This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La primera hora del Ja Tardes és dimarts, per tant, toca relaxar-nos amb el Felip Caudet,
com cada setmana. Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Però avui ens relaxarem molt.
Avui ens relaxarem moltíssim.
Què farem avui? Un especial abans de Nadal.
Sí, sí, ja us ho vam comentar l'altre dia, que amb el tràfeg d'aquests dies i amb tot el moviment que hi ha,
potser necessitem una mica parar-nos, relaxar-nos, baixar les tensions i una mica això ens predisposarà a entrar bé al Nadal, realment.
Abans, però, d'aquesta sessió de relaxació ens has de donar alguns indicatius, no?, per fer-ho bé.
Sí, sí, sí, això us faré cinc cèntims de quines condicions són les idònies,
encara que realment qualsevol espai serà adient mentre hi hagi la intenció de relaxar-se,
doncs ja n'hi haurà en principi prou.
Però bé, independentment d'això de l'actitud, doncs caldrà dir, a veure,
és important que busqueu un lloc de la casa on hi hagi poc soroll, on pugueu estar molt tranquils,
a ser possible que no hi hagi gaire llum.
Si és una habitació que hi ha en finestres, doncs, si de cas, baixeu una mica les cortines o les presianes,
correu-les una mica i doneu un estat de penombra.
Tampoc cal que sigui foscor.
Important recordar, abans de començar, que heu de procurar en cap moment adormir-se.
Una relaxació és això, és una activitat per relaxar-se, no per adormir-se.
Si s'adormiu no la disfrutareu, llavors millor que procureu no adormir-se.
En vidro de la llum també és important el del soroll.
Si teniu molt d'enrenó a casa, doncs busqueu un lloc més tranquil, més silenciós,
apagueu tot el que siguin televisors, ràdies no, perquè si no no podreu seguir la relaxació,
però mireu de minimitzar al màxim el soroll.
La posició.
La posició. La posició també serà molt important.
Aquí donarem dues opcions.
Els que sigueu més agosarats en el tema, doncs procureu estirar-vos el terra.
Si teniu alguna manta o teniu alguna tovallola, doncs serà també més ideal i més agradable,
perquè ara amb el fred de l'hivern, doncs el terra està una mica fred.
Llavors, els que us poseu el terra, us estireu, panxa amunt,
i millor si us poseu un coixinet sota del cap, no gaire alt,
i si algú ens patiu de l'esquena, recordeu també de posar un coixinet o una tovallola embolicada sota dels genolls.
D'acord?
I l'altra opció serà asseguts.
Serà asseguts la gent que teniu més problemes per asseure's,
ai, per estirar-vos el terra,
doncs no cal que s'estireu,
busqueu una cadira que sigui força còmoda,
eviteu el sofà, eviteu el sofà i els llunyons,
perquè això farà que el cos vagi baixant, vagi baixant i padrà la postura.
Llavors, una cadira és l'ideal.
Però cadira, atenció, amb les cames no encreuades,
i els braços...
No, no, no. Una cadira, a ser possible, que tingui...
El raspaldo, que diuen.
El raspaldo i braços, no, que tingui braceres d'aquestes per descansar una mica els nostres braços
i posarem els peus al terra.
Res de creuar, ni res de ficar els de puntetes,
que això és un acostum molt comú, eh?
Al contrari, com que el que volem és que us relaxeu,
hem de buscar una postura el més còmoda possible.
D'acord?
També un apunt.
Els que serveu més encoratjats, doncs si teniu una mica d'encens,
doncs és un molt bon moment per encendre en una vareta.
Qualsevol olor, qualsevol fragrància.
Qualsevol fragrància.
Jo us recomano el sàndal, personalment m'agrada molt,
i a més, dona un ambient molt tranquil i molt espiritual.
Doncs, a part d'això, una cosa important també,
quan s'estireu al terra, quan estigueu asseguts,
doncs afluixareu una miqueta la roba.
Si us apreten els cinturons, si porteu corbates, l'afluixeu...
És a dir, procureu els botons també, si també us fan nosa...
Una mica que la postura sigui el més còmoda possible, d'acord?
perquè en cap moment haguem de trencar la relaxació.
I si et sembla, Núria, en principi,
això són les indicacions més importants.
Tot a punt, doncs?
Doncs tot a punt.
Doncs jo ara ja callo i em relaxo.
Espero que vosaltres també.
Començarem estirats.
Ens posarem ben còmodes.
Ja hem dit, afluixareu la roba una miqueta.
Mirareu d'estensar bé aquesta esquena, que la tenim molt posada, potser.
Sobrem ben endarrere.
Els que estirem al terra deixarem els braços al costat del cos.
I començarem aquest viatge amb la cosa més senzilla.
Tancarem els ulls.
Tancarem els ulls
i començarem a respirar.
Agafarem aire pel nas.
omplirem els pulmons
i el deixarem anar lenta i suaument.
Agafarem aire un altre cop.
Omplirem els pulmons
i el deixarem anar lenta i suaument.
Ara ens fixarem
amb les puntes dels dits dels peus.
Potser estan una mica tenses.
Heu de pensar que tot el dia fan molta força.
Així que mirarem una mica de deixar-les anar.
Imagineu que aquestes puntes dels dits
són com cordes de guitarres
que podem anar afluixant.
Així que els anirem deixant poquet a poquet.
Sense que molestin.
Sense que tinguin tensió.
Agafarem aire.
Omplirem els pulmons
i el deixarem anar lenta i suaument.
ara ens fixarem
en els turmells.
Aquests turmells
que també estan molt tensos
que molts cops estan pesats
que fins i tot ens fan mal.
Els mourem molt suaument
per tal de deixar-los
en la postura més relaxada possible.
També farem el mateix
que hem fet amb els dits.
afluixarem les cordes
dels turmells.
Agafarem aire
i el deixarem anar lenta
i suaument.
Ara ens fixarem
amb els genolls.
Ui,
aquesta articulació
que molts cops ens fa mal.
Que molts cops ens fa patir.
Tot el dia
caminant,
pujant escales,
baixant-les.
Tot el dia
tensos.
així que també farem el mateix.
Si fa falta,
els mourem molt dolçament
i els deixarem descansar.
Els deixarem descansar
en la postura
més relaxant possible.
Agafarem aire,
omplirem els pulmons
i el deixarem anar
lenta
i suaument.
Ara ens fixarem
en les caderes
una mica més amunt
dels genolls.
articulacions
que també són molt pesades
i que també carreguen
molt de pes
al llarg del dia.
Tot el dia
quan ens asseiem,
quan ens aixequem,
quan caminem,
mirarem també
de relaxar-los,
com si fossin
també cordes de guitarra
que es van afluixant.
agafarem aire
i el deixarem anar
lenta
i suaument.
Ara ens fixem
que les cames
comencen a estar
molt relaxades,
que pesen
molt poquet,
que ja gairebé
no ens fan nosa.
A les cames
ara no hi ha
cap tensió.
Afluixarem
també les natges.
Deixarem
de fer força,
que normalment
fem molta força
amb les natges.
I agafarem aire
i el deixarem
anar
lenta
i suaument.
Tornarem a agafar aire
i aquest cop
quan el deixem anar
també deixarem anar
les tensions
de les cames.
Aquesta mica
de tensió
que queda
la deixarem
escapar
juntament
amb l'aire.
Agafeu
l'aire,
ompliu
els pulmons
i deixem-lo
anar
lenta
i suaument
amb totes
les tensions.
Ara ens fixarem
amb els dits
de la mà,
dits que també
estan molt tensos,
que tot el dia
fem servir
constantment,
quan estem cuinant,
quan estem escrivint,
quan treballem.
Procurarem relaxar-los
també,
aquests dits
de la mà
i els afluixarem
com les cordes
de guitarra
hem afluixat abans.
A poc a poc,
si fa falta,
els movem una mica
però deixem
que descansin,
que reposin.
Agafarem aire,
omplirem els pulmons
i el deixarem
anar lenta
i suaument.
Fixem-se ara
en els canells,
que en ells
una articulació
que també està
molt carregada
de tot el dia.
L'articulació
que tot el dia
està fent força
quan fem qualsevol
cosa amb la mà
es carrega,
es tensa.
Així que agafarem
aire
i el deixarem
anar lenta
i suaument
deixant anar
aquesta tensió
dels canells
també.
Anirem més amunt
i anirem
fins als colzes.
Els colzes
que també
es carreguen
moltíssim,
que també
acumulen
molta,
molta tensió.
Tot el dia
quan ens recolzem
en la cadira,
quan ens posem
sobre la taula,
quan fem força,
així que deixem-nos
descansar.
Agafem aire
i el deixem anar
lenta
i suaument.
Ara es fixarem
en les espatlles,
els ombros.
és una estructura
que sempre
emmagatzema
molta,
molta,
molta tensió,
així que
afluixeu-los.
Els que esteu asseguts
deixeu-los caure
cap avall,
deixeu-los
de fer força
i els que esteu
estirats
al terra
també
també deixeu-los
caure
al terra.
Que toquin
el terra
si pot ser.
Els ombros.
Molta,
molta tensió
ja,
així que
la deixarem
escapar.
Agafarem aire
i el deixarem
anar lenta
i suaument.
ara tornarem
a agafar aire,
plenarem els pulmons
i quan el deixem anar
deixarem anar
tota la tensió
que queda al braç.
Els braços
ara us pesen
molt poquet,
no us fan
nosa.
Els dolors
que hi havien
han desaparegut.
gairebé
no sentiu
els braços.
Agafeu aire
i el deixeu anar
lenta
i suaument.
Ens fixarem
en les cervicals,
el coll,
aquest lloc
que acumula
tanta i tanta tensió
que tot el dia
ens fa mal,
que se'ns carrega,
que ens lamentem,
mirarem de fluixar-la
una miqueta
i que no ens deixi
de molestar.
si de cas
mourem una miqueta
el cap
els que esteu asseguts
molt, molt
suaument,
moviments
circulars,
però
molt suaus,
sense pressa.
Els que esteu
a terra
procureu
deixar-lo caure.
Agafareu aire
i el deixareu anar
lenta
i suaument.
Ara que ens hem fixat
en les cervicals,
ens fixem
una mica més avall,
en l'esquena,
en les dorsals
i en les lombares,
que tanta,
tanta tensió
i tantes emocions
emmagatzemen.
tot l'estrès,
tota la tensió.
L'acostumem
a ficar aquí a l'esquena,
així que ara
aprofitarem
per deslliurar-nos-en.
Agafarem aire
i el deixarem anar
lenta i suaument.
Tornarem a agafar aire
i quan el deixarem
alliberarem
i deixarem anar
també aquestes tensions.
Deixarem caure
l'esquena
bé al terra
els que esteu estirats
i els que esteu
a la cadira
deixareu que l'esquena
es recolzi
molt i molt bé
a la respetllera.
Agafarem aire
i el deixarem anar
lenta i suaument.
Ara el vostre cos
no pesa gens.
El vostre cos
està més alliberat
a cada cop
que agafem aire
l'esquena.
Eliminem aquesta tensió
que encara ens queda.
Ens envaeix
una sensació
de benestar,
de felicitat.
cada cop que respireu
cada cop que respireu
el vostre cos
i cada cop es va alliberant
una mica i una mica més.
Ara
ja estem preparats
per començar el viatge.
el vostre cos
cada cop
pesa menys.
No noteu els braços
ni les mans
ni els peus
ni les cames
ni tan sols
ni tan sols
ni tan sols
l'esquena
us sentiu
lleugers.
Molt i molt
lleugers.
Ara
sentireu
una campana.
quan sentiu
el tercer cop
el nostre cos
es desenganxarà
del terra
i es desenganxarà
de la cadira
on som
i començarà
un viatge.
Agafem aire
omplim els pulmons
i el deixem anar
lenta
i suaument.
Primero
Primero
Primero
Primero
Bé, comença el viatge.
A poc a poc, el nostre cos comença a flotar.
S'adoneu que s'esteu aixecant de la cadira.
S'adoneu que esteu deixant el terra.
I que cada cop el vostre cos és més i més a prop del sostre.
Quan s'adoneu, ja esteu al sostre.
Podeu veure l'habitació, podeu veure tot el que us rodeja.
Agafeu aire i deixeu-lo anar lenta i suaument.
Peseu tan poc, que fins i tot sou intangibles.
Podeu travessar les parets.
Així que el vostre cos segueix pujant.
I pujant.
I ara ja esteu al pis de sobre.
on hi ha gent, gent que està cuinant,
gent que està fent la migdiada,
gent que està mirant el televisor.
Però ells no es veuen.
Vosaltres seguiu amunt i amunt.
Tranquils.
Feliços.
Aneu pujant i passeu fins i tot a l'altre pis.
I l'altre.
I l'altre fins que arribeu al sostre de l'edifici.
I ja esteu fora.
Des d'on sou,
podeu veure la ciutat,
podeu veure el vostre carrer,
podeu veure el vostre cotxe aparcat,
veieu com la gent camina,
veieu gossos que aburden,
veieu els arbres,
avui fa una miqueta de vent.
És un vent suau,
agradable.
És un vent lleugerament fresc.
No és fred.
Al contrari,
ho senta molt i molt bé.
Teniu una sensació de llibertat.
Agafeu aire
i respireu aquest aire fresc.
Pleneu els pulmons
i el deixeu anar lenta i suaument.
com que el vostre cos pesa tan poc,
seguiu pujant.
I a mesura que aneu pujant,
aneu veient
tota la ciutat.
veieu la rambla,
veieu la rambla,
veieu les platges,
veieu la catedral.
que maco,
penseu,
quina ciutat més ma que tinc.
Esteu fascinats
perquè a mesura que aneu pujant
encara és més maco el que veieu.
cada cop pugeu
i pugeu.
Ara esteu entre els núvols
i ara no només veieu Tarragona,
sinó que també veieu Catalunya.
Veieu els Pirineus allà al fons,
nevats,
veieu els rius,
veieu l'Ebre
i us sentiu molt i molt bé.
Agafeu aire
i el deixeu anar
lenta i suaument.
Ara l'airet ha parat.
Ara el que sentiu és l'escalfor del sol,
un escalfor agradable,
que us plena,
que us ho ha de sentir
molt i molt bé.
Un escalfor
que toca tot el vostre cos,
un escalfor
que cura també
tots els dolors que teniu.
Ho sentiu bé.
Agafeu aire
i el deixeu anar
lenta i suaument.
Seguirem pujant
i ara ja només
ja no és Catalunya el que veiem,
sinó ja veiem
tot Espanya.
I anem pujant i pujant
i és tota Europa.
I estem fascinats
perquè veiem el mar,
veiem el blau,
veiem el verd
i cada cop pugem més
i ara ja veiem
tots els continents.
ens estem apropant
a l'espai.
Quina sensació
d'immensitat
us envaeix
i us trobeu bé,
molt i molt bé.
Agafeu aire
i deixeu-lo anar
lenta i suaument.
i ara s'adoneu
que esteu envoltats
d'estels.
La terra queda allà,
petiteta,
sota vostra.
de la mida gairebé
d'una bola
d'una arbre de Nadal.
I penseu,
oh,
que maca és la terra,
que bé em trobo.
Agafeu aire
i deixeu-lo anar
lenta i suaument.
Mireu al voltant
i només veieu estels.
Fins i tot veieu estels
fugissers que passen
cap a un costat.
Mireu a la dreta,
n'hi ha un.
Mira, mira, mira,
que maco.
Mireu a l'esquerra.
Ho sentiu molt i molt bé
i ho sentiu també
que no sabeu
si voleu tornar.
Però sí,
sí que torneu.
Se n'heu adonat
que allà a la terra
us espera molta gent,
gent que us estima molt,
que allà a la terra
us esperen
totes les il·lusions
que teniu.
Allà a la terra
us esperen
totes les alegries
que esteu preparats
per disfrutar.
així que decidim
tornar
i comencem a baixar
suaument,
suaument.
Atrevessem els núvols,
hem deixat l'espai,
ens apropem
cada cop i cada cop més
a Tarragona
i tornem a la decisió
on érem
i agafem aire
i el deixem anar
lenta i suaument.
Ja estem a punt.
Hem tornat a l'habitació
que hi érem.
Tornarem a agafar aire
i el deixarem
anar lenta i suaument.
Ara el que farem
és repetir una frase.
Us la repetireu
dins vostro.
Repetiu-vos això.
Sóc una persona feliç
i sana.
Sóc una persona feliç
i sana.
Ara,
fiqueu un somriure
a la vostra cara,
fiqueu un somriure
dins vostra.
Agafeu aire
i deixeu-lo anar
lenta
i suaument.
Us trobeu
molt
i molt bé.
Ara,
poquet a poquet,
començarem a moure
els dits del peu
per despertar
i una mica
els dits de la mà.
a poc a poc
el nostre cos
s'anirà movent
com si sortíssim
d'un llarg somn.
Seguirem agafant aire
i el deixarem anar
lenta i suaument.
Recordeu,
sóc una persona feliç
i sana.
Feli,
Felip, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que passis molt bones festes.
Ens es deixen nous. Gràcies.
Molt bé.