.
Comencem el Ja Tardes, quan passen 9 minuts del punt de dos quarts de 7,
una sèrie d'entrevistes que ens acompanyaran durant aquesta setmana
i de fet també la setmana que ve.
I és que passaran per aquí, sempre a Capellà dos quarts de 7,
els 8 restaurants literaris que participen en la Tardor Literària
en una proposta que, home, ja porta el seu temps, ja està més que consolidada.
Lletres a taula.
Es tracta de combinar literatura amb una cosa tan física
i tant de tocar de peus a terra com és la gastronomia, el menjar.
I el restaurant que és protagonista avui,
el primer que li ha tocat el torn, és el restaurant Piscolabis.
Tenim la Rosabel Rolant, la seva encarregada,
una miqueta que està, no darrere dels fogons, sinó donant la cara al davant.
Rosabel, bona tarda.
Bona tarda, com estàs?
Encarregada també de preparar aquests menús,
parlem de dos tipus de menús aquest any.
Sí, exacte.
Aquest any ha sigut una mica especial,
perquè, bé, de fet, com tu dius, ja és el tercer any
i ja tenim una petita experiència del funcionament
i la via que estem portant.
I estem molt contents perquè aquest any s'ha notat un canvi molt important.
I, a part, tenim novetats perquè hem introduït el que és, diguéssim,
persones, escriptors, que han elaborat textes que tenen una relació amb els plats
que cada restaurant ha dissenyat.
Llavors, en el meu cas, concretament, he tingut la sort de treballar amb dos escriptores,
una dirigida a públic adult i una altra dirigida a nens,
que suposo que és la novetat d'aquest any,
perquè, de fet, no havien fet mai un menú especial per nens.
És la fina anglès qui ha treballat aquests textes
i aquest diumenge fem la presentació al restaurant
amb ella, doncs, llegint els contes i, bé, pot ser molt divertit.
Esteu atents a aquesta entrevista que tot just acabem de començar
perquè al final obrirem les línies telefòniques.
Podreu trucar al 977 24 47 67
i la Rosabel us farà una pregunteta
i podreu gaudir d'aquest Lletres a taula.
Us regala al restaurant Piscolabis dos menús infantils
perquè aneu justament diumenge a participar d'aquest acte.
Sí, a dos quarts de tu, sí.
Ara en parlarem.
Si et sembla, però, fem una mica de repàs
que no ens havíem vist des de l'any passat.
Quin balanç en feu del Lletres a taula de l'any passat?
Bé, bé, és positiu.
Cada any veiem una evolució
i notem que el públic en general
s'està assabentant una mica de tot
el que és la trajectòria literària
i cada vegada veiem que hi ha més interès
i, bueno, per nosaltres...
I us pregunten, o almenys ho divulgueu,
el que són de dir, mira, aquest plat és per aquest text.
Sí, damunt de la taula tenim el que són les cartes especials
designats per el que són lletres a taula
i llavors el client, quan arriba,
té l'opció d'agafar aquell menú especial
o bé la carta diària.
Llavors, encara que tingui la intenció
de menjar allò de sempre,
però s'informa del que és això
i molts, doncs, sí, sí,
tiren endavant i s'atreveixen
i demanen menús i molt contents.
Parlem, si et sembla, així que sigui,
ràpidament del que va ser l'acte
que inaugurava el que és el menú per adults.
Sí, això es va fer, la protagonista va ser la Rosa Bagès,
llavors vam elaborar uns menús conjunts
i ella va fer un text
amb el qual hi ha una vinculació
amb diferents productes o elements
que composen els primers, segons i tercers plats.
És que em fa molta gràcia,
perquè a vosaltres us heu fet com si diguéssim al revés,
ha fet una miqueta de trampa ben entesa,
que és no agafar un text d'ella i fer el menú,
sinó heu fet el menú i ella us ha fet el text.
Això està molt ben pensat.
Per això té valor, perquè realment han treballat el tema.
Sí, sí.
No, no, ha sigut molt...
A més, molt bé, molt bé.
Vull dir, tots han treballat conjuntament
i han tingut un interès i una gràcia especial.
Molt bé.
En què consistia aquest menú
al qual ha hagut de posar l'altre, la Rosa?
Exacte.
Bueno, nosaltres hem elaborat un primer,
el que passa és que no es puc dir el que és,
però el que sí que es puc dir és el títol del plat.
Es diu el quadern de bitàcora amb tinta negra,
llavors, doncs, bueno, el client més o menys
ha d'adivinar què pot ser una vegada llegit el text,
perquè dintre del que és la carta ja hi ha el text escrit.
Llavors, doncs, tenim aquest plat,
amb un segon tenim el retorn a Roma amb un agridolz
i un postre, doncs, d'Eva o el paradís.
Els tres tenen una vinculació amb el text.
I, bueno, a vegades s'endevina i a vegades no.
Cadascú porta una miqueta la seva dinàmica.
I en el cas dels nens, igual.
Aquest diumenge, doncs, l'escriptora el que farà és,
les dues en punt començar,
i començarà a llegir el primer conte del primer plat.
Llavors, fins que els nens no adivinin el que podran menjar,
doncs, bueno, se crearà com un joc fins que surti.
Una vegada s'endevinat, doncs, s'atreurà.
I així amb el segon i així amb el tercer.
Sí, sí.
Molt bé.
A part, és que ho heu fet rodó, eh?
Heu enredat els escriptors perquè us posin el que seria l'explicació
i, a més, heu enredat el públic uns nens que,
a part d'haver d'endevinar el que menjaran,
el que omple el seu mono infantil,
em sembla que també participaran activament, eh?
S'embrotaran les mans.
Sí, sí, sí.
Han elaborat el segon plat.
Molts han fet un treball i, bueno, s'ho han passat pipa.
Ah, sí, ja està fet, això?
Bueno, no, està a mitges.
El que passa és que, bueno, van treballant.
Són petits grups i van fent.
I, bueno, són...
Con les mans en la massa, com aquell qui diu, es pot mantindre.
Em sembla que és la primera experiència en tots els anys que funciona,
això de lletres a taula,
en què es fa alguna cosa especial per als petits.
Sí, sí, i la veritat és que és un precedent molt bo
perquè és un públic molt agraït
i crec que, si realment té una sortida,
doncs es podria començar a parlar, doncs,
de potser fer uns menús per tot d'any.
Mai se sap.
Quant de temps us dura a vosaltres a nivell d'episcolabis,
aquest lletres a taula?
L'esteu tot el mes oferint això, ni que hi hagi aquest acte especial
amb la pròpia autora, no?, la fina?
Sí, cada dia.
Cada dia es treballa el tema.
El que passa és que els nens, concretament,
són els caps de setmana quan tenen lliure.
Tot el contrari que els adults que el poden vindre qualsevol dia,
tant migdia com nit.
Esteu preparats, doncs, Rosabel,
perquè se us ompli la sala el diumenge,
aquest diumenge de nens.
Sí, sí, molt bé.
Molt bé.
Així, és que, clar, no ens pots dir quatre coses del que és el menú,
perquè, si no, tiraríem el joc en l'aire.
Clar, és que aquí la gràcia és llegir-ho,
i a partir d'aquí interpretar, parlar del tema, treballar-ho,
perquè així, diguéssim, es vinculin una mica amb el text,
que és del que es tracta del tema literari.
Doncs jo no sé si podríem llegir...
Tu tens la xuleta com jo per llegir, no?
No, no, no.
M'ha tocarà a mi llegir una miqueta?
Sí, sí, sí, que tens la veu molt bonica.
Ai, Déu meu, mireu nens, eh, perquè us aneu fent a la idea
del que podeu menjar al Piscolabis diumenge.
Passa que haureu d'encertar el que és.
Un text de la fina anglès que diu...
Com cada matí, el senyor Macarró es lleva disposats a no perdre's ni un instant.
Sortia a la terrassa que donava al jardí i quedant lluernat.
Perfecte, es digué.
Tornem a tenir un bon dia.
Comença així, de moment veiem un Macarró per aquí al mig,
que ja veurem cap on anirà.
Sí, cap on anirà.
Home, hi ha moltes pistes, però clar.
No llegirem més, eh? Ja us ho trobareu.
Sí.
Què tal ha estat fer la proposta amb aquestes dues escriptores?
Com?
Què tal ha estat això de proposar-los amb aquestes dues escriptores?
No, no, encantades.
Han volgut col·laborar-los al primer moment
i la Rosa Comas, que ha sigut la que ha organitzat tot,
doncs ha tingut...
Bueno, ha sabut buscar cada escriptor al seu lloc adequat.
O sigui, em sembla que hi ha dels vuit restaurants,
quatre que treballen en aquests temes,
combinant escriptors amb restaurant.
Però, bueno, no ha hagut cap problema per trobar escriptors
i que tinguin ganes de fer-ho.
Ja està bé, perquè, de fet, a molts dels restaurants que hi participeu,
a part de fer aquest menú literari,
teníeu, i a part de tenir l'explicació de la carta i tal,
els textos, vaja, teníeu també, doncs, un...
No ho sé, posar alguna taula adicional,
amb uns quants llibres, la gent els podia agafar.
Però, clar, no és el mateix.
Aquí els esteu portant l'autor, els esteu posant en bandeja, en sapata, no?
Sí, sí, sí, sí.
L'autor i els expliqui.
Exacte. Això que tu estàs dient també existeix, eh?
I a part, hi ha un premi que també surt al final de la carta
amb el qual hi ha una rifa.
Però, bueno, tot això, diguéssim,
entra com novetats que, in situ, es veurà
i el client ho rep directament.
Recordem, doncs, Rosabella, on està el restaurant Piscolabis?
Sí, al carrer.
Martí Ardanyà, número 6,
a Tarragona.
Importantíssim, suposo, per...
Reservar.
Si volen venir diumenge, especialment diumenge, no?
Altres dies, potser...
Els altres dies no passa res.
El diumenge, sobretot perquè és que una vegada
ha començat l'acte a les dues,
ja no pot entrar ningú,
perquè és que llavors l'escriptora
el que no farà és repetir cada vegada que entra algú.
O sigui que s'ha de reservar
per poder estar puntual allà.
Molt bé.
Doncs ara, si obrim línies, 977-24-4767.
La Rosabel del restaurant Piscolabis
us regalaria, doncs, dos menús infantils.
En fi, els haurà d'acompanyar,
tampoc és qüestió de fer de guarderia,
de deixar els nens allà i que dinin sols.
977-24-4767.
Si us interessa, doncs això,
tenir dos menús infantils,
concretament per diumenge,
que serà el dia que hi haurà aquesta presentació
del menú infantil amb l'autora mateixa,
amb la fina, que farà una mena d'endevinalles,
és la fina anglès.
I mentre esperem que ens truquen,
repeteixo, 977-24-4767,
per anar al restaurant Piscolabis.
Què estàs llegint ara mateix, Rosabel?
Això ho preguntem cada any?
O no teniu temps de llegir?
Sí, sí, espera.
La dama hi ha l'unicornio,
ho he llegit fa...
Hi ha acabat ahir o abans d'ahir?
I bé, bé, bé.
El que no sé és el nom de l'escriptor,
perquè tinc cacau,
que a mi tots em sonen els noms anglesos igual.
però, bueno, m'ha agradat, m'ha agradat.
Sona a mitologia, eh?
A conte fantàstic?
No, no, no, no.
És del segle XIV i treballa...
És un tema sobre tallers, d'artessants i d'altres.
Està bé.
Bé, mira, està bé.
No sé fins a quin punt en tots aquests anys que porteu.
Bé, tres, en el vostre cas,
que heu hagut d'anar seleccionant textos
i mirant textos d'escriptors de Tarragona.
N'atens algun de preferit de per aquí?
Però suposo que en aquest moment la Rosa Pagès i la Fina Anglès, no?
Sí, sí, perquè a més no les coneixia
i la veritat és que és...
Bueno, m'ha agradat molt conèixer-les
perquè, bueno, és allò que no estàs habituat
a tractar amb escriptors de la zona
i realment crec que hem de començar
a tindre'ls en compte i treballar-ho.
Sí, sí, molt bé.
Doncs, última crida.
Sembla que ningú té nens
o ningú els vol portar de restaurant.
Potser és que estan tots fent classes i estudiant.
Potser sí.
O que els pares potser pensen
jo és que sortiria, aniria de restaurant però sol.
Sol.
Home, et pot fer deixar els pares en una sala
i els nens en una altra?
Vinga, almenys una mica de tranquil·litat.
Sí, jo també.
Última crida, si voleu.
a tot això, anar a dinar, en aquest cas,
perquè és a les dues del migdia, diumenge,
al restaurant Piscolabis,
tenint en compte que la Rosabel us regala
el menú infantil, un menú literari,
no només infantil.
977-24-47-67.
24-47-67.
Però heu de trucar ja perquè l'entrevista se'ns acaba.
Amb els grans és molt fàcil.
Dius, mira, un menú allò elaboradet,
set de consciència, ho reguem amb vi.
Amb els nens, us heu preparat per la Coca-Cola?
Sí, i tant, i tant.
Ja combina bé això.
I tot combina.
És especial per ells, que ja saps que ho combinen tot.
Tienen aquesta afició.
No tenen mania.
Res.
Rosabel Rallant, moltíssima sort.
A vosaltres.
I gràcies un altre cop per participar.
A vosaltres.
i veis.
Va...
Fins demà!