Fins demà!
I jo hi deixo tot llest perquè l'equip pugui començar a rodar.
Una hora abans, si comencen a les 9, vinc a 3 quarts de 8 o les 8 i preparo tota la roba.
I quan venig ja el tenim tot allà a la taquilla, tot preparat, pilotes, tot.
I a les 9 ja comencen l'entrenament.
A les 9, un quart de 10.
Quanta roba s'utilitza normalment per una sessió d'entrenament?
Jo, 25, mira, 25 tovalloles, 25 samarretes, 25 pantalons, 25 parells de mitges i el que et demanin sudaderes i ja està.
Ara l'estiu, després l'hivern, sudaderes, pantalons, de tot, unes 25 o 30.
El cos tècnic arriba al camp mitja hora més tard i després de la típica xerrada amb l'equip, aquella que molts cops dura massa,
ha arribat l'hora de saltar al camp de gest artificial, anex al col·liceum grana, i comença a construir la roca que vol Luis César.
La setmana del nàstic ens la dibuixa el preparador físic Javi Bartolo.
A veure, la setmana, més o menys, va el dilluns, és dia que els que han fet partit diumenge fan recuperació
i la resta compensa una mica els jugadors que han jugat menys de 45 minuts i els que no han jugat,
compensa una mica el treball que han fet els altres durant el partit.
El dimarts és descans per tothom, el dimecres hi ha doble sessió, la primera bàsicament tota tàctica
i la segona bàsicament tota física. El dijous anirà variant, però sí que hi haurà el típic partit,
que jo crec que és important, sobretot per la gent que no va jugant, que és una manera de reivindicar-se davant de l'entrenador
i la resta de joc després serveix com un entrenament normal de partit, és l'entrenament més específic que hi ha.
Divendres és una sessió ja més suau, la setmana portem tres sessions fortes, les dues del dimecres és la del dijous,
divendres és una sessió suau. Encara suposa que també anirà variant, hi pot haver les típiques sessions de recuperació,
bany i massatge, hi pot haver típiques sessions molt suau i també hi pot haver altres sessions
en què hi intervinguin exercicis de xut, de centrada i de rematada, anirem alternant una mica aquest tipus de sessions
i el dissabte hi ha la sessió de preparació de partit amb una part de velocitat de reacció
i amb una part tàctica i d'estratègia per acabar de perfilar una mica el que ha de ser el partit de l'undemà.
El treball setmanal va variant i es poden barrejar aspectes tàctics i aspectes físics,
això sí, la durada de les sessions acostuma a ser sempre la mateixa.
L'entrenament té bàsicament dues parts molt definides, que són el treball físic específic i el treball tàctic.
Llavors, amb el treball tàctic, el míster, en funció del darrer partit que s'ha jugat,
el planteja la setmana i els entrenaments diaris.
En funció de les errades i de les mancances que li va a l'equip i en funció del que s'ha treballat,
es planteja una sèrie d'exercicis o de tasques per millorar el que creu que el diumenge no s'ha fet bé.
I amb l'aspecte físic treballem el que en aquell moment de temporada creiem que és el més adequat
en funció de l'estat dels jugadors.
Llavors, entre les tasques d'un, del míster, tàctiques i les meves,
configurem una sessió amb durades habituals que en aquest període acostumen a anar al voltant de...
La sessió pot durar sobre una hora i mitja, bàsicament una hora i mitja, una hora i quaranta.
Felip ens explica que ser porter és qüestió de tècnica i resistència, i si no, que li preguntin a Roberto Soldado.
Jo crec que, com l'any passat, Quico s'encarrega una mica de nosaltres i cada dia de la setmana treballem una cosa específica.
Sí, segons quin dia, dimarts, dimecres, fem una mica més específica de resistència,
després, quan es va apropar en el partit, una mica més tècnic.
Un altre món a part són els lesionats, amb aquells aterts entrenaments en solitari i lluny del grup,
sense saber quan tornaran a entrenar en l'onze, ni quan serà el seu moment.
Això sí, els més fàcils d'identificar en qualsevol entreno, com a un títol de pel·lícula volenta.
Es tracta dels que sempre corren sols.
El mecànic del grup és el que porta més anys a l'equip, l'Ernest Canete,
el fisio de la selecció catalana, que dia a dia a la sala anex del vestidor
es converteix en el Harry Potter del nou estadi
i fa màgia amb les mans i la camilla per arreglar les peces que no funcionen dels jugadors.
Mira, nosaltres, quan trobem d'una situació d'un jugador, el que fem és dividir el seu tractament.
Una part més de fisioteràpia o de camilla, o tractament mèdic o fisioterapèutic,
i una altra que és el tractament físic.
Llavors, el tractament de camilla és més o menys tot el que venim a fer
en el període de temps de la lesió que és més aguda,
els primers dies o fins i tot les primeres setmanes.
Després ja centrem molt el tractament en el treball físic,
és a dir, recuperar el jugador d'aquella part afectada,
però durant tot aquest període de temps sense perdre la condició física,
perquè el problema és que si tu pares un jugador durant dos o tres setmanes
perquè té una ruptura de fibra o té unes guins de tormell,
el que no pots fer és parar-lo totalment,
perquè si no tot el treball físic que ha fet anteriorment ho perdia.
Llavors el que procures és que aquest jugador no perdi la qualitat
de la seva condició física per reincorporar-lo amb garanties
al moment que s'ha recuperat la seva al·lació.
La rutina diària dels entrenaments acaba sempre amb la mateixa cançó.
Tot ha de quedar net i preparat perquè demà serà un altre dia.
En cas, estic una hora i mitja o dues,
perquè he de repagar tota la roba,
esperar que marxin els tres o quatre últims que sempre estan,
massatge i que marxi el Canete i el Valentín.
i quan marxen, llavors jo ho tanco tot,
ho poso tot a la lavanderia i esperar la tarda,
una hora abans, una altra vegada,
com ara, per exemple, avui, que fan el matí i tarda.