t'he de fer cada 50
un macho,
un boc.
No és com,
com n'altres,
però l'àvem perdó,
no?
Doncs,
ells,
doncs,
cada,
una bèstia d'aquesta
necessita 50 femelles,
no?
I es barallen entre ells,
els bocs es barallen?
Queda bé,
que es donen uns banyassos,
que bueno,
els marrans són més perillosos,
els bocs no,
perquè el boc és de bèstia,
una bèstia de pèl,
que es planta.
I ara els barrans,
els homes de les ovelles,
que dic jo,
doncs,
reculen,
reculen,
reculen,
i quan avancen,
un dia n'hi va saltar un
al cingle de la mossara.
D'alt a baix?
Sí,
sí.
Perquè ells reculen,
reculen,
i llavors,
quan són ben enfrente,
s'apeguen,
l'altre un passo,
no?
i aquell va recular tant
que quan se'n va adonar a compte
se'n va saltar el cingle.
Déu-n'hi-do.
Sí,
sí,
tenen coses molt estrambòtiques.
Això,
doncs,
això és llei de vida,
a més.
Josep,
i això de fer de pastor
avui en dia,
amb els temps que corren,
com,
com,
a veure,
com es compagina,
o sigui,
aquest oficitat ancestral
amb la modernitat?
No sé,
per exemple,
perquè per aquí dalt,
la mossara,
deuen passar cotxes,
no?
deuen venir turistes,
deuen escaladors...
Sí, sí,
no hi ha cap dia,
però,
no,
no cada dia,
això la majoria de dies,
estrangers que les retraten,
no?
I me retraten a mi tot.
M'atreprenen la foto de mi
i trobem-ho fos ben jove,
ben guapo.
O bé,
mira,
ahir mateix,
dues,
tres famílies,
estrangers,
no?
Doncs van aparar allí els cotxes
i van posar per allí
l'entremit els vents,
no?
d'ahir van anar jo
per entre mig i els nens,
nens petits i nenes,
els van fer els de fotos
i no els van entendre
de gaire cosa.
Aquell senyor encara
el van entendre
amb una paraula
d'espanyol,
no?
Això em van fer posar-hi
amb ells,
doncs,
mira,
me van retratar
all'hi amb ells.
Mira,
això va passar ahir.
Bé,
doncs jo estic content.
També és habitual,
Josep,
veure el gos del pastor
o els gossos del pastor
córrer com a centelles
no muni avall
i no es cansen mai,
no,
aquests gossos?
Aquests bèstis mai
se cansen.
Jo en tinc un,
bé,
n'hi ha dos allà dalt,
no?
que més estima
estar al cuidador
dels dents
que pas menjar.
Que no havia tingut mai cap.
Ja pots dinar
que ell
tota hora vagi
els dents
que no li marxen
de les seves raons.
Jo no sé
per què vol treballar
tant
en la seva vida.
També es diu,
Josep,
que els pastors
teniu remei
per pràcticament tot,
perquè,
clar,
es trobeu
a vegades sols
a la muntanya
amb el ramat
i si,
jo què sé,
us trenqueu un dit,
per exemple,
l'Oda Guari,
no?
Això ja ho tenim
pel cap dels dits.
I què feu?
Jo dic
de la meva persona,
no?
Perquè el pare
era un home
que ja venia,
ja li dic,
quatre generacions
que han passat això,
diguéssim,
no?
I el seu pare
sabia,
doncs,
tots els trucos
d'això,
d'aquestes coses,
no?
Com,
doncs,
me vaig trobar
dies darrere,
no?
Que hi haguéssim
en un lloc
que li diuen
uns mullats,
no?
No sé si
l'ha sentit
en un anà a vostè.
Que és per aquí
la mossara?
Sí,
al damunt
de l'Himno
els tenim
dalt d'aquells
cingles,
diguéssim,
que és de la mateixa
finca del Mas,
no?
Del Mas
de l'Avalló,
doncs,
que li va picar
un escurçó
amb una ovella.
És que n'hi ha
d'escurçons.
Bueno,
aquestes ceres
berenoses,
les que hi ha
al Pirineu,
diguéssim,
no?
Aquelles que tenen
el cap xato,
no?
Sí,
això.
Jo aquí,
és clar,
l'ovella
que li pica això
sempre li piquen
per casualitat,
sempre li piquen
al morro,
al cap.
Perquè l'ovella,
com la bèstia,
la cabra,
ho fa igual.
Quan veuen
una bestieta
que corre,
una sagrantana
o qualsevol
bitxet que corre,
sempre van cap allí
a ensumar-lo.
A tocar-ho,
diguéssim,
a ensumar-lo,
no per res,
per ser-li mal ni res.
I aquells,
llavors,
s'aprofiten
que piquen.
L'escurçons
sempre tenen
un costum,
doncs,
aquestes bèsties,
doncs,
que s'alcen.
I llavors,
doncs,
fan una mena
de xinolle i xins,
i llavors,
paf,
piquen.
Les piquen.
Doncs,
de seguida,
aquella bèstia
se li posa un cap,
que moren,
moren d'aquesta
explicada,
moren.
Moren això,
d'un antrus,
el moment que li piqui,
quan fa un moment
que ja se li infla,
doncs,
el cap,
agafes una navegeta,
una agulla,
jo una navegeta fina,
i li fas
relletes,
relletes,
relletes,
relletes,
que se posa molt inflat,
i li marxa
a l'overí,
i no es moren.
I són remells
que se prenen
per força,
perquè clar,
et trobes allà i...
I són remells,
llavors,
arribes a casa,
li poses,
aquestos anys darrere,
doncs,
era diferent.
Això,
ara s'han tornat
més modernets.
Ara li poses
després una indicció,
doncs,
de pelixelina,
una indicció,
doncs,
per això,
no?
I ja està.
Aquests anys darrere,
els hi fèiem al revés.
Li posàvem
una mica de sal
i vinagre.
Sal i vinagre,
no?
Sí,
i vinagre.
I llavors hi suquejava,
bueno,
que els hi hauries emplert
mitja ferrada de suc,
que treuen overida
la bèstia aquella,
diguéssim,
no?
Ja està.
Això així,
a dalt de la mossara,
t'hi trobes moltes vegades,
molts dies així,
eh?
Ara ve el més dolent.
Quan s'entra els últims
de mig agost
en amunt,
aquesta bèstia,
l'escorçó,
doncs,
és una bèstia
que s'aparella,
s'aparella,
diguéssim,
les mascles
i les femelles
quan les femelles
d'aquestes bestioles
en aquest temps
amb el sol
que fa
i totes aquestes coses
és quan
l'ataquen.
Si hi ha una femella
a prop
és quan
l'ataquen més
els dents,
diguéssim,
no?
Els dents.
També se ticarien,
també es ticarien
en altres
si poguessin,
no?
Ah, i tant.
Això no cal dir,
això doncs,
bueno,
mira,
passa això.
Ja li dic,
ara no hi ha problemes
des diferents anys
darrere que,
segons el que no es feien,
i es morien,
ara no.
Al moment que veus
que a una bestia
aquesta li passa alguna cosa,
les ratlles,
si tens una agulla,
amb una agulla mateixa,
la punxes
i li surto suc
i si no,
amb una punteta
de baixa,
ja, ja,
si fas
diversos,
com més
ratlletes li fa,
millor,
perquè va més ràpid
i marxa
el barí i està.
Jo sap...
Siguem fins aquí.
Ara,
a gent és,
aquestes besties
és l'única cosa
que a mi,
doncs,
com soc a la Mossara,
pateixo per això.
Josep,
com s'imagineu,
penseu que hi haurà un dia
que no en quedarà cap de pastor,
ja?
Això segur.
Això li dic jo
per la pura veritat.
Miri,
jo li puc contar una cosa
que aquí a la Lleixà
hi havia nou ramats,
nou pastors.
Fins ara encara n'hi havia dos.
Bé,
fins ara encara,
l'any passat o l'altre,
encara n'hi havia tres.
Eren petitons,
uns ramats,
això hi eren.
Ara hi ha més que d'aquest.
A Vila Plana
eren dels pobles
que hi havia ramats,
sis ramats,
sis pastors.
Al Forge,
nou.
Al Forge hi havia
nou ramats
de cabres.
Nou,
vuit de cabres
i un o d'ovelles,
que era el carnisser.
I així
li podria dir jo
anomenar
tot aquest poble
que conec de valls.
Fins dalt
a Ciurani,
tot això.
A Ciurani
també n'hi havia un molt gros,
ara tampoc ja no hi és,
perquè
nosaltres
anem fent grans.
I el jovent,
els joves
no ho tenen de fer,
això.
Perquè això
de no tindre festes,
ni vacacions,
ni tot això,
jo ho trobo molt bé.
Jo m'estimo molt
les besties,
m'ha agradat molt,
molt,
ho he fet
tota la vida
molt a gust.
M'és igual,
hi ha hagut temporades
que hi ha molt poquet
i a vegades
doncs
que m'han anat més bé
les coses,
no?
Això doncs,
nosaltres a l'hora
d'aixecar-se al dematí
igual la dona com jo,
a l'hivern i l'estiu,
a les sis,
quarts de sis
del dematí
de peus a terra
i les onze o les dotze
a vegades
perquè crien ovelles,
moltes vegades,
no?
I perquè a una
li tens de treure
el petit de dins
al dintre.
Si te'n tens
d'anar a dormir
a les deu,
te'n vas a les dotze.
I bueno,
i si jo
que li digui una cosa
per fer el riure
també li diré.
Jo,
quan
m'havia de casar,
que ja li parlo
d'un dia,
de més de dos dies,
no?
Sí, sí.
Doncs me l'havia trobat
que ja tenia el pastor
buscat
perquè dic
anirem,
vés,
anirem adonant-te'n a Barcelona,
doncs,
a veure si m'entén,
algú,
doncs,
de sortida,
doncs,
de la rutina,
no?
Doncs,
dues o tres dies
van a casar,
ho van haver d'operar.
Aquell seió,
doncs,
no?
Que encara
és d'igua,
eh?
Si ho sent,
la millor,
si ho sent
per les ràdios,
durà a riure.
I llavors,
doncs,
que sap
que em va tocar a mi?
No,
tan massa ovelles.
doncs,
amb les ovelles,
i comptes de casar-se a les 10 del matí,
se'n vam tindre de casar a les 10 del vespre.
Quan vaig arribar jo de les vents,
m'apany a reclam,
i vam anar a casar.
i a l'entra endemà,
que això era en dissabte,
i el domenatge,
doncs,
la mateixa rutina.
Quan vaig anar
a donar en tomet,
ja feia un mes,
un mes i pico,
que estàvem casats,
com l'altre ja li va,
i es trobava bo,
diguéssim,
no?
perquè ho dius amb un,
jo no les he guardades mai,
no sé si les perdré,
no sé qui,
ni si què,
no saps en què ho tens de dir,
tampoc,
no?
Ni pagant
trobes ningú.
i això,
doncs,
jo,
perquè és una cosa
que m'ha agradat tant
tota la vida,
perquè no és d'allò,
de tota la família,
que del meu radire,
diguéssim,
no?
No del meu,
davant,
del meu radire.
I ara ja et dic,
no ho sé,
ara de moment,
ni que li digui això,
l'any que ve
estaran a casa,
bueno,
seguiran igual,
tot,
mentre jo vagi
poguent jo,
diguéssim,
diguéssim,
no?
Això,
doncs,
ja ho pot convidar,
a prendre.
A veure,
Josep,
si s'engresca algú,
ara que ens ha escoltat
per la ràdio,
i bé,
que recuperem aquest opici
que no es perdi.
Oh,
és que,
per la ràdio no es tindria
de perdre,
tens de comptar
que això m'agradaria
molt que es diés,
no?
És una cosa,
doncs,
que el bestiar
fa molt,
molt,
molt de bé
pels boscos,
perquè es mengen
molts de fanassos,
moltes brosses,
i aquests anys darrere
posem,
doncs,
jo ja li poso llarg,
ara,
posem 50 o 60 anys darrere,
i si no,
això es pot,
no es tremava mai res.
No es posava,
aquests,
bueno,
aquests uns cendris
que ara,
que això és el que em té
més esgarrifat del món,
jo.
Jo mai he fumat
i mai pres vistos
el tros.
No,
no,
perquè no m'ha agradat
mai fumar,
doncs,
bueno,
fumava com més
quan era jovenot,
allò que fan
els joves,
no?
Això,
doncs,
t'he de comptar
que jo mai,
jo,
amb vida meva,
m'haig de dir,
doncs,
m'apendré un call de carn
i me la curé el tros,
que s'ha de més posa,
no,
no,
jo em prenc un bocadillo
i jo no estic per això.
I ara,
arriba que hasta
les mateixes platges
estan brutes,
de broses,
artil·lades,
que no sé si ho coneix
vostè el que és,
sí,
sí,
sí,
allò que punxa,
no?
I tot això,
antes hi havia,
ja li dic jo,
ja li anomeno
aquestes bores de platja
cap aquí,
a la part,
diguéssim,
bueno,
de Tadacelol,
diguéssim,
cap a la part de Tarragona
i per mi,
tot allò,
hi ha uns argilagascos,
allò com s'encén,
no ho tura ningú.
Antes hi havia ramadets,
ramadets,
40,
50,
5,
80 cabretes
i tot això,
i això s'ho anaven llampiant
al bosc.
Com han canviat els temps,
eh?
I ara que som a la gossa,
Josep,
doncs més que mai...
Jo,
és una cosa que no visco per això,
eh?
Per això sí que em fa una cosa
que em fa molt de respecte,
no?
Perquè,
és que si s'encengués,
quan ets en un poest oixins,
l'ovella,
la bèstia,
igual la cabra com l'ovella,
és tonta.
Quan sent la pudor de fum,
l'olor de fum,
s'hi posen en un munt i no hi ha manera
que et vulguin caminar.
Segona cosa,
que com si quedessin drogades,
ara si fas una muntanya,
posem,
com no s'ha de fer,
diguéssim,
que vegi un poest,
doncs que,
a l'hivern,
doncs que cremen brossa,
no?
Doncs elles s'hi posen,
s'hi posen,
de cara allà ni del fum,
i com a ninots allà,
que si s'hi posis foc
en un poest que hi vés bèstia,
no en quedaria ni una.
No,
perquè no les faries seguir.
Per molt que treballessin els gossos,
jo no,
si no poguessis entrar a la carretera,
m'ho aniria molt malament.
I ara,
doncs,
s'han anat perdent uns ramats,
ja li dic,
en tots aquests pobles
que l'he anomenat,
igual forts,
com Vilaplana,
com aquestes muntanyes,
no hi ha cap bèstia.
I la brossa puja,
puja,
puja el fanàs
i puja tot,
puja tot.
I això és la llàstima.
És la llàstima
perquè anys darrere,
ja li dic,
en tots els pobles
aquests petits,
hi havia
els seus pastors
i es llempia
molta brossa.
I ara sí,
pot haver molta gent
que es cullin del bosc,
del forestal,
tot el que vulguis.
Això no es llempia.
Ja sap, Olivia,
hem après moltes coses
avui parlar amb vostè, eh?
No nosaltres, eh?
Nosaltres i els que ens escolten.
I si m'un dia
vol vindre aquí
a la Lleixac
amb telèfon, eh?
Ja li ensenyaré
altres cosetes
que tinc per aquí, no?
Ah, perfecte, doncs ja...
I ho farem més boniquet,
una cosa més endreçada.
Traurem cap per aquí
la Mossara, eh?
No, la Mossara,
si vol vindre aquí cada, eh?
I aquí la deixar.
No sé si ha passat mai
vostè el camí
que va a Mas de Borbó,
al dina aquella
famosa que diuen.
Doncs no li sabria dir,
però em sembla que no, eh?
O si m'havia passat no...
A l'entrant a la Lleixac
al capdamunt
a l'entrant
en diéssim al poble.
No l'entrant per baix,
l'entrant
pel final de la Lleixac
pujant per la carretera
i jo m'ho vull referir, no?
Sí.
a qualsevol que em pregunti
diria
estem aquí mateix
frent a frent
del poble.
Vull dir que hi ha
5 minuts
d'aquí baix al poble.
Però si un dia
vol pujar
que no sigui
la Mossara,
posem,
ho vaig a buscar
allà avall
i li puc ensenyar
aquí a la granja
com funciona tot.
Perfecte.
Josep Oliver Martorell,
moltes gràcies
per atendre la trucada.
Ja ho sap.
Si per cas
em truca uns quants dies abans...
No pateixi,
per això no pateixi, eh?
perquè jo ja tinc uns dies
que bany
les meves seguides,
doncs, no?
Va, va, perfecte.
Bé, doncs moltes gràcies, no?
Apa, fins aviat.
Adéu.
Adéu-siau.